{"id":1981,"date":"2015-02-02T08:00:34","date_gmt":"2015-02-02T07:00:34","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=1981"},"modified":"2025-09-16T11:44:07","modified_gmt":"2025-09-16T09:44:07","slug":"el-paisatge-despres-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/02\/02\/el-paisatge-despres-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"El paisatge despr\u00e9s<\/span> de la crisi"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"Tenim ja prou perspectiva per avaluar com \u00e9s el nou m\u00f3n que ens deixa la primera gran crisi global. En destacarem alguns trets b\u00e0sics molt interrelacionats.<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d’Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

Comencem fixant-nos en el futur del creixement econ\u00f2mic. Alguns plantejaments parlen dels riscos d\u2019un \u201cestancament secular\u201d amb taxes de variaci\u00f3 del PIB per sota de la mitjana de les darreres d\u00e8cades precrisi, derivades de canvis demogr\u00e0fics i distributius que redueixen el potencial de despesa, si m\u00e9s no a les economies avan\u00e7ades. D\u2019altres s\u00f3n m\u00e9s optimistes respecte a aix\u00f2, partint de l\u2019argument que arribar\u00e0 una nova onada d\u2019innovacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques que afectaran de forma molt important les formes de vida i treball: des d\u2019aven\u00e7os en biotecnologia o nanotecnologia fins a eines com vehicles Google amb prestacions fins fa poc inimaginables. Per\u00f2 fins i tot en aquesta versi\u00f3 m\u00e9s positiva, hi apareix la delicada q\u00fcesti\u00f3 de com es distribuiran els dividends de tecnologies brillants<\/em>, ja que algunes d\u2019aquestes no semblen ser intensives quant a la creaci\u00f3 de llocs de treball, o com a m\u00ednim, no ho s\u00f3n directament (o en tot cas, s\u00f3n molt menys intensives que en anteriors onades d\u2019innovaci\u00f3 del capitalisme). Resta obert, tamb\u00e9, el debat sobre la velocitat i la magnitud amb qu\u00e8 aquestes innovacions es traduirien en guanys efectius de productivitat. I mentre dura la discussi\u00f3 entre optimistes i pessimistes, l\u2019FMI acaba de descriure les perspectives de creixement actuals i futures com a \u201cmediocres\u201d.<\/p>\n

\n

La polaritzaci\u00f3 en la distribuci\u00f3 de la renda va comen\u00e7ar abans de la crisi, amb un repartiment molt asim\u00e8tric dels anomenats \u201cdividends de la globalitzaci\u00f3\u201d que es va agreujar a molt pa\u00efsos amb la gesti\u00f3 de la crisi i dels ajustos i sacrificis que va comportar. I ara s\u2019albira com els eventuals dividends de la recuperaci\u00f3 poden accentuar aquesta din\u00e0mica de desigualtats<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els problemes distributius, en primer pla<\/span>
\nD\u2019altra banda, els problemes distributius, de repartiment de la riquesa, han passat a ocupar el primer pla. Les creixents friccions socials i pol\u00edtiques derivades de la constataci\u00f3 d\u2019una polaritzaci\u00f3 creixent de la renda en els segments m\u00e9s privilegiats (els famosos top 1 o 10%), juntament amb el deteriorament de la situaci\u00f3 d\u2019\u00e0mplies porcions de les classes mitjanes a les economies occidentals, ha trencat l\u2019estabilitat assolida en bona part de la segona meitat del segle XX. Ara sabem que la polaritzaci\u00f3 en la distribuci\u00f3 de la renda va comen\u00e7ar abans de la crisi, amb un repartiment molt asim\u00e8tric dels anomenats \u201cdividends de la globalitzaci\u00f3\u201d, i que es va agreujar a molts pa\u00efsos amb la gesti\u00f3 de la crisi i dels ajustos i sacrificis que va comportar. Ara s\u2019albira com els eventuals dividends de la recuperaci\u00f3 poden accentuar aquesta din\u00e0mica de desigualtats, amb implicacions socioecon\u00f2miques que sempre s\u00f3n delicades, per\u00f2 que, en un context de creixement \u201cmediocre\u201d (FMI dixit<\/i>), poden ser especialment perilloses, tal com es va evidenciar a Europa en el per\u00edode compr\u00e8s entre les dues guerres mundials.
\nUn tercer tret fa refer\u00e8ncia als canvis en les regles del joc. A nivell intern, es constata a molts pa\u00efsos com la polaritzaci\u00f3 econ\u00f2mica ha estat causa i efecte a l\u2019hora d\u2019explicar les modificacions en les regulacions financeres \u2013eliminant les prudents normes imposades inicialment als Estats Units per l\u2019administraci\u00f3 Roosevelt i derogades des de finals dels 1980 amb la coartada aquesta vegada \u00e9s diferent<\/i>– que, en contra de les promeses d\u2019efici\u00e8ncia, han portat a fragilitats. Les revisions de la fiscalitat a favor dels segments m\u00e9s alts \u2013ara sota l\u2019argument\/coartada que la seva mobilitat internacional els d\u00f3na m\u00e9s poder de negociaci\u00f3 respecte dels governs nacionals\u2013 \u00e9s percebuda com una altra forma insolid\u00e0ria i ineficient de gestionar els b\u00e9ns i serveis p\u00fablics, el volum dels quals es veu, per tant, revisat a la baixa. Malgrat les responsabilitats d\u2019aquests factors en la gestaci\u00f3 de la crisi, sembla que ara es torna a ballar-la. L\u2019FMI apuntava fa poc a un \u201cnou desequilibri global\u201d referit a la m\u00e9s gran facilitat a assumir riscos financers que en l\u2019economia directament productiva: un inquietant d\u00e9j\u00e0-vu<\/i>.<\/p>\n

\n

El fet que Europa hagi estat la regi\u00f3 del m\u00f3n on m\u00e9s lluny va arribar la complementarietat entre creixement-democr\u00e0cia-benestar fa que sigui el nostre Vell Continent qui veu perillar les seves refer\u00e8ncies, uns riscos accentuats per unes friccions internes entre Nord i Sud d\u2019Europa que van en sentit totalment oposat a l\u2019esperit fundacional de la UE<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Qui mana al m\u00f3n marca els models de refer\u00e8ncia<\/span>
\nA nivell internacional, la redistribuci\u00f3 de potencial econ\u00f2mic, en contra de les economies occidentals i a favor dels emergents, s\u2019est\u00e0 completant amb la redistribuci\u00f3 del poder pol\u00edtic. I qui mana al m\u00f3n exporta no nom\u00e9s mercaderies o capitals, sin\u00f3 tamb\u00e9 formes de veure el m\u00f3n i models de refer\u00e8ncia. I, en aquest sentit, els models dels principals pa\u00efsos emergents no tenen la mateixa concepci\u00f3 sobre qu\u00e8 volen dir els drets humans, la democr\u00e0cia o els compromisos dels poder p\u00fablics amb pol\u00edtiques socials que el model occidental que ha dominat fins ara. El fet que Europa hagi estat la regi\u00f3 del m\u00f3n on m\u00e9s lluny va arribar la complementarietat entre creixement-democr\u00e0cia-benestar fa que sigui el nostre Vell Continent qui veu perillar les seves refer\u00e8ncies, uns riscos accentuats per unes friccions internes entre Nord i Sud d\u2019Europa que van en sentit totalment oposat a l\u2019esperit fundacional de la UE.<\/p>\n

Una llarga llista de reptes econ\u00f2mics i sociopol\u00edtics<\/span>
\nEl paisatge \u00e9s, doncs, preocupant i deixa una llarga llista de reptes econ\u00f2mics i sociopol\u00edtics. La Humanitat afronta grans desafiaments quan surt de moments de greus tensions, per\u00f2 no sempre els gestiona b\u00e9. Despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles i la seva aplicaci\u00f3 van portar a polaritzacions maniquees i a tensions i enfrontaments entre pa\u00efsos i dins dels pa\u00efsos, i, finalment, a la Segona Guerra Mundial. Despr\u00e9s d\u2019aquesta, un sistema -Bretton Woods- basat en equilibris m\u00e9s raonables entre mercats i governs, entre eines nacionals i mecanismes de coordinaci\u00f3 supranacionals i entre incentius a l\u2019efici\u00e8ncia complementaris amb mecanismes de cohesi\u00f3, va generar una era de m\u00e9s expansi\u00f3. I, entre d\u2019altres resultats, va permetre un proc\u00e9s de desendeutament<\/em> p\u00fablic hist\u00f2ric \u2013cosa que va evidenciar el potencial del creixement m\u00e9s que no pas de les pol\u00edtiques contractives-, des de cotes properes a les actuals despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial fins a nivells de m\u00ednims als anys 1970… abans de reprendre una traject\u00f2ria de m\u00e9s endeutament que, tot i ser veritat que s\u2019accentua amb la crisi, es va iniciar al mateix temps que els augments de les desigualtats des de finals del segle XX.<\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
capitalisme 3.0<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
Els economistes Rodrik i Piketty fan servir periodificacions semblants del capitailsme: una primera etapa amb poca intervenci\u00f3 p\u00fablica i amb desigualtats; una segona amb pol\u00edtiques keynesianes i m\u00e9s redistribuci\u00f3, i, ara amb l\u2019interrogant de si el nou capitalisme global ser\u00e0 l\u2019extensi\u00f3 d\u2019aquesta segona fase a nivell mundial o si s\u2019est\u00e0 aprofitant la globalitzaci\u00f3+crisi per fer una regressi\u00f3 a una versi\u00f3 global de la primera.<\/td>\"Capitalisme<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\t\n\n\t\n\t\n\t
1919 -> 1944 -> 2008 -> 2015<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
Un nou Versalles<\/span> o un nou Bretton Woods<\/span><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Despr\u00e9s de la crisi hist\u00f2rica que esclata el 2008<\/span> sortirem amb un \u201cnou Versalles\u201d de friccions, tensions i conflictes, o b\u00e9 amb un \u201cnou Bretton Woods\u201d, assolint equilibris raonables i potenciant complementarietats m\u00e9s que no pas contraposicions?<\/td>\"Bretton<\/td>\n<\/tr>\n
A escala global i europea, aquesta \u00e9s una pregunta cabdal: veure si repetim els errors de la Hist\u00f2ria o aprenem les seves lli\u00e7ons.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

Llegeix tamb\u00e9:<\/span> Infografia: 2015: previsions de creixement mundial<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tenim ja prou perspectiva per avaluar com \u00e9s el nou m\u00f3n que ens deixa la primera gran crisi global. En destacarem alguns trets b\u00e0sics molt interrelacionats.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":1987,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,9,10815,18],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1981"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1981"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47111,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1981\/revisions\/47111"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}