{"id":1862,"date":"2015-01-26T08:00:19","date_gmt":"2015-01-26T07:00:19","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=1862"},"modified":"2025-06-06T10:55:36","modified_gmt":"2025-06-06T08:55:36","slug":"entrevista-michael-spence","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/01\/26\/entrevista-michael-spence\/","title":{"rendered":"Entrevista a Michael Spence,<\/span> Premi Nobel d’Economia 2001"},"content":{"rendered":"

L\u2019economista nord-americ\u00e0 Michael Spence (Montclair, Nova Jersey, 1943) va compartir el Premi Nobel d\u2019Economia l\u2019any 2001 amb els seus compatriotes George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz. Les seves teories sobre el flux de la informaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de mercats es van veure reconegudes amb el prestigi\u00f3s guard\u00f3 internacional. Avui dia, i en un context tecnol\u00f2gic com l\u2019actual, aquests conceptes resulten cabdals, ja que la informaci\u00f3 esdev\u00e9 el factor diferencial en la consecuci\u00f3 de l\u2019\u00e8xit al mercat. Un \u00e8xit que passa, necess\u00e0riament, per un moviment fluid de les dades.<\/h4>\n

Text: Teresita Gavil\u00e1n<\/a><\/h4>\n
\n

La seva \u201cTeoria de la Senyalitzaci\u00f3\u201d (Signaling Theory<\/em>) parla sobre informaci\u00f3 i mercats. Quins en s\u00f3n els fonaments?<\/b>
\nAquesta teoria aborda els mercats en qu\u00e8 hi ha informaci\u00f3 incompleta sobre productes o serveis, un factor que \u00e9s de caire asim\u00e8tric. Aix\u00f2 vol dir que una part del mercat, normalment els venedors, disposa de m\u00e9s informaci\u00f3 que l\u2019altra part, que s\u00f3n els compradors.<\/p>\n

\n

\u201cPer arribar al creixement sostenible, Europa t\u00e9 tasques pendents\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a>Precisament, la seva contribuci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi de mercats amb informaci\u00f3 asim\u00e8trica fou el motiu pel qual se li va concedir el Premi Nobel<\/strong> l\u2019any 2001 (juntament amb els seus compatriotes A. Akerlof<\/strong> i Joseph E. Stiglitz<\/strong>). Expliqui\u2019ns aquesta teoria.<\/b>
\nEls mercats amb aquesta estructura porten associat un fenomen que s\u2019anomena \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d (Adverse Selection<\/em>). Aquesta teoria propugna que la manca d\u2019informaci\u00f3 fa que els compradors no puguin distingir entre els diferents productes que ofereixen els venedors al mercat i, per tant, els tracten tots com a iguals o equivalents. O el que \u00e9s el mateix: no els discriminen. En conseq\u00fc\u00e8ncia, segons aquesta perspectiva, el proc\u00e9s de compra s\u2019assemblaria a un tipus de loteria.
\nEn aquest sentit, el concepte de \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d significa que, davant d\u2019un preu que es correspon amb la qualitat mitjana, els venedors d\u2019articles o serveis d\u2019alta qualitat es veuen obligats a sortir del mercat els primers a causa de la manca de demanda de la seva oferta. Un fet que, alhora, provoca que baixi la qualitat dels productes del mercat. I, aleshores, algun venedor m\u00e9s ha d\u2019abandonar al seu torn la franja superior del mercat.
\nPortada a l\u2019extrem, aquesta situaci\u00f3 pot arribar a destruir un mercat.
\nArkelof ho exemplifica amb el sector dels cotxes de segona m\u00e0, per\u00f2 aix\u00f2 est\u00e0 molt m\u00e9s est\u00e8s en \u00e0mbits com les assegurances o les finances.<\/p>\n

[<\/a>George A. Akerlof afirma en el seu escrit \u201cEl mercado de los limones\u201d<\/em> (The Market for Lemons)<\/em> que el mercat de vehicles de segona m\u00e0 es regeix pel model d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica on el venedor t\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 que el comprador, ja que sap en quin estat de conservaci\u00f3 es troba el vehicle. El comprador, en canvi, acostuma a guiar la seva compra pel preu, perqu\u00e8 no disposa de la informaci\u00f3 suficient per valorar si l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019aquell producte \u00e9s positiva per a ell o no. Aix\u00ed, a mesura que augmenta el n\u00famero de \u201ctrastos\u201d en el mercat (en angl\u00e8s, lemon<\/i> es pot traduir com a \u201ctrasto\u201d), els venedors de vehicles de m\u00e9s qualitat es veuen for\u00e7ats a retirar-los de la venda, amb la qual cosa es pot arribar a destruir el mercat perqu\u00e8 la demanda va disminuint progressivament. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, pot arribar un moment en qu\u00e8 tan sols les llimones<\/i> \u2013els \u201ctrastos\u201d-, omplin el mercat.<\/strong>]<\/a><\/p>\n

\n

\u201cEn els mercats asim\u00e8trics el proc\u00e9s de compra s\u2019assembla a una loteria.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

A qu\u00e8 es refereix quan parla de \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d?<\/b>
\nEl terme \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d est\u00e0 relacionat amb el que poden fer els venedors de productes de m\u00e9s nivell per provar de diferenciar-se del venedor mitj\u00e0. Han de fer alguna acci\u00f3 perceptible -anomenada \u201cSenyal\u201d- que resulti realment informativa per al consumidor.
\nAquests senyals han de tenir un cost elevat per als agents m\u00e9s informats (els venedors). Els senyals que sobreviuen o tenen \u00e8xit (que, efectivament, s\u00f3n els que aporten informaci\u00f3) s\u00f3n aquells el cost dels quals est\u00e0 correlacionat negativament amb l\u2019atribut de qualitat invisible. La \u201cTeoria de la Senyalitzaci\u00f3\u201d la vaig il\u00b7lustrar amb l\u2019exemple de l\u2019educaci\u00f3 com un senyal als mercats de treball.<\/p>\n

[<\/a>El model d\u2019educaci\u00f3 en el mercat de treball de Spence afirma que els treballadors poden fer servir el seu nivell acad\u00e8mic per fer saber als empresaris l\u2019elevat grau de la seva productivitat. Aix\u00ed, els treballadors m\u00e9s ben capacitats s\u2019esfor\u00e7aran a assolir t\u00edtols educatius de dif\u00edcil obtenci\u00f3 per enviar un senyal que els diferenci\u00ef dels treballadors de baixa productivitat davant dels seus ocupadors. D\u2019altra banda, Spence assegura que el cost que suposa obtenir la titulaci\u00f3 ha de ser suficientment elevat com per incentivar nom\u00e9s les persones d\u2019alta productivitat a obtenir-la. D\u2019aquesta manera, l\u2019educaci\u00f3 funciona com un senyal que flueix i que equilibra el mercat laboral.<\/strong>]<\/a><\/p>\n

\n

\u201cLa selecci\u00f3 adversa portada a l\u2019extrem pot arribar a destruir un mercat.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Com va arribar a aquestes conclusions?<\/b>
\nVa ser una tasca bastant individual, malgrat que ja coneixia el concepte de la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d per mitj\u00e0 de les assegurances i tamb\u00e9 havia llegit el text d\u2019Akerlof \u201cThe Market for Lemons\u201d<\/em>. Mirava de comprendre de quina manera els mercats incomplets, regits per la informaci\u00f3 asim\u00e8trica, evolucionarien informativament, per tal de tractar de resoldre aquest problema.<\/p>\n

\"Infografia:<\/p>\n

Parlem del seu \u00faltim llibre: La convergencia inevitable: el futuro del crecimiento econ\u00f3mico en un mundo a varias velocidades<\/em><\/a>. Tracta sobre el creixement econ\u00f2mic dels pa\u00efsos en vies de desenvolupament, no \u00e9s cert?<\/b>
\nEfectivament. I es tracta d\u2019un proc\u00e9s que ja fa varies d\u00e8cades que dura (va comen\u00e7ar al final de la Segona Guerra Mundial), i durant el qual els pa\u00efsos en vies de desenvolupament han anat escur\u00e7ant dist\u00e0ncies respecte dels pa\u00efsos desenvolupats. Aquesta \u00e9s la \u201cconverg\u00e8ncia\u201d inevitable a la qual em refereixo.<\/p>\n

I ara, quina evoluci\u00f3 econ\u00f2mica preveu vost\u00e8 per als anomenats pa\u00efsos desenvolupats? Com els ha afectat la crisi?<\/b>
\nEls EUA estan creixent un 2-2,5%. Aix\u00f2 \u00e9s un increment, s\u00ed, per\u00f2 per sota del seu potencial. L\u2019economia est\u00e0 canviant la seva estructura cap al sector mercantil (del comer\u00e7, de la ind\u00fastria). Es busca aconseguir un model de creixement m\u00e9s sostenible que no pas aquell influenciat per la precrisi. Per\u00f2 la inversi\u00f3 del sector p\u00fablic \u00e9s encara massa baixa, i probablement romandr\u00e0 d\u2019aquesta manera.<\/p>\n

\n

\u201c(A Europa) cal dur a terme reformes estructurals per crear una flexibilitat estructural m\u00e9s gran.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I a Europa? Creu que assolirem el creixement sostenible?<\/b>
\nEuropa arrossega un llarg per\u00edode de creixement molt baix, cosa que impedeix que arribi a un model de creixement sostenible.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les tasques pendents, doncs?<\/b>
\nEntre les tasques pendents hi ha l\u2019execuci\u00f3 de m\u00e9s desempalancament o la reconverg\u00e8ncia dels costos de la unitat laboral, que van divergir d\u2019Alemanya a la d\u00e8cada posterior a l\u2019adopci\u00f3 de l\u2019euro. I tamb\u00e9 cal dur a terme reformes estructurals per tal de crear una flexibilitat estructural m\u00e9s gran.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Espanya ha fet els deures?<\/b>
\nAquest proc\u00e9s est\u00e0 avan\u00e7ant a Espanya. De moment la reconverg\u00e8ncia est\u00e0 bastant lluny i les reformes laborals estan atraient ara la inversi\u00f3 i fomentant la creaci\u00f3 de llocs de treball.<\/p>\n

I els pa\u00efsos asi\u00e0tics?<\/b>
\nJap\u00f3, per la seva banda, es troba en un proc\u00e9s de reformes importants. En el tercer \u00e0mbit, que s\u00f3n les reformes estructurals en la franja no transaccional de l\u2019economia, aquestes encara no s\u2019han completat. En aquest sentit, cal destacar que quan es facin, es necessitar\u00e0 encara un temps perqu\u00e8 tinguin efecte. Per aix\u00f2, el creixement lent \u00e9s l\u2019escenari m\u00e9s probable.<\/p>\n\n\n\n\n\n
\u00a0\u00a0EL PERFIL<\/b><\/span><\/th>\n<\/tr>\n
<\/td>\nGraduat en filosofia a Princeton (1966) i en matem\u00e0tiques a Oxford (1968), i doctorat en Economia a Harvard (la seva tesi \u201cMarket Signaling\u201d<\/em> reb\u00e9 el premi David A. Wells), entre els reconeixements a la tasca d\u2019A. Michael Spence destaquen, a m\u00e9s del Premi Nobel d\u2019Economia del 2001, el Premi J.K. Galbraith per l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia acad\u00e8mica (1979) i la Medalla John Bates Clark (1982). Actualment, Spence \u00e9s professor d\u2019economia a l\u2019Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat deg\u00e0 de la Facultat d\u2019Arts i Ci\u00e8ncies i professor a Harvard i a l\u2019Escola de Negocis de la Universitat de Stanford. Entre els seus alumnes il\u00b7lustres, uns joves Bill Gates i Steve Ballmer, de qui recorda que \u201ctots dos eren excel\u00b7lents en Teoria Econ\u00f2mica\u201d. I entre els seus professors, l\u2019actual conseller d\u2019Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, amb qui coincid\u00ed l\u2019estiu de 1971 en un seminari d\u2019economia matem\u00e0tica a Berkeley: \u201cSabia m\u00e9s matem\u00e0tiques que jo!\u201d.<\/td>\n<\/tr>\n
\"A.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019economista nord-americ\u00e0 Michael Spence (Montclair, Nova Jersey, 1943) va compartir el Premi Nobel d\u2019Economia l\u2019any 2001 amb els seus compatriotes George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz. Les seves teories sobre el flux de la informaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de mercats es van veure reconegudes amb el prestigi\u00f3s guard\u00f3 internacional. <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1885,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[5797,5798,5799,5800,5801,7792,10858,112,113,915,5330],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1862"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1862"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46326,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1862\/revisions\/46326"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}