{"id":2109,"date":"2015-02-05T08:00:52","date_gmt":"2015-02-05T07:00:52","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=2109"},"modified":"2025-09-16T11:47:17","modified_gmt":"2025-09-16T09:47:17","slug":"problemes-informacio-senyalitzacio-desafeccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/02\/05\/problemes-informacio-senyalitzacio-desafeccio\/","title":{"rendered":"Els problemes d\u2019informaci\u00f3, la \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d de Spence<\/span> i la desafecci\u00f3 de la pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"C\u00e8sar<\/a><\/p>\n

Imagini que vost\u00e8 entra en una vinateria per comprar una caixa de vins. Al davant en troba una gran varietat, per\u00f2 desconeix quins s\u00f3n de bona qualitat i quins, de baixa. A m\u00e9s, com que vost\u00e8 no \u00e9s un expert, no disposa ni de coneixements ni d\u2019informaci\u00f3 pr\u00e8via per tal de discriminar, encara que sospita que certa proporci\u00f3 s\u00f3n de baixa qualitat. Llevat d\u2019aix\u00f2, no hi ha cap altra informaci\u00f3 que no sigui el preu de venda, i nom\u00e9s el productor coneix realment el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 dels vins i, per tant, la qualitat. Aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 que el economistes en diem d\u2019”informaci\u00f3 asim\u00e8trica”.<\/h4>\n

C\u00e8sar Nebot Monferrer.<\/span> Professor d’Econom\u00eda al Centre Universtari de la Defensa AGA-UPCT San Javier.<\/h4>\n
\n

\"monempresarial-001-senyalitzacio-spence\"Quan els economistes parlem de mercats sota compet\u00e8ncia perfecta, una de les premisses que fem servir \u00e9s que tota la informaci\u00f3 \u00e9s compartida per tots els agents que hi participen. Aix\u00f2, que \u00e9s un sup\u00f2sit te\u00f2ric, ens permet de fer un truc matem\u00e0tic: que tota la informaci\u00f3 del mercat quedi resumida al preu d\u2019equilibri. Qualsevol nova not\u00edcia passaria, per tant, a afectar el preu, i podr\u00edem entendre\u2019n els seus efectes.
\nPer\u00f2 el sup\u00f2sit d\u2019informaci\u00f3 perfecta no \u00e9s real. De fet, considerem que l\u2019asimetria d\u2019informaci\u00f3 \u00e9s una imperfecci\u00f3 respecte del model ideal. Si reprenem l\u2019exemple de la vinateria, que el comprador no disposi de la mateixa informaci\u00f3 que el venedor o que el productor \u00e9s un fet que influeix de forma crucial en el funcionament del mercat.<\/p>\n

EN PERJUDICI DE L’ALTA QUALITAT<\/a>
\nL\u2019any 1970, l\u2019economista i premi Nobel George Akerloff demostr\u00e0 que l\u2019asimetria d\u2019informaci\u00f3 comporta greus inefici\u00e8ncies als mercats. La ra\u00f3 \u00e9s ben senzilla. Si el comprador sap que hi ha un percentatge q de b\u00e9ns de qualitat inferior, per\u00f2 no detectables en el moment de la compra, la seva disposici\u00f3 a pagar, davant de la sospita, ser\u00e0 una combinaci\u00f3 entre la disposici\u00f3 a pagar per un b\u00e9 d\u2019alta qualitat i un de baixa, ponderades totes dues pels percentatges DP = DPa (1-q) + DPb q, on DP<\/i> \u00e9s la \u201cDisposici\u00f3 a Pagar\u201d, DPa<\/i> \u00e9s la \u201cDisposici\u00f3 a Pagar per un b\u00e9 d\u2019alta qualitat\u201d i DPb la \u201cDisposici\u00f3 a Pagar per un b\u00e9 de baixa qualitat\u201d<\/i>.\"monempresarial-001-asimetria-informacio\"
\nSi aquesta disposici\u00f3 mitjana de DP \u00e9s inferior al cost de producci\u00f3 del b\u00e9 d\u2019alta qualitat, aquests b\u00e9ns mai no es vendran; quedaran expulsats del mercat. Seguint amb l\u2019exemple del vi: si per una bona ampolla un consumidor est\u00e0 disposat a pagar 20 euros i per un vi de baixa qualitat, dos, per\u00f2 alhora, considera que la meitat dels productes vin\u00edcoles de la botiga s\u00f3n de baixa qualitat, la seva disposici\u00f3 final a pagar ser\u00e0 d\u201911 euros de mitjana. I si el cost de producci\u00f3 d\u2019una ampolla de vi d\u2019alta qualitat fos superior a aquests 11 euros, la resposta \u00f2ptima dels productors acabar\u00e0 sent no oferir vins d\u2019alta qualitat i dedicar-se nom\u00e9s a produir-ne de baixa qualitat. Per tant, la proporci\u00f3 de vins de baixa qualitat acabar\u00e0 augmentant.
\nAix\u00ed, malgrat que el resultat que s\u2019espera d\u2019un mercat sota compet\u00e8ncia perfecta \u00e9s que nom\u00e9s hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informaci\u00f3 asim\u00e8trica, els b\u00e9ns de baixa qualitat acaben per despla\u00e7ar els d\u2019alta qualitat. Per tant, nom\u00e9s perduraran les empreses que es dediquin a produir b\u00e9ns de baixa qualitat.<\/p>\n

\"monempresarial-001-baixa-qualitat-premium\"<\/p>\n

Malgrat que el resultat que s\u2019espera d\u2019un mercat sota compet\u00e8ncia perfecta \u00e9s que nom\u00e9s hi sobrevisquin les empreses competitives amb alta qualitat, sota informaci\u00f3 asim\u00e8trica, els b\u00e9ns de baixa qualitat acaben per despla\u00e7ar els d\u2019alta qualitat<\/h2>\n<\/blockquote>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, en oferir una resposta racional davant d\u2019una situaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica acabem fent una selecci\u00f3 contr\u00e0ria al que en un principi voldr\u00edem; acabem tenint un problema de \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d.<\/p>\n

\u201cSELECCI\u00d3 ADVERSA\u201d, MERCAT DE TREBALL I CORRUPCI\u00d3<\/a>
\nEs podria pensar que la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d per informaci\u00f3 oculta es relaciona \u00fanicament amb la producci\u00f3 de b\u00e9ns, per\u00f2 en realitat tamb\u00e9 es d\u00f3na en la provisi\u00f3 de qualsevol tipus de servei. Les empreses es troben amb aquest problema a l\u2019hora de contractar treballadors, ja que no poden observar pr\u00e8viament la seva productivitat, la seva forma de treballar. Si una empresa confia en qu\u00e8, nom\u00e9s amb el salari competitiu, el mercat laboral li assigni treballadors d\u2019alta productivitat, sota informaci\u00f3 asim\u00e8trica ho t\u00e9 complicat. De nou, pel mateix raonament -l\u2019equilibri del mercat-, els treballadors de baixa productivitat acaben despla\u00e7ant els d\u2019alta.
\nAltres tipus d\u2019organitzacions econ\u00f2miques i socials poden trobar-se davant d\u2019aquest seri\u00f3s problema. Per exemple, a les organitzacions i institucions pol\u00edtiques aquest \u00e9s un problema que actualment, en termes de corrupci\u00f3, \u00e9s sobre la taula. Quan un pol\u00edtic inicia la seva carrera i demana el vot, es desconeixen les seves profundes intencions. L\u2018asimetria existent \u00e9s clara. Si b\u00e9 all\u00f2 desitjable \u00e9s que honestament vulgui servir a l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic, pot ser que entri en pol\u00edtica nom\u00e9s per interessos espuris i per aprofitar-se de l\u2019ens p\u00fablic. Per tant, seguint la l\u00f2gica de la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d, el pol\u00edtic corruptible despla\u00e7ar\u00e0 l\u2019honest, perqu\u00e8 els votants tindran una percepci\u00f3 cada cop m\u00e9s intensa de la baixa qualitat pol\u00edtica i, finalment, l\u2019equilibri donar\u00e0 lloc a una desafecci\u00f3 total de la funci\u00f3 p\u00fablica de la classe pol\u00edtica. Aix\u00ed, la regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica de qu\u00e8 tant es parla avui dia es torna inaccessible completament.<\/p>\n

\n

Seguint la l\u00f2gica de la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d, el pol\u00edtic corruptible despla\u00e7ar\u00e0 l\u2019honest, perqu\u00e8 els votants tindran una percepci\u00f3 cada cop m\u00e9s intensa de la baixa qualitat pol\u00edtica i, finalment, l\u2019equilibri donar\u00e0 lloc a una desafecci\u00f3 total de la funci\u00f3 p\u00fablica de la classe pol\u00edtica<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I \u00e9s que no nom\u00e9s podem trobar-nos amb aquest problema en una gran diversitat de situacions reals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot comportar nivells de gravetat considerables: des de la necessitat de paralitzar el mercat espanyol de carn de vedella, l\u2019any 1998, pel problema que suposava identificar quines partides de carn podien estar afectades per la malaltia de l\u2019encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com la malaltia de \u201cles vaques boges\u201d; fins, tal com ha assenyalat l\u2019economista i premi Nobel Joseph E. Stiglizt, constituir una de les arrels de l\u2019inici de la crisi actual, quan l\u2019enginyeria financera als Estats Units feia impracticable identificar quins actius disposaven de suficients garanties i quins, en canvi, eren t\u00f2xics.<\/p>\n

PROPOSTA DE SOLUCI\u00d3<\/a>
\nL\u2019any 2001, la Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies atorg\u00e0 el Premi Nobel d\u2019Economia als acad\u00e8mics Andrew Michael Spence, George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz per la seva investigaci\u00f3 sobre la teoria dels mercats amb informaci\u00f3 asim\u00e8trica. En concret, l\u2019estatunidenc Andrew M. Spence va ser guardonat per demostrar que en aquestes situacions, els agents econ\u00f2mics que es troben millor informats sobre les condicions operatives dels mercats poden disposar d\u2019incentius per tal d\u2019adoptar accions observables i costoses que facin cre\u00efble la seva informaci\u00f3 i els permetin de millorar la seva posici\u00f3 individual al mercat. Aquest tipus d\u2019accions s\u00f3n el que denominem \u201csenyals\u201d.
\nSpence, al seu fam\u00f3s article Job Market Signalling<\/em> (1973), va analitzar el problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica i va explorar propostes de soluci\u00f3. L\u2019arrel del problema consisteix en qu\u00e8, per exemple, en el mercat laboral no es pot discriminar entre treballadors d\u2019alta productivitat i de baixa, aix\u00ed doncs, els bons treballadors s\u00ed que estaran disposats a assumir un cost per donar un \u201csenyal\u201d que els diferenci\u00ef per desmarcar-se de la resta. Aix\u00f2 \u00e9s el que denominem Signalling<\/em> o \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d. En aquest exemple, els treballadors d\u2019alta qualitat estarien disposats a pagar per cert nivell d\u2019educaci\u00f3, fins i tot en el cas que l\u2019educaci\u00f3 no millor\u00e9s la seva productivitat, pel sol fet de no ser despla\u00e7ats pels treballadors de baixa qualitat. Si per adquirir aquest senyal el cost per any d\u2019educaci\u00f3 que assumeixen els treballadors de baixa qualitat \u00e9s superior al que afronten els treballadors d\u2019alta qualitat, l\u2019empresa contractant entendr\u00e0 com a senyal suficientment fort i clar aquell nombre d\u2019anys de formaci\u00f3 que desincentivi els treballadors de baixa productivitat. S\u2019aconsegueix, aix\u00ed, un equilibri separador. \u00c9s a dir, un equilibri amb qu\u00e8 es pot discriminar correctament per la caracter\u00edstica que no era directament observable.<\/p>\n

\n

El sistema educatiu universitari no nom\u00e9s funcionaria com a eina per millorar les compet\u00e8ncies dels que s\u2019incorporaran al mercat de treball, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho faria com a mecanisme de \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d davant la informaci\u00f3 asim\u00e8trica per tal d\u2019evitar la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Al marge, Spence exposava un altra conclusi\u00f3 interessant amb aquest raonament. El sistema educatiu universitari no nom\u00e9s funcionaria com a eina per millorar les compet\u00e8ncies dels que s\u2019incorporaran al mercat de treball, sin\u00f3 que tamb\u00e9 funcionaria com a mecanisme de \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d davant la informaci\u00f3 asim\u00e8trica per tal d\u2019evitar la \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d.
\n\"monempresarial-001-informacio-oculta-assegurances\"
\nLA INFORMACI\u00d3 OCULTA EN EL MERCAT D’ASSEGURANCES<\/a>
\nPer altra banda, trobem situacions com les del mercat d\u2019assegurances, on qui pren la iniciativa per resoldre el problema d\u2019informaci\u00f3 no \u00e9s qui la coneix, com en el cas anterior de \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d, sin\u00f3 que \u00e9s qui la desconeix. En aquest cas estem davant del proc\u00e9s Screening<\/em>. Les asseguradores ofereixen diversitat de contractes per risc, nivells diferents de franqu\u00edcia. Aqu\u00ed l\u2019equilibri separador es basa en el fet que, quan s\u2019ofereix un men\u00fa de possibilitats contractuals ben dissenyat, l\u2019altra part sols accepta el contracte m\u00e9s adient a les seves pr\u00f2pies caracter\u00edstiques. Aix\u00ed doncs, qui disposa de la informaci\u00f3 s\u2019autoclassifica quan fa l\u2019elecci\u00f3 del contracte dintre del men\u00fa d\u2019opcions i incentius que s\u2019ofereix. Segons el tipus de contracte seleccionat, una asseguradora infereix quin \u00e9s el perfil de risc de l\u2019assegurat. Podr\u00edem dir que el m\u00e8tode d\u2019indagaci\u00f3 del rei Salom\u00f3 davant del dilema de la maternitat de dues dones \u2013els propos\u00e0 el contracte de tallar el nen pel mig- fou un dels primers Screenings<\/em> documentat. La dona que no era realment la mare s\u2019autoclassific\u00e0 quan accept\u00e0 aquests tipus de contracte revelant la seva informaci\u00f3 oculta.<\/p>\n

L’AVALUADOR INDEPENDENT I ALTRES GARANTIES<\/a>
\nAquests tipus de solucions s\u2019han abordat a la pr\u00e0ctica en les situacions exposades. En l\u2019exemple de la vinateria, la soluci\u00f3 del problema de \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d passa per una \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d del producte via la creaci\u00f3 de denominacions d\u2019origen amb la regulaci\u00f3 i supervisi\u00f3 del procediment del vi que fa cada productor. Un productor que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019assumir el costos de certificaci\u00f3 envia un senyal que est\u00e0 disposat a invertir per un producte ben fet. Per la mateixa ra\u00f3, les empreses assumeixen processos de certificaci\u00f3 de la qualitat, com l\u2019EFQM o el certificat ISO, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aconseguir una estandarditzaci\u00f3 i control dels processos a la cadena de valor, m\u00e9s enll\u00e0 de la possibilitat d\u2019explotar-lo en termes de m\u00e0rqueting.<\/p>\n

\"monempresarial-001-certificacions-qualitat\"<\/p>\n

Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per pal\u00b7liar el problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica. Per\u00f2 amb una certificaci\u00f3 no n\u2019hi ha prou, tal com queda patent amb el nefast paper que han exercit les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 en la crisi Subprime i en la crisi del Deute. La independ\u00e8ncia de l\u2019avaluador \u00e9s condici\u00f3 sine qua non perqu\u00e8 la \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d funcioni<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Les certificacions de qualitat funcionen com a senyals per solucionar el problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica. Aix\u00f2 implicaria que simplement amb una certificaci\u00f3 seria suficient per tal de superar aquest problema? De cap de les maneres. Amb el nefast paper que han exercit les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 en la crisi Subprime<\/em> i en la crisi del Deute queda patent que no \u00e9s suficient. La independ\u00e8ncia de l\u2019avaluador \u00e9s condici\u00f3 sine qua non<\/i> perqu\u00e8 la \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d funcioni.
\nUna altra forma de \u201csenyalitzaci\u00f3\u201d \u00e9s l\u2019oferiment contractual de garanties. Aquest tipus de soluci\u00f3 \u00e9s la que habitualment fan servir els concessionaris de vehicles de segona m\u00e0. Si un concessionari est\u00e0 disposat a assumir el cost de reparaci\u00f3 de tot l\u2019any posterior a la venda ser\u00e0 un senyal que esclarir\u00e0 quins s\u00f3n els bons vehicles respecte dels que no estan en condicions.<\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t\n\t
L\u2019immobiliari a l\u2019<\/a>horta murciana<\/a><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
Fa uns mesos, al boom immobiliari a Murcia<\/a> s\u2019hi va sumar l\u2019especulaci\u00f3 amb el preu del terreny r\u00fastic per les possibles urbanitzacions. Amb la crisi, aquest proc\u00e9s es va aturar, per\u00f2 l\u2019Ajuntament va optar recentment per canviar la qualificaci\u00f3 del terreny a urbanitzable. L\u2019efecte immediat fou que l\u2019Impost de B\u00e9ns Immobles va augmentar considerablement. Independentment de si el propietari disposava del terreny per cultivar els seus tom\u00e0quets i no pretenia especular o si entre els seus plans hi figurava construir una fase d\u2019habitatges, es van donar situacions de pensionistes que van passar de pagar un impost d\u2019uns 300 euros anuals a deure a la hisenda local uns 4.000 euros. Tots ells van demanar una soluci\u00f3 al consistori o, directament, la bonificaci\u00f3 total.
\n
\nAn\u00e0lisi del cas:<\/b> en primer lloc, clarament es tracta d\u2019un problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica. Fer una bonificaci\u00f3 complerta de l\u2019impost d\u00f3na incentius als especuladors per continuar amb la seva estrat\u00e8gia, per\u00f2 no fer cap bonificaci\u00f3 expulsa els pensionistes que cultiven la seva horta sense cap m\u00e9s pretensi\u00f3; a m\u00e9s, aquesta opci\u00f3 faria que en el temps haguessin de malvendre els terrenys, precisament, als especuladors<\/td>		Proposta de soluci\u00f3:<\/b> fer un screening<\/em>. S\u2019hauria d\u2019estudiar un esquema impositiu pel qual el subjecte passiu podria optar per la bonificaci\u00f3 de l\u2019increment que dependria del que faci amb el terreny en els seg\u00fcents, per exemple, 10 anys. Si el propietari acab\u00e9s per construir i vendre habitatges en aquest per\u00edode de temps, estaria obligat a retornar les bonificacions amb un rec\u00e0rrec superior al tipus d\u2019inter\u00e8s del mercat. Aix\u00f2 faria que els especuladors no optessin per la bonificaci\u00f3 mentre que s\u00ed que prendrien aquesta bonificaci\u00f3 els qui simplement volen cultivar els seus tom\u00e0quets. Els propietaris s\u2019autoclassificarien revelant la seva informaci\u00f3 oculta en un equilibri separador.
\n
\nResultat final:<\/b> malauradament, la soluci\u00f3 que es va anunciar des de l\u2019Ajuntament no va ser aquesta, sin\u00f3 la de revisar cas per cas cada rebut. Soluci\u00f3 que no nom\u00e9s no resol el problema de \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, comporta uns alts costos de gesti\u00f3 i administraci\u00f3 per als ciutadans. Aquest \u00e9s un viu exemple de com es necessiten bons gestors a l\u2019Administraci\u00f3 P\u00fablica.<\/td>\n<\/tr>\n
\"monempresarial-001-horta-murcia-immobiliaria\"<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n
\n

De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona m\u00e0 de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans<\/h2>\n<\/blockquote>\n\n\n\n\n\t\n\n\t\n\t
La pol\u00edtica<\/a> es resisteix<\/a><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
Malgrat que davant del problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica<\/a> les solucions han avan\u00e7at molt en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic, \u00e9s sorprenent com hi ha un \u00e0mbit que es resisteix absurdament. La societat observa com en les institucions pol\u00edtiques, i en especial en els principals partits pol\u00edtics, hi abunden casos de corrupci\u00f3. D\u2019un clar problema d\u2019informaci\u00f3 asim\u00e8trica podem observar-ne una \u201cselecci\u00f3 adversa\u201d. La percepci\u00f3 d\u2019honestedat i de qualitat pol\u00edtica est\u00e0 sota nivells m\u00ednims. Aix\u00f2 despla\u00e7a aquells que realment tenen voluntat de servei p\u00fablic. La soluci\u00f3 clarament ha de passar per facilitar unes garanties postvenda, per posar al servei dels ciutadans procediments efica\u00e7os d\u2019exig\u00e8ncia als pol\u00edtics. Sols amb mecanismes de responsabilitat suficients, als corruptibles no els resultar\u00e0 rentable<\/td>d\u2019entrar en el m\u00f3n de la pol\u00edtica. De la mateixa manera que les garanties postvenda afavoreixen un equilibri separador que identifica i redueix el nombre de vehicles de segona m\u00e0 de baixa qualitat als concessionaris, la clau de la regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica passa per donar aquestes garanties postelectorals als ciutadans. Caldria reduir, de l\u2019ordenament jur\u00eddic de l\u2019Estat espanyol, l\u2019excessiu aforament, tant en quantitat com en qualitat, les llistes electorals tancades i la permissiva regulaci\u00f3 de les portes girat\u00f2ries. Aquests elements eviten que els ciutadans disposin de mecanismes per exigir honestedat i funcionen com a mecanismes en sentit contrari a les garanties postvenda per sobreprotegir els servidors p\u00fablics. <\/td>\n<\/tr>\n
\"monempresarial-001-desafeccio-politica\"<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Imagini que vost\u00e8 entra en una vinateria per comprar una caixa de vins. Al davant en troba una gran varietat, per\u00f2 desconeix quins s\u00f3n de bona qualitat i quins, de baixa. A m\u00e9s, com que vost\u00e8 no \u00e9s un expert, no disposa ni de coneixements ni d\u2019informaci\u00f3 pr\u00e8via per tal de discriminar, encara que sospita […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":15848,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,16,10815,10844],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2109"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47124,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions\/47124"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}