![\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/mon-empresarial-005-joan-tugores.png\")
<\/h4>\n<\/h4>\nCorregir els severs problemes mediambientals i fomentar la innovaci\u00f3 s\u00f3n dos aspectes essencials dels reptes de present i les responsabilitats envers el futur de les nostres societats. El Premi Nobel d’Economia 2018 t\u00e9 una fonamental lectura en termes de recordar-nos aquests crucials compromisos, sovint preterits per les urg\u00e8ncies del curt termini.<\/strong><\/p>\n La concessi\u00f3 del Premi Nobel d’Economia 2018 a William Nordhaus i Paul Romer ha estat justament argumentada per la introducci\u00f3 de dues dimensions tan rellevants com el medi ambient i la innovaci\u00f3 en les an\u00e0lisis del creixement econ\u00f2mic. Es tracEl medi ambient i la innovaci\u00f3 en les an\u00e0lisis del creixement econ\u00f2mic s\u00f3n, en bona mesura, uns trets essencials que ja van estar presents en els or\u00edgens de l’Economia com a disciplina cient\u00edfica per\u00f2 que, sovint, no van tenir durant massa temps el reconeixement central que avui ha tornat a primer plata, en bona mesura, d’uns trets essencials que ja van estar presents en els or\u00edgens de l’Economia com a disciplina cient\u00edfica per\u00f2 que, sovint, no van tenir durant massa temps el reconeixement central que avui ha tornat a primer pla.<\/p>\n <\/p>\n Natura i progr\u00e9s t\u00e8cnic en els cl\u00e0ssics de l’Economia.<\/strong><\/span> Medi ambient i innovaci\u00f3 tornen a llocs centrals<\/strong><\/span> Pel que fa al progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, ja des dels anys 1950, el Premi Nobel d’Economia Robert Solow va introduir amb for\u00e7a el seu paper, encara que en la seva formulaci\u00f3 pionera aquest es presentava com una cosa ex\u00f2gena, com un “mann\u00e0 caigut del cel” en l’expressi\u00f3 ja en des\u00fas . La gran aportaci\u00f3 de Romer va ser explicitar -en la seva tesi doctoral el 1983, i en els seus articles pioners del 1986 i 1990- com les innovacions no nom\u00e9s eren essencials per entendre la din\u00e0mica de prosperitat sin\u00f3 que la seva generaci\u00f3 requeria uns recursos i un entorn que es podia donar (o no) en molt diversos graus, i amb aix\u00f2 afectar de forma substancial al motor de creixement. Com gaireb\u00e9 tot en l’Economia (i en la vida) el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic era endogen, depenia de decisions, prioritats i pol\u00edtiques. Per aix\u00f2, les interaccions entre plantejaments empresarials i el marc de pol\u00edtiques de foment de la creativitat i la innovaci\u00f3 havien de tenir un central protagonisme: propiciar a generar un ecosistema<\/em> d’idees que, a m\u00e9s de la seva fertilitat intel\u00b7lectual, es traslladessin a aplicacions pr\u00e0ctiques en el sistema productiu. Un punt important \u00e9s que les innovacions tenen uns components “apropiables” -mitjan\u00e7ant patents i f\u00f3rmules de protecci\u00f3 de la propietat intel\u00b7lectual- per\u00f2 altres d’aportaci\u00f3 a un “estoc general de coneixements” que beneficia tots els potencials usuaris, fet que introdueix unes dimensions de b\u00e9 p\u00fablic i externalitat positiva que legitimen la necessitat de pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 del curt termini: compromisos de futur i responsabilitats intergeneracionals <\/strong><\/span> Corregir els severs problemes mediambientals i fomentar la innovaci\u00f3 s\u00f3n dos aspectes essencials dels reptes de present i les responsabilitats envers el futur de les nostres societats. El Premi Nobel d’Economia 2018 t\u00e9 una fonamental lectura en termes de recordar-nos aquests crucials compromisos, sovint preterits per les urg\u00e8ncies del curt termini.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":20735,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,10815,10729,18],"tags":[113,1135,2748,3038,3154,7790,7797],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20744"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20744"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47743,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20744\/revisions\/47743"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB.<\/strong><\/h4>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/premios.jpg\")
<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ilustraci\u00f3n-1-1.jpg\")
<\/span><\/h2>\nEl medio ambiente y la innovaci\u00f3n en los an\u00e1lisis del crecimiento econ\u00f3mico son, en buena medida, unos rasgos esenciales que ya estuvieron presentes en los or\u00edgenes de la Econom\u00eda como disciplina cient\u00edfica pero que, a menudo, no tuvieron durante demasiado tiempo el reconocimiento central que hoy ha vuelto a primer plano<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nQue els recursos naturals no s\u00f3n il\u00b7limitats i que les interaccions entre la naturalesa i el comportament econ\u00f2mic- i altres facetes de l’activitat humana -s\u00f3n essencials va tenir un paper central en la fisiocr\u00e0cia, liderada per Fran\u00e7ois Quesnay a la Fran\u00e7a del segle XVIII. Aquest enfocament real\u00e7ava el paper de l’agricultura, cosa que pot considerar-se tradicional i “pre-industrial”, per\u00f2 aix\u00ed mateix va incorporar aspectes innovadors, des de la pr\u00f2pia denominaci\u00f3 d\u2019”economistes” als qui estudiaven els temes de la generaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de la riquesa, fins a una confian\u00e7a en els mecanismes de mercat i recel davant els riscos d’un intervencionisme excessiu. Una altra refer\u00e8ncia hist\u00f2rica que sona moderna \u00e9s el debat llan\u00e7at per un dels pares del marginalisme a Anglaterra, Stanley Jevons, que ja el 1865 analitzava “la q\u00fcesti\u00f3 del carb\u00f3”, referida a com la introducci\u00f3 de processos tecnol\u00f2gics que milloraven l’efici\u00e8ncia en l’\u00fas de recursos naturals podia, paradoxalment, augmentar-ne la demanda i amena\u00e7ar la sostenibilitat de la seva utilitzaci\u00f3. Per la seva banda, el paper central del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic est\u00e0 en les arrels dels plantejaments dels economistes cl\u00e0ssics, amb els debats sobre l’estat estacionari<\/em>, amb les controv\u00e8rsies entre el pessimisme de Malthus i l’optimisme d’altres sobre el paper del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic coma forma de superar el que m\u00e9s tard altres van denominar un “estancament secular”. Per\u00f2 les urg\u00e8ncies de la conjuntura, d’una banda, i un cert replegament de l’Economia sobre si mateixa, van reduir el pes d’aquestes tem\u00e0tiques en els curr\u00edculums de la professi\u00f3.<\/p>\n\n
El paper central del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic est\u00e0 en les arrels dels plantejaments dels economistes cl\u00e0ssics, amb els debats sobre l’estat estacionari, amb les controv\u00e8rsies entre el pessimisme de Malthus i l’optimisme d’altres sobre el paper del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic coma forma de superar el que m\u00e9s tard altres van denominar un “estancament secular\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nDes de les d\u00e8cades finals del segle XX, Nordhaus va insistir en la necessitat de reincorporar les dimensions mediambientals en l’an\u00e0lisi econ\u00f2mica, des de les seves nocions m\u00e9s fonamentals: el producte interior brut era una forma no ja limitada sin\u00f3 potencialment inadequada de mesurar la performance<\/em> dels pa\u00efsos si ignorava els costos mediambientals del creixement econ\u00f2mic. I, va argumentar de manera pionera que les interaccions econ\u00f2mico-ecol\u00f2giques mereixien passar a un primer pla. Les seves formulacions de “models d’avaluaci\u00f3 integrats” -el m\u00e9s utilitzat \u00e9s l’anomenat DIU, sigles de model Din\u00e0mic Integrat de Clima i Economia- van explicitar de forma m\u00e9s n\u00edtida que qualsevol formulaci\u00f3 anterior les eventuals tensions entre creixement material i canvi clim\u00e0tic. Les aportacions de Nordhaus han subministrat punts de partida rellevants per discutir les mesures per afrontar aquestes interaccions, des de subvencions a les energies netes fins a penalitzacions a la contaminaci\u00f3, passant per regulacions. Quan Paul Samuelson va triar Nordhaus per donar continu\u00eftat al seu manual d’Economia, el m\u00e9s venut de la hist\u00f2ria, es va possibilitar que no nom\u00e9s els especialistes, sin\u00f3 aix\u00ed mateix els qui s’aproximaven per primera vegada a les tem\u00e0tiques econ\u00f2miques, es trobessin amb refer\u00e8ncies a les interaccions entre l’agenda m\u00e9s tradicional de l’economia i les implicacions mediambientals.<\/p>\n\n
El paper central del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic est\u00e0 en les arrels dels plantejaments dels economistes cl\u00e0ssics, amb els debats sobre l’estat estacionari, amb les controv\u00e8rsies entre el pessimisme de Malthus i l’optimisme d’altres sobre el paper del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic coma forma de superar el que m\u00e9s tard altres van denominar un “estancament secular\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/cuadro-cat-1.jpg\")
<\/p>\n
\nM\u00e9s enll\u00e0 de la descripci\u00f3 de les seves importants aportacions, un aspecte m\u00e9s de fons a destacar, en les aportacions dels guardonats, \u00e9s el missatge del paper de les responsabilitats de l’Economia, no nom\u00e9s amb el present, sin\u00f3 sobretot amb el futur: cr\u00e9ixer de manera mediambientalment responsable \u00e9s una dimensi\u00f3 crucial del comprom\u00eds efectiu d’una societat amb les generacions futures. Apostar per un model d’innovaci\u00f3 i creativitat potent i valorat socialment \u00e9s una excel\u00b7lent inversi\u00f3 de futur. Aix\u00f2 requereix assumir les dimensions intertemporals i intergeneracionals amb una prioritat substancialment superior a l’actual. I, ara que hem complert ja una d\u00e8cada de l’esclat de la crisi, \u00e9s un bon moment per recordar que les imprud\u00e8ncies financeres que ens hi van conduir comparteixen amb la infravaloraci\u00f3 dels impactes mediambientals i la insufici\u00e8ncia en molts llocs de l’aposta per la innovaci\u00f3, no nom\u00e9s el paper de font de problemes sin\u00f3, sobretot, el fet de constituir dimensions d’una irresponsabilitat cap al futur, el nostre i el de les seg\u00fcents generacions. Tant de bo el Premi Nobel d’Economia 2018 ajudi les nostres societats a retornar amb for\u00e7a al primer pla els compromisos que, m\u00e9s enll\u00e0 d’urg\u00e8ncies i curts terminis, haur\u00edem de tenir amb el futur.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/cuadro-cat-2.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"