{"id":20364,"date":"2019-03-22T09:00:48","date_gmt":"2019-03-22T08:00:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=20364"},"modified":"2025-09-24T12:03:45","modified_gmt":"2025-09-24T10:03:45","slug":"el-sector-asegurador-espanol-situacion-actual-retos-y-oportunidades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/03\/22\/el-sector-asegurador-espanol-situacion-actual-retos-y-oportunidades\/","title":{"rendered":"El sector assegurador espanyol. <\/span>Situaci\u00f3 actual, reptes i oportunitats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

El sector assegurador espanyol va assolir al tancament de l\u2019any 2018 un volum de primes de 64.377 milions, el que representa el 5,3% del PIB, amb un creixement de l\u20191,5% continuant d\u2019aquesta manera el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3 iniciat el 2015. <\/strong><\/p>\n

Coordinaci\u00f3n<\/strong>: Jose Antonio S\u00e1nchez Herrero. Director general d\u00b4ICEA.\u00a0<\/span><\/h4>\n
\n

\"\"<\/p>\n

Assegurances no vida<\/strong><\/span>
\nEl 2018 les primes per al conjunt de rams no vida van cr\u00e9ixer el 4,0% (enfront del 2,5% del creixement del PIB), un fet que suposa el cinqu\u00e8 any consecutiu d\u2019augment de la facturaci\u00f3, arribant als 35.382 milions d\u2019euros (55% del total de primes).
\nDins dels rams de no vida, el millor comportament va correspondre a l\u2019asseguran\u00e7a de salut, que va tancar el 2018 amb unes primes de 8.524 milions d\u2019euros (24% del total no vida) i un creixement del 5,6% (superior al 3,9% enregistrat el 2017), sent l\u2019\u00fanic dentre els rams de no vida a acreditar creixements continuats des de l\u2019any 2000, el que dona idea de la seva import\u00e0ncia per a les fam\u00edlies i la seva resist\u00e8ncia a prescindir-ne, fins i tot en \u00e8poques de crisi econ\u00f2mica, malgrat suposar un doble pagament.
\nLes assegurances de multirisc, per la seva banda, van aconseguir unes primes de 7.244 milions d\u2019euros (20% del total no vida) amb un creixement del 4,0%, mentre que la d\u2019autom\u00f2bils va finalitzar amb unes primes de 11.135 milions d\u2019euros (31% del total no vida) amb un creixement de l\u20191,9%, continuant amb la via de recuperaci\u00f3 iniciada el 2015, si b\u00e9 amb cert signe d\u2019esgotament en la taxa de creixement (el 2017 les primes van cr\u00e9ixer el 3,4%).
\nFinalment, la resta de rams no vida, van aconseguir al tancament del 2018 un volum de primes de 8.479 milions, (24% del total no vida), amb un creixement del 5,1%, registrant creixements en totes les l\u00ednies de negoci.<\/p>\n

\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Tots els pa\u00efsos avan\u00e7ats es caracteritzen, entre altres factors, per tenir un sector assegurador amb un important grau de desenvolupament, i l\u2019espanyol no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3, ja que ocupa un paper rellevant en l\u2019ordre econ\u00f2mic i social del nostre pa\u00eds<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Assegurances de vida<\/strong><\/span>
\nEl comportament de les assegurances de vida, atenent en el cas de les assegurances de \u201cvida estalvi\u201d a l\u2019estalvi gestionat i en \u201cvida risc\u201d al volum de primes, caldria qualificar-lo de positiu.
\nAix\u00ed, les assegurances de vida estalvi (84% de les primes de vida) al tancament del 2018 gestionaven 188.467 milions d\u2019euros en termes de provisions t\u00e8cniques, amb un creixement del 2,6%, una bona dada at\u00e8s l\u2019escenari prolongat de baixos tipus d\u2019inter\u00e8s i comparat amb la caiguda del patrimoni tant en fons d\u2019inversi\u00f3 (-2,1%) com en fons de pensions (-3,7%); per la seva banda les primes d\u2019assegurances de vida risc (16% del total vida) van cr\u00e9ixer el 12,3%, que contrasta amb l\u2019estancament del 2017, principalment afavorides per la bona evoluci\u00f3 del cr\u00e8dit i del sector immobiliari.<\/p>\n

Un sector clau<\/strong><\/span>
\nTots els pa\u00efsos avan\u00e7ats es caracteritzen, entre altres factors, per tenir un sector assegurador amb un important grau de desenvolupament, i l\u2019espanyol no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3, ja que ocupa un paper rellevant en l\u2019ordre econ\u00f2mic i social del nostre pa\u00eds: aix\u00ed les primes al tancament del 2018 suposaven el 5,3% del PIB, la xifra conjunta de balan\u00e7 superava els 300.000 milions d\u2019euros, \u00e9s un dels principals inversors institucionals i donava feina de forma directa a gaireb\u00e9 150.000 persones, a m\u00e9s de contribuir de forma indirecta a l\u2019ocupaci\u00f3 en els col\u00b7lectius de metges, perits, reparadors, tallers, advocats, etc.
\nPer\u00f2, a m\u00e9s, \u00e9s un sector rendible i solvent, que fins i tot durant els durs anys de crisi econ\u00f2mica, va ser dels pocs que van aconseguir mantenir en conjunt el seu volum de facturaci\u00f3, i el que \u00e9s m\u00e9s important, afermar la seva rendibilitat i especialment la seva solv\u00e8ncia, registrant al tancament del 2018 un benefici sobre primes del 7,7%, un ROE del 13%, mantenint una r\u00e0tio de solv\u00e8ncia de 2,34 vegades el m\u00ednim requerit.<\/p>\n

Entenent el futur<\/strong><\/span>
\n\u2022 Una nova realitat<\/strong>
\n<\/strong>Tot l\u2019anterior situa al nostre sector en una bona posici\u00f3 de partida per afrontar amb certa tranquil\u00b7litat, per\u00f2 sense perdre temps, tots els canvis necessaris per tal de superar amb \u00e8xit els reptes que s\u2019acosten i aprofitar les immenses oportunitats que sorgiran, tot aix\u00f2 dins d\u2019un context en el qual tant l\u2019escenari competitiu com les regles del joc seran totalment diferents.
\nS\u2019est\u00e0 configurant una nova realitat, caracteritzada pel canvi constant i velo\u00e7, amb un aven\u00e7 inexorable de la societat digital, el que unit a una s\u00e8rie de canvis sociodemogr\u00e0fics, entre els quals destacaria l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida, el progressiu envelliment de la poblaci\u00f3 i l\u2019increment de les desigualtats socials, estan modificant no nom\u00e9s les formes de vida i les pautes de consum de les persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 la forma de fer negocis, posant fi a una llarga etapa caracteritzada per la tirania de les empreses per donar pas a una etapa de la \u201ctirania del client\u201d, que ve per quedar-se.<\/p>\n

\u2022 Pensar com el client per personalitzar la proposta de valor\u00a0\"\"<\/strong>
\nUn client que, per damunt de tot, demana un servei personalitzat i una experi\u00e8ncia \u00fanica, el que ens obliga a canviar la perspectiva i comen\u00e7ar a veure l\u2019empresa amb els ulls del client, pensant en el cor i cervell de qui paga (pensar en, per\u00f2 sobretot com el client), el que obligar\u00e0 a esmicolar l\u2019itinerari del client pas a pas i repensar-lo. I en aquest proc\u00e9s les xarxes de distribuci\u00f3 tamb\u00e9 hauran de jugar-hi un paper rellevant, per\u00f2 per a aix\u00f2 hauran d\u2019abordar el seu propi proc\u00e9s de transformaci\u00f3 amb un clar cam\u00ed cap a la professionalitzaci\u00f3 i l\u2019assessorament. La gent no vol comprar assegurances, vol que les asseguradores estiguin en els moments vitals (en la salut, en la malaltia, en la riquesa, en la pobresa). No estem \u201cnom\u00e9s\u201d en el negoci de les assegurances, estem fonamentalment en el negoci de les persones, en el negoci del benestar, de manera que hem de ser, per sobre de tot, especialistes en persones.<\/p>\n

\u2022 Nou escenari competitiu: d\u2019ind\u00fastries a ecosistemes<\/strong>
\nS\u2019est\u00e0 obrint pas un nou escenari competitiu en el qual la batalla empresarial s\u2019anir\u00e0 a poc a poc despla\u00e7ant des del territori limitat de la ind\u00fastria a un de m\u00e9s ampli, el dels anomenats ecosistemes, i en el qual, als competidors tradicionals, se n\u2019hi sumen de nous: els propis individus, empreses de sectors adjacents i els anomenats intrusos (empreses generalment d\u2019origen tecnol\u00f2gic, amb models de negoci absolutament disruptius que estan modificant tant la forma d\u2019interrelacionar amb el client com la manera de fer les coses, i que ataquen, no ja el que venem, sin\u00f3 all\u00f2 pel qu\u00e8 ens compren), de manera que l\u2019objectiu potser ja no hauria de ser tant liderar una ind\u00fastria com ocupar un lloc rellevant dins d\u2019un ecosistema.
\nI per a aix\u00f2 ser\u00e0 necessari evolucionar des d\u2019una estrat\u00e8gia competitiva a una estrat\u00e8gia col\u00b7laborativa ampliant l\u2019enfocament tradicional d\u2019oferta de producte (orientat fonamentalment a resoldre un contratemps quan aquest es produeixi) cap a un altre m\u00e9s orientat a la prevenci\u00f3, suportat en una oferta conjunta i diferencial de solucions (provinents d\u2019empreses de diferents \u00e0mbits).<\/p>\n

\u2022 Cal canviar la cultura organitzativa<\/strong>
\nQualsevol transformaci\u00f3 comen\u00e7a amb un canvi en el model de pensar, i la digital no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3. Aix\u00f2 no va nom\u00e9s de tecnologia, tot i ser-ne una pe\u00e7a fonamental, sin\u00f3 sobretot i per sobre de tot va de management<\/em>, va de canvi cultural (com deia Peter Drucker: \u201cLa cultura esmorza l\u2019estrat\u00e8gia.\u201d).
\nEntorns m\u00e9s o menys previsibles exigeixen bons gestors, per\u00f2 un m\u00f3n VUCA (vol\u00e0til, incert, complex i ambigu) com l\u2019actual exigeix \u201cvisionaris\u201d; l\u00edders que aportin visi\u00f3, comprensi\u00f3, claredat i agilitat en el proc\u00e9s de presa de decisions, l\u00edders que contribueixin a crear les condicions adequades per obtenir el m\u00e0xim rendiment de les persones, el que es dona en organitzacions amb entorns de m\u00e0xima confian\u00e7a. Calen organitzacions diferents, molt m\u00e9s flexibles, amb una diversitat de perfils m\u00e9s nombrosa, dotades de noves capacitats; la percepci\u00f3 de marca ser\u00e0 un dels principals factors de diferenciaci\u00f3, i aquesta anir\u00e0 cada vegada m\u00e9s unida a factors emocionals (credibilitat, sostenibilitat, equitat), a la qualitat en el servei, i no podem oblidar que la imatge de marca la construeixen i la transmeten les persones.<\/p>\n

\u2022 El nostre gran repte\u00a0\"\"<\/strong>Per\u00f2 per a mi, el m\u00e9s important ser\u00e0 entendre que la nostra finestra d\u2019oportunitat com a sector resideix precisament en l\u2019ess\u00e8ncia del nostre producte i la nostra ind\u00fastria, i que el nostre paper, de per si ja rellevant, ha de ser cada vegada m\u00e9s gran a futur, ja que quan les societats evolucionen augmenta el desig de les persones de cercar protecci\u00f3 davant de situacions adverses que puguin afectar el normal desenvolupament de la seva vida di\u00e0ria, i per tant augmenta el seu desig d\u2019assegurar-se. A aix\u00f2 caldria afegir que el canvi demogr\u00e0fic que s\u2019acosta (progressiu envelliment de la poblaci\u00f3 m\u00e9s augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida) plantejar\u00e0 problemes de futur a l\u2019economia social que dif\u00edcilment podran ser atesos exclusivament per les finances p\u00fabliques, el que eleva a la condici\u00f3 d\u2019imprescindible i urgent la necessitat d\u2019impulsar i incentivar l\u2019estalvi a llarg termini i la previsi\u00f3 social complement\u00e0ria, aspectes on novament ser\u00e0 necess\u00e0ria una pres\u00e8ncia activa del negoci assegurador.
\nEl nostre major repte com a ind\u00fastria radica a ser capa\u00e7os de traslladar millor al conjunt de la societat el que veritablement som i representem, igualant percepci\u00f3 i realitat, la \u201crealitat\u201d d\u2019un sector solvent, ben gestionat, amb un servei d\u2019alta qualitat, i fonamental per al futur manteniment de l\u2019estat del benestar i el creixement personal i professional tant de les persones com de les empreses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El sector assegurador espanyol va assolir al tancament de l\u2019any 2018 un volum de primes de 64.377 milions, el que representa el 5,3% del PIB, amb un creixement de l\u20191,5% continuant d\u2019aquesta manera el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3 iniciat el 2015. Coordinaci\u00f3n: Jose Antonio S\u00e1nchez Herrero. Director general d\u00b4ICEA.\u00a0 Assegurances no vida El 2018 les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20356,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10815,10844,7713],"tags":[896,1384,2385,2397,4175,7714,7715,7716,10851,10852],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20364"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20364"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20364\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47760,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20364\/revisions\/47760"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}