{"id":18232,"date":"2018-06-12T09:00:11","date_gmt":"2018-06-12T07:00:11","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=18232\/"},"modified":"2025-09-25T08:52:55","modified_gmt":"2025-09-25T06:52:55","slug":"entrevista-karmenu-vella-comissari-europeu-de-medi-ambient-afers-maritims-i-pesca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/06\/12\/entrevista-karmenu-vella-comissari-europeu-de-medi-ambient-afers-maritims-i-pesca\/","title":{"rendered":"Entrevista a Karmenu Vella, comissari europeu de Medi Ambient, Afers Mar\u00edtims i Pesca"},"content":{"rendered":"

Karmenu Vella (Zurrieq, Malta, 1950) \u00e9s el comissari europeu de Medi Ambient, Afers Mar\u00edtims i Pesca. Casat i amb dos fills, \u00e9s un pol\u00edtic at\u00edpic, ja que, durant la seva carrera, ha combinat la seva faceta com a funcionari amb l\u2019empresa privada. Entre les seves passions hi figuren l\u2019arquitectura i el turisme, cartera que va liderar al Govern del seu pa\u00eds fins a dues vegades, i que tamb\u00e9 va exercir com a director de diversos hotels. Membre del partit socialista, ara es dedica a lluitar contra la pol\u00b7luci\u00f3 a les ciutats, per afavorir la pesca sostenible i fer que l\u2019economia circular es mantingui com a una prioritat a la UE.<\/h4>\n

Text: Esther Herrera. Brussel\u00b7les<\/a>
\nFotos: Comissi\u00f3 Europea<\/a><\/h4>\n
\n

\u201cCada any, m\u00e9s de 400.000 persones moren de forma prematura com a resultat d’una qualitat de l’aire deficient\u201d<\/span><\/strong><\/h2>\n

La Comissi\u00f3 Europea ha obert procediments contra alguns estats membres \u2013entre ells, Espanya\u2013 per la seva qualitat de l’aire. Considera que els pa\u00efsos estan suficientment conscienciats del problema real de la contaminaci\u00f3 ambiental?<\/strong><\/span>
\nNo tinc cap mena de dubte que els governs nacionals s\u00f3n molt conscients del problema. Al cap i a la fi, \u00e9s la segona preocupaci\u00f3 dels ciutadans europeus quan se’ls pregunta sobre q\u00fcestions de medi ambient i canvi clim\u00e0tic. Cada any, m\u00e9s de 400.000 persones moren de forma prematura com a resultat d’una qualitat de l’aire deficient, i milions m\u00e9s pateixen malalties cardiorespirat\u00f2ries. Tamb\u00e9 hi ha hagut millores: gr\u00e0cies a les pol\u00edtiques de la UE sobre qualitat de l’aire, hem redu\u00eft el nombre de contaminants, per\u00f2 a m\u00e9s de 130 ciutats d\u2019arreu d’Europa, el di\u00f2xid de nitrogen o les petites part\u00edcules de pols encara superen els l\u00edmits. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual vam advertir diversos estats membres, en una reuni\u00f3 a finals de gener, que la Comissi\u00f3 seguiria endavant amb els procediments d’infracci\u00f3, a no ser que s’apliquessin, aviat, mesures addicionals, cre\u00efbles i efectives en aquest sentit.<\/p>\n

Algunes ciutats com Par\u00eds, Barcelona o Madrid estan comen\u00e7ant a aplicar restriccions en la circulaci\u00f3 de cotxes els dies amb alts nivells de contaminaci\u00f3. Qu\u00e8 en pensa d’aquestes mesures? Creu que s\u00f3n una bona soluci\u00f3?<\/strong><\/span>
\nA l’hora de fer front a la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, no hi ha una \u00fanica soluci\u00f3 i, en la majoria de casos, una sola mesura no \u00e9s suficient per fer neteja de l’aire. Tanmateix, moltes ciutats han aconseguit hist\u00f2ries d’\u00e8xit en reduir les emissions provinents del transport aplicant restriccions als vehicles. La renovaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del transport p\u00fablic, la promoci\u00f3 dels vehicles el\u00e8ctrics o la introducci\u00f3 dels carrils bici a les ciutats s\u00f3n, tamb\u00e9, mesures efectives en aquest sentit. D\u2019altra banda, la ind\u00fastria, les calefaccions i tamb\u00e9 l’agricultura s\u00f3n a l’origen d’emissions contaminants. Per exemple, els sistemes de calefacci\u00f3 m\u00e9s antics s’han de comen\u00e7ar a reempla\u00e7ar. Mesures com ara oferir un suport financer perqu\u00e8 els ciutadans canvi\u00efn els seus sistemes de calefacci\u00f3 s’ha comprovat que han funcionat molt b\u00e9.<\/p>\n

\n

\u201cEstem comen\u00e7ant a restringir els micropl\u00e0stics afegits intencionadament als cosm\u00e8tics i detergents a trav\u00e9s d’una regulaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una part del problema, perqu\u00e8 els micropl\u00e0stics s\u00f3n a tot arreu: al terra, a l’aire i a l’aigua.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

Els oceans s\u00f3n els principals reguladors del clima, i, per aix\u00f2, \u00e9s important tenir-ne cura. No obstant aix\u00f2, les imatges de platges envoltades d’escombraries cada cop s\u00f3n m\u00e9s habituals. Som, encara, a temps de salvar-los?<\/strong><\/span>
\n\u00c9s el moment d’actuar, perqu\u00e8 els nostres oceans estan pressionats per diferents amenaces. Una d’elles \u00e9s el pl\u00e0stic: entre 5 i 13 milions de tones de pl\u00e0stic (aix\u00f2 \u00e9s el 4% de la seva producci\u00f3 global) acaba als nostres oceans cada any. Si no canviem la forma com produ\u00efm i utilitzem els pl\u00e0stics, el 2050 hi haur\u00e0 m\u00e9s pl\u00e0stics que no pas peixos als nostres oceans. Amb la primera estrat\u00e8gia europea sobre pl\u00e0stic, farem front a aquestes q\u00fcestions i posarem fi als residus pl\u00e0stics a les nostres aig\u00fces. A m\u00e9s, tamb\u00e9 estem trepitjant l’accelerador en mat\u00e8ria d\u2019inversi\u00f3: a la confer\u00e8ncia “Els Nostres Oceans”, liderada per la UE al meu pa\u00eds, Malta, l’any passat, s\u2019hi va recaptar el r\u00e8cord de 7.200 milions d’euros i es van afegir 2,5 kil\u00f2metres addicionals a les zones marines protegides.<\/p>\n

Tal com ha comentat, la Comissi\u00f3 Europea va proposar recentment la nova estrat\u00e8gia sobre pl\u00e0stic. Com n\u2019espera posar en marxa totes les mesures?<\/strong><\/span>
\nEl principal objectiu \u00e9s que tots els pl\u00e0stics siguin reciclables o reutilitzables a partir del 2030. I per aconseguir-ho, aprovarem noves normes per als envasos per a millorar el reciclatge dels pl\u00e0stics. De moment, estem comen\u00e7ant amb la revisi\u00f3 de totes les q\u00fcestions jur\u00eddiques sobre la pres\u00e8ncia d’envasos pl\u00e0stics al mercat. Tamb\u00e9 volem incentivar la demanda de pl\u00e0stic reciclat; aplicarem nous est\u00e0ndards perqu\u00e8 millori la qualitat del pl\u00e0stic reciclat per donar seguretat als consumidors i que confi\u00efn en aquest material.<\/p>\n

\n

\u201cInvertir en el desenvolupament de l’economia circular \u00e9s una prioritat per a mi i per a la Comissi\u00f3 Europea. Invertint-hi, Europa pot contribuir a un canvi de paradigma.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els micropl\u00e0stics, molt presents a la ind\u00fastria cosm\u00e8tica, tamb\u00e9 es troben en el punt de mira de l’estrat\u00e8gia. Han tingut ja contactes amb el sector per acabar amb aquests components als seus productes?<\/strong><\/span>
\nS\u00ed, estem comen\u00e7ant a restringir els micropl\u00e0stics afegits intencionadament als cosm\u00e8tics i detergents a trav\u00e9s d’una regulaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una part del problema, perqu\u00e8 els micropl\u00e0stics s\u00f3n a tot arreu: al terra, a l’aire i a l’aigua. Tenim, a m\u00e9s, una nova preocupaci\u00f3: cada cop m\u00e9s els estem trobant a la cadena aliment\u00e0ria. Per aix\u00f2 ens hem concentrat en productes com ara els pneum\u00e0tics o els teixits t\u00e8xtils. Tamb\u00e9 estem proposant a les companyies dispensadores d’aigua que apliquin controls addicionals per assegurar que l’aigua que es beu no contingui micropl\u00e0stics.<\/p>\n

La Comissi\u00f3 Europea tamb\u00e9 t\u00e9 sobre la taula la possibilitat d’aplicar un impost al pl\u00e0stic. Vost\u00e8 dona suport a aquesta idea?<\/strong><\/span>
\nEl forat pressupostari que deixar\u00e0 el Brexit en la d\u00e8cada vinent suposa un desafiament per al pressupost de la UE, i els residus pl\u00e0stics s\u00f3n un problema per a nosaltres, i necessitem mesures perqu\u00e8 es reutilitzin. Per tant, un impost ben dissenyat, que tingui un efecte incentivador per al sector a Europa, podria ser un dels instruments per ajudar-nos en els nostres objectius d\u2019obtenir m\u00e9s ingressos. Hi ha diverses q\u00fcestions que cal encara estudiar \u2014incloent qui pagar\u00e0, si el consumidor o el productor, o una combinaci\u00f3 de tots dos\u2014. Actualment, estem estudiant la viabilitat de la mesura.<\/p>\n

\"\"
Karmenu Vella \u00e9s originari de Malta, el pa\u00eds m\u00e9s petit de la UE, on, l\u2019any passat, va tenir lloc una reuni\u00f3 d\u2019alt nivell per protegir els principals reguladors del clima al nostre planeta, els oceans, greument amena\u00e7ats pels residus pl\u00e0stics. \u201cCada any hi van a parar entre 5 i 13 milions de tones, i si no canviem la forma com els produ\u00efm i utilitzem, el 2050 hi haur\u00e0 m\u00e9s pl\u00e0stics que no pas peixos als nostres oceans\u201d, adverteix el comissari europeu.<\/figcaption><\/figure>\n

L’economia circular \u00e9s una altra de les prioritats de la Comissi\u00f3 Europea. L’any passat, vost\u00e8 va viatjar a la Xina, on va abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3. Per qu\u00e8 \u00e9s important invertir-hi?<\/strong><\/span>
\nInvertir en el desenvolupament de l’economia circular \u00e9s una prioritat per a mi i per a la Comissi\u00f3 Europea. Invertint-hi, Europa pot contribuir a un canvi de paradigma. Ben dissenyada, l’economia circular ens reporta un triple avantatge. En primer lloc, beneficis econ\u00f2mics: s’utilitzen mat\u00e8ries primeres i recursos de forma m\u00e9s eficient, cosa que ens fa menys dependents de les importacions. Tamb\u00e9 hi ha beneficis mediambientals, perqu\u00e8 es deixa enrere l’economia lineal, on es llencen tots els productes que, amb la circular, poden ser reparats o reciclats. Finalment, tamb\u00e9, hi ha beneficis socials quan es redueixen els residus i es millora el reciclatge; per no mencionar que crear\u00e0 oportunitats addicionals per al mercat laboral.<\/p>\n

La Comissi\u00f3 Europea va proposar recentment un Pla d’acci\u00f3 per una economia m\u00e9s verda i neta. Per qu\u00e8 considera que el sector financer \u00e9s clau en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic?<\/strong><\/span>
\nLa Comissi\u00f3 Juncker es va comprometre a ser l\u00edder de l’Acord pel Clima de Par\u00eds en la transici\u00f3 envers una economia m\u00e9s resistent i amb baixes emissions. Per fer realitat aquesta fita, per\u00f2, cal m\u00e9s capital per a projectes sostenibles: les necessitats pressupost\u00e0ries per arribar als compromisos clim\u00e0tics d’aqu\u00ed al 2030 s\u00f3n de 180.000 milions d’euros cada any. Amb la retirada dels Estats Units de l’Acord de Par\u00eds, cal que la UE s’estableixi com una destinaci\u00f3 de les baixes emissions i d’inversors sostenibles, assegurant-nos, aix\u00ed, un avantatge competitiu molt considerable. Amb m\u00e9s de 100 bilions d’actius, el sector financer t\u00e9 un potencial enorme per a les inversions verdes. A Europa, hem vist clarament com el sector de l’electricitat ha fet aquest canvi, i altres sectors, com el del transport, tamb\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Karmenu Vella (Zurrieq, Malta, 1950) \u00e9s el comissari europeu de Medi Ambient, Afers Mar\u00edtims i Pesca. Casat i amb dos fills, \u00e9s un pol\u00edtic at\u00edpic, ja que, durant la seva carrera, ha combinat la seva faceta com a funcionari amb l\u2019empresa privada. Entre les seves passions hi figuren l\u2019arquitectura i el turisme, cartera que va liderar al Govern del seu pa\u00eds fins a dues vegades, i que tamb\u00e9 va exercir com a director de diversos hotels. Membre del partit socialista, ara es dedica a lluitar contra la pol\u00b7luci\u00f3 a les ciutats, per afavorir la pesca sostenible i fer que l\u2019economia circular es mantingui com a una prioritat a la UE. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18235,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,13],"tags":[1053,1576,7001,7002,7003,7004,7005,142,143,146,828],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18232"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18232"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18232\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47878,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18232\/revisions\/47878"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18232"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18232"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18232"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}