{"id":20026,"date":"2019-01-21T09:00:27","date_gmt":"2019-01-21T08:00:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=20026"},"modified":"2025-09-24T12:04:46","modified_gmt":"2025-09-24T10:04:46","slug":"decalogo-para-despues-de-una-decada-de-crisis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/01\/21\/decalogo-para-despues-de-una-decada-de-crisis\/","title":{"rendered":"Dec\u00e0leg per despr\u00e9s s <\/span>d\u2019una d\u00e8cada de crisi"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"<\/h4>\n

10 anys despr\u00e9s de l\u2019esclat de la crisi podem tenir ja una certa perspectiva de les lli\u00e7ons que ens deixa,\u00a0 sobre tot per intentar entendre els reptes que tenim per davant a la propera d\u00e8cada i els riscos que, de no interpretar b\u00e9 el que ens ha passat, podem afrontar.<\/strong><\/p>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB.<\/strong><\/h4>\n
\n

Resumirem en 10 punts les implicacions que ens deixa una d\u00e8cada de crisi, amb la perspectiva dels escenaris per a la propera.<\/p>\n

1.\u00a0<\/strong><\/span>Un primer punt essencial \u00e9s adonar-nos que, si volem entendre el que ha passat des de l\u2019any 2008, la pregunta adient no \u00e9s \u201cper qu\u00e8 vam tenir una crisi?\u201d sin\u00f3 \u201cper qu\u00e8 v\u00e0rem tornar a tenir-ne una altra<\/em>?\u201d com les que ha experimentat l\u2019economia des de fa segles i, en particular, com les que a nivell internacional han estat greus, amb la de 1929 com a refer\u00e8ncia inevitable. A principis del segle XXI, es parlava, sovint amb una complaen\u00e7a que els fets van desmentir dram\u00e0ticament, de \u201cla fi dels cicles econ\u00f2mics\u201d. Cal recordar com els advertiments d\u2019observadors prudents (que no cal confondre amb la \u201cind\u00fastria del catastrofisme\u201d amb tanta repercussi\u00f3 medi\u00e0tica), que advertien de perilloses similituds amb moments anteriors que van acabar malament, van ser menystinguts amb l\u2019argument habitual d\u2019\u201caquesta vegada \u00e9s diferent\u201d, rebutjant expl\u00edcitament recon\u00e8ixer les lli\u00e7ons de la Hist\u00f2ria. Les haurem apr\u00e9s ara millor i de veritat, o tornarem a caure en els mateixos errors en un futur m\u00e9s o menys proper?<\/p>\n

2.\u00a0<\/strong><\/span>Un segon punt, tamb\u00e9 central, \u00e9s la necessitat de relativitzar qu\u00e8 vol dir \u201crecuperaci\u00f3\u201d. Aquesta darrera d\u00e8cada una pregunta molt freq\u00fcent ha estat quan aconseguir\u00edem recuperar-nos dels efectes negatius del shock<\/em> que va suposar la crisi. S\u2019ent\u00e9n el que aix\u00f2 volia dir en termes de, per exemple, quan es retornaria als nivells del PIB o de l\u2019ocupaci\u00f3 que ten\u00edem abans del 2008. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del retorn als valor previs d\u2019importants indicadors econ\u00f2mics, \u00e9s important constatar que en cap cas la famosa \u201crecuperaci\u00f3\u201d seria un retorn a la situaci\u00f3 existent en els (aparents) anys \u201cdaurats\u201d de mitjans de la primera d\u00e8cada del segle XXI. Entre el 2008 i el 2018 han canviat moltes coses enormement significatives, des de la tecnologia fins a la geopol\u00edtica, passant per la demografia i les preocupacions sociopol\u00edtiques, de manera que cal defugir les enyorances<\/em> de retorn a un passat que ja \u00e9s impossible (i, possiblement, indesitjable, per les fragilitats que comportava) recuperar.<\/p>\n

\n

Un primer punt essencial \u00e9s adonar-nos que, si volem entendre el que ha passat des de l\u2019any 2008, la pregunta adient no \u00e9s \u201cper qu\u00e8 vam tenir una crisi?\u201d sin\u00f3 \u201cper qu\u00e8 v\u00e0rem tornar a tenir-ne una<\/em> altra<\/em>?\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

3.\u00a0<\/strong><\/span>En un \u00e0mbit m\u00e9s concret, a la vista del paper cabdal dels factors financers en l\u2019esclat de la crisi d\u2019ara fa 10 anys, caldria retenir l\u2019an\u00e0lisi que ja el 1933 va formular l\u2019economista nord-americ\u00e0 Irving Fisher sobre els aspectes que tenen en com\u00fa les crisis financeres greus. Fisher destaca com el sobreendeutament \u00e9s una causa\/s\u00edmptoma central, la contrapartida del qual s\u00f3n els excessos en la concessi\u00f3 de cr\u00e8dit per part d\u2019entitats financeres que no avaluen b\u00e9 els riscos. El cam\u00ed cap a la crisi del 2008 va mostrar, com \u00e9s prou conegut a moltes economies occidentals \u2013des dels Estats Units fins a molts pa\u00efsos europeus\u2013, una din\u00e0mica d\u2019endeutament excessiu que no es va voler\/poder\/saber reconduir a temps. Despr\u00e9s del 2008 semblava que la lli\u00e7\u00f3 estava apresa, i en alguns casos els processos de \u201cdesendeutament\u201d van ser dolorosos. Per\u00f2 des de fa uns anys, diversos estudis, especialment els del Banc Internacional de Pagaments (BIS) de Basilea, insisteixen a dir, amb preocupaci\u00f3, que el volum de deute a escala global continua pujant, i no nom\u00e9s per l\u2019endeutament p\u00fablic que pren el relleu del privat en alguns pa\u00efsos o per una vertiginosa traject\u00f2ria del deute privat a la Xina. Ens estem tornat a asseure damunt d\u2019un \u201cvolc\u00e0 de deute\u201d?<\/p>\n

\"\"4.\u00a0<\/strong><\/span>La temptaci\u00f3 d\u2019excessos financers ha estat sempre present al llarg de la Hist\u00f2ria. Una resposta que semblaria clara per \u201cacotar-los\u201d\u2013 tant a aquests, com a totes les manifestacions de la cobd\u00edcia \u2013 seria establir regulacions prudents per part dels poders p\u00fablics que supervisessin i limitessin el que es pot fer amb quelcom tan delicat com ara s\u00f3n les m\u00e0quines dels diners, del cr\u00e8dit i del deute. De fet, van ser les regulacions establertes a les lleis banc\u00e0ries dels Estats Units per part de l\u2019Administraci\u00f3 Roosevelt el 1933 i el 1935, les que van contribuir a fer front a la Gran Depressi\u00f3. I, precisament, va ser la derogaci\u00f3 d\u2019aquestes regulacions, a finals del segle XX i principis del segle XXI, la que va tornar a donar \u201cbarra lliure\u201d a les entitats financeres dels Estats Units, possibilitant els excessos que van portar a la crisi. \u00c9s cert que, des del 2008, s\u2019han posat en marxa normatives i regulacions a nivell nacional i internacional (inclosa la dimensi\u00f3 europea), per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que aquestes regulacions han estat \u201caigualides\u201d durant les seves tramitacions a causa de les pressions dels lobbies<\/em> financers, deixant oberts els dubtes sobre si podien realment estar segurs que la millora en la solv\u00e8ncia dels sistemes financers ens posava a cobert de nous riscos… o no ho feia.<\/p>\n

\n

Entre el 2008 i el 2018 han canviant moltes coses enormement significatives, des de la tecnologia fins a la geopol\u00edtica, passant per la demografia i les preocupacions sociopol\u00edtiques, de manera que cal defugir les enyorances<\/em> de retorn a un passat que ja \u00e9s impossible (i, possiblement, indesitjable, per les fragilitats que comportava) recuperar<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

5.\u00a0<\/strong><\/span>El paper de les pol\u00edtiques macroecon\u00f2miques s\u2019ha vist sotm\u00e8s a forts debats i reconsideracions. Al principi de la crisi, les expansions fiscals van ser notables per tal d\u2019aturar el cop<\/em> \u2013d\u00e8ficits p\u00fablics que van salvar el m\u00f3n, va sentenciar l\u2019economista nord-americ\u00e0 Paul Krugman-, per\u00f2 des de llavors les controv\u00e8rsies sobre el grau desitjable de disciplina fiscal i de preocupaci\u00f3 per la sostenibilitat de les finances p\u00fabliques continuen obertes. En pol\u00edtica monet\u00e0ria, davallar els tipus oficials d\u2019inter\u00e8s a zero va marcar un l\u00edmit a partir del qual explorar<\/em> noves dimensions, com les expansions quantitatives o (alguns) tipus d\u2019inter\u00e8s negatius. En tot cas, una q\u00fcesti\u00f3 que pot marcar el futur \u00e9s la consideraci\u00f3 que les tradicionals pol\u00edtiques macroecon\u00f2miques (fiscals i monet\u00e0ries) tenen avui menys marge de resposta si es produeix un altre sotrac, de manera que la capacitat de resposta de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es troba en entredit.<\/p>\n

6.\u00a0<\/strong><\/span>Un altre tema obert \u00e9s el fam\u00f3s \u201ccanvi de model productiu\u201d. En arribar la crisi es va convertir en un mantra<\/em> insistir en la responsabilitat que tenia sobre la seva especial gravetat per al nostre entorn m\u00e9s proper el fet d\u2019haver basat l\u2019aparent prosperitat precrisi en un model productiu centrat en activitats que no competien internacionalment, amb limitat valor afegit, i intensives en ocupaci\u00f3 de baixa qualificaci\u00f3. Les declaracions reiterades sobre la necessitat d\u2019un profund canvi de model productiu per tal d\u2019encarrilar amb m\u00e9s solidesa la sortida de la crisi han donat fruits nom\u00e9s molt parcials. Cal recon\u00e8ixer que el posicionament del nostre teixit productiu en la competitivitat global ha millorat, amb una pres\u00e8ncia exportadora molt notable tant d\u2019empreses grans com d\u2019altres de menor dimensi\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que els sectors del \u201cvell\u201d model productiu tornen a tenir un paper protagonista que posa en dubte que el relleu en el motor de dinamisme econ\u00f2mic hagi estat prou profund.<\/p>\n

7.\u00a0<\/strong><\/span>El pas a primer terme de les preocupacions per la \u201cdistribuci\u00f3 de la renda\u201d \u00e9s una altra dimensi\u00f3 que ha vingut per quedar-se. Les taxes de creixement pr\u00e8vies a la crisi van amagar la desigualtat en el repartiment dels anomenats \u201cdividends de la globalitzaci\u00f3\u201d. Per\u00f2 els debats sobre la forma percebuda com no equitativa com es van distribuir els costos dels ajustos a la crisi, i m\u00e9s recentment tamb\u00e9 la percepci\u00f3 que els beneficis de la recuperaci\u00f3 no estaven reduint les asimetries socials \u2013amb m\u00e9s precarietat en les condicions laborals, p\u00e8rdua de pes del factor treball en la distribuci\u00f3 de la renda, etc.\u2013, han fet que aflor\u00e9s un malestar social amb conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques evidents. La propera d\u00e8cada haur\u00e0 d\u2019afrontar la necessitat d\u2019una m\u00e9s gran inclusivitat<\/em> (un altre terme que ha passat a primer pla) si es vol evitar un crescendo<\/em> de tensions sociopol\u00edtiques de final dif\u00edcil de preveure.<\/p>\n

\n

\"\"Despr\u00e9s del 2008 semblava que la lli\u00e7\u00f3 estava apresa, i en alguns casos els processos de \u201cdesendeutament\u201d van ser dolorosos. Per\u00f2 des de fa uns anys, diversos estudis, especialment els del Banc Internacional de Pagaments (BIS) de Basilea, insisteixen a dir, amb preocupaci\u00f3, que el volum de deute a escala global continua pujant<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

8.\u00a0<\/strong><\/span>El llegat de la crisi continua marcant el present, per\u00f2 noves fonts de preocupacions han passat a ocupar un lloc similar de preemin\u00e8ncia. Els canvis tecnol\u00f2gics i les friccions geopol\u00edtiques s\u00f3n les m\u00e9s evidents. Com ser\u00e0 la conviv\u00e8ncia entre persones i m\u00e0quines en els propers temps? Quins llocs de treball quedaran per als humans en un m\u00f3n on la rob\u00f2tica i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial obren noves fronteres? Se succeeixen els estudis que avaluen si els efectes de \u201cdespla\u00e7ar\u201d de les seves ocupacions els humans quedaran m\u00e9s o menys compensats per l\u2019aparici\u00f3 de noves fonts d\u2019activitat amb les quals les persones es puguin guanyar la vida. I, fins i tot essent optimistes, seran totes les persones les que puguin treure profit dels nous escenaris o es generaran asimetries socialment dif\u00edcils de gestionar? Al llarg de la Hist\u00f2ria, tecnologia, economia i pol\u00edtica han interactuat de formes complexes, i l\u2019escenari, ara obert, t\u00e9 ingredients d\u2019especial complexitat.<\/p>\n

9.\u00a0<\/strong><\/span>El llistat de v\u00edctimes<\/em> de la crisi i la seva digesti\u00f3 cont\u00e9 en un lloc destacat l\u2019anomenat \u201cordre lliberal internacional\u201d, vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. La reaparici\u00f3 de tensions proteccionistes, impulsades per la pot\u00e8ncia que ha liderat les darrers d\u00e8cades el sistema obert global<\/em>, conviuen amb plantejaments pol\u00edtics en qu\u00e8 els autoritarismes i populismes guanyen pes en llocs estrat\u00e8gics del mapa mundial. El \u201cmodel xin\u00e8s\u201d agafa volada aprofitant el replegament dels Estats Units. La candidatura alternativa d\u2019Europa es troba sotmesa a pressions, sovint des de dins. I en el conjunt d\u2019Occident, unes classes mitjanes empobrides i desorientades miren amb perplexitat els esdeveniments, alhora que semblen repetir-se alguns dels trets que van portar a respostes perilloses durant els anys 1920 i 1930.<\/p>\n

\n

\u00c9s cert que, des del 2008, s\u2019han posat en marxa normatives i regulacions a nivell nacional i internacional (inclosa la dimensi\u00f3 europea), per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que aquestes regulacions han estat \u201caigualides\u201d durant les seves tramitacions a causa de les pressions dels lobbies<\/em> financers <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

10.\u00a0<\/strong><\/span>\u00a0Si moltes persones, societats i pa\u00efsos es troben en situacions de tensi\u00f3 davant de totes les incerteses generades per aquests escenaris complexos, sembla m\u00e9s necessari que mai que les institucions, privades i p\u00fabliques, combinin la lucidesa en les an\u00e0lisis amb la serenitat per fer front als nous reptes. Recuperar equilibris raonables entre, per exemple, les preocupacions per l\u2019efici\u00e8ncia i per l\u2019equitat, entre competitivitat i cohesi\u00f3 social, entre el paper dels mercats i dels poder p\u00fablics, entre les dimensions nacionals i globals, esdev\u00e9 tan dif\u00edcil com imprescindible. Les institucions han de ser, com diu la can\u00e7\u00f3 dels 70, \u201cponts sobre aig\u00fces turbulentes\u201d…especialment quan m\u00e9s turbulentes venen les aig\u00fces!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

10 anys despr\u00e9s de l\u2019esclat de la crisi podem tenir ja una certa perspectiva de les lli\u00e7ons que ens deixa,\u00a0 sobre tot per intentar entendre els reptes que tenim per davant a la propera d\u00e8cada i els riscos que, de no interpretar b\u00e9 el que ens ha passat, podem afrontar. Joan Tugores Ques. Catedr\u00e0tic d\u2019Economia […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":20018,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,10815,10729,18],"tags":[113,6392,7654,7660,7661],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20026"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20026"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20026\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47763,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20026\/revisions\/47763"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20018"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20026"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20026"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20026"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}