![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/0023.jpg\")
<\/h4>\n<\/h4>\nMolt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferrovi\u00e0ries, per\u00f2, finalment, ho est\u00e0 acabant d’aconseguir, gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 tit\u00e0nic de l’\u00faltima d\u00e8cada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalitzaci\u00f3 Ferrovi\u00e0ria i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pr\u00e0cticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continu\u00eftat <\/strong>\u2013<\/strong>segons els auditors de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>\u2013<\/strong> s’ha convertit en un cont\u00ednuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a trav\u00e9s de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.<\/strong><\/p>\n JOSEP-FRANCESC VALLS.\u00a0<\/strong>Catedr\u00e0tic d\u2019ESADE Business & Law School.<\/strong><\/p>\n L’objectiu comunitari consisteix a “garantir que, progressivament i pel 2050, la immensa majoria de les empreses i els ciutadans europeus no triguin m\u00e9s de 30 minuts a accedir a la xarxa principal” (“Comprendre les pol\u00edtiques de la UE”, UE, 2014). Des del 1985, quan Fran\u00e7a i It\u00e0lia s\u2019hi van apuntar, l’alta velocitat ha estat tractada com un negoci molt llaminer, tant per als governants com per a les empreses. Aix\u00ed ho han detectat nombroses auditories comunit\u00e0ries. S’ha constru\u00eft alta velocitat m\u00e9s en base a consideracions pol\u00edtiques que no pas t\u00e8cniques, la qual cosa ha produ\u00eft enormes sobrecostos i retards. Espanya \u00e9s el pa\u00eds europeu que m\u00e9s quil\u00f2metres de via ha constru\u00eft, havent utilitzat gaireb\u00e9 la meitat dels fons europeus habilitats abans del 2020, un total de 10.000 milions d’euros. En el tra\u00e7at ha reprodu\u00eft el model franc\u00e8s, radial al voltant de Madrid.<\/p>\n Doncs b\u00e9, durant la d\u00e8cada 2020-2030, Europa ha realitzat la major inversi\u00f3 ferrovi\u00e0ria de la hist\u00f2ria per aconseguir triplicar els prop de 10.000 quil\u00f2metres d’alta velocitat existents al principi del per\u00edode. La liberalitzaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria s’ha completat. Cinc grans consorcis se n\u2019han repartit la construcci\u00f3 i la gesti\u00f3. A aquest fest\u00ed d’intermodalitat, material rodant, tecnologia, construcci\u00f3 d’estacions, serveis, etc., s’hi han unit Renfe i les grans empreses constructores, de tecnologia i de turisme espanyoles, que han aprofitat l’oportunitat per internacionalitzar-se m\u00e9s.<\/p>\n Apareixen dos motius clars pels quals la UE ha accelerat la seva pol\u00edtica ferrovi\u00e0ria en l’\u00faltima d\u00e8cada. El primer \u00e9s la consci\u00e8ncia mediambiental, primant aquest transport menys contaminant davant d’altres com ara l’avi\u00f3 i el vehicle privat. A aconseguir-ho hi han cooperat els moviments populars, com el de la sueca Greta Thunberg \u2013que acaba de complir 27 anys\u2013, que s’han multiplicat en l’\u00faltima d\u00e8cada en favor de frenar d’una vegada el canvi clim\u00e0tic. Aquest clam ha acabat convencent aquells governants i ciutadans que encara ho negaven. D’aquesta manera, la UE es va comprometre a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle almenys en un 80% abans del 2050. Per aix\u00f2, incentiva anar a peu, en bicicleta, en qualsevol artefacte el\u00e8ctric, en transport col\u00b7lectiu i, sobretot, en tren, davant l’avi\u00f3, que consumeix 285 grams de CO2 per passatger i quil\u00f2metre. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, el 2030, l’avi\u00f3, que gr\u00e0cies a les tarifes low cost<\/em> havia gaireb\u00e9 doblat el nombre passatgers a Europa (de 311 milions el 1995 a 729 milions el 2020, OMT, 2006), s’ha redimensionat fortament a la baixa; i l’autom\u00f2bil, que aglutinava el 2020 el 74% dels despla\u00e7aments realitzats a Europa \u2013i produ\u00efa prop del 71% de totes les emissions de CO2\u2013, tamb\u00e9 ha redu\u00eft considerablement la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n El<\/strong> Shinkansen <\/em>i les dist\u00e0ncies<\/strong> Per aix\u00f2, gran part dels turistes que fins al 2020 es despla\u00e7aven per Europa en avi\u00f3 o en el seu cotxe privat s’han passat al tren. Uns mil milions de viatgers han optat per moure\u2019s per Europa en alta velocitat. Entre Estocolm i Par\u00eds, o entre la capital francesa i Cadis, unes sis hores. Calculin quant es triguen a realitzar aquests recorreguts en avi\u00f3, tenint en compte les hores d’antelaci\u00f3 requerides en els aeroports que es troben als afores de les ciutats i les hores d’espera, els protocols de seguretat aeris, a m\u00e9s de la comoditat i el preu.<\/p>\n Molt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferrovi\u00e0ries, per\u00f2, finalment, ho est\u00e0 acabant d’aconseguir, gr\u00e0cies a l’esfor\u00e7 tit\u00e0nic de l’\u00faltima d\u00e8cada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalitzaci\u00f3 Ferrovi\u00e0ria i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pr\u00e0cticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continu\u00eftat \u2013segons els auditors de la Uni\u00f3 Europea\u2013 s’ha convertit en un cont\u00ednuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a trav\u00e9s de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":21917,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10846,10816,7418],"tags":[143,586,8002,8006,8007],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21920"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21920"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47711,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21920\/revisions\/47711"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21917"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/1-2.jpg\")
<\/p>\n\n
Espanya \u00e9s el pa\u00eds europeu que m\u00e9s quil\u00f2metres de via ha constru\u00eft, havent utilitzat gaireb\u00e9 la meitat dels fons europeus habilitats abans del 2020, un total de 10.000 milions d’euros. En el tra\u00e7at ha reprodu\u00eft el model franc\u00e8s, radial al voltant de Madrid<\/h2>\n<\/blockquote>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/6-CAT.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/2-3.jpg\")
<\/p>\n\n
Durant la d\u00e8cada 2020-2030, Europa ha realitzat la major inversi\u00f3 ferrovi\u00e0ria de la hist\u00f2ria per aconseguir triplicar els prop de 10.000 quil\u00f2metres d’alta velocitat existents al principi del per\u00edode<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nI el segon motiu de l’impuls ferroviari consisteix en qu\u00e8 el “mosaic” de l\u00ednies estanques existents abans del 2020 impedia assolir efici\u00e8ncies de llarga dist\u00e0ncia. Mentre que un japon\u00e8s prefereix el Shinkansen<\/em> almenys fins a 1.200 quil\u00f2metres, fins i tot fins a 1.500, els mateixos trens a Europa amb prou feines s\u00f3n compet\u00e8ncia de l’avi\u00f3 poc m\u00e9s enll\u00e0 dels 500 quil\u00f2metres. El trasllat, en aquesta d\u00e8cada, cap al transport col\u00b7lectiu ha ajudat a reduir el nombre d’autom\u00f2bils que circulaven per les carreteres europees, per\u00f2 el factor determinant ha estat l’alta velocitat.<\/p>\n\n
Apareixen dos motius clars pels quals la UE ha accelerat la seva pol\u00edtica ferrovi\u00e0ria en l’\u00faltima d\u00e8cada. El primer \u00e9s la consci\u00e8ncia mediambiental, primant aquest transport menys contaminant davant d’altres com ara l’avi\u00f3 i el vehicle privat (\u2026) I el segon motiu de l’impuls ferroviari consisteix en qu\u00e8 el “mosaic” de l\u00ednies estanques existents abans del 2020 impedia assolir efici\u00e8ncies de llarga dist\u00e0ncia<\/h2>\n<\/blockquote>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/5-CAT.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"