{"id":21188,"date":"2019-07-12T09:00:50","date_gmt":"2019-07-12T07:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=21188"},"modified":"2025-09-24T11:49:46","modified_gmt":"2025-09-24T09:49:46","slug":"avions-automatitzats-i-supersonics-amb-capacitat-per-a-mes-de-1-000-passatgers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/07\/12\/avions-automatitzats-i-supersonics-amb-capacitat-per-a-mes-de-1-000-passatgers\/","title":{"rendered":"Avions automatitzats i supers\u00f2nics (amb capacitat per a m\u00e9s de 1.000 passatgers)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h4>\n

L\u2019any 2030, assistim euf\u00f2rics a la quarta fase -i definitiva, tal com afirmen experts de rellev\u00e0ncia- de l\u2019aviaci\u00f3 comercial. La primera es va produir ara fa 30 anys, el 2000. Airbus batia, amb el Concorde, el r\u00e8cord de velocitat d\u2019un vol comercial trencant la barrera del so. Per\u00f2 un desgraciat accident va truncar l\u2019invent. La segona va tenir lloc ara en fa 25, el 2005. L\u2019Airbus A-380, de doble pis, aconseguia transportar la m\u00e0xima quantitat de viatgers mai aconseguida, 800-850 persones. Per\u00f2 el 2021, setze anys despr\u00e9s, va deixar de fabricar-se bruscament. La tercera fase es va acarnissar amb Boeing, el 2019, despr\u00e9s de dos desgraciats accidents, just quan la companyia a\u00e8ria nord-americana estava aconseguint vols de pilotatge autom\u00e0tic.
\nDoncs b\u00e9, ara, en aquests dies plet\u00f2rics del 2030, la velocitat i la capacitat a\u00e8ria es donen la m\u00e0 i arriben a la seva plenitud. A les companyies fabricants els treuen de les mans els aparells completament automatitzats que transporten m\u00e9s de 1.000 passatgers a velocitat supers\u00f2nica.<\/strong><\/p>\n

JOSEP-FRANCESC VALLS.\u00a0<\/strong>Catedr\u00e0tic d\u2019ESADE Business & Law School.<\/strong><\/p>\n

\n

Airbus i el Concorde<\/strong>
\nEncara que nom\u00e9s se\u2019n van fabricar 20 avions, el Concorde estava cridat a convertir-se en el m\u00e9s modern dels aparells que solcaven els cels. Era el m\u00e9s lux\u00f3s i elitista, ja que tot just hi cabien 150 passatgers, tots ells en seient executiu. Menjaven plats confeccionats per cuiners de la Guia Michelin<\/em>, i bevien xampany al men\u00fa. La caracter\u00edstica supers\u00f2nica els permetia de cobrir les dist\u00e0ncies en la meitat del temps que la resta de l’aviaci\u00f3 comercial. Par\u00eds- Nova York, en poc menys de tres hores; Par\u00eds- T\u00f2quio, en dues hores i mitja. El consorci franco-brit\u00e0nic s’avan\u00e7ava a la nord-americana Boieng: disposava d’un aparell que cobria els principals aeroports d’Occident, Heathrow, Par\u00eds-Charles de Gaulle, i John F. Kennedy, Washington-Dulles. Per\u00f2 el somni d’Airbus es va acabar el 2003. Tres anys abans, el 25 de juliol, el vol 4590 d’Air France s\u2019acabava d’enlairar a l’aeroport Par\u00eds-Charles De Gaulle en direcci\u00f3 a John F. Kennedy de Nova York, quan, a 300 quil\u00f2metres per hora, va topar amb la banda de titani que s’havia despr\u00e8s de Continental Airlines DC-10. L\u2019impacte en va rebentar els pneum\u00e0tics i els trossos de goma van provocar l’explosi\u00f3 d’un dels tancs de combustible de l\u2019avi\u00f3. Van morir 100 persones entre els passatgers, la tripulaci\u00f3 i el personal d’assist\u00e8ncia a terra. L’accident va precipitar la fi del lideratge aeri europeu. A la bellesa i tecnologia de l’aparell, s’hi unien uns costos que no es podien assumir, un consum de combustible quatre vegades superior a la resta dels aeroplans i, per tant, el preu car\u00edssim del passatge, uns 7.000 euros en moneda actual.<\/p>\n

\n

\"\"El somni d\u2019Airbus es va acabar el 2003. Tres anys abans, el 25 de juliol, el vol 4590 d\u2019Air France va patir un accident que va precipitar la fi del lideratge aeri europeu. A la bellesa i tecnologia de l\u2019aparell, s\u2019hi unien uns costos que no es podien assumir, un consum de combustible quatre vegades superior a la resta dels aeroplans i, per tant, el preu car\u00edssim del passatge, uns 7.000 euros en moneda actual<\/h2>\n<\/blockquote>\n

[Per rememorar aquell episodi de la hist\u00f2ria de l’aviaci\u00f3 comercial, m’he despla\u00e7at a l\u2019Aerospace Bristol. \u00c9s un museu aeroespacial situat a Filton, al nord de la ciutat de Bristol, a Anglaterra, on s’exposa un Concorde visitable. Per cobrir els 1.179 quil\u00f2metres que separen Barcelona de Bristol, m\u2019he despla\u00e7at en helic\u00f2pter des d\u2019una terrassa propera a casa fins a l’aeroport. Hi he arribat en 10 minuts i, un cop all\u00e0, gr\u00e0cies al reconeixement facial, una furgoneta m’ha condu\u00eft al peu de l’avi\u00f3, que tranquil\u00b7lament m’ha transportat fins a la ciutat anglesa. Puntualitat exquisida en l’hora de sortida i en la d’arribada. Vol tranquil. He pogut triar alguna cosa calenta per dinar, una pel\u00b7l\u00edcula per a visionar, i he realitzat unes trucades a trav\u00e9s del meu m\u00f2bil, a m\u00e9s de respondre diversos missatges. En arribar a l’aeroport de dest\u00ed, la maleta ha vingut a trobar-me n\u2019he tingut prou de rec\u00f3rrer uns pocs metres per sortir de l’edifici. Fa 10 anys, hauria hagut de caminar m\u00e9s d’un quil\u00f2metre a cada aeroport, comprar wifi, barallar-me per obtenir la informaci\u00f3 dels retards permanents i enfurismar-me amb la companyia que m’havia tocat en desgr\u00e0cia. Res a veure pel que fa al temps. Res a veure amb l’experi\u00e8ncia de viatge.]
\nEl mateix va passar amb el grandi\u00f3s A-380: no hi havia tant de mercat per a aquests preus tan elevats, de manera que es va cancel\u00b7lar la seva fabricaci\u00f3.<\/p>\n

\n

\"\"Entre l\u2019octubre del 2018 i el febrer del 2019, es van produir dos accidents del Boeing 737 MAX 8, el m\u00e9s modern dels aparells aeris del moment. Entre la caiguda a la borsa, les indemnitzacions, les multes, la cancel\u00b7laci\u00f3 de comandes i la reorganitzaci\u00f3 dels processos, la companyia nord-americana va perdre uns 100.000 milions de d\u00f2lars, un cop massa dur com per recuperar el prestigi dels vols automatitzats i aut\u00f2noms<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els accidents del Boeing<\/strong>
\nEntre el mes d\u2019octubre del 2018 i el mes de febrer del 2019, fa m\u00e9s de 10 anys, es van produir dos accidents del Boeing 737 MAX 8, el m\u00e9s modern dels aparells aeris del moment. A Indon\u00e8sia, hi va haver 189 morts, i a Eti\u00f2pia, 157. En total: 346 morts. En tots dos casos, els avions van experimentar ascensos i descensos err\u00e0tics i sobtades caigudes de velocitat poc despr\u00e9s d’enlairar-se fins a estavellar-se. De l’an\u00e0lisi de les caixes negres es van deduir dues causes, una de t\u00e8cnica i una altra d\u2019econ\u00f2mica: d’una banda, el nivell de desenvolupament de l’automatitzaci\u00f3 era elevat, per\u00f2 requeria de l’acci\u00f3 manual -els pilots eren aeronautes, per\u00f2 no experts en sistemes autom\u00e0tics-; d’altra banda, l’aviaci\u00f3, en general, vivia uns moments d’alt\u00edssima compet\u00e8ncia despr\u00e9s d’un llarg per\u00edode de crisi -la ind\u00fastria s’estava recuperant i, en la recuperaci\u00f3, les marques van aprofitar per reduir costos, com en el control de qualitat, o en la formaci\u00f3 dels pilots-.
\nEntre la caiguda a la borsa, les indemnitzacions, les multes, la cancel\u00b7laci\u00f3 de comandes i la reorganitzaci\u00f3 dels processos, la companyia nord-americana va perdre uns 100.000 milions de d\u00f2lars, un cop massa dur com per recuperar el prestigi dels vols automatitzats i aut\u00f2noms.<\/p>\n

L\u2019aviaci\u00f3 triomfant<\/strong>
\nAra, en aquests \u00faltims mesos del 2030, al planeta hi vivim 8.500 milions d’habitants. La Xina, \u00c0sia-Pac\u00edfic i \u00c0frica s’han incorporat definitivament a l’aeron\u00e0utica, de manera que, si l\u2019any 2020 volaven uns 23.000 avions comercials, avui la xifra s’acosta als 35.000 per cobrir la demanda dels milions de nous passatgers, que en la seva majoria tenen l\u2019origen o la destinaci\u00f3 a les capitals xineses.
\nLa velocitat creuer mitjana dels vols comercials en l’actualitat supera \u00e0mpliament els 1.000 quil\u00f2metres per hora, en comparaci\u00f3 amb els 890-940 de fa 10 anys. Els costos mediambientals s’han redu\u00eft gr\u00e0cies als nous combustibles i als aven\u00e7os en l’aerodin\u00e0mica. Les bateries el\u00e8ctriques han substitu\u00eft pr\u00e0cticament els vells combustibles contaminants. Els fuselatges d’una sola pe\u00e7a tenen el seu cos m\u00e9s aplatat i ample per minimitzar la resist\u00e8ncia de l’aire i gastar menys energia; encara queden vells avions, per\u00f2 la majoria dels aparells no tenen cua. Els vols transatl\u00e0ntics trenquen diverses vegades la barrera del so, encara que sense soroll ni estrid\u00e8ncies. Finalment, el projecte Spaceliner, alemany, va aconseguir el seu objectiu de fabricar aparells que volessin 25 vegades m\u00e9s r\u00e0pids que la velocitat del so: el trajecte Londres-Sydney el cobreixen en una hora i mitja. Riguin-se del Concorde.<\/p>\n

\n

\"\"L\u2019any 2030, el projecte Spaceline ha aconseguit fabricar aparells que volen 25 vegades m\u00e9s r\u00e0pids que la velocitat del so i cobreixen el trajecte Londres-Sydney en una hora i mitja<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Quant a l’experi\u00e8ncia del passatger, les finestretes s’han convertit en pantalles de v\u00eddeo, tal com passa tamb\u00e9 amb els passadissos i les parets de l’avi\u00f3. Els seients s\u00f3n plegables. Els dispositius connectats campen per tot arreu per regular la temperatura, informar sobre llocs i passatges, ampliar la mobilitat. El destorb dels tr\u00e0mits aeroportuaris, per art de m\u00e0gia del reconeixement facial abans explicat, resulten ara un tr\u00e0mit curt i c\u00f2mode, i la seguretat no \u00e9s un peatge feixuc. Totes les maletes van connectades per r\u00e0dio freq\u00fc\u00e8ncia (RFID), el recorregut de les quals pot seguir-se a trav\u00e9s del m\u00f2bil.
\nEls grans canvis afecten la varietat i el preu de l’aviaci\u00f3. La gamma de transport aeri s’ha ampliat des dels drons viatgers i els aerotaxis, als helic\u00f2pters, avionetes i capacitats des de les individuals als 1.500 passatgers. Es fabrica a costos molt m\u00e9s barats i aix\u00f2 repercuteix en preus m\u00e9s baixos.<\/p>\n

\n

Fa una d\u00e8cada, es parlava dels cinc grans riscos de volar: la manca d\u2019oxigen; el baro trauma; els agents v\u00edrics; la radiaci\u00f3; i la claustrof\u00f2bia. Avui, els metges els qualifiquen d\u2019efectes pr\u00e0cticament extingits<\/h2>\n<\/blockquote>\n

L’aviaci\u00f3 resulta m\u00e9s c\u00f2moda i segura. Fa una d\u00e8cada es parlava dels cinc grans riscos de volar. \u00c9s a dir, la manca d’oxigen; el baro trauma -traumatisme provocat per canvis bruscos de pressi\u00f3 en el vol-; els agents v\u00edrics; la radiaci\u00f3; i la claustrof\u00f2bia. Doncs b\u00e9, els metges els qualifiquen d’efectes pr\u00e0cticament extingits. El nombre de morts per cada mil milions de quil\u00f2metres \u00e9s inferior al 0,03, quan el 2020 se situava en el 0,05. La majoria dels nous pilots s\u00f3n experts en automatitzaci\u00f3 m\u00e9s que no pas aeronautes. Aix\u00f2 no vol dir que s\u2019hagin recuperat els sous de l’\u00e8poca daurada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 2030, assistim euf\u00f2rics a la quarta fase -i definitiva, tal com afirmen experts de rellev\u00e0ncia- de l’aviaci\u00f3 comercial. La primera es va produir ara fa 30 anys, el 2000. Airbus batia, amb el Concorde, el r\u00e8cord de velocitat d’un vol comercial trencant la barrera del so. Per\u00f2 un desgraciat accident va truncar l’invent. La segona va tenir lloc ara en fa 25, el 2005. L’Airbus A-380, de doble pis, aconseguia transportar la m\u00e0xima quantitat de viatgers mai aconseguida, 800-850 persones. Per\u00f2 el 2021, setze anys despr\u00e9s, va deixar de fabricar-se bruscament. La tercera fase es va acarnissar amb Boeing, el 2019, despr\u00e9s de dos desgraciats accidents, just quan la companyia a\u00e8ria nord-americana estava aconseguint vols de pilotatge autom\u00e0tic.
\nDoncs b\u00e9, ara, en aquests dies plet\u00f2rics del 2030, la velocitat i la capacitat a\u00e8ria es donen la m\u00e0 i arriben a la seva plenitud. A les companyies fabricants els treuen de les mans els aparells completament automatitzats que transporten m\u00e9s de 1.000 passatgers a velocitat supers\u00f2nica.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":21199,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10846,10816,7418],"tags":[6344,7869,7870,7871,7872,7873],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21188"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21188"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47736,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21188\/revisions\/47736"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}