{"id":21552,"date":"2019-09-02T09:00:23","date_gmt":"2019-09-02T07:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=21552"},"modified":"2025-06-06T10:16:01","modified_gmt":"2025-06-06T08:16:01","slug":"robert-kaplan-y-robin-cooper","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2019\/09\/02\/robert-kaplan-y-robin-cooper\/","title":{"rendered":"Robert Kaplan i Robin Cooper:<\/span> Una promesa que no es va complir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/span><\/h1>\n

El m\u00e8tode ABC (Activity Based Costing<\/em>, o sistema de costos basat en les activitats) es va fer molt popular en la d\u00e8cada de 1980 per la xarxa de Harvard dirigida per Robert Kaplan, Robin Cooper i Thomas Johnson, i per la xarxa de fabricaci\u00f3 assistida per ordinador internacional (CAM-I). Les dues xarxes van descriure el sistema de comptabilitat convencional com obsolet i inadequat per facilitar avantatges competitius a les empreses nord-americanes.<\/strong><\/p>\n

Text: Wafa Khlif<\/span><\/h4>\n

Phd, Profesora de Cost Management de TBS Business School.<\/strong><\/p>\n

\n

Aquest m\u00e8tode es presenta com la innovaci\u00f3 en la comptabilitat de gesti\u00f3 i ha tingut un gran impacte en els \u00faltims anys. Cooper i Kaplan el van descriure com un enfocament m\u00e9s ampli per a resoldre els problemes dels sistemes tradicionals d’afectaci\u00f3 de costos. El m\u00e8tode ABC es va poder presentar en termes estrictament positius perqu\u00e8 va gaudir d’una immensa popularitat quan es va introduir en la d\u00e8cada de 1980, i, encara avui, les revistes professionals continuen imprimint articles on en destaquen els beneficis i la influ\u00e8ncia dels casos de Harvard segueix sent forta a les escoles de negocis de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

El punt central del m\u00e8tode <\/strong><\/strong><\/span>
\nEl m\u00e8tode permet anar m\u00e9s enll\u00e0 de l’assignaci\u00f3 dels costos amb la refer\u00e8ncia \u00fanica al volum de producci\u00f3. El sistema permet identificar l’origen del cost amb l’activitat necess\u00e0ria, incloent producci\u00f3, distribuci\u00f3 i venda. L’activitat \u00e9s un conjunt d’accions que t\u00e9 com a finalitat incorporar valor afegit al producte a trav\u00e9s del proc\u00e9s general.
\nPer\u00f2 el m\u00e8tode t\u00e9 les seves fortaleses i les seves debilitats. Les primeres inclouen la seva capacitat per facilitar les millores de processos, el redisseny de productes, aix\u00ed com la seva funci\u00f3 per millorar la presa de decisions estrat\u00e8giques. \u00c9s a dir, el m\u00e8tode usa m\u00e9s que el volum de producci\u00f3 per assignar el cost al producte. L\u2019amplia a totes les activitats que l’empresa estableix per servir al client.<\/p>\n

Debilitats pr\u00e0ctiques i te\u00f2riques <\/strong><\/strong><\/span>
\nPel que fa a les seves limitacions, deriven de dues fonts: la pr\u00e0ctica i la te\u00f2rica. Enquestes recents troben que poques empreses utilitzen el m\u00e8tode ABC (entre un 12% i un 18%, depenent dels pa\u00efsos industrialitzats). Molts usuaris pensen que no val la pena implementar el m\u00e8tode ABC atesa la seva complexitat i els seus beneficis financers baixos. Per exemple, Johnson el va abandonar perqu\u00e8 les seves ambig\u00fcitats es van tornar problem\u00e0tiques. A m\u00e9s, el m\u00e8tode no \u00e9s apropiat per a totes les empreses. En efecte, aquelles que no tenen ofertes de productes complexos i diversos poden no beneficiar-se\u2019nl. Per aix\u00f2, el 2005, els mateixos Kaplan i Anderson van proposar-ne una revisi\u00f3 i van suggerir que el proc\u00e9s ha de ser simplificat a trav\u00e9s d’un enfocament anomenat “ABC impulsat pel temps”.\"\"
\nPel que fa a les debilitats te\u00f2riques, la cr\u00edtica m\u00e9s important \u00e9s que, com en qualsevol sistema de costos d’absorci\u00f3 que assigna completament les despeses generals, el m\u00e8tode usa un cost mitj\u00e0. Aquest cost segueix sent solament un cost mitj\u00e0 independentment de la quantitat de pesos utilitzats per calcular-lo.
\nEn altres termes, perqu\u00e8 el m\u00e8tode pugui ser qualificat de revolucionari, s\u00f3n necess\u00e0ries tres condicions: 1) que el cost total es pugui dividir en grups de costos i cada grup depengui d’un sol referent de costos; 2) que els costos en cada grup siguin estrictament proporcionals al nivell d’activitat -se n\u2019exclouen les funcions de cost que s\u00f3n no lineals-; i 3) que les mesures d’activitat utilitzades per assignar costos a productes individuals es puguin sumar per calcular l’activitat total. Aquesta condici\u00f3 exclou tots els tipus de depend\u00e8ncies entre productes, ja siguin denominades sinergies, interaccions, processos conjunts o costos comuns.<\/p>\n

El cost \u00e9s una opini\u00f3 del gerent <\/strong><\/strong><\/span>
\nLa realitat, fins i tot de les petites empreses, \u00e9s complexa i variable. Els m\u00faltiples processos de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 estan en interacci\u00f3 cont\u00ednua i no es poden separar amb el simple prop\u00f2sit de calcular un cost espec\u00edfic amb alta exactitud. Aquesta obsessi\u00f3 per la precisi\u00f3, inevitablement, amaga el desig de simplificar l’acci\u00f3 de l’empresa i, especialment, la competitivitat basada en el cost m\u00e9s baix per atendre els mercats massius.
\nIndependentment de la sofisticaci\u00f3 del m\u00e8tode de c\u00e0lcul de costos, seguir\u00e0 sent una estimaci\u00f3 i una opini\u00f3 del gerent. Una opini\u00f3 que encara est\u00e0 sotmesa a pressi\u00f3 per les antigues creences, mentre que el m\u00f3n d’avui necessita definir altres desafiaments, inscrits en la col\u00b7laboraci\u00f3 i la sostenibilitat.<\/p>\n

Aix\u00ed, com a conclusi\u00f3, el m\u00f3n necessita integrar sistemes intel\u00b7ligents que permetin eliminar productes i serveis abans de comen\u00e7ar un projecte. Un c\u00e0lcul de costos que no nom\u00e9s mesuri el consum de recursos, sin\u00f3 tamb\u00e9 les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquests consums i el producte en si mateix sobre els \u00e9ssers vius, el seu equilibri i el planeta. Aix\u00f2 demostra el paper central de la comptabilitat, que avalua un cost i, per tant, un preu que condiciona el mercat i la nostra manera de consumir.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"La necessitat d\u2019implementar un sistema de costos ABC a les pimes<\/strong><\/span><\/h1>\n

Text: \u00c0ngels Roqueta. <\/span><\/h4>\n

PhD, economista, auditora, advocada.<\/strong><\/p>\n

Sistema tradicional de costos <\/strong><\/span>
\nEn el sistema tradicional de costos, l’objectiu principal \u00e9s assignar als productes l’import o cost que s’atribueix per consum de materials, m\u00e0 d’obra i hores m\u00e0quina. Aquesta assignaci\u00f3 de costos es basa en el fet que tots els productes que ofereix l’empresa consumeixen les mateixes proporcions i tenen les mateixes assignacions de mat\u00e8ria primera i hores de m\u00e0 d’obra directa.<\/p>\n

A mesura que les organitzacions s\u00f3n m\u00e9s complexes i els productes deixen de ser estandarditzats, neix la necessitat d’implementar un sistema de costos que s’adapti a una nova realitat. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s d’especial rellev\u00e0ncia en el cas de les empreses que treballen per projectes o que construeixen maquin\u00e0ria adaptada al client, tal com exposarem posteriorment<\/p>\n

Factors que originen el sistema ABC <\/strong><\/span>
\nEls estudis dels professors Kaplan i Cooper van identificar 3 factors que originaven la necessitat d’adoptar un sistema de costos que van denominar ABC (Activity Based Costing<\/em>) i que suposava una millora respecte al sistema tradicional d’avaluaci\u00f3 de costos directes i indirectes del producte o servei, ja que:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

    \n
  • Primer<\/strong>: els costos directes (mat\u00e8ria primera, m\u00e0 d’obra directa) s’han redu\u00eft en proporci\u00f3 als costos indirectes (ger\u00e8ncia, investigaci\u00f3, promoci\u00f3 i altres despeses generals). A moltes empreses, les despeses generals suposen m\u00e9s del 50% dels costos i, per tant, la seva assignaci\u00f3 al producte necessita altres criteris per a la seva gesti\u00f3 i atribuci\u00f3.<\/li>\n
  • Segon<\/strong>: la compet\u00e8ncia en el mercat s’ha globalitzat i, per tant, ha portat a la reducci\u00f3 de marges i a la necessitat d’incrementar activitats de valor afegit, i a eliminar les que siguin sup\u00e8rflues o buscar alternatives d\u2019outsourcing<\/em> que les redueixin i flexibilitzin.<\/li>\n
  • Tercer<\/strong>: l’aven\u00e7 tecnol\u00f2gic en els sistemes de gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 interna permet m\u00e9s din\u00e0mica i precisi\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n

    La determinaci\u00f3 d\u2019activitats pr\u00e8via a l\u2019assignaci\u00f3 de costos <\/strong><\/span>
    \nEn el sistema ABC, amb car\u00e0cter previ, s\u2019han d’agrupar els centres de costos seq\u00fcencials en l’activitat productiva. \u00c9s a dir, cal fer l’esfor\u00e7 de raonar a nivell gerencial les activitats que causen cost i quines s\u00f3n les que generen m\u00e9s valor, per intentar minimitzar aquelles el valor afegit de les quals sigui poc rellevant. Per a aix\u00f2, es relacionen els processos productius de manera seq\u00fcencial i es descriuen les activitats a realitzar. A la majoria d’empreses, hi trobarem les seg\u00fcents activitats: negociaci\u00f3 de compres, classificaci\u00f3 de prove\u00efdors, recepci\u00f3 de materials, planificaci\u00f3 de la producci\u00f3, disseny de productes, fabricaci\u00f3, expedici\u00f3, facturaci\u00f3, serveis postvenda al client, seguiment de cobraments, etc. Cada empresa ha de determinar les activitats que li s\u00f3n pr\u00f2pies i essencials.
    \nPosteriorment, s’estructuren els processos. En general, tindrem: Compres, Vendes, Recursos Humans, Finances, Investigaci\u00f3 i desenvolupament.
    \nInicialment, es realitza un seguiment dels costos que s’originen en cada activitat de l’empresa per, posteriorment, assignar-les al portador final de cada cost. \u00c9s a dir, els “costos generals” passen a ser costos per activitat, de tal manera que es respecten les relacions de causa i efecte.
    \n\u00c9s, per tant, un criteri gerencial el fet de determinar els costos de les activitats, ja que aix\u00f2 permet gestionar-los i preguntar-se el perqu\u00e8 de cadascun d\u2019ells i la seva repercussi\u00f3 en productes, clients, canals i serveis de l’empresa. I, per aix\u00f2, permet que el proc\u00e9s de c\u00e0lcul de costos sigui m\u00e9s prec\u00eds i de gesti\u00f3.<\/p>\n

    Una necessitat no resolta a les empreses de “productes o serveis ad hoc” <\/strong><\/span>
    \nEl sistema ABC \u00e9s especialment adequat en aquelles empreses on el producte est\u00e0 menys estandaritzat i la fabricaci\u00f3 requereix adaptacions o solucions espec\u00edfiques, \u00e9s a dir “a mida del client”. En aquests casos, cada projecte comporta una diferenciaci\u00f3 en la contribuci\u00f3 de cadascuna de les activitats. Definir el pes espec\u00edfic de les diferents activitats i la seva contribuci\u00f3 al valor del producte \u00e9s essencial. I, a m\u00e9s, que hi hagi una implicaci\u00f3 de la ger\u00e8ncia en la definici\u00f3 estrat\u00e8gica de les activitats de m\u00e9s valor afegit. Aix\u00f2 podria explicar les dificultats pr\u00e0ctiques de la seva implementaci\u00f3.<\/p>\n

    Com a conclusi\u00f3, l’empresa industrial i de projectes necessita d’un sistema de costos ABC, per\u00f2 adoptant-lo coma filosofia a nivell gerencial, i implicant-hi tots els nivells en la consecuci\u00f3 de la competitivitat enfront dels seus competidors, sobre la base de potenciar aquells camps en qu\u00e8 sigui destacable la seva aportaci\u00f3 de valor.<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El m\u00e8tode ABC (“Activity Based Costing”, o sistema de costos basat en les activitats) es va fer molt popular en la d\u00e8cada de 1980 per la xarxa de Harvard dirigida per Robert Kaplan, Robin Cooper i Thomas Johnson, i per la xarxa de fabricaci\u00f3 assistida per ordinador internacional (CAM-I). Les dues xarxes van descriure el sistema de comptabilitat convencional com obsolet i inadequat per facilitar avantatges competitius a les empreses nord-americanes<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21550,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10820,10821,10822,5057],"tags":[619,966,1164,5305,7463,7741],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21552"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21552"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46154,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21552\/revisions\/46154"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}