![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Antonio-Garrido-FOTO-ALTA.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
De la crisi financera de 2008 a la pand\u00e8mia del coronavirus. Una an\u00e0lisi en profunditat.<\/strong><\/p>\n L’impacte directe de la crisi financera sobre el sistema bancari espanyol va ser limitat, gr\u00e0cies, b\u00e0sicament, al model diferent de titulitzaci\u00f3 existent a Espanya. Ent\u00e8s com un mecanisme de captaci\u00f3 de recursos, el model espanyol es troba molt allunyat de l’anomenat “originar per distribuir” qu\u00e8 est\u00e0 en l’origen, valgui la redund\u00e0ncia, de les turbul\u00e8ncies financeres.<\/p>\n En canvi, l’impacte indirecte va ser molt important. Les elevades taxes (properes al 30% anual) a qu\u00e8 va augmentar el cr\u00e8dit en el per\u00edode expansiu 1994-2007, unit a l’estancament de les seves fonts de recursos tradicionals -els dip\u00f2sits de la poblaci\u00f3- va obligar les entitats espanyoles a buscar altres vies de finan\u00e7ament, com ara l’endeutament en els mercats interbancaris de l’Eurozona, aprofitant aix\u00ed les possibilitats que va generar la integraci\u00f3 en la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica Monet\u00e0ria. L’extrema aversi\u00f3 pel risc que va provocar la caiguda de Lehman Brothers va bloquejar aquests mecanismes de finan\u00e7ament majoristes, encarint, quan no impossibilitant, als bancs i caixes d’estalvis espanyols la captaci\u00f3 de recursos en els mercats internacionals.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L’augment de la morositat, especialment entre promotors i constructors, i la p\u00e8rdua de valor dels actius immobiliaris que va seguir a l’esclat de la bombolla van agreujar encara m\u00e9s la situaci\u00f3 d\u2019un bon nombre d’entitats, i, en particular, de les caixes d’estalvis, fins al punt de posar-ne en q\u00fcesti\u00f3 la viabilitat. No en va, el cr\u00e8dit vinculat amb el sector de la construcci\u00f3 va arribar a suposar el 70% del total del cr\u00e8dit atorgat per les caixes d’estalvis espanyoles en els primers anys de segle XXI.<\/p>\n El progressiu deteriorament de les finances p\u00fabliques espanyoles i l’esclat de l’anomenada crisi de deute sobir\u00e0 van elevar, per la seva part, la prima de risc de l’economia espanyola i, amb aix\u00f2, el cost del finan\u00e7ament del Tresor, entitats banc\u00e0ries i empreses. Consumits la major part dels recursos del FROB i del Fons de Garantia de Dip\u00f2sits d’Entitats de Cr\u00e8dit (FGD), i amb els mercats financers internacionals tancats per a tot all\u00f2 relacionat amb la marca Espanya, el Govern va optar per sol\u00b7licitar formalment assist\u00e8ncia financera a l’Eurogrup, que va posar a la seva disposici\u00f3 fins a 100.000 milions d’euros per culminar el proc\u00e9s de recapitalitzaci\u00f3 del seu sistema bancari. Com a contrapartida va exigir el compliment d’una s\u00e8rie de condicions (32 per ser exactes) entre les quals cal destacar les tres seg\u00fcents:<\/p>\n M\u00c9S CONCENTRACI\u00d3 i NOUS NUEVOS COMPETIDORS La disminuci\u00f3 en el cens d’entitats operatives ha provocat el conseg\u00fcent augment en els nivells de concentraci\u00f3 del sistema bancari espanyol fins al punt que les cinc primeres entitats per grand\u00e0ria (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i Sabadell) absorbeixen el 68,5% del total d’actius del sistema bancari. Tenint en compte que l’Estat haur\u00e0 de desprendre\u2019s, m\u00e9s aviat que tard, de Bankia i at\u00e8s el paper actiu que els grans bancs espanyols han jugat en les anteriors subhastes d’entitats en crisi, no cal descartar que els nivells de concentraci\u00f3 augmentin encara m\u00e9s en un futur immediat.<\/p>\n La necessitat d’eliminar les duplicacions generades per les fusions, els plans d’aprimament imposats per la Comissi\u00f3 Europea a les entitats salvades amb fons p\u00fablics i la p\u00e8rdua d’import\u00e0ncia de la xarxa com a canal de relaci\u00f3 amb el client expliquen, per la seva banda, els ajustos que s\u2019han dut a terme en la capacitat banc\u00e0ria instal\u00b7lada. Nom\u00e9s cal assenyalar que entre 2008 i 2019 s’han tancat 22.000 sucursals i eliminat 89.000 llocs de treball, sent ja els nivells actuals de les dues variables inferiors als existents a mitjans dels anys vuitanta. Malgrat aix\u00f2, Espanya segueix sent un dels pa\u00efsos europeus amb un major nombre de sucursals en relaci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Interessa ressaltar, tamb\u00e9, que els bancs espanyols mantenen, en l’actualitat, nivells de liquiditat molt superiors als que ostentaven abans de l’esclat de la crisi financera. Entre altres raons, perqu\u00e8 han de complir el coeficient del mateix nom que els obliga a mantenir actius l\u00edquids per un import com a m\u00ednim equivalent al 100 per cent de les seves obligacions a curt termini (30 dies). A causa, b\u00e0sicament, de la mateixa ra\u00f3 -la pressi\u00f3 exercida pels reguladors- que en el cas de la liquiditat, han incrementat, tamb\u00e9 significativament, tant el nivell com la qualitat dels seus recursos propis. Nom\u00e9s cal assenyalar que a finals del 2019 acreditaven tenir una r\u00e0tio de capital ordinari de nivell 1, el de m\u00e9s qualitat, propera al 13%, doblant aix\u00ed la mantinguda amb anterioritat a l’esclat de la crisi. No ha d’estranyar, doncs, que els quatre bancs que hi van participar, superessin amb comoditat els test d’estr\u00e8s realitzats per l’Autoritat Banc\u00e0ria Europea en aquest any. I ho fessin tot i que l’escenari macroecon\u00f2mic simulat en els esmentats test (una caiguda acumulada del PIB del 2,7% en el per\u00edode 2017-2020) era a priori certament advers.<\/p>\n L\u2019IMPACTE DEL CORONAVIRUS<\/strong><\/span> <\/p>\n Els desploms hist\u00f2rics que a partir de mitjans de mar\u00e7 estan registrant els indicadors disponibles dels sectors m\u00e9s afectats pel confinament (restauraci\u00f3, comer\u00e7, hostaleria i transport, entre d’altres) provocaran, per\u00f2, una caiguda tamb\u00e9 hist\u00f2rica del PIB en el conjunt de l’any, generant el conseg\u00fcent augment de la morositat. <\/p>\n <\/p>\n \u00c9s evident, tamb\u00e9, que la crisi no afectar\u00e0 a totes les entitats de la mateixa manera; entre altres coses perqu\u00e8 no \u00e9s igual la seva posici\u00f3 de partida i, per tant, la seva capacitat de resposta. Sent Espanya un dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats per la pand\u00e8mia, sembla raonable sostenir que les entitats m\u00e9s diversificades (geogr\u00e0fica i operacionalment) i\/o menys exposades als sectors m\u00e9s perjudicats per l’aturada econ\u00f2mica, com l’hoteler o l’energ\u00e8tic, capejaran millor la nova situaci\u00f3. El tancament progressiu del mercat d’emissions, la caiguda de les cotitzacions i la necess\u00e0ria concentraci\u00f3 dels recursos disponibles en la gesti\u00f3 de la crisi aconsellen deixar, per\u00f2, per a m\u00e9s endavant potencials projectes de fusi\u00f3 o integraci\u00f3 amb altres entitats. MIRANT ENDAVANT<\/strong><\/span> Radiografia del sector bancari espanyol a mitjan 2020 <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24716,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[32,10815,10844],"tags":[113,179,914,2684],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24727"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24727"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47685,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24727\/revisions\/47685"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Antoni Garrido. <\/strong><\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia Aplicada de la UB i investigador de l\u2019Institut d\u2019Economia de Barcelona (IEB).<\/strong><\/h4>\n
\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/1-Proc\u00e9s-de-venda-OK-1.jpg\")
La disminuci\u00f3 en el cens d’entitats operatives ha provocat un augment en els nivells de concentraci\u00f3 del sistema bancari espanyol, fins al punt que les cinc primeres entitats per grand\u00e0ria (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i Sabadell) absorbeixen el 68,5% del total d’actius del sistema bancari <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Sin-t\u00edtulo-10.jpg\")
<\/strong><\/span>
\nLa crisi banc\u00e0ria ha alterat notablement l’estructura del sistema bancari espanyol, integrat en l’actualitat per un redu\u00eft nombre d’entitats de considerable dimensi\u00f3 que operen en la seva gran majoria sota la forma jur\u00eddica de bancs. Especialment intensa ha estat la reducci\u00f3 que ha experimentat el cens de caixes d’estalvis, compost en l’actualitat \u00fanicament per dues entitats d’\u00e0mbit local i redu\u00efda dimensi\u00f3 (Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollen\u00e7a). La resta, fins a arribar a les 47 existents el 2005, han estat absorbides pels grans bancs espanyols o realitzen la seva activitat financera a trav\u00e9s d’un banc al qual n\u2019han cedit els actius financers.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/4CAT-300x223.jpg\")
<\/span><\/h2>\n\n
Entre els anys 2008 i 2019 s’han tancat a Espanya 22.000 sucursals i eliminat 89.000 llocs de treball, arribant aix\u00ed a xifres inferiors a les existents a mitjans dels anys vuitanta. Malgrat aix\u00f2, Espanya segueix sent un dels pa\u00efsos europeus amb un major nombre de sucursals en relaci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3 <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/CUADRO-1-CAT.jpg\")
\nLa millora de la conjuntura econ\u00f2mica i la venda d’actius adjudicats han fet possible, per la seva banda, de reduir sistem\u00e0ticament la taxa de morositat fins a deixar-la situada a la fi del 2019 en el 4,8%, la m\u00e9s baixa dels \u00faltims deu anys. Tots dos factors, juntament amb el creixement dels ingressos per comissions, han perm\u00e8s, al seu torn, als bancs espanyols deixar enrere les p\u00e8rdues. Els nivells actuals de rendibilitat s\u00f3n, per\u00f2, clarament inferiors als existents amb anterioritat a l’esclat de la crisi, ja que han desaparegut els factors estructurals que els van possibilitar (elevat nivell de palanquejament, finan\u00e7ament abundant i barat als mercats majoristes i expectatives de revaloritzaci\u00f3 dels actius immobiliaris). Els redu\u00efts tipus d’inter\u00e8s actuals, la previsi\u00f3 que es mantindran baixos durant un per\u00edode de temps prologat i la creixent compet\u00e8ncia exercida per nous jugadors com, ara les empreses fintech<\/em>, s\u00f3n d\u2019altres factors que estan pressionant a la baixa la rendibilitat banc\u00e0ria i, amb aix\u00f2, la valoraci\u00f3 dels grans bancs espanyols, que van acabar el 2019 cotitzant de mitjana per sota de 50% del seu valor en llibres.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/CUADRO-2.-CAT.jpg\")
<\/p>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/6-3.jpg\")
Aquest era l\u2019escenari quan la pand\u00e8mia del coronavirus va arribar a Espanya obligant a decretar una aturada gaireb\u00e9 total de l’activitat econ\u00f2mica. Com acabem de veure, la posici\u00f3 de partida de la banca espanyola per fer front a aquesta crisi \u00e9s molt millor que la que tenia en l’anterior, en qu\u00e8 va ser, de fet, una part significativa del problema. Amb l\u2019objectiu de contribuir al manteniment dels fluxos financers a l’eurozona, el BCE ha incrementat m\u00e9s considerablement la liquiditat posada a disposici\u00f3 de les entitats banc\u00e0ries, i va anunciar la celebraci\u00f3, a partir de maig del 2020, d’una s\u00e8rie (set, per a ser exactes) d’operacions de finan\u00e7ament a termini m\u00e9s llarg per fer front a la pand\u00e8mia. Adjudicades mitjan\u00e7ant un procediment de subhasta amb assignaci\u00f3 completa (es concedeix tot el que ha estat sol\u00b7licitat per les entitats), el seu tipus d’inter\u00e8s ser\u00e0 25 punts b\u00e0sics inferior al tipus de les operacions principals de finan\u00e7ament (situat al 0% en l’actualitat). A m\u00e9s d’elevar la quantitat que les entitats podran sol\u00b7licitar-hi, durant el per\u00edode compr\u00e8s entre juny de 2020 i juny de 2021, el tipus d’inter\u00e8s de les operacions de finan\u00e7ament amb objectiu espec\u00edfic (TLTRO III) podr\u00e0 ser fins a 50 punts b\u00e0sics inferior a l’aplicat a la facilitat de dip\u00f2sit (-0,50%). Dit d’una altra manera, les entitats acabaran cobrant per demanar prestats fons al BCE, esmorteint, aix\u00ed, el cost que els genera dipositar en ell els seus excedents de liquiditat.
\nCom a complement de l’anterior, en les seves reunions del 7 i 22 d’abril, el BCE ha incrementat el seu nivell de toler\u00e0ncia al risc, relaxant considerablement els col\u00b7laterals exigits a les entitats com a contrapartida a la provisi\u00f3 de liquiditat. D’entrada, s’ha redu\u00eft a un 20% la retallada en el seu valor que imposa a aquests actius. De forma temporal, permetr\u00e0, tamb\u00e9, que puguin ser utilitzats com a col\u00b7laterals els cr\u00e8dits a empreses, fam\u00edlies i aut\u00f2noms que estiguin avalats pel sector p\u00fablic, i ha eliminat, aix\u00ed mateix, el llindar m\u00ednim (25.000 euros) que s’exigia anteriorment a un cr\u00e8dit per a poder ser adm\u00e8s com a tal. Ha explicitat, tamb\u00e9, que est\u00e0 disposat a acceptar com a garantia pr\u00e9stecs rebutjats fins a la data a causa de la seva mala qualitat i que cal considerar com a bona la valoraci\u00f3 sobre els mateixos que realitzin els propis bancs. Last but no least<\/em>, ha decidit no tenir en compte a l’efecte de la seva elegibilitat com a actius de contrapartida les retallades de r\u00e0ting que les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 imposaran a moltes emissions davant l’empitjorament de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica.En un moment en qu\u00e8 la capacitat dels bancs per captar al mercat \u00e9s redu\u00efda, per no dir nul\u00b7la, el supervisor permetr\u00e0 addicionalment als bancs de l’eurozona de mobilitzar els coixins de capital constru\u00efts en els \u00faltims anys. Es tracta, en definitiva, d’alliberar recursos (120.000 milions d’euros de capital ordinari de nivell 1, segons el BCE), b\u00e9 sigui per absorbir p\u00e8rdues, b\u00e9 per concedir pr\u00e9stecs (que, segons de nou el BCE, podrien arribar a una xifra propera als 1,8 bilions d’euros).La incertesa existent sobre la durada i la intensitat de la crisi actual, l’ha portat tamb\u00e9, finalment, a recomanar expl\u00edcitament als bancs que a hores d’ara sobreponderin les perspectives a llarg termini en les seves estimacions de p\u00e8rdues esperades. En la mateixa l\u00ednia, i intentant evitar que sigui necessari constituir des del primer moment provisions, ha flexibilitzat, tamb\u00e9, la forma de comptabilitzar els cr\u00e8dits dubtosos permetent, per exemple, que es parli de renovacions i renegociacions de les operacions de cr\u00e8dit en lloc de refinan\u00e7aments i reestructuracions.Aquest conjunt de mesures permetr\u00e0 a la banca espanyola de guanyar temps per fer front a la situaci\u00f3. Vist el percentatge de risc que assumir\u00e0 l’Estat (80%, en els pr\u00e9stecs i renovacions concedits a petites empreses i aut\u00f2noms, i entre el 70% i el 60%, a la resta) no sembla tampoc que el programa d’avals p\u00fablics posat en marxa pel Govern causi un augment significatiu i immediat de la morositat dels bancs espanyols. El mateix pot dir-se de la morat\u00f2ria en el pagament de les quotes dels pr\u00e9stecs contrets per a l’adquisici\u00f3 de l’habitatge habitual que ha aprovat el Govern.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/5-3.jpg\")
<\/span><\/h2>\n<\/h2>\n
\n
\nLes mesures preses pel BCE permetran a la banca espanyola guanyar temps per fer front a la pand\u00e8mia. La caiguda hist\u00f2rica que registrar\u00e0 el PIB en el conjunt de l’any generar\u00e0, per\u00f2, un augment considerable de la morositat, que unit a la caiguda en els ingressos pot causar que algunes entitats acabin l’exercici registrant p\u00e8rdues
\n<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nLa caiguda en la demanda de cr\u00e8dit (especialment la vinculada a l’adquisici\u00f3 d’autom\u00f2bils i habitatge) i els menors ingressos per comissions reduir\u00e0, per la seva banda, els ingressos de les entitats. Descartada, de moment, una reducci\u00f3 generalitzada de les plantilles, el resultat no pot ser un altre que una contracci\u00f3 de tots els marges del compte de resultats, que pot fer que algunes entitats acabin l’exercici registrant p\u00e8rdues.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/7.jpg\")
Superada la crisi del coronavirus, els bancs espanyols hauran de tornar a centrar els seus esfor\u00e7os a resoldre els dos grans reptes que tenien sobre la taula abans de l’esclat de la pand\u00e8mia: millorar la seva imatge reputacional i fer front a la disrupci\u00f3 digital <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nNo tot s\u00f3n, per\u00f2, inconvenients. El for\u00e7at coneixement dels canals digitals que els menys familiaritzats amb la tecnologia han adquirit a causa del confinament va permetre a les entitats banc\u00e0ries espanyoles accelerar els plans de reducci\u00f3 de les seves xarxes de sucursals posats en marxa en els \u00faltims anys. \u00c9s veritat, tamb\u00e9, que els nous skills<\/em> adquirits per la poblaci\u00f3 poden facilitar el desenvolupament de nous competidors digitals. M\u00e9s \u00e0gils i menys regulades que els bancs tradicionals, aquestes empreses poden ja satisfer, gr\u00e0cies a la tecnologia, la pr\u00e0ctica totalitat de les necessitats dels consumidors finals, com ara la col\u00b7locaci\u00f3 d’estalvi, sistemes de pagament, assessorament financer i finan\u00e7ament. I ho poden fer amb un cost inferior, ja que no han de rendibilitzar costoses estructures de personal i de xarxa com els seus competidors. La seva redu\u00efda grand\u00e0ria, elevat cost de finan\u00e7ament i falta d’imatge p\u00fablica s\u00f3n, alternativament, els seus principals punts febles.<\/p>\n
\nSuperada la crisi del coronavirus, els bancs espanyols hauran de tornar a centrar els seus esfor\u00e7os a resoldre els dos grans reptes que tenien sobre la taula abans de l’esclat de la pand\u00e8mia. El primer d’ells no \u00e9s un altre que millorar la seva imatge reputacional, situada en l’actualitat en m\u00ednims hist\u00f2rics reflectint l’ingent volum de recursos p\u00fablics que ha calgut mobilitzar per evitar la fallida del sistema, els abusos comesos en la comercialitzaci\u00f3 d’alguns productes (com el deute subordinat i les participacions preferents) i les conductes poc edificants que van seguir alguns alts c\u00e0rrecs. De fet, segons el bar\u00f2metre sobre confian\u00e7a en el sector que elabora la consultora Edelman, nom\u00e9s el 22% dels espanyols afirma confiar en la banca, davant el 48% de mitjana a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/CUADRO-3.CAT_.jpg\")
\nEl segon \u00e9s fer front a la disrupci\u00f3 digital. Invertir en tecnologia i aliar-se amb les empreses fintech<\/em> m\u00e9s reeixides han estat les estrat\u00e8gies principals que han seguit fins avui la major part de bancs tradicionals per fer-hi front. No obstant aix\u00f2, no sembla que aix\u00f2 hagi de ser suficient en aquesta ocasi\u00f3. I no ho ser\u00e0 perqu\u00e8 la conjunci\u00f3 del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic (digitalitzaci\u00f3, rob\u00f2tica, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, big data<\/em>, etc.), i els canvis en el marc regulador i en les prefer\u00e8ncies dels consumidors estan diluint els avantatges competitius dels bancs tradicionals. Les barreres d’acc\u00e9s al sector, els costos de recerca dels usuaris i els associats amb el canvi de prove\u00efdor disminueixen. A m\u00e9s, possibiliten tamb\u00e9 de crear tant l’oferta de productes com els canals de distribuci\u00f3, reduint aix\u00ed l’avantatge que suposava comptar amb una potent xarxa de sucursals.![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/8-CAT.jpg\")
\nTot sembla indicar, doncs, que els bancs espanyols hauran de dotar-se de l’estructura, les aplicacions i el personal amb el talent necessari per poder competir en aquest nou marc; m\u00e9s encara si les grans empreses tecnol\u00f2giques acaben entrant en el sector financer. Dotades d’una elevada capacitat tecnol\u00f2gica, financera i reputaci\u00f3, les anomenades Big Tech<\/em> es converteixen en uns competidors formidables pel seu coneixement de les demandes dels nadius digitals: immediatesa, plataformes tecnol\u00f2giques intu\u00eftives i atractives, protocols de seguretat biom\u00e8trics, etc.
\nCom sempre en banca, l’evoluci\u00f3 del marc regulador acabar\u00e0 determinant la velocitat i l’abast del proc\u00e9s. L’exist\u00e8ncia i creixent import\u00e0ncia de “nous bancs” pot ser beneficiosa pel fet que contribueixen a abaratir el cost dels serveis financers, amplien les fonts de finan\u00e7ament i desplacen el risc des d’activitats amb suport p\u00fablic a altres en qu\u00e8 les p\u00e8rdues poden ser assumides per inversors privats. \u00c9s, per\u00f2, tamb\u00e9 cert que concentrar el risc en agents poc preparats pot acabar generant episodis d’inestabilitat financera. Cal recordar que aquests agents no tenen acc\u00e9s a les l\u00ednies de liquiditat que proporcionen els bancs centrals i solen presentar elevats nivells de palanquejament.
\nEl que est\u00e0 fora de dubte \u00e9s que el repte per als bancs tradicionals \u00e9s maj\u00fascul, i est\u00e0 per veure si totes les entitats aconseguiran de superar-lo. Per a alguns analistes, els bancs tradicionals estan condemnats a desapar\u00e8ixer, ja que hi haur\u00e0 d\u2019altres agents que seran capa\u00e7os de cobrir de forma m\u00e9s eficient les necessitats financeres de la societat. Per a uns altres especialistes, menys radicals, les entitats de cr\u00e8dit minoristes actuals hauran d’optar per un determinat model de negoci: els millors podran seguir sent prove\u00efdors universals de serveis, uns altres proporcionaran la infraestructura per comercialitzar productes desenvolupats per tercers m\u00e9s eficients i la resta es limitar\u00e0 a subministrar productes i serveis financers b\u00e0sics a plataformes. En definitiva, temps de canvi en el sector.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"