{"id":24667,"date":"2020-07-27T11:30:03","date_gmt":"2020-07-27T09:30:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/2020\/07\/27\/entrevista-a-antoni-canetepsecretario-general-de-pimec-presidente-de-la-pmcm-y-vicepresidente-portavoz-de-la-plataforma-pymes\/"},"modified":"2025-06-06T10:08:10","modified_gmt":"2025-06-06T08:08:10","slug":"entrevista-a-antoni-canetepsecretario-general-de-pimec-presidente-de-la-pmcm-y-vicepresidente-portavoz-de-la-plataforma-pymes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2020\/07\/27\/entrevista-a-antoni-canetepsecretario-general-de-pimec-presidente-de-la-pmcm-y-vicepresidente-portavoz-de-la-plataforma-pymes\/","title":{"rendered":"Entrevista a Antoni Canete,<\/span> Secretari general de Pimec, president de la PMcM i vicepresident-portaveu de la Plataforma Pymes"},"content":{"rendered":"

Descrit per la premsa com el Robin Hood de les pimes<\/em>, Antoni Ca\u00f1ete ha fet de la lluita contra la morositat la seva creuada particular. Amb ell analitzem en aquesta entrevista com l\u2019aturada for\u00e7ada de l\u2019activitat i el trencament de la cadena de pagaments fruit de la crisi de la Covid-19 afectar\u00e0 el nostre teixit empresarial i quines sortides reals tenen les pimes i aut\u00f2noms de cara a afrontar amb les millors garanties el repte de la Nova Normalitat. <\/strong><\/p>\n

EMMA BOUISSET<\/a><\/h4>\n

Fotos: Pimec<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\"\"\u201cEl gran repte que tenim \u00e9s no deixar ning\u00fa enrere\u201d<\/strong><\/span><\/h2>\n

Prop de mig mili\u00f3 de pimes (el 15% del total a Espanya) ja van alertar a finals de mar\u00e7 que podrien haver d\u2019abaixar definitivament la persiana a causa del coronavirus. Des de Pimec, com valoren la gesti\u00f3 que s\u2019est\u00e0 fent de la crisi? <\/strong><\/span>
\nAquesta crisi no t\u00e9 un culpable, per\u00f2 la seva gesti\u00f3 s\u00ed que t\u00e9 uns responsables. I per gestionar la crisi haur\u00edem d\u2019haver sabut combinar la seguretat amb l\u2019activitat. Jo sempre dic que aquesta crisi no \u00e9s com les anteriors, en qu\u00e8 veies venir l\u2019onada i hi podies lliscar a damunt. Aquesta crisi \u00e9s un tsunami: l\u2019onada colpeja sobtadament i arrasa, s\u00ed, per\u00f2 la gran destrucci\u00f3 es produeix, especialment, quan l\u2019aigua es retira. I fins ara, la gesti\u00f3 ha estat centrada -com havia de ser- en la seguretat, s\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 no hauria d\u2019estar renyit a posar el focus, tamb\u00e9, en l\u2019activitat, en la part econ\u00f2mica i empresarial, que \u00e9s la tornada de l\u2019ona. Perqu\u00e8 jo penso que l\u2019hem descuidada en certa manera. S\u2019ha atacat el m\u00e9s gros, per\u00f2 no s\u2019ha pensat en totes aquelles normes que poden deixar alguns \u00e0mbits o sectors minoritaris de banda, i que seran destru\u00efts si no se\u2019ls fa una actuaci\u00f3 espec\u00edfica.<\/p>\n

Aix\u00ed, les mesures anunciades pel Govern central per fer-hi front (amb els ERTO i els 100.000 milions d\u2019euros en cr\u00e8dits avalats per l\u2019Estat a trav\u00e9s de l\u2019ICO al capdavant) no s\u00f3n suficients?<\/strong><\/span>
\nEl problema d\u2019aquesta crisi, en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic i empresarial, ha estat que s\u2019ha tractat a tothom per igual. Les mesures que s\u2019estan prenent s\u00f3n molt generals. A priori, els ERTO s\u00f3n una bona mesura extraordin\u00e0ria i necess\u00e0ria perqu\u00e8 permeten evitar els acomiadaments i fan que deixar els treballadors en stand by<\/em> no suposi un cost impossible d\u2019assumir per a les empreses. Per\u00f2 perqu\u00e8 siguin una taula de salvaci\u00f3 per als llocs de treball i per a les empreses, necessiten obligat\u00f2riament un nivell de flexibilitat i d\u2019adaptaci\u00f3 m\u00e9s elevat i d\u2019acord amb la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem. Perqu\u00e8 ni s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 de tan sols dos mesos, com cr\u00e8iem al principi, ni quan tornem a l\u2019activitat, ho farem al 100%. I aix\u00f2 requereix que siguin una eina de rescat real per a les empreses; no una llosa que les faci enfonsar-se per un efecte bumerang si, en reobrir, no podem complir amb els seus condicionants.
\nL\u2019altra mesura estrella, els ICO, \u00e9s una bona mesura, i quan es va anunciar, des de Pimec la vam aplaudir, perqu\u00e8 suposa injectar sang<\/em> a les empreses. Per\u00f2 no ha estat una mesura \u00e0gil ni r\u00e0pida, i ha presentat una s\u00e8rie de problemes per a la seva implementaci\u00f3.\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\u201c[Els ERTO han de ser] una eina de rescat real per a les empreses; no una llosa que les faci enfonsar-se per un efecte bumerang si, en reobrir, no podem complir amb els seus condicionants.\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Vost\u00e8s van denunciar a principis de maig que un 36,6% d\u2019aquest finan\u00e7ament a pimes i aut\u00f2noms s\u2019ha destinat a renovar operacions i no a aportar nova liquiditat.<\/strong><\/span>
\nEfectivament. I no pot ser que s\u2019hagi de fer negoci d\u2019aquests diners ni tampoc que tingui condicions d\u2019interessos alts o hi hagi dificultats per accedir-hi. Si la liquiditat \u00e9s l\u2019oxigen de les empreses, pagar, en aquests moments, sobrecostos per respirar far\u00e0 molt dif\u00edcil seguir vivint quan finalitzi la car\u00e8ncia dels cr\u00e8dits.<\/p>\n

Quines reclamacions fa, per tant, Pimec al Govern espanyol?<\/strong><\/span>
\nQue es facin les coses amb sensibilitat empresarial. I aix\u00f2, en el cas dels ICO, implica rapidesa, interessos molt baixos, que els diners es destinin a una finalitat empresarial i pagar les factures. A m\u00e9s, hem de pensar que no s\u2019estan donant ajudes directes. Els cr\u00e8dits ICO s\u00f3n avals que tenen un any de car\u00e8ncia i que les empreses hauran de retornar amb interessos. Per tant, no s\u00f3n cap rescat. Nom\u00e9s s\u00f3n una font de liquiditat. Necess\u00e0ria, sens dubte. Per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres sense cost i sense risc.<\/p>\n

\"\"Com ara?<\/strong><\/span>
\nDes de Pimec i la PMcM hem descobert quatre bancs de sang <\/em>que demanem als governs que facin servir. En primer lloc, les administracions de tot l\u2019Estat tenen factures pendents de pagament per valor de 15.000 milions d\u2019euros, i d\u2019aquests, 8.500 estan fora de la llei perqu\u00e8 sobrepassen l\u2019obligatorietat de l\u2019Administraci\u00f3 de pagar en 30 dies. No pot ser que obliguin les empreses a pagar impostos sense donar-los una morat\u00f2ria en un moment en qu\u00e8 no tenen liquiditat i l\u2019Administraci\u00f3, que els deu diners, no pagui i les emplaci a demanar un pr\u00e9stec que t\u00e9 interessos i que no es rep immediatament.
\nEl segon banc de<\/em> sang<\/em> est\u00e0 en mans de les grans empreses, que malgrat no tenir un problema ni de liquiditat (les cotitzades han estat titularitzades) ni de finan\u00e7ament (poden obtenir-lo directament del BCE), no compleixen amb les seves obligacions. Pimec i la PMcM vam detectar que les empreses que cotitzen a borsa tenen 122.000 milions d\u2019euros de factures pendents de pagament, segons el darrer informe de la CNMV. Si paguessin aquests deutes, que s\u00f3n obligacions i compromisos de pagament, injectarien liquiditat al sistema.
\nTercer banc de<\/em> sang<\/em>: les entitats municipals de tot el pa\u00eds tenen als seus comptes corrents 12.000 milions d\u2019euros de romanents que no poden utilitzar per la Llei d\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria. Diners que es podrien gastar immediatament per fer pol\u00edtiques per salvar les pimes i els aut\u00f2noms en l\u2019\u00e0mbit local.
\nFinalment, el quart banc de<\/em> sang<\/em> \u00e9s l\u2019IVA a tornar per Hisenda a moltes empreses que porta tres, quatre o cinc mesos de retard, ja que el sistema actual obliga, principalment a les exportadores, a avan\u00e7ar-lo.<\/p>\n

I davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, com est\u00e0 ajudant Pimec a les pimes?<\/strong><\/span>
\nA dia d\u2019avui sumem m\u00e9s de 670.000 accions d\u2019ajuda a les empreses, principalment pimes i aut\u00f2noms (vegeu requadre). I estem proposant mesures perqu\u00e8, d\u2019alguna forma, es pugui generar sang<\/em> que pugui salvar el major nombre possible d\u2019empreses, perqu\u00e8 salvant-les, salvem els llocs de treball i a qui paga impostos. I si fem aix\u00f2, podrem fer pol\u00edtiques socials en el futur. Si destru\u00efm les empreses, destru\u00efm la gallina dels ous d\u2019or: no tindrem llocs de treball, no cobrarem impostos i haurem de pagar rendes universals i subsidis d\u2019atur. I ens costar\u00e0 m\u00e9s el remei que la malaltia. Perqu\u00e8 la fam pot ser m\u00e9s nociva que el virus.<\/p>\n

Durant la crisi de les hipoteques subprime<\/em>, precisament, 1 de cada 3 pimes va haver de plegar a causa de morositat.<\/span>
\n<\/strong>L\u2019economia \u00e9s una concatenaci\u00f3 de baules que no es poden trencar, si no l\u2019economia s\u2019enfonsa. Per tant, trencar la cadena de pagaments \u00e9s entrar en una situaci\u00f3 descontrolada de l\u2019economia. I aquesta crisi de la Covid-19 no nom\u00e9s est\u00e0 trencant aquesta cadena sin\u00f3 que, a m\u00e9s, per primera vegada des que se\u2019n tenen dades, s\u00f3n les pimes i els aut\u00f2noms els que empitjoren m\u00e9s els pagaments, un fet que por reflectir la transcend\u00e8ncia de la seva manca de liquiditat. Per tant, s\u2019haurien d\u2019oferir l\u00ednies de cr\u00e8dit sense interessos que evitin que es trenquin aquestes cadenes. Si no, el sistema caur\u00e0 com un castell de cartes. Els pagaments, ara m\u00e9s que mai -i aix\u00f2 demostra les mancances que tenim en aquest sentit- s\u2019estan deteriorant per dies, i nosaltres alertem de les dificultats que aix\u00f2 pot comportar. Demanem, doncs, com est\u00e0 fent Europa, que Espanya prengui mesures urgents en aquest sentit. Haur\u00edem d\u2019implantar, amb urg\u00e8ncia, un r\u00e8gim sancionador com ja venim reclamant des del 2010.<\/p>\n

Parlem de com ha de ser la Nova Normalitat. Des de la Plataforma Pymes vost\u00e8 defensa un pacte d\u2019Estat amb reformes econ\u00f2miques estructurals que ens portin cap a un Nou Capitalisme inclusiu. Aquest canvi de model econ\u00f2mic i empresarial \u00e9s possible?<\/strong><\/span>
\nEntrem en un m\u00f3n diferent del que vam sortir el 14 de mar\u00e7. Han canviat els valors i les formes de treballar. La transformaci\u00f3 digital que hem fet en aquests dos mesos ha estat la transformaci\u00f3 m\u00e9s important que hem pogut fer en tot aquest per\u00edode. Podria haver trigat tres anys i l\u2019hem accelerada com mai. I aix\u00f2 comportar\u00e0 millores en la cultura digital, en la seva acceptaci\u00f3 i en la seva utilitzaci\u00f3, aix\u00ed com nous productes. I aquest nou m\u00f3n necessitar\u00e0 noves respostes en l`\u00e0mbit pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social. Per aix\u00f2, des de la Plataforma Pymes, plantegem que hem d\u2019anar envers el que nosaltres hem batejat com a Capitalisme Inclusiu, un moviment de la societat civil en l`\u00e0mbit empresarial i de car\u00e0cter supraestatal que posa sobre la taula un nou concepte sobre quina ha de ser la gesti\u00f3 i quines les respostes a aquest nou m\u00f3n en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic i empresarial. Aix\u00ed, el Capitalisme Inclusiu s\u2019oposa al Capitalisme Neocl\u00e0ssic (de mercats regulats i rendes excessives) i a l\u2019Anticapitalisme (per fer pol\u00edtiques socials cal generar riquesa) i busca la igualtat d\u2019oportunitats des de la transpar\u00e8ncia per tal que es configurin els preus de manera justa i competitiva. Busca una economia justa on la igualtat entre desiguals no sigui una mentida. \u00c9s, per tant, una proposta molt innovadora que ha de marcar les pautes perqu\u00e8 es produeixin canvis en les formes organitzatives, representatives i de lobby que puguin permetre que no nom\u00e9s creixin quatre, sin\u00f3 40 milions. Si no, no serem capa\u00e7os de generar riquesa i llocs de treball.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

\u201cTrencar la cadena de pagaments \u00e9s entrar en una situaci\u00f3 descontrolada de l\u2019economia. I en aquesta crisi, per primera vegada des que se\u2019n tenen dades, s\u00f3n les pimes i els aut\u00f2noms els que empitjoren m\u00e9s els pagaments, un fet que por reflectir la transcend\u00e8ncia de la seva manca de liquiditat.\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Com s\u2019han de reinventar, pimes i aut\u00f2noms, en temps de crisi?<\/span> <\/strong>
\nLes pimes han de comen\u00e7ar a pensar que la digitalitzaci\u00f3 \u00e9s una oportunitat que els pot permetre donar respostes malgrat haver canviat de dimensi\u00f3. D\u2019altra banda, han de posar en valor la proximitat, perqu\u00e8 a difer\u00e8ncia del que passava durant la globalitzaci\u00f3 -no importava d\u2019on venien els productes-, ara hem descobert que tenir prove\u00efdors a 6.000 km de dist\u00e0ncia comporta un risc de trencament de les cadenes de producci\u00f3. I han de pensar que la seva mida, ara, ser\u00e0 un avantatge, perqu\u00e8 tindran una capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 m\u00e9s gran. Partint d\u2019aquests tres eixos, hauran de tenir una mentalitat m\u00e9s oberta i menys individualista; una visi\u00f3 molt m\u00e9s interdisciplin\u00e0ria a l\u2019hora de construir els nostres projectes. I no poden oblidar la import\u00e0ncia de la competitivitat i la productivitat. Si tenim empreses competitives i productives, podrem tenir bons llocs de treball amb bones remuneracions i ser un pa\u00eds d\u2019avantguarda. I hem d\u2019advertir a la societat, a les empreses i als treballadors que la formaci\u00f3 professional ha estat sempre important, per\u00f2 ara es converteix en l\u2019element de competitivitat m\u00e9s important que tindrem com a pa\u00eds. I \u00e9s flagrant que, en un moment en qu\u00e8 necessitarem m\u00e9s que mai les pol\u00edtiques actives de formaci\u00f3, se\u2019n retallin el fons per pagar l\u2019atur. Aix\u00f2 \u00e9s una equivocaci\u00f3 enorme: com posar-se en contra direcci\u00f3 a l\u2019autopista. La ministra de Treball ja diu que aquesta mesura pot ser reversible. No fer-la aix\u00ed seria un error.<\/p>\n

\"\"
\nCom ho hem de fer perqu\u00e8 la Covid-19 no ampli\u00ef encara m\u00e9s la bretxa salarial?<\/strong><\/span>
\nEl gran repte que tenim \u00e9s no deixar ning\u00fa enrere i buscar una societat justa. Per aix\u00f2, treballar en la igualtat, contra la bretxa i per l\u2019ocupaci\u00f3 dels nostres joves, \u00e9s treballar, entre d\u2019altres, pels objectius de sostenibilitat. Hem de pensar en capacitar el millor possible, orientar les persones i, sempre que puguem, no fer pol\u00edtica de subsidis, sin\u00f3 d\u2019inserci\u00f3, perqu\u00e8 la gent tingui oportunitats. Un altre repte en aquest sentit \u00e9s canviar la cultura de la segona oportunitat.<\/p>\n

L\u2019OCDE denunciava el 2018 que una persona que neixi actualment en una fam\u00edlia amb pocs recursos necessitaria quatre generacions fins a accedir a una renda mitjana. Vost\u00e8 mateix prov\u00e9 d\u2019una fam\u00edlia humil. Creu que, en les actuals condicions, hauria aconseguit de fer aquest salt? <\/strong><\/span>
\nEls meus avis van viure millor que els seus pares; els meus pares, millor que els meus avis; i jo, millor que el meu pare. Sembla ser, per\u00f2, que ara ser\u00e0 la primera vegada, en l\u2019economia contempor\u00e0nia, que no est\u00e0 clar que els nostres fills puguin viure millor que nosaltres. I com \u00e9s que passa aix\u00f2? Doncs perqu\u00e8 des de la revoluci\u00f3 industrial, als pa\u00efsos m\u00e9s innovadors, el creixement de la productivitat havia anat acompanyat de la creaci\u00f3 de llocs de treball i de l\u2019augment dels salaris. A partir de principis del segle XXI, per\u00f2, a les economies desenvolupades, si b\u00e9 la productivitat puja exponencialment, no ho fa acompanyada de l\u2019ocupaci\u00f3: la irrupci\u00f3 de la digitalitzaci\u00f3, de la Ind\u00fastria 4.0 i de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial fan que pugi la productivitat sense crear m\u00e9s llocs de treball i, a sobre, la renda cau. Per tant, aquest \u00e9s un escenari que exigeix respostes diferents i que cal liderar amb el coneixement. I aix\u00f2 passa, inexorablement, per la formaci\u00f3 professional i per impulsar accions que vagin encaminades a la generaci\u00f3 de riquesa i al repartiment d\u2019aquesta riquesa. No podem anar envers un m\u00f3n on aquesta quedi concentrada en mans d\u2019uns pocs. Perqu\u00e8 \u00e9s un m\u00f3n que generar\u00e0 conflicte.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

\u201c[La Nova Normalitat] exigeix respostes diferents i que cal liderar amb el coneixement. I aix\u00f2 passa inexorablement per la formaci\u00f3 professional i per impulsar accions que vagin encaminades a la generaci\u00f3 de riquesa i al repartiment d\u2019aquesta riquesa.\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 el sistema educatiu i el mercat laboral no estan ben sintonitzats.<\/strong><\/span>
\nNo nom\u00e9s no ho estan sin\u00f3 que el sistema est\u00e0 invertit. Tenim un sistema d\u2019oferta, no de demanda, quan hauria de ser al rev\u00e9s. Perqu\u00e8 l\u2019empresa \u00e9s l\u2019origen i el dest\u00ed de la formaci\u00f3 professional.
\nA m\u00e9s, hi ha una segona q\u00fcesti\u00f3, que \u00e9s que la persona hauria d\u2019estar al centre del sistema. Aix\u00f2 vol dir treballar molt b\u00e9 l\u2019orientaci\u00f3 per tal de, un cop determinada la demanda, i tenint en compte les capacitats de la persona i quina voluntat t\u00e9, fer perqu\u00e8 aconsegueixi una feina que li garanteixi una vida plena i que sigui \u00fatil per a la societat.
\nFinalment, hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la proximitat amb l\u2019empresa. La formaci\u00f3 professional no pot ser acad\u00e8mica, ha de ser laboral. Perqu\u00e8, a m\u00e9s, hem de pensar que les administracions no tindran ni els recursos ni la capacitat per adaptar-se amb prou rapidesa als canvis tecnol\u00f2gics. Nom\u00e9s l\u2019empresa pot aportar aquesta agilitat en la formaci\u00f3. Per\u00f2 quan el 95% de les empreses del pa\u00eds s\u00f3n de menys de 10 treballadors, demanar-los que assumeixin aquesta part de la formaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019FP Dual sense dotar-les de recursos ni de reconeixement \u00e9s una barbaritat. Perqu\u00e8 per tal que tot aix\u00f2 funcioni s\u2019ha de recon\u00e8ixer el paper formatiu de l\u2019empresa. Aquest ser\u00e0 un dels elements claus en el futur immediat.<\/p>\n

Quins han estat els seus referents?<\/strong><\/span>
\nEl meu gran referent \u00e9s el meu pare, i sempre ho ser\u00e0. Em va dotar de valors i en el si de la meva fam\u00edlia vam viure amb equilibri els nostres reptes personals. Despr\u00e9s, he tingut la gran sort de poder coincidir amb gent amb qui he treballat o m\u2019he format i que m\u2019han recolzat. Primer, el meu amic i company d\u2019estudis Paco Fern\u00e1ndez, que va traspassar i que va ser un dels grans lluitadors per la democr\u00e0cia; Josep Franc\u00ed, director del centre on van experimentar la reforma educativa; i Maria Rosa Fortuny, que va ser qui em va proposar de ser responsable de la formaci\u00f3 professional en l\u2019\u00e0mbit de les escoles-empresa al Departament d\u2019Ensenyament. El gran empresari Santiago Quintela, per la seva banda, em va portar a l\u2019\u00e0mbit privat, i amb ell vaig estar dirigint un dels projectes m\u00e9s extraordinaris de la meva vida: la internacionalitzaci\u00f3 del grup COFME. I, finalment, el propi president de Pimec, Josep Gonz\u00e1lez, a qui li dispenso tot el meu respecte, consideraci\u00f3 i valoraci\u00f3, perqu\u00e8 sempre ha confiat en mi i hem treballat amb la m\u00e0xima complicitat. Junts hem fet tota una transformaci\u00f3 hist\u00f2rica aconseguint que, per primera vegada en la hist\u00f2ria, les pimes tinguin el mateix pes que tenen les grans empreses.<\/p>\n

Per acabar, com voldria ser recordat Antoni Ca\u00f1ete?<\/strong><\/span>
\nCom una persona que ha donat el millor de si mateix i amb la m\u00e0xima proximitat, intentant canviar impossibles sabent que el canvi \u00e9s possible.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Descrit per la premsa com el Robin Hood de les pimes, Antoni Ca\u00f1ete ha fet de la lluita contra la morositat la seva creuada particular. Amb ell analitzem en aquesta entrevista com l\u2019aturada for\u00e7ada de l\u2019activitat i el trencament de la cadena de pagaments fruit de la crisi de la Covid-19 afectar\u00e0 el nostre teixit empresarial i quines sortides reals tenen les pimes i aut\u00f2noms de cara a afrontar amb les millors garanties el repte de la Nova Normalitat. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24659,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10907","hide":""}},"categories":[10820,10821,10824,10825,2203],"tags":[180,613,3950,4787,7369,7675,8087],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24667"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24667"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24667\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46128,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24667\/revisions\/46128"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24667"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}