{"id":21514,"date":"2019-07-17T09:00:35","date_gmt":"2019-07-17T07:00:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=21514"},"modified":"2025-09-24T11:49:26","modified_gmt":"2025-09-24T09:49:26","slug":"sobre-deficits-y-deudas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/07\/17\/sobre-deficits-y-deudas\/","title":{"rendered":"Sobre d\u00e8ficits <\/span>i deutes"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"<\/h4>\n

Els debats sobre les responsabilitats i marges de maniobra de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es veuen molt afectats pels canvis demogr\u00e0fics i tecnol\u00f2gics amb profundes implicacions socials.<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

Baixos tipus d’inter\u00e8s: \u00bfamenaces o oportunitats?\u00a0<\/strong><\/span>
\nEls impactes de la crisi del 2008 en les pol\u00edtiques macroecon\u00f2miques van ser fulminants. Els d\u00e8ficits p\u00fablics es van disparar per “salvar els mobles” (d\u00e8ficits que van salvar el m\u00f3n, en l’expressi\u00f3 de Krugman), alhora que els tipus d’inter\u00e8s van baixar a nivells hist\u00f2ricament m\u00ednims. Mentre que en pol\u00edtica monet\u00e0ria seguim navegant en les “aig\u00fces inexplorades” de tipus pr\u00e0cticament zero (i alguns negatius), en canvi, en pol\u00edtica fiscal, tornava a principis de la segona d\u00e8cada del segle XXI, sobretot a Europa, una preocupaci\u00f3 per tornar a una certa ortod\u00f2xia, amb receptes de “consolidaci\u00f3 fiscal” per retornar els indicadors de d\u00e8ficits i endeutament p\u00fablic a nivells considerats sostenibles.
\nla fi, ja, d’aquesta segona d\u00e8cada, apareixen noves dimensions d’aquestes controv\u00e8rsies sobre les responsabilitats i marges de maniobra de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, especialment de les fiscals. D’una banda, l’alentiment de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica el 2019 aviva la preocupaci\u00f3 per quines seran les capacitats de resposta davant d’una eventual nova recessi\u00f3: s’argumenta que, el 2008, la pol\u00edtica fiscal va poder respondre de forma expansiva a la crisi, perqu\u00e8 llavors els nivells de d\u00e8ficits i deute p\u00fablics eren substancialment inferiors als actuals, i es dubta sobre disposar, ara, de similars marges. D’altra banda, i en sentit m\u00e9s optimista, es planteja l’oportunitat que suposen els tipus d’inter\u00e8s en m\u00ednims -i les perspectives d’augment s’allunyen, en part, per la desacceleraci\u00f3 de la recuperaci\u00f3 – per finan\u00e7ar una despesa p\u00fablica que millori la potencial capacitat productiva dels pa\u00efsos, alhora que reforci l’equitat i la cohesi\u00f3 social que, en bastants pa\u00efsos, es percep com a deteriorada. L’impacte de la presentaci\u00f3, en aquesta l\u00ednia d’argumentaci\u00f3, d’Olivier Blanchard a l’American Economic Association a principis del 2019 ha estat m\u00e9s que notable. La seva versi\u00f3 m\u00e9s radical, en forma de la “nova teoria monet\u00e0ria”, est\u00e0 adquirint ress\u00f2 en la nova generaci\u00f3 del Partit Dem\u00f2crata dels Estats Units, a m\u00e9s de ser ben acollida en f\u00f2rums europeus cr\u00edtics amb les pol\u00edtiques considerades d’excessiva austeritat amb qu\u00e8 al Vell continent s’ha gestionat la crisi.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n
\n

D’una banda, l’alentiment de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica el 2019 aviva la preocupaci\u00f3 per quines seran les capacitats de resposta davant d’una eventual nova recessi\u00f3 (…). D’altra banda, i en sentit m\u00e9s optimista, es planteja l’oportunitat que suposen els tipus d’inter\u00e8s en m\u00ednims<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

El repte demogr\u00e0fic\u00a0<\/strong><\/span>
\nL’edici\u00f3 d’abril 2019 del Fiscal Monitor<\/em>, de l’FMI, ofereix una an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 que parteix de les dades que resumeix la figura 1<\/strong>, que mostren com els nivells d’endeutament p\u00fablic respecte del PIB s\u00f3n, en l’actualitat, superiors als existents abans de la crisi, tant a les economies avan\u00e7ades (part esquerra) com a les emergents (a la dreta), tot i que l’evoluci\u00f3 a la baixa dels tipus d’inter\u00e8s est\u00e0 permetent de reduir el pes de la c\u00e0rrega dels pagaments per interessos del deute acumulat, especialment a les economies avan\u00e7ades. Per\u00f2 els requeriments que recauen sobre les pol\u00edtiques p\u00fabliques s\u00f3n nombrosos a curt i a mitj\u00e0 termini.
\nD’una banda, l’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica llan\u00e7a els reptes de l’envelliment de la poblaci\u00f3, tant a moltes economies avan\u00e7ades com a la Xina. Les tend\u00e8ncies de la despesa en pensions i atencions m\u00e8diques van a l’al\u00e7a i, com a xifra resum, podrien suposar, per a algunes economies avan\u00e7ades, al voltant del 23% del PIB per a l’any 2050 en comparaci\u00f3 amb el 17% en l’actualitat. I en el cas de la Xina, l’envelliment derivat de moltes d\u00e8cades de control de la natalitat gravita com un factor condicionant del futur que fa que, entre altres coses, es parli ja de com el saldo de la balan\u00e7a per compte corrent de la Xina pot deixar de ser positiu a mitj\u00e0 termini (per les necessitats dom\u00e8stiques de finan\u00e7ament derivades de la demografia) i que, segons l’OCDE, pa\u00efsos com l’\u00cdndia o Indon\u00e8sia tinguin a mitj\u00e0 termini perspectives de creixement superiors a la Xina, per comptar amb pir\u00e0mides de poblaci\u00f3 amb millor base de joventut.<\/p>\n

\"\"
\nPrecisament una de les esperances per contrarestar alguns dels efectes de la demografia se situaria en el canvi tecnol\u00f2gic. Els estudis sobre en quina mesura la robotitzaci\u00f3 podia contribuir que el Jap\u00f3 atenu\u00e9s els efectes de l’envelliment de la seva poblaci\u00f3, un dels m\u00e9s acusats del m\u00f3n, s\u00f3n ja coneguts, i m\u00e9s en general, les eventuals millores en productivitat derivades d’una aplicaci\u00f3 generalitzada al teixit productiu i social de les noves onades d’innovacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques constitueixen la principal forma de poder atendre amb solv\u00e8ncia els requeriments de finan\u00e7ament de les noves necessitats socials.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n
\n

L’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica llan\u00e7a els reptes de l’envelliment de la poblaci\u00f3 tant a moltes economies avan\u00e7ades com a la Xina. Les tend\u00e8ncies de la despesa en pensions i atencions m\u00e8diques van a l’al\u00e7a i, com a xifra resum, podrien suposar per a algunes economies avan\u00e7ades prop del 23% del PIB per a l’any 2050 en comparaci\u00f3 amb el 17% en l’actualitat<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Com aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible?\u00a0<\/strong><\/span>
\nA m\u00e9s de les pressions derivades de la demografia, les pol\u00edtiques p\u00fabliques han d’assumir, aix\u00ed mateix, responsabilitats en d\u2019altres \u00e0mbits importants, que -al contrari que el tema de l’envelliment- tenen m\u00e9s \u00e8mfasi a les economies emergents i en desenvolupament: es tracta de les exig\u00e8ncies dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, formulats per les Nacions Unides el 2015, i que estableixen unes fites a assolir, el 2030, en \u00e0mbits que van des de l’eradicaci\u00f3 de la pobresa, i la millora de les condicions de salut i educaci\u00f3, fins els cada vegada m\u00e9s visiblement necessaris mecanismes per evitar la continu\u00eftat de la degradaci\u00f3 del medi ambient i els seus -igualment cada vegada m\u00e9s visibles- impactes negatius. Avan\u00e7ar-hi requereix compromisos de finan\u00e7ament en infraestructures, pol\u00edtiques de capital hum\u00e0 i socials d’envergadura. La figura 2<\/strong> mostra l’avaluaci\u00f3 realitzada per l’FMI de l’augment de despesa necess\u00e0ria per assolir nivells satisfactoris en alguns d’aquests \u00e0mbits en les economies de nivell mitj\u00e0 i baix de renda.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

Avan\u00e7ar [cap a la consecuci\u00f3 dels ODS] requereix compromisos de finan\u00e7ament en infraestructures, pol\u00edtiques de capital hum\u00e0 i socials d’envergadura<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

La controv\u00e8rsia rau en els detalls\u00a0<\/strong><\/span>
\nCertament, com insisteix Blanchard en el seu al\u00b7legat a favor d’un enfocament m\u00e9s pragm\u00e0tic de les pol\u00edtiques fiscals i de l’aprofitament dels marges que ofereixen els baixos tipus d’inter\u00e8s, aquesta pot ser una oportunitat hist\u00f2ricament singular que hem d’avaluar i aprofitar amb prud\u00e8ncia. Per\u00f2, com sempre, “el diable \u00e9s en els detalls”. Quan es discuteix de pol\u00edtiques fiscals, es tracta b\u00e0sicament d’ingressos a trav\u00e9s d’impostos que recauen sobre diferents sectors de la societat i de partides de despesa p\u00fablica que beneficien determinats sectors. \u00c9s impossible, doncs, de separar les refer\u00e8ncies a les grans xifres de la seva concreta distribuci\u00f3 detallada. Una distribuci\u00f3 de les c\u00e0rregues fiscals amb els menors efectes distorsionadors, alhora que amb una equitat m\u00e9s gran que la que es percep habitualment, s\u00f3n objectius dels quals dif\u00edcilment es pot dissentir, per\u00f2 els conflictes comencen quan es passa a la concreci\u00f3, a la “lletra petita”. La n\u00edtida proposta de l’FMI de reduir substancialment els subsidis a l’energia per “alliberar” recursos p\u00fablics per a pol\u00edtiques d’educaci\u00f3 i salut no est\u00e0 exempta de controv\u00e8rsies, aix\u00ed com la de Piketty, i altres autors, de gravar els patrimonis m\u00e9s elevats, per citar nom\u00e9s dos casos de notable repercussi\u00f3. En el que, igualment, hi ha consens inicial \u00e9s en els costos de la corrupci\u00f3 i la necessitat de mesures efectives al respecte. El cap\u00edtol 2 del Fiscal Monitor d’abril del 2019 en recull evid\u00e8ncies i estimacions. Per citar nom\u00e9s dues de les que m\u00e9s destaca l’FMI: per una banda, de mitjana, els pa\u00efsos amb menys corrupci\u00f3 obtenen un 4% del PIB m\u00e9s en ingressos fiscals (per a un mateix nivell de desenvolupament) que aquells en qu\u00e8 la corrupci\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s incid\u00e8ncia, amb casos en qu\u00e8 la “prima” de reduir la corrupci\u00f3 ha estat substancialment m\u00e9s notable; i, d’altra banda, les an\u00e0lisis comparatives mostren una significativa correlaci\u00f3 negativa entre la qualitat del capital hum\u00e0 -a trav\u00e9s dels resultats del sistema educatiu- i el grau de corrupci\u00f3. Realment, no es tracta nom\u00e9s d’un tema de diners o recursos, sin\u00f3 de l’efecte devastador sobre els incentius i sobre la cohesi\u00f3 que susciten els sistemes en qu\u00e8 la corrupci\u00f3 es percep com \u00e0mpliament difosa.<\/p>\n

Escenaris complexos, gestions delicades\u00a0<\/strong><\/span>
\nEn resum, el complex escenari actual en qu\u00e8 s’imbriquen aspectes com els canvis demogr\u00e0fics, els baixos tipus d’inter\u00e8s, els profunds canvis tecnol\u00f2gics, el lent creixement econ\u00f2mic -recuperaci\u00f3 mediocre”, en termes de l’FMI- i seriosos problemes mediambientals, genera exig\u00e8ncies importants que requereixen una gesti\u00f3 delicada per part de les pol\u00edtiques p\u00fabliques (a m\u00e9s del sector privat, \u00e9s clar) que demanen pragmatisme i prud\u00e8ncia en l’avaluaci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 dels marges de maniobra disponibles.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els debats sobre les responsabilitats i marges de maniobra de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es veuen molt afectats pels canvis demogr\u00e0fics i tecnol\u00f2gics amb profundes implicacions socials.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":21507,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,10815,10729,18],"tags":[113,543,722,5105,6776],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21514"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21514"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21514\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47734,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21514\/revisions\/47734"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21507"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21514"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21514"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21514"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}