{"id":20956,"date":"2019-06-20T07:00:45","date_gmt":"2019-06-20T05:00:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=20956"},"modified":"2025-09-24T11:51:20","modified_gmt":"2025-09-24T09:51:20","slug":"la-cultura-del-esfuerzo-ha-muerto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/06\/20\/la-cultura-del-esfuerzo-ha-muerto\/","title":{"rendered":"La cultura de l\u2019esfor\u00e7 <\/span>ha mort"},"content":{"rendered":"

\"\"El m\u00f3n empresarial ja no necessita professionals que treballin molt, sin\u00f3 professionals que a banda de treballar molt estiguin disposats i s\u00e0piguen aportar valor amb el seu treball.<\/strong><\/p>\n

Albert Bosch<\/strong>. <\/span>Aventurer i emprenedor.<\/span><\/span><\/h4>\n
\n

Quan era molt jove practicava intensament muntanyisme i motociclisme off-road<\/em>. Aviat, per\u00f2, vaig comen\u00e7ar a ambicionar coses m\u00e9s potents i a somiar de c\u00f3rrer el Dakar, la cursa de motor m\u00e9s dura del m\u00f3n. Em vaig esfor\u00e7ar molt i, als 27 anys, vaig aconseguir participar-hi en moto per primer cop. En aquesta ocasi\u00f3, vaig abandonar per accident a la meitat de la carrera, per\u00f2 vaig tenir una segona oportunitat l\u2019any seg\u00fcent, i vaig poder acabar aquest gran repte -el meu somni- amb una bona classificaci\u00f3 pel tipus de moto que portava. Va ser un gran \u00e8xit en la meva carrera esportiva, i realment estava conven\u00e7ut que havia aconseguit una cosa important que em permetria viure al voltant de la meva passi\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per\u00f2 despr\u00e9s va venir un dels moments m\u00e9s frustrants de la meva vida, perqu\u00e8 ning\u00fa no em cridava, i perqu\u00e8 vaig constatar que era bo, per\u00f2 no era dels millors; no tenia un lloc a l’elit, i per molt que entren\u00e9s i m\u2019esforc\u00e9s, no aconseguiria mai ser un professional cotitzat en aquest esport.
\nNo em volia resignar i vaig prendre una determinaci\u00f3: seria m\u00e9s proactiu i em convertiria en el promotor dels meus projectes per poder fer el que m’apassionava, ja fos c\u00f3rrer el Dakar o organitzar un altre tipus d’aventures. Tamb\u00e9 vaig decidir passar-me als cotxes, perqu\u00e8 ja m’havia trencat molts ossos i, posats a no ser dels millors, millor gaudir sobre quatre rodes que era m\u00e9s segur. Ho tenia tot clar\u00edssim i unes ganes boges d’esfor\u00e7ar-me, per\u00f2 aviat em vaig adonar de la dura realitat: que el veritable gran repte per poder c\u00f3rrer el Dakar era trobar patrocinadors. Sense vendes no hi ha aventura ni empresa.<\/p>\n

\n

\"\"No sempre podem ser dels millors del m\u00f3n en alguna especialitat, o no ho podem ser durant molt de temps; per\u00f2 sempre podem ser dels m\u00e9s eficients i crear valor des d’altres par\u00e0metres<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Per poder vendre<\/em>, se\u2019m va oc\u00f3rrer de trucar al meu amic Pep Busquets, expilot de Trial, que es va quedar postrat en una cadira de rodes als 18 anys per culpa d’un absurd accident de tr\u00e0nsit. Al cap d’uns anys, va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer en cotxe i li vaig proposar de fer junts el Dakar. Seria el primer espanyol en cadira de rodes que participava en aquesta dura prova, i jo li faria de copilot, venent i organitzant tot el projecte. A m\u00e9s, tot i que ho havien intentat cinc pilots d’altres pa\u00efsos en aquestes condicions, cap no l\u2019havia acabat. Vam c\u00f3rrer junts el Dakar 2000 i, despr\u00e9s de molta lluita, una mica d’encert i for\u00e7a sort, vam aconseguir ser el primer equip del m\u00f3n que acabava aquesta m\u00edtica prova nom\u00e9s conduint amb les mans. Vam triomfar! Hav\u00edem aportat valor i creat una actiu de comunicaci\u00f3.
\nGr\u00e0cies a aix\u00f2 vam aconseguir patrocini en dues ocasions m\u00e9s, incloent un segon cotxe a l’equip que pilotaria jo, ja que aquest era el meu veritable objectiu. Per\u00f2 en Pep mai m\u00e9s no va aconseguir acabar i, despr\u00e9s del seu tercer intent, va decidir no tornar a participar perqu\u00e8 era massa dur per a ell. Em vaig quedar sense el meu actiu de m\u00e0rqueting i havia de deixar-ho o buscar altres idees que em permetessin vendre el projecte.<\/p>\n

\n

L’\u00e8poca basada en la cultura de l’esfor\u00e7 a seques ha caducat. Ara si b\u00e9 segueix sent imprescindible, ja no marca la difer\u00e8ncia. La clau est\u00e0 a aportar valor amb l’esfor\u00e7. Si no entenem aix\u00f2 no triomfarem en els nostres projectes professionals o empresarials<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Reinventar-se per tal de crear valor\u00a0<\/span><\/strong>
\nNo sempre podem ser dels millors del m\u00f3n en alguna especialitat, o no ho podem ser durant molt de temps; per\u00f2 sempre podem ser dels m\u00e9s eficients i crear valor des d’altres par\u00e0metres. Per aix\u00f2 vaig pensar que si hi havia pilotat nom\u00e9s amb moto, fet de copilot d\u2019en Pep i tamb\u00e9 pilotat un cotxe en diverses ocasions, podria ser el primer pilot espanyol que particip\u00e9s al Dakar en cotxe sol, sense copilot. I gr\u00e0cies a aix\u00f2 vaig aconseguir vendre de nou el projecte. M\u00e9s endavant em vaig comprometre molt amb temes de sostenibilitat i energies netes i vaig tenir la idea que podia fer un projecte relacionat amb la mobilitat sostenible i, a m\u00e9s, fer alguna cosa pionera al m\u00f3n: participar amb un cotxe 100% el\u00e8ctric. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 vaig tornar a aconseguir patrocinador, i el dia 3 de gener del 2015 em convertia en el primer pilot de la hist\u00f2ria que participava en la cursa m\u00e9s dura del m\u00f3n del motor sense portar un sol litre de gasolina al cotxe.
\nI amb tot, sense ser un pilot d’elit ni ser un milionari que es pot pagar el caprici de c\u00f3rrer en cotxe, gr\u00e0cies a inventar projectes creatius, he aconseguit participar nou vegades en aquell somni de la meva joventut; per\u00f2 no ho he fet nom\u00e9s entrenant i esfor\u00e7ant-me molt (que tamb\u00e9), sin\u00f3 perqu\u00e8 sempre he pensat que tocava fer coses diferents, buscar-se la vida i aconseguir aportar valor amb els meus projectes. I crec, sincerament, que en el m\u00f3n empresarial hauria de ser exactament igual.<\/p>\n

No n\u2019hi ha prou de treballar molt<\/strong><\/span>
\nL’\u00e8poca basada en la cultura de l’esfor\u00e7 a seques ha caducat. Ara l’esfor\u00e7 tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible, l\u00f2gicament, per\u00f2 ja no marca la difer\u00e8ncia. La clau rau a aportar valor amb l’esfor\u00e7. Si no entenem aix\u00f2 no triomfarem en els nostres projectes professionals o empresarials.
\nFins fa unes d\u00e8cades, l’esfor\u00e7 gaireb\u00e9 sempre tenia premi. Un muntava un petit negoci amb esfor\u00e7 i tenia alt\u00edssimes possibilitats de tenir \u00e8xit. Un treballava dur en una empresa i prosperava en aquesta organitzaci\u00f3 o en el sector. Un estudiava una carrera (esfor\u00e7), i tenia un avenir gaireb\u00e9 assegurat.
\nPer\u00f2 aix\u00f2 ja no \u00e9s ni ser\u00e0 mai m\u00e9s aix\u00ed. Ara l’esfor\u00e7 \u00e9s una cosa essencial per\u00f2 que no necess\u00e0riament t\u00e9 premi. Muntes un negoci i, per molt que t’esforcis, si no aportes valor en cada fase, l\u2019haur\u00e0s de tancar igualment. Per molt que treballis dur en una empresa, si no aportes valor cada dia no progressar\u00e0s o alg\u00fa et substituir\u00e0. Si estudies una carrera amb molt d’esfor\u00e7, nom\u00e9s aconseguir\u00e0s una bona plataforma de llan\u00e7ament per anar creant-teu avenir aportant valor a les organitzacions.
\nEl m\u00f3n empresarial no necessita bons professionals que treballin molt, sin\u00f3 bons professionals que estiguin disposats a aportar valor amb el seu treball. L’esfor\u00e7 a seques es pagar\u00e0 a pes i nom\u00e9s es cotitzar\u00e0 el que comporti aportaci\u00f3 de valor, pensant diferent, innovant, sent proactius, reinventant processos i serveis, creant idees potents i fent que els projectes evolucionin com un ecosistema eficient per liderar un futur amb garanties d’\u00e8xit.
\nL’\u00e8poca de la cultura de l’esfor\u00e7 ha mort. Visca la cultura de l’aportaci\u00f3 de valor!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El m\u00f3n empresarial ja no necessita professionals que treballin molt, sin\u00f3 professionals que a banda de treballar molt estiguin disposats i s\u00e0piguen aportar valor amb el seu treball.<\/p>\n","protected":false},"author":35,"featured_media":20953,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10830,11,10817,7824,4718],"tags":[270,317,597,2762,6270,7482,7825,7826,10605],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20956"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/35"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20956"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20956\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47741,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20956\/revisions\/47741"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}