{"id":18276,"date":"2018-06-21T09:00:36","date_gmt":"2018-06-21T07:00:36","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=18276\/"},"modified":"2021-04-21T13:35:53","modified_gmt":"2021-04-21T11:35:53","slug":"andreu-mas-colell-economista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/06\/21\/andreu-mas-colell-economista\/","title":{"rendered":"Entrevista a Andreu Mas-Colell,<\/span> economista"},"content":{"rendered":"

\u201cDeixar per escrit una historia que val la pena mentre l\u2019experi\u00e8ncia estigui fresca\u201d ha estat el motiu principal pel qual Andreu Mas-Colell, conseller d\u2019Economia i Coneixement a la Generalitat de Catalunya entre desembre de 2010 i gener de 2016, i Albert Carreras i Ivan Planas, membres del seu equip m\u00e9s directe, han decidit publicar Turbul\u00e8ncies i tribulacions: els anys de les retallades<\/em> (Edicions 62). Estem davant d\u2019una obra que tracta sobre un per\u00edode dif\u00edcil per a l\u2019economia europea, espanyola i catalana; una \u00e8poca marcada per l\u2019austeritat, les protestes socials i les negociacions constants entre el Govern central i l\u2019executiu d\u2019Artur Mas. Tot seguit aprofundim en els records que uns dels protagonistes d\u2019aquesta etapa, el propi Andreu Mas-Colell, encara conserva.<\/h4>\n

Text: Berta Seijo<\/a>
\nFotos: Sara Lomas<\/a><\/h4>\n
\n

Mirant enrere, tot comen\u00e7a amb una trucada que li fa Artur Mas (un parell de mesos abans de les eleccions de novembre de 2010) amb un enc\u00e0rrec: anar pensant l\u2019estrat\u00e8gia econ\u00f2mica i la formaci\u00f3 d\u2019un equip en cas d\u2019arribar al Govern. Qu\u00e8 el va emp\u00e8nyer a acceptar la proposta de l\u2019expresident en moments tan complicats per a l\u2019economia catalana, espanyola i europea?<\/strong><\/span>
\nEls moments dif\u00edcils per a l\u2019economia s\u00f3n molt estimulants per a un economista. En el meu cas, al llarg de la meva vida he estat sobretot acad\u00e8mic, o sigui que l\u2019oportunitat d\u2019acabar la meva carrera professional amb una tasca molt aplicada i alhora molt important per al pa\u00eds que m\u2019estimo portava a dir que s\u00ed.<\/p>\n

\n

\u201cEls moments dif\u00edcils s\u00f3n molt estimulants per a un economista.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Un cop a la Conselleria d\u2019Economia, reduir la despesa era condici\u00f3 sine qua non per a superar la situaci\u00f3. Al llibre, per\u00f2, afirmen que \u201cuna fase d\u2019austeritat de tant en tant no \u00e9s necess\u00e0riament negativa, ja que pot servir per ajudar a trencar din\u00e0miques de despesa no prou ben justificades\u201d. En aquest sentit, creu que l\u2019austeritat no \u00e9s una mesura gaire popular a Europa perqu\u00e8 no s\u2019ha sabut aplicar correctament?<\/strong><\/span>
\nCaldria puntualitzar que no \u00e9s una mesura popular al sud d\u2019Europa, perqu\u00e8 certament a Alemanya i als pa\u00efsos del nord est\u00e0 en bon predicament.
\nEn conjunt, i per situar aquest anunciat en context, nosaltres no \u00e9rem doctrinalment partidaris de l\u2019enfoc alemany per a superar la crisi econ\u00f2mica. Podr\u00edem dir que la primera crisi, la de 2008, va ser combatuda a tot el m\u00f3n amb una pol\u00edtica keynesiana. L\u2019any 2009 aix\u00f2 canvia i s\u2019imposa la visi\u00f3 m\u00e9s tradicional alemanya, una pol\u00edtica que podr\u00edem titllar de moralista: \u201cno es pot allargar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga\u201d, \u201cl\u2019estalvi \u00e9s virtu\u00f3s en si mateix\u201d, \u201csi tens d\u00e8ficit \u00e9s que tens un problema\u201d, \u201cla teva primera obligaci\u00f3 \u00e9s preocupar-te de l\u2019equilibri financer del pa\u00eds com et preocuparies de l\u2019equilibri financer d\u2019una fam\u00edlia\u201d, etc. Al sud d\u2019Europa ens hagu\u00e9s convingut mantenir una pol\u00edtica expansiva durant m\u00e9s temps, encara que no va poder ser perqu\u00e8 els mercats es van tancar. Un cop dit aix\u00f2, si has de disminuir despesa, cal aprofitar per reduir-ne la menys necess\u00e0ria (aquella que en les \u00e8poques d\u2019expansi\u00f3 perdura per in\u00e8rcia) i mantenir-ne la indispensable.<\/p>\n

\"\"
Quant a la situaci\u00f3 actual a Catalunya, l\u2019exconseller creu que \u201c\u00e9s important fer govern i que s\u2019acabi el 155\u201d. Tanmateix, Mas-Colell assenyala que \u201cl\u2019actitud repressiva de les inst\u00e0ncies judicials est\u00e0 interferint en el que seria un desenvolupament m\u00e9s normal, necessari tant per a Catalunya com per a Espanya\u201d.<\/figcaption><\/figure>\n

En el cas catal\u00e0, per quines mesures van optar?<\/strong><\/span>
\nNosaltres vam posar les inversions a zero; l\u2019any 2012, per exemple, no es va licitar res. Una altra cosa s\u00f3n els pagaments per inversions, doncs, durant la crisi s\u00ed que es va haver d\u2019anar pagant l\u2019obra ja feta. Precisament, una de les oportunitats que ha donat la crisi \u00e9s fer una pausa en un ritme d\u2019inversions que segurament era superior al sostenible.<\/p>\n

Una crisi t\u2019empeny, en certa manera, a fer les coses millor?<\/strong><\/span>
\nLes crisis causen dolor i patiment; has de procurar d\u2019aprofitar les oportunitats que et donen les bones \u00e8poques. Per\u00f2 si arriba una crisi, almenys intenta treure\u2019n algun benefici. Jo diria que, poc o molt, la relativa bona situaci\u00f3 actual indica que en general quelcom es devia fer b\u00e9 tant a Espanya com a Catalunya durant la crisi. Tamb\u00e9 cal dir que si aix\u00f2 ha passat \u00e9s perqu\u00e8 els treballadors de les administracions p\u00fabliques van seguir complint amb les seves tasques encara que els vam retallar el sou.<\/p>\n

\n

\u201cUna de les oportunitats que ens ha donat la crisi \u00e9s fer una pausa en un ritme d\u2019inversions que, segurament, era superior al sostenible.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Fa refer\u00e8ncia a una retallada del 5% als funcionaris catalans, per\u00f2 ja es venia d\u2019una altra reducci\u00f3 del 5% feta pel Govern central l\u2019any 2010…<\/strong><\/span>
\nNosaltres ho vam fer per motius pressupostaris, per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, hi havia problemes de liquiditat. I \u00e9s que despr\u00e9s de la tercera emissi\u00f3 de bons minoristes (els anomenats \u201cbons patri\u00f2tics\u201d), els mercats es van anar tancant. D\u2019altra banda, el Fons de Liquiditat Auton\u00f2mica (FLA) encara no estava ben instal\u00b7lat… Tot aix\u00f2 ens va causar \u2013en concret al desembre de 2011, quan cal abonar la paga extraordin\u00e0ria\u2013 una gran tensi\u00f3.
\nFinalment vam pagar com tocava perqu\u00e8, veient com anava el panorama a tot Europa, el Banc Central Europeu va prendre una actitud m\u00e9s expansiva i va comen\u00e7ar a injectar diners en el sistema monetari europeu.<\/p>\n

\u00c9s evident que la tensi\u00f3 tamb\u00e9 es va viure a l\u2019executiu espanyol, presidit llavors per Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, sobretot a la seva darrera legislatura. Vost\u00e8s al llibre no s\u2019amaguen i el titllen de \u201cgovern amb vocaci\u00f3 populista completament frustrat per haver hagut d\u2019aplicar ajustos pressupostaris\u201d. Creu que la crisi els va agafar realment per sorpresa o que conscientment van actuar de forma irresponsable amb l\u2019\u00fanic objectiu de quedar b\u00e9 amb tothom?<\/strong><\/span>
\nB\u00e9, podr\u00edem dir que ambdues coses. En primer lloc, els va cegar el fet que a Espanya no arribessin els actius t\u00f2xics derivats d\u2019hipoteques americanes que van causar la crisi als Estats Units i a d\u2019altres llocs del m\u00f3n. I \u00e9s que, malgrat que era evident, no van veure que aqu\u00ed ten\u00edem els nostres actius t\u00f2xics particulars, procedents tamb\u00e9 del sector immobiliari. D\u2019altra banda, la fase keynesiana per sortir de la recessi\u00f3 els va venir com anell al dit. Perqu\u00e8 all\u00f2 que el govern de Zapatero volia fer era gastar. Recordo el fam\u00f3s Pla E amb el que es van dedicar a construir voreres per tot Espanya…
\nFinalment, quan no es va poder negar m\u00e9s la crisi i quan al maig de 2010 Europa li va imposar a Zapatero l\u2019ajust, el govern socialista va caure en profunda depressi\u00f3.<\/p>\n

\n

\u201cQue a Espanya no arribessin els actius t\u00f2xics derivats d\u2019hipoteques americanes (causants de la crisi als EUA i a d\u2019altres llocs del m\u00f3n) va cegar l\u2019Executiu de Zapatero. No van veure que aqu\u00ed ten\u00edem els nostres actius t\u00f2xics particulars.\u201d\u00a0 <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Just en aquell \u00faltim per\u00edode, la relaci\u00f3 entre la Generalitat i el PP de Catalunya era m\u00e9s aviat de col\u00b7laboraci\u00f3. De fet, van aconseguir el seu suport a l\u2019hora de tramitar els pressupostos per al 2011. Ara b\u00e9, quan comen\u00e7a a intuir que aquesta confian\u00e7a s\u2019acabaria ensorrant?<\/strong><\/span>
\nNo va haver-hi mai cap relaci\u00f3 de confian\u00e7a; sab\u00edem perfectament el que era el PP. S\u2019ha de tenir en compte que en aquell moment ells estaven a l\u2019oposici\u00f3 a Madrid i nosaltres est\u00e0vem en tensi\u00f3 amb el Ministeri d\u2019Elena Salgado perqu\u00e8 ens demanava una reducci\u00f3 de despesa del 20% en nom\u00e9s un any. Suposo que per aix\u00f2 es va poder arreglar que votessin el pressupost.
\nAmb tot, quan el PP guanya per majoria absoluta, el primer que fan \u00e9s avortar el proc\u00e9s de concessi\u00f3 de l\u2019aeroport del Prat, i tamb\u00e9 avorten d\u2019immediat qualsevol idea de traspassar la propietat dels hospitals que provenen de la seguretat social. Confian\u00e7a no en ten\u00edem, per\u00f2 no es pot comen\u00e7ar una relaci\u00f3 donant per descomptat que no ens entendrem. Per tant, durant sis mesos vam tractar de veure si pod\u00edem crear alguna relaci\u00f3 de complicitat en la gesti\u00f3 de la fiscalitat.
\nEl deteriorament culmina el mes de juliol de 2011, quan Espanya negocia amb Europa una ampliaci\u00f3 de l\u2019objectiu de d\u00e8ficit. Un cop assolit aquest marge, el Ministeri, en comptes de repartir la flexibilitat atorgada per Europa entre les comunitats aut\u00f2nomes \u2013com era l\u00f2gic i com demanava la Llei d\u2019estabilitat pressupostaria que s\u2019acabava d\u2019aprovar\u2013, ho distribueix d\u2019una manera completament asim\u00e8trica, quedant-se tot el guany i, a m\u00e9s a m\u00e9s, reduint encara m\u00e9s l\u2019objectiu de d\u00e8ficit de les autonomies. Aix\u00f2 ja va ser el trencament complet de la confian\u00e7a en la gesti\u00f3 econ\u00f2mica, que despr\u00e9s tamb\u00e9 va reverberar en tot el panorama pol\u00edtic.<\/p>\n

\"\"
Andreu Mas-Colell \u00e9s un dels experts catalans en microeconomia m\u00e9s destacats arreu del m\u00f3n.<\/figcaption><\/figure>\n

Seguint amb la relaci\u00f3 entre Catalunya i la resta d\u2019Espanya, vost\u00e8s posen fi al llibre deixant clara la seva postura: \u201cCatalunya necessita m\u00e9s recursos i que aquests es gestionin des de la proximitat en un marc real d\u2019autogovern\u201d. Formar govern com abans millor \u00e9s la clau per desactivar el 155 i assolir l\u2019escenari que desitja?<\/strong><\/span>
\nB\u00e9, personalment penso que \u00e9s important fer govern, que aquest govern tingui un pressupost i que s\u2019acabi el 155. Dit aix\u00f2, no vull implicar que hi hagi una urg\u00e8ncia d\u2019hores o de dies. \u00c9s a dir, la situaci\u00f3 actual \u00e9s molt conflictiva i l\u2019actitud repressiva de les inst\u00e0ncies judicials est\u00e0 interferint en el que seria un desenvolupament m\u00e9s normal, necessari tant per a Catalunya com per a Espanya. Espanya tamb\u00e9 t\u00e9 un pressupost que s\u2019ha d\u2019aprovar i una imatge internacional i econ\u00f2mica que s\u2019est\u00e0 veient perjudicada per aquesta actitud.<\/p>\n

\n

\u201cLa nostra relaci\u00f3 amb el PP no va ser mai de confian\u00e7a, per\u00f2 [despr\u00e9s que guanyessin per majoria absoluta el 2011] vam intentar de crear un vincle de complicitat pel que fa la gesti\u00f3 de la fiscalitat.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Pensa que seria irresponsable anar a unes terceres eleccions?<\/strong><\/span>
\nJo crec que no seria bo anar a unes noves eleccions per a ning\u00fa: ni des del punt de vista catal\u00e0 ni per al senyor Rajoy.<\/p>\n

Fent balan\u00e7, podr\u00edem dir que la credibilitat ha estat una de les seves m\u00e0ximes al llarg de la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica. Creu que a dia d\u2019avui els nostres representants pol\u00edtics tamb\u00e9 prometen nom\u00e9s all\u00f2 que saben que poden fer?<\/strong><\/span>
\nHi ha de tot, per\u00f2 jo diria que els pol\u00edtics han de tractar de comprometre\u2019s nom\u00e9s amb all\u00f2 que honestament creuen es que poden comprometre. De vegades ho podran complir, i d\u2019altres no, per\u00f2 s\u00ed que crec que \u00e9s molt important ser cre\u00efble.<\/p>\n

Centrant-nos en el present, des de 2016 \u00e9s el president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una de les institucions cient\u00edfiques m\u00e9s prestigioses d\u2019Europa. Creu que a Espanya, amb l\u2019excusa de la crisi, ens hem oblidat de la import\u00e0ncia d\u2019atraure i retenir el talent?<\/strong><\/span>
\nNo s\u00e9 si amb l\u2019excusa de la crisi o \u00e9s que \u00e9s un problema que ve de lluny, per\u00f2 s\u00ed. Miri, entre el 2007 i el 2016 nom\u00e9s dos dels 28 pa\u00efsos que formen la UE han redu\u00eft la seva despesa p\u00fablica i privada en R+D: Finl\u00e0ndia (que partia de tan amunt que s\u2019ho podia permetre) i Espanya. El cert \u00e9s que l\u2019\u00e8poca de la crisi ha estat un per\u00edode de resili\u00e8ncia per al sistema, el qual ha aguantat, entre altres coses, perqu\u00e8 era prou potent i perqu\u00e8 ha aconseguit d\u2019incrementar molt els fons europeus de recerca. Als pressupostos d\u2019enguany penso que seguirem en la mateixa l\u00ednia; sembla que hi ha altres prioritats. Particularment no ho critico, per\u00f2 impulsar la recerca no \u00e9s tan car. I el nivell de neglig\u00e8ncia del govern espanyol \u00e9s molt gran. Hauria de ser conscient que aix\u00f2 \u00e9s molt important i que no figurar\u00e0 gaire a Europa si no contribueix a la innovaci\u00f3 i al coneixement.<\/p>\n

La indignaci\u00f3 a vista d\u2019ocell<\/span><\/div>\n

L\u2019\u00e8poca de les retallades va venir acompanyada del moviment dels indignats i del setge al Parlament del 15 de juny de 2011. De fet, tothom recordar\u00e0 com l\u2019expresident Artur Mas va haver d\u2019entrar al parc de la Ciutadella amb helic\u00f2pter. Aquesta escena tamb\u00e9 es va repetir en el cas d\u2019Andreu Mas-Colell: \u201cAquell dia a les 12 del migdia jo havia de presentar els Pressupostos de la Generalitat. Per aix\u00f2 van haver-hi les protestes. La tasca era dif\u00edcil per\u00f2 no es podia fer una altra cosa.\u201d
\nTot i que Mas-Colell \u201cno tenia la sensaci\u00f3 que estava presentat uns comptes amb el poble en contra\u201d, l\u2019exconseller afegeix que \u201cmai no \u00e9s f\u00e0cil d\u2019elaborar un pressupost que demana sacrificis\u201d. L\u2019economista confessa que ell i el seu equip es van \u201cescarrassar molt perqu\u00e8 les retallades inevitables no fossin lineals\u201d, que van mirar \u201cpartida per partida\u201d, i puntualitza que, en la seva situaci\u00f3, \u201cqualsevol govern s\u2019hagu\u00e9s vist obligat a enfrontar-se a les mateixes grans xifres\u201d.
\nA banda d\u2019aix\u00f2, fa mem\u00f2ria i distingeix ben clarament aquesta dura etapa del per\u00edode 2000-2003, en el qual va liderar el Departament d\u2019Universitats, Recerca i Societat de la Informaci\u00f3 i en el que \u201cera habitual que els ingressos augmentessin un 3 o 4% l\u2019any\u201d.<\/p>\n

A fons<\/span><\/div>\n

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) va estudiar Econ\u00f2miques a la UB i, un cop es va doctorar a la Universitat de Minnesota el 1972, va engegar la seva carrera com a catedr\u00e0tic a diverses universitats, entre les que destaquen Berkeley (1972-1981), Harvard (1982-1995) i la UPF. Quant a la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica, hi destaquen dues etapes a la Generalitat de Catalunya: entre el 2000 i el 2003 fou conseller d\u2019Universitats, Recerca i Societat de la Informaci\u00f3, i entre el 2010 i el 2016, conseller d\u2019Economia i Coneixement.
\nActualment, del tot reincorporat a la vida acad\u00e8mica, Mas-Colell presideix el patronat del Barcelona Institute of Science and Technology i segueix exercint les seves funcions com a fundador de la Barcelona Graduate School of Economics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cDeixar per escrit una historia que val la pena mentre l\u2019experi\u00e8ncia estigui fresca\u201d ha estat el motiu principal pel qual Andreu Mas-Colell, conseller d\u2019Economia i Coneixement a la Generalitat de Catalunya entre desembre de 2010 i gener de 2016, i Albert Carreras i Ivan Planas, membres del seu equip m\u00e9s directe, han decidit publicar Turbul\u00e8ncies i tribulacions: els anys de les retallades (Edicions 62). Estem davant d\u2019una obra que tracta sobre un per\u00edode dif\u00edcil per a l\u2019economia europea, espanyola i catalana; una \u00e8poca marcada per l\u2019austeritat, les protestes socials i les negociacions constants entre el Govern central i l\u2019executiu d\u2019Artur Mas. Tot seguit aprofundim en els records que uns dels protagonistes d\u2019aquesta etapa, el propi Andreu Mas-Colell, encara conserva.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18278,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,55],"tags":[7048,7049,7050,7051,112,113,116,374,379,678,894,902,915,1070,5019,7047],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18276"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18276"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18276\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}