{"id":244,"date":"2014-02-17T10:00:44","date_gmt":"2014-02-17T09:00:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=244"},"modified":"2025-09-16T11:39:22","modified_gmt":"2025-09-16T09:39:22","slug":"els-bancs-podrien-tornar-a-manipular-leuribor-la-multa-es-massa-baixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/02\/17\/els-bancs-podrien-tornar-a-manipular-leuribor-la-multa-es-massa-baixa\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Maria Sayeras,<\/span> professor d\u2019ESADE"},"content":{"rendered":"

El passat mes de desembre, la Comissi\u00f3 Europea (CE) va imposar una multa r\u00e8cord a sis grans bancs europeus per haver manipulat l\u2019Eur\u00edbor, la m\u00e9s elevada de la hist\u00f2ria de la Uni\u00f3 Europea (UE). Quines conseq\u00fc\u00e8ncies pot comportar aquest c\u00e0stig? Josep Maria Sayeras, expert en crisis financeres, ens ho explica.<\/h4>\n

Text: Raquel Correa. Brussel\u00b7les<\/a><\/h4>\n
\n
\n

“Els bancs podrien tornar a manipular l\u2019Eur\u00edbor: la multa \u00e9s massa baixa.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La multa de la CE a alguns bancs europeus per haver manipulat l\u2019Eur\u00edbor, tot i ser la m\u00e9s elevada de la hist\u00f2ria de la UE, \u00e9s un toc d\u2019atenci\u00f3 suficient?<\/span>
\nNo, \u00e9s una multa massa baixa que no desincentiva en cap cas els bancs a seguir manipulant l\u2019Eur\u00edbor. De fet, els bancs que han incomplert continuen tenint incentius per tornar a falsificar aquest \u00edndex, perqu\u00e8 els beneficis que n\u2019obtenen s\u00f3n molt m\u00e9s elevats que la multa imposada.<\/p>\n

O sigui, que creu que ho tornaran a fer?<\/span>
\nNo crec que es tracti d\u2019un cas a\u00efllat, crec que havia passat abans i que pot tornar a passar. De fet, no nom\u00e9s es va descobrir la manipulaci\u00f3 de l\u2019Eur\u00edbor sin\u00f3 tamb\u00e9 la del LIBOR, un altre tipus d\u2019inter\u00e8s de refer\u00e8ncia utilitzat sobretot en mercats anglosaxons.<\/p>\n

Com s\u2019ho van fer per fixar l\u2019Eur\u00edbor de forma artificial?<\/span>
\nTe\u00f2ricament, l\u2019Eur\u00edbor \u00e9s un mercat i, per tant, els bancs que hi compren i venen diners s\u00f3n agents lliures. Per\u00f2 quan un mercat \u00e9s poc l\u00edquid i hi ha pocs agents que venen i pocs que compren \u00e9s f\u00e0cil que es posin d\u2019acord i, en lloc de competir per fixar el preu, hi col\u00b7laborin. Aquest va ser el cas amb l\u2019esc\u00e0ndol de l\u2019Eur\u00edbor: com que els agents que compren i venen s\u00f3n els mateixos, quan els interessa que el diner sigui car es posen d\u2019acord per vendre\u2019l car, i de la mateixa manera quan volen que sigui barat. Es tracta d\u2019un mercat molt opac.<\/p>\n

\n

“Les propostes de regulaci\u00f3 banc\u00e0ria queden majorit\u00e0riament en mans dels propis bancs. […] Crec que hauria de ser una entitat indpendent qui s’encarregui d’aquests control.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Un mercat opac, per\u00f2 no prou, perqu\u00e8 finalment la manipulaci\u00f3 ha sortit a la llum… Creu que els grans bancs europeus, com el BBVA o CaixaBank, ho sabien i ho van deixar passar o no n\u2019estaven al corrent?<\/span>
\nJo no ho s\u00e9 perqu\u00e8 no s\u00f3c un banc per\u00f2 la intu\u00efci\u00f3 em diu que, com que el de l\u2019Eur\u00edbor \u00e9s un mercat acotat, amb poc agents, aquesta informaci\u00f3 devia circular…<\/p>\n

I les autoritats reguladores com el Banc d\u2019Espanya, no se\u2019n van adonar?<\/span>
\nEsperem que no ho sabessin i que quan ho van descobrir fos quan iniciessin aquest proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3. El que cal ara \u00e9s que aquestes autoritats col\u00b7 loquin controls perqu\u00e8 no torni a passar.<\/p>\n

\"Brussel\u00b7les
Brussel\u00b7les ha imposat una sanci\u00f3 r\u00e8cord de 1.712,5 milions d\u2019euros a sis bancs europeus, en funci\u00f3 dels mesos en qu\u00e8 van participar en el c\u00e0rtel<\/figcaption><\/figure>\n

Creu que aviat existiran, aquests controls, al mercat interbancari?<\/span>
\nS\u00f3c pessimista perqu\u00e8, si mirem els acords de Basilea, les propostes de regulaci\u00f3 ban\u00b7 c\u00e0ria queden majorit\u00e0riament en mans dels propis bancs, perqu\u00e8 a la taula de negocia\u00b7 ci\u00f3 s\u2019hi asseuen el sector i els governs. I esperar que el sector s\u2019autoreguli a si mateix \u00e9s com\u00b7 plicat… El pes dels governs no \u00e9s tan fort com a mi m\u2019agrada\u00b7 ria i crec que hauria de ser una entitat independent, m\u00e9s con\u00b7 dicionada al poder pol\u00edtic que al poder econ\u00f2mic, qui s\u2019encar\u00b7 regu\u00e9s d\u2019aquest control.<\/p>\n

I, si no creu en l\u2019autoregulaci\u00f3, com creu que podria funcionar millor aquest mercat interbancari?<\/span>
\nD\u00e8iem que l\u2019Eur\u00edbor \u00e9s un \u00edndex que te\u00f2ricament \u00e9s un mercat, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica no funciona com a tal, \u00e9s a dir, que hi ha una errada de mercat que s\u2019hauria de corregir, ja sigui deixant entrar m\u00e9s agents perqu\u00e8 competeixin entre si, ja a trav\u00e9s de la intervenci\u00f3 dels estats.<\/p>\n

Sembla que la crisi ha deixat al descobert fins on poden arribar els bancs si no es d\u00f3na aquest control per part dels estats, i a Europa existeix una consci\u00e8ncia compartida de que cal vigilar de prop el sistema financer, per la qual cosa s\u2019hi estan fent passes…<\/span>
\n\u00c9s cert que la UE est\u00e0 impul\u00b7 sant una uni\u00f3 banc\u00e0ria amb tres pilars: un supervisor ban\u00b7 cari \u00fanic, que vigili les enti\u00b7 tats financeres m\u00e9s grans de l\u2019eurozona; un mecanisme de resoluci\u00f3, que harmonitzi la legislaci\u00f3 en cas de fallida d\u2019un banc europeu, i una garantia de dip\u00f2sits, perqu\u00e8 els diners dels clients estiguin assegurats a tot Europa. I, malgrat tot, no s\u2019est\u00e0 parlant del nucli: amb la crisi, en lloc de fer-se m\u00e9s petits, els bancs s\u2019han fet m\u00e9s grans, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha menys compet\u00e8ncia entre ells. Ara tenim bancs tan grans que no els podem deixar caure, too big to fail, com diuen en angl\u00e8s, perqu\u00e8 posarien en perill el sistema: una idea que \u00e9s encara m\u00e9s forta ara que abans. Aix\u00ed que, si b\u00e9 \u00e9s cert que s\u2019han fet passes, no hi ha a l\u2019horitz\u00f3 un possible control sobre el mercat interbancari.<\/p>\n

\n

“Amb la crisi, […] els bancs s’han fet m\u00e9s grans, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha menys compet\u00e8ncia entre ells. Ara tenim bancs tan grans que no els poden deixar caure: too big to fail.<\/em>“<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Aix\u00ed que, malgrat la crisi, creu que encara hi ha operacions del sector bancari que escapen a la regulaci\u00f3… Uns bancs, per cert, que cada vegada accedeixen a un diner m\u00e9s barat, perqu\u00e8 fa mesos que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, retalla el tipus d\u2019inter\u00e8s amb l\u2019objectiu d\u2019animar el consum i l\u2019acc\u00e9s al cr\u00e8dit bancari per a fam\u00edlies i empreses; de manera que els bancs ara compren diner al 0,25%, el nivell m\u00e9s baix de la hist\u00f2ria de l\u2019euro, per\u00f2 aquest acc\u00e9s al cr\u00e8dit continua sense arribar…<\/span>
\nCert, el BCE ha fet la seva feina donant pr\u00e9stecs molt barats als bancs, per\u00f2 ells, en lloc de prestar aquests diners a una empresa, assumint-ne el risc, prefereixen invertir-los en deute de l\u2019Estat, comprant Lle\u00b7 tres del Tresor, per exemple, a un tipus d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s elevat al del BCE; \u00e9s a dir, sense c\u00f3rrer gaireb\u00e9 cap risc i obtenint-ne una rendibilitat segura.<\/p>\n

I quina alternativa t\u00e9 el BCE per revertir aquesta situaci\u00f3?
\nImposar cl\u00e0usules de condicio\u00b7 nalitat. Igual que quan un pa\u00eds, com Irlanda o Gr\u00e8cia, demana el rescat dels socis de l\u2019euro i \u00e9s intervingut se li imposen condicions a canvi dels diners, el BCE podria fer el mateix quan ofereixi diner barat als bancs perqu\u00e8 aquests els pres\u00b7 tin a les empreses: imposar una llista de condicions.<\/span><\/p>\n

Els bancs rebaten que, en la mesura que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica actual encara \u00e9s prec\u00e0ria, han de demanar un marge m\u00e9s gran a les empreses a qui presten diners per compensar el risc d\u2019impagament que assumeixen… <\/span>
\nEs tracta d\u2019un raonament circular, un peix que es mos\u00b7 sega la cua: no es fan pr\u00e9stecs perqu\u00e8 el risc d\u2019impagament, donada la debilitat de l\u2019econo\u00b7 mia, \u00e9s alt; per\u00f2 sense donar pr\u00e9stecs a certes empreses, sense que flueixi el cr\u00e8dit, l\u2019economia no creixer\u00e0 ni dei\u00b7 xar\u00e0 de ser d\u00e8bil. Dit aix\u00f2, les \u00faltimes dades mostren que l\u2019\u00edndex de possibilitat de gene\u00b7 raci\u00f3 d\u2019actius par part de les empreses ha augmentant, \u00e9s a dir, que les empreses comen\u00b7 cen a tenir capacitat d\u2019auto\u00b7 finan\u00e7ar-se i, tot i que encara no se sap quan, es comen\u00e7a a veure alguna possibilitat de creixement.<\/p>\n

\n

CINC C\u00c8NTIMS…<\/span><\/h4>\n
    \n
  • Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019Eur\u00edbor?<\/strong>
    \nL\u2019Eur\u00edbor (en angl\u00e8s, tipus europeu d\u2019oferta interbanc\u00e0ria) \u00e9s una refer\u00e8ncia que indica el tipus d\u2019inter\u00e8s a qu\u00e8 els bancs es presten diners en el mercat interbancari de l\u2019euro. \u00c9s un tipus molt utilitzat a Espanya com a refer\u00e8ncia per a les hipoteques.<\/li>\n
  • Com es calcula?<\/strong>
    \nEs calcula di\u00e0riament a partir del tipus d\u2019inter\u00e8s a qu\u00e8 els principals bancs que operen a Europa es compren i venen diners entre ells.<\/li>\n
  • Quins bancs van manipular aquest \u00edndex?<\/strong>
    \nHi va haver vuit bancs que van formar c\u00e0rtels per controlar els preus d\u2019\u00edndexs de refer\u00e8ncia com l\u2019Eur\u00edbor: Deutsche Bank, Royal Bank of Scotland, Citigroup, Soci\u00e9t\u00e9 G\u00e9n\u00e9rale, JP Morgan, RP Martin, UBS i Barclays.<\/li>\n
  • En qu\u00e8 va consistir la manipulaci\u00f3?<\/strong>
    \nAquest grup de bancs va constituir un c\u00e0rtel per pactar de manera il\u00b7legal i fict\u00edcia el tipus d\u2019inter\u00e8s a qu\u00e8 cotitza l\u2019Eur\u00edbor. \u00c9s a dir, en lloc de competir, col\u00b7laboraven.<\/li>\n
  • Quan va tenir lloc?<\/strong>
    \nEntre setembre del 2005 i maig del 2008.<\/li>\n
  • Com va afectar aquesta manipulaci\u00f3 als ciutadans?<\/strong>
    \nLes hipoteques a Espanya acostumen a estar lligades a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Eur\u00edbor, de manera que els ciutadans endeutats amb el banc van estar pagant interessos fict\u00edciament alts durant el per\u00edode en qu\u00e8 l\u2019\u00edndex va estar manipulat \u2013i no reflectia els preus reals\u2013.<\/li>\n
  • Per qu\u00e8 va actuar la CE multant- los?<\/strong>
    \nLa lliure compet\u00e8ncia \u00e9s un dels pilars de l\u2019arquitectura europea i, per aix\u00f2, quan l\u2019executiu comunitari descobreix acords que hi van en contra no dubta a imposar sancions multimilion\u00e0ries. De fet, la Comissi\u00f3 t\u00e9 el mandat de perseguir les pr\u00e0ctiques anticompetitives i prohibeix els c\u00e0rtels en tots els sectors, incl\u00f2s el financer.<\/li>\n
  • Com els va multar?<\/strong>
    \nBrussel\u00b7les va imposar una sanci\u00f3 r\u00e8cord de 1.712,5 milions d\u2019euros a sis bancs europeus, en funci\u00f3 dels mesos en qu\u00e8 van participar en el c\u00e0rtel. Deutsche Bank va ser qui va rebre la major multa (465,8 milions d\u2019euros), mentre que UBS i Barclays van esquivar la sanci\u00f3 per haver delatat la manipulaci\u00f3 a la CE i haver col\u00b7laborat en la investigaci\u00f3.<\/li>\n
  • La investigaci\u00f3 de la CE s\u2019ha donat per tancada?<\/strong>
    \nNo. La investigaci\u00f3 va comen\u00e7ar al febrer de l\u2019any passat i les primeres multes van arribar abans de Nadal, per\u00f2 no es descarta que n\u2019hi hagi de noves. El c\u00e0rtel d\u2019aquest grup de bancs \u00e9s nom\u00e9s la punta de l\u2019iceberg d\u2019un proc\u00e9s amb el qu\u00e8 la UE vol depurar el sistema financer de males pr\u00e0ctiques i imposar-li una vigil\u00e0ncia m\u00e9s estreta. De fet, a finals de gener la CE va proposar una s\u00e8rie de mesures per garantir que els grans bancs no desenvolupen activitats financeres massa arriscades i, si ho fan, que les a\u00efllen de l\u2019activitat comercial de l\u2019entitat. La proposta inclous tres mesures principals: la prohibici\u00f3 de fer operacions especulatives amb actius del propi banc, la possibilitat que els organismes supervisors obliguin una entitat a separar les activitats de
    \nbanca d\u2019inversi\u00f3 i les de banca comercial, i la millora de la transpar\u00e8ncia en les operacions que duen a terme aquestes entitats financeres.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El passat mes de desembre, la Comissi\u00f3 Europea (CE) va imposar una multa r\u00e8cord a sis grans bancs europeus per haver manipulat l\u2019Eur\u00edbor, la m\u00e9s elevada de la hist\u00f2ria de la Uni\u00f3 Europea (UE). Quines conseq\u00fc\u00e8ncies pot comportar aquest c\u00e0stig? Josep Maria Sayeras, expert en crisis financeres, ens ho explica.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":312,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10815,10843,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=244"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47094,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions\/47094"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}