{"id":20461,"date":"2019-04-04T09:03:58","date_gmt":"2019-04-04T07:03:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=20461"},"modified":"2025-09-24T11:59:58","modified_gmt":"2025-09-24T09:59:58","slug":"como-acertar-en-los-propositos-de-ano-nuevo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/04\/04\/como-acertar-en-los-propositos-de-ano-nuevo\/","title":{"rendered":"Com establir prop\u00f2sits d\u2019any nou reeixits?"},"content":{"rendered":"

\"\"Al llarg del primer trimestre del 2019, molts directius poden haver-se enfrontat ja a una q\u00fcesti\u00f3 dif\u00edcil: analitzar si les seves resolucions de Cap d\u2019Any haurien d\u2019haver-centrat \u00fanicament a mantenir els guanys aconseguits el 2018 o b\u00e9 elevar-ne el nivell i aspirar a metes m\u00e9s altes. \u201cQuines tindr\u00e9 m\u00e9s possibilitats d\u2019aconseguir?\u201d, es preguntaran. La resposta podria ser contr\u00e0ria al que un podria esperar a causa d\u2019una petita peculiaritat en la forma com el nostre cervell avalua els objectius.<\/p>\n

AMITAVA CHATTOPADHYAY. <\/span>Professor de M\u00e0rqueting <\/em>i d\u2019Innovaci\u00f3 Corporativa d\u2019INSEAD.<\/strong><\/h4>\n

\n

En un article que vaig escriure en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Antonios Stamatogiannakis de l\u2019IE Business School i Dipankar Chakravarti de Pamplin College of Business, titulat \u201cGuanys versus manteniment d\u2019objectius: dificultat percebuda i impacte en l\u2019elecci\u00f3 d\u2019objectius\u201d, trobem que, en desacord amb la intu\u00efci\u00f3, aspirar a assolir objectius modestos es pot percebre com menys dif\u00edcil que no pas mantenir l\u2019statu quo. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert si el context es veu com desfavorable.<\/p>\n

En sis estudis, vam demostrar que el cervell avalua la dificultat d\u2019una meta utilitzant un proc\u00e9s en dues etapes. Primer, mesura la mida de la bretxa que cal salvar. Per\u00f2 si aquesta bretxa \u00e9s zero, el cervell passa per defecte a la segona etapa, que s\u00f3n les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019assolir l\u2019objectiu. L\u2019avaluaci\u00f3 circumstancial generalment desencadena un biaix de negativitat, de manera que, quan s\u2019analitzen de manera a\u00efllada, es considera que una meta de manteniment \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019assolir que no pas una que impliqui un petit increment.<\/p>\n

Aix\u00ed, tot i que establir com a resoluci\u00f3 de Cap d\u2019Any el manteniment dels \u00e8xits anteriors pot semblar prou satisfactori, \u00e9s m\u00e9s probable que s\u2019aconsegueixi un major \u00e8xit si s\u2019estableixen metes que comportin un petit increment de l\u2019statu quo. Perqu\u00e8 en fer-ho, estarem convencent el nostre cervell perqu\u00e8 pensi que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil aconseguir-los, fent-los m\u00e9s atractius. Aix\u00f2 es deu al fet que el canvi incremental \u00e9s modest i el nostre cervell aprofita que la bretxa que cal salvar \u00e9s petita per concloure que l\u2019objectiu \u00e9s f\u00e0cilment assequible.<\/p>\n

\n


\nEls gerents que estableixen objectius com ara les quotes de vendes han de ser conscients que les metes que suposen un statu quo s\u00f3n menys atractives que aquelles que n\u2019impliquen un lleuger increment. Aix\u00f2 pot ser especialment cert si l\u2019economia est\u00e0 en recessi\u00f3, ja que un objectiu de statu quo atraur\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 dels empleats cap al context negatiu i tindr\u00e0 un efecte desmoralitzador.
\n<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llarg del primer trimestre del 2019, molts directius poden haver-se enfrontat ja a una q\u00fcesti\u00f3 dif\u00edcil: analitzar si les seves resolucions de Cap d\u2019Any haurien d\u2019haver-centrat \u00fanicament a mantenir els guanys aconseguits el 2018 o b\u00e9 elevar-ne el nivell i aspirar a metes m\u00e9s altes. \u201cQuines tindr\u00e9 m\u00e9s possibilitats d\u2019aconseguir?\u201d, es preguntaran. La resposta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20460,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10832,10817,37,4718,43],"tags":[10934,10935,270,566,1958],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20461"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20461"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20461\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47755,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20461\/revisions\/47755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20460"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20461"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20461"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20461"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}