{"id":24741,"date":"2020-07-30T09:00:14","date_gmt":"2020-07-30T07:00:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=24741"},"modified":"2025-09-24T11:22:08","modified_gmt":"2025-09-24T09:22:08","slug":"agenda-2025-para-un-sector-bancario-renovado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2020\/07\/30\/agenda-2025-para-un-sector-bancario-renovado\/","title":{"rendered":"Agenda 2025 per a un sector bancari renovat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

En l’article “Radiografia del sector bancari espanyol a mitjans de 2019”, del professor Antoni Garrido, hem repassat els canvis substancials que s’han produ\u00eft en el sector bancari espanyol des de l’esclat de la crisi financera el 2008 i hem vist quina \u00e9s la situaci\u00f3 en la qual es troba el sector en aquests moments. En aquest article partirem d’aquelles conclusions i esbossarem una agenda amb un horitz\u00f3 2025 per a una evoluci\u00f3 saludable del sector.<\/strong><\/p>\n

Marcos Eguiguren. <\/strong><\/span>Professor d’Organitzaci\u00f3 d’Empreses de la UPC. Executive director de la Global Alliance for Banking on Values.<\/strong><\/h4>\n
\n

Aquesta agenda 2025 pot perfectament interpretar-se tant a nivell europeu com espanyol i s’ha de considerar com a sectorial en el sentit ampli, \u00e9s a dir, no nom\u00e9s afecta els bancs \u00fanicament sin\u00f3 tamb\u00e9 a un altre tipus d’entitats banc\u00e0ries o parabanc\u00e0ries, als reguladors i a d\u2019altres actors que formen part inequ\u00edvoca de el sector. Podem llistar una s\u00e8rie d’elements determinants de la situaci\u00f3 del sector a data d’avui. Alguns que podem definir com de tipus estructural i d’altres que tenen un car\u00e0cter conjuntural (encara que parlem de conjuntures de certa extensi\u00f3 en el temps) i afegir alguns elements addicionals.
\nPotser sigui assenyat, abans de projectar aquesta situaci\u00f3 actual en els canvis que el sector necessita amb vistes al 2025, revisar quin \u00e9s el paper de la banca comercial -entesa com aquella que es finan\u00e7a principalment amb els dip\u00f2sits dels clients i que destina, o hauria de destinar, la major part dels seus actius a finan\u00e7ar l’activitat productiva-, en qualsevol economia.<\/p>\n

UN SECTOR NECESSARI\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

En el nostre model econ\u00f2mic, si no exist\u00eds la banca, caldria crear-la. Tal com la coneixem, o amb algunes caracter\u00edstiques diferents, per\u00f2 alg\u00fa hauria d’exercir d’intermediari entre aquells que disposen d’estalvis o d’excedents de liquiditat que desitgen dipositar o invertir de manera segura, i aquells que necessiten de finan\u00e7ament per als seus projectes empresarials o individuals.
\nAix\u00f2 situa a la banca comercial davant un triple paper: d\u2019intermediador -o expert en gesti\u00f3 de riscos-, d\u2019assessor i l’operacional -o prestador de serveis de pagament i altres al voltant de la gesti\u00f3 dels diners dels seus clients-. L’amena\u00e7a de potencials operadors provinents del m\u00f3n digital se centra principalment en l’\u00faltim dels rols. En els papers d’intermediaci\u00f3 i assessorament, la banca mant\u00e9 avantatges competitius considerables, per\u00f2 els actors digitals tamb\u00e9 s’haurien de considerar una possible amena\u00e7a en el mitj\u00e0 termini.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u2026 AMB RESPONSABILITATS \u00c8TIQUES I EDUCATIVES<\/strong><\/span>
\nA causa de la seva centralitat en l’activitat econ\u00f2mica, la banca t\u00e9, a m\u00e9s, una responsabilitat especial en la direcci\u00f3 que aquesta activitat adopti. Les decisions d’inversi\u00f3 dels bancs no s\u00f3n neutres: la banca pot optar per potenciar una activitat econ\u00f2mica m\u00e9s respectuosa amb el medi ambient, per prioritzar aquelles empreses que mostrin una cadena de valor m\u00e9s sensible a l’equitat social, o, simplement, optar per finan\u00e7ar activitats econ\u00f2miques legals i viables des del punt de vista del repagament de pr\u00e9stecs, encara que aquestes no aportin un major valor social. Aquest dilema \u00e9s fonamental per al futur del sector i \u00e9s al centre de la lectura de la projecci\u00f3 cap al 2025.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"En el disseny d’aquest horitz\u00f3 per a l’any 2025 s’est\u00e0 posant un \u00e8mfasi molt rellevant en els elements conjunturals que, sent importants i tenint impacte en el sector, s\u00f3n de car\u00e0cter pendular per definici\u00f3<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 dins d’aquesta centralitat en l’activitat econ\u00f2mica, la banca t\u00e9 un altre paper fonamental cap als seus dipositants: el paper educatiu i el deure de promocionar una relaci\u00f3 sensata i saludable entre els ciutadans i els diners. Aquest paper se sol ometre i no considerar-se per part de la majoria de bancs, o s’interpreta simplement com la posada en marxa d’algunes activitats disperses d’educaci\u00f3 financera. Aix\u00f2 \u00e9s positiu, per\u00f2 ens referim a alguna cosa m\u00e9s profunda: a una relaci\u00f3 entre el banc i el dipositant que incorpori una reflexi\u00f3 de qualitat sobre el paper dels diners en la societat. Alguns dels meus col\u00b7legues banquers respondran que aquesta funci\u00f3 \u00e9s compet\u00e8ncia del sistema educatiu i de les administracions p\u00fabliques, per\u00f2 lamento dir-los que s’equivoquen totalment. Aquesta funci\u00f3 no nom\u00e9s est\u00e0 intr\u00ednsecament vinculada al paper de la banca, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribuiria a abordar dos dels reptes estructurals als quals avui s’enfronta el sector i que, al nostre criteri, s\u00f3n, de llarg, els m\u00e9s rellevants: el fonamental canvi de comportament dels clients i el d\u00e8ficit de reputaci\u00f3.<\/p>\n

REPTES DE FUTUR<\/strong><\/span>
\nLa forma com es conceben, dissenyen i comercialitzen els serveis financers i els valors que inspiren tots els serveis que vam dissenyar formen una part aparentment oculta i educativa del di\u00e0leg entre el banc i el ciutad\u00e0 que est\u00e0 en l’eix de la reputaci\u00f3 del sector: els bancs han de ser expl\u00edcits i transparents en aquest di\u00e0leg, han d’incorporar el client en els processos de disseny dels seus serveis i han d’incorporar valors i principis irreprotxables que exerceixin de for\u00e7a creativa.
\nNo obstant aix\u00f2, en el disseny d’aquest horitz\u00f3 per a l’any 2025 s’est\u00e0 posant un \u00e8mfasi molt rellevant en els elements conjunturals que, sent importants i tenint impacte en el sector, s\u00f3n de car\u00e0cter pendular per definici\u00f3. Ni els excessos reguladors, ni la relativa bonan\u00e7a econ\u00f2mica dels \u00faltims tres anys, ni el llarg per\u00edode de baixos tipus d’inter\u00e8s en el qual seguim immersos, s\u00f3n aqu\u00ed per quedar-se. Que les receptes dels reguladors i la deriva dels principals bancs se centrin a fer front a aquests reptes a trav\u00e9s d’una major concentraci\u00f3 del sector \u00e9s un error maj\u00fascul. Un error que, a llarg termini, pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies indesitjables. Un sector m\u00e9s concentrat \u00e9s un sector que generar\u00e0 m\u00e9s riscos sistem\u00e0tics globals i la suposada millora de la rendibilitat que aix\u00f2 comportaria per als bancs m\u00e9s grans nom\u00e9s aconseguir\u00e0 portar menors dosis de compet\u00e8ncia al sector que, a la llarga, perjudicaran el ciutad\u00e0, dificultaran el finan\u00e7ament de les pimes, atemptaran contra la diversitat del sistema i contribuiran a l’extracci\u00f3 de rendes, que atempta contra les classes mitjanes i genera desigualtat, com la majoria de processos oligopol\u00edstics<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Per a crear una agenda 2025 equilibrada i saludable per al sector bancari i per a la societat a la qual serveix, cal posar el veritable \u00e8mfasi en els aspectes estructurals: el d\u00e8ficit de reputaci\u00f3, el canvi en els comportaments dels clients en la seva relaci\u00f3 amb el diners i la banca i la irrupci\u00f3 digital <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

S’est\u00e0 obviant que per crear una agenda 2025 equilibrada i saludable per al sector bancari i per a la societat a la qual serveix, cal posar el veritable \u00e8mfasi en els aspectes estructurals. Els reptes estructurals fonamentals del sector, per aquest ordre, s\u00f3n: el d\u00e8ficit de reputaci\u00f3, el canvi en els comportaments dels clients en la seva relaci\u00f3 amb els diners i la banca i la irrupci\u00f3 digital.<\/p>\n

RESPOSTES A LA COV<\/span>ID-19<\/strong><\/span>
\nMalgrat el que pugui semblar, la irrupci\u00f3, el mar\u00e7 d’aquest any a gran part del m\u00f3n, de la situaci\u00f3 excepcional provocada per la Covid-19 no altera els reptes fonamentals del sector. En qualsevol cas, afegiria un repte addicional que \u00e9s el de superar les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de la pand\u00e8mia alhora que es dona un suport decidit al sector empresarial.
\nL’adaptaci\u00f3 de la banca europea a la nova situaci\u00f3 s’est\u00e0 duent a terme en un proc\u00e9s de quatre fases que, l\u00f2gicament, no s\u00f3n totalment consecutives, sin\u00f3 que se superposen en certs aspectes, i s’estan posant en marxa en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques i capacitats de cada entitat i de la necessitat de flexibilitat constant que la situaci\u00f3 requereix.<\/p>\n

Primera Fas<\/strong>e<\/strong><\/span>
\nEn primer lloc, tenim la fase de continu\u00eftat del negoci<\/strong>, o la d’assegurar en temps r\u00e8cord el funcionament segur d’un nombre suficient d’oficines, aix\u00ed com el treball en remot d’una bona part dels empleats de manera que puguin permetre la continu\u00eftat del servei als clients. Despr\u00e9s d\u2019haver pogut dialogar en les \u00faltimes setmanes amb CEOs i alts directius de bancs de diverses parts de l’orbe, sembla evident que aquest esfor\u00e7 de passar de l’atenci\u00f3 cl\u00e0ssica en oficines al teletreball massiu i a garantir l’atenci\u00f3 per mitjans telem\u00e0tics als clients, en tan sols un parell de setmanes, est\u00e0 fent que molts hi recapacitin.
\nEn circumst\u00e0ncies normals aquest canvi hagu\u00e9s requerit mesos, potser anys. Per\u00f2 el virus ha trencat la resist\u00e8ncia al canvi. Ara, la banca est\u00e0 conven\u00e7uda de la seva capacitat real de digitalitzar el negoci a molta m\u00e9s velocitat de la que pensaven. Ser\u00e0 interessant observar, quan entrem en la fase de tornada a la normalitat, quantes oficines de la xarxa tornen a funcionar realment a Espanya i a quin ritme se segueixen produint tancaments i fusions d’oficines. Sens dubte, una font d’estalvi de costos operacionals que permetr\u00e0 alleujar, aix\u00f2 s\u00ed, en el mitj\u00e0 termini, els estralls que la crisi de la Covid-19 provocar\u00e0 en els comptes d’explotaci\u00f3.
\nDe fet, la irrupci\u00f3 digital que durant tant de temps porta preocupant la banca s’aborda mitjan\u00e7ant innovaci\u00f3 i aliances amb campions digitals, per\u00f2, sobretot, abordant amb valentia els altres dos reptes estructurals: el repte de recuperar la reputaci\u00f3 i el d’interioritzar les necessitats de canvi d’un nou tipus de client. La situaci\u00f3 actual provocada per la pand\u00e8mia accelerar\u00e0 aquesta tend\u00e8ncia. Una banca innovadora en la multicanalitat i en la tecnologia de servei, amb alta reputaci\u00f3 i amb una comprensi\u00f3 clara de les necessitats de la societat i del client, atenta a les mateixes amb transpar\u00e8ncia i de forma genu\u00efna, est\u00e0 blindada davant la potencial irrupci\u00f3 hostil d\u2019alguns actors digitals.<\/p>\n

Segona Fase<\/strong><\/span>
\nEn segon lloc, observem la fase de resposta<\/strong>, durant la qual moltes entitats han posat en marxa mesures unilaterals o col\u00b7lectives (impulsades pels diferents governs) de suavitzaci\u00f3 de condicions als clients o de concessi\u00f3 de facilitats amb suport governamental. A hores d’ara podr\u00edem dir que la major part del sector a Espanya est\u00e0 immersa en aquesta segona fase.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

La irrupci\u00f3 de la situaci\u00f3 excepcional provocada per la Covid-19 no altera els reptes fonamentals del sector. En qualsevol cas, afegiria un repte addicional que \u00e9s el de superar les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de la pand\u00e8mia alhora que es dona un suport decidit al sector empresarial<\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Tercera i Quarta Fase<\/strong><\/span>
\nNo obstant aix\u00f2, hi ha dues fases m\u00e9s en la gesti\u00f3 d’aquesta situaci\u00f3. La tercera fase, que segurament ja s’hagi iniciat en m\u00e9s d’una entitat per\u00f2 que anir\u00e0 a m\u00e9s en els propers mesos, \u00e9s la de control de danys<\/strong>. Tot i la imprescindible relaxaci\u00f3 del marc regulador a la qual s’ha referit el professor Garrido en el seu article en aquestes mateixes p\u00e0gines, \u00e9s evident que ser\u00e0 necess\u00e0ria una revisi\u00f3 en profunditat de la cartera de pr\u00e9stecs i, en general, de la qualitat i exposici\u00f3 dels actius de la banca davant la nova situaci\u00f3 provocada per la pand\u00e8mia. Si les autoritats monet\u00e0ries i els governs posen les coses f\u00e0cils -i no es tracta nom\u00e9s d’anunciar mesures, sin\u00f3 que aquestes siguin certes i veritablement senzilles d\u2019aplicar-, ser\u00e0 possible per als bancs ser rigorosos i, alhora, generosos amb el refinan\u00e7ament de les operacions en un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu per salvaguardar al m\u00e0xim possible el teixit empresarial. Els bancs, els seus equips directius, els seus accionistes i els reguladors, han d’entendre que, durant aquest 2020 i, potser en part del 2021, hauran de deixar de prioritzar l’obtenci\u00f3 de resultats per contribuir a reconstruir l’economia i a establir les bases d’una recuperaci\u00f3 s\u00f2lida.
\nFinalment, veurem en els propers mesos l’\u00faltima fase de retorn al negoci<\/strong> que, solapant-se encara parcialment amb elements de les tres fases anteriors, buscar\u00e0 la recuperaci\u00f3 de la capacitat de resposta normalitzada del sector, tot i que, com hem apuntat en els \u00faltims par\u00e0grafs, alguns aspectes del negoci poden accelerar un canvi radical.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

En circumst\u00e0ncies normals, la digitalitzaci\u00f3 del negoci hagu\u00e9s requerit mesos, potser anys. Per\u00f2 el virus ha trencat la resist\u00e8ncia al canvi <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Necessitem una revoluci\u00f3 en el sector, i l’actual pand\u00e8mia refor\u00e7a la necessitat de fer-la i fer-la amb rapidesa. \u00c9s dif\u00edcil, per\u00f2 \u00e9s possible. Requerir\u00e0 d’una comprensi\u00f3 diferent dels legisladors i dels reguladors sobre quina \u00e9s la seva veritable funci\u00f3. Encara que pugui semblar un anatema, necessitem un sector m\u00e9s divers i menys concentrat, amb m\u00e9s entitats especialitzades o regionals, m\u00e9s properes al ciutad\u00e0, que prioritzin el finan\u00e7ament a la petita i mitjana empresa, servint amb claredat\u00a0 l’economia real amb criteris \u00e8tics i enfocades cap al servei als interessos socials. Avui dia, aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s necessari que mai. El focus principal en el benefici, que sembla estar en el centre del debat quan escoltem a alguns l\u00edders del sector, en realitat no ha variat encara perqu\u00e8 no hi ha hagut canvis en la cultura ni en la governan\u00e7a dels principals bancs. El focus principal ha de situar-se en el compliment de la missi\u00f3 pr\u00f2pia de qualsevol entitat financera: mitjan\u00e7ar per satisfer les necessitats financeres de la societat i aconseguir un m\u00f3n millor i m\u00e9s sostenible a trav\u00e9s de l’activitat banc\u00e0ria. Si establim aquesta prioritat, teixim aliances amb socis tecnol\u00f2gics que entenen la tecnologia com una eina al servei de les persones i, a m\u00e9s, som banquers eficients i professionals, tot i les negres perspectives dels propers mesos, la rendibilitat caur\u00e0 com una fruita madura.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"Necessitem un sector m\u00e9s divers i menys concentrat, amb m\u00e9s entitats especialitzades o regionals, m\u00e9s properes al ciutad\u00e0, que prioritzin el finan\u00e7ament a la petita i mitjana empresa <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Nom\u00e9s d’aquesta manera abordarem de forma reeixida els tres grans reptes estructurals: el d\u00e8ficit de reputaci\u00f3, el canvi de comportament dels clients i la irrupci\u00f3 digital. Hi ha una s\u00e8rie d’actors que han de reflexionar, especialment si volem comen\u00e7ar a veure els primers canvis rellevants en l’horitz\u00f3 2025: la gran banca, legisladors i reguladors, i els actors tecnol\u00f2gics.<\/p>\n

LA GRAN BANCA <\/strong><\/span>
\nPer la seva banda, les grans entitats s\u00f3n totalment conscients d’aquests tres grans reptes estructurals, per\u00f2 no els estan abordant amb la profunditat requerida ni des de la humilitat de recon\u00e8ixer el que no s’ha fet correctament ni de l’acceptaci\u00f3 del necessari canvi de paradigma. Els tres grans reptes requereixen d’un canvi cultural fonamental dins de la gran banca. \u00c9s molt dif\u00edcil abordar-los sense aquest canvi profund. Hem de deixar de pensar en el client de la forma tradicional i comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer que \u00e9s un ciutad\u00e0 que decideix optar pels nostres serveis, que ho far\u00e0 per una s\u00e8rie de motius, no sempre qualificables en el binomi cl\u00e0ssic qualitat-preu i que, si no observa una alineaci\u00f3 clara entre els principis del banc i els seus propis, optar\u00e0 per algun prove\u00efdor que aparentment pugui facilitar un millor encaix.
\nPer motius obvis, aquests profunds canvis culturals s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de realitzar-se amb \u00e8xit en les grans entitats que en les de mida mitjana o petita. No obstant aix\u00f2, la necessitat del canvi de cultura en la gran banca \u00e9s d’una obvietat cristal\u00b7lina. No es tracta, simplement, de signar declaracions o adherir-se a est\u00e0ndards internacionals. Pilotar aquests canvis alhora que seguim habitant en el m\u00f3n de les grans entitats banc\u00e0ries cotitzades amb la seva servitud davant els mercats i el paranoic escrutini trimestral de resultats, requereix de lideratges forts, visionaris i conven\u00e7uts. Aquests lideratges han de recolzar-se en models de governan\u00e7a transparents i inclusius que posin el focus en la missi\u00f3 com a factor clau que portar\u00e0 a la rendibilitat, aix\u00ed com en nuclis durs d’accionistes pacients i intel\u00b7ligents que s\u00e0piguen mirar amb altres ulls el binomi risc-rendibilitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"Hem de deixar de pensar en el client de la forma tradicional i comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer que \u00e9s un ciutad\u00e0 que decideix optar pels nostres serveis <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

EL LEGISLADOR I EL REGULADOR <\/strong><\/span>
\nLa forma com han tractat el sector bancari ha evolucionat de forma positiva en els darrers anys, encara que no sempre en la direcci\u00f3 correcta per abordar els grans reptes estructurals del sector.
\nSi podem permetre’ns una an\u00e8cdota per aportar llum sobre el paper dels legisladors i dels reguladors en la regeneraci\u00f3 del sector, far\u00e9 refer\u00e8ncia a una reuni\u00f3 de treball que vam mantenir a principis de 2019 amb parlamentaris, membres de la Comissi\u00f3 d’Afers Econ\u00f2mics i Monetaris del Parlament Europeu (Econ), per debatre sobre el rol de les finances en una economia m\u00e9s inclusiva i sobre el futur del sector a Europa. Alguns parlamentaris, molt interessats en els plantejaments de fons que est\u00e0vem fent, ens van observar que, en els seus contactes regulars amb el president del Banc Central Europeu (BCE), aquest organisme estava defensant mesures que podien semblar contradict\u00f2ries als nostres plantejaments i volien saber quina era la nostra opini\u00f3 sobre aquestes aparents contradiccions.
\nRecordo amb simpatia com la nostra resposta va provocar perplexitat i reflexi\u00f3 entre els parlamentaris. Fet i fet vam argumentar que el nostre plantejament es basava en una visi\u00f3 sist\u00e8mica dels reptes estructurals de la mateixa, mentre que les reaccions del BCE es basaven en major mesura en el que es consideren elements conjunturals determinants de la situaci\u00f3 del sector i amb una visi\u00f3 a termini m\u00e9s curt. El rostre reflexiu dels parlamentaris va anar en augment quan els vam recordar que, al nostre criteri, el rol dels legisladors i el del regulador era molt diferent. El segon ha d’assegurar la salut i el bon funcionament d’un sector tenint com a marc la satisfacci\u00f3 de les necessitats de la societat, els seus determinants estructurals i conjunturals i un marc legislatiu determinat. No obstant aix\u00f2, el paper del primer \u00e9s m\u00e9s rellevant i no sempre ha d’estar alineat amb l’opini\u00f3 del regulador perqu\u00e8 ha de ser qui ha d’entendre en profunditat els determinants estructurals d’un sector i crear els marcs legislatius que li permetin desenvolupar-se adequadament, al servei de la societat, i evitant riscos sist\u00e8mics.
\nAgraint la millora pol\u00edtica i t\u00e8cnica en el marc regulador, a nivell global, i a nivell europeu, en particular (MEDE, Mecanisme \u00danic de Resoluci\u00f3, Uni\u00f3 Banc\u00e0ria, etc.), hem de recon\u00e8ixer que el canvi de paradigma que denunci\u00e0vem com una cosa necess\u00e0ria a la gran banca, tamb\u00e9 s’ha de produir entre els grans reguladors i en la visi\u00f3 amb la qual els legisladors creen els marcs de refer\u00e8ncia.
\n\u00c9s cert que, des dels reguladors, hi ha hagut una resposta bastant \u00e0gil a la situaci\u00f3 excepcional creada per la Covid-19 i observem una relaxaci\u00f3 necess\u00e0ria i conjuntural de les normatives acompanyada d’una bateria de mesures complement\u00e0ries, per\u00f2 \u00bftornarem a una cultura regulat\u00f2ria embullada i ultraconservadora quan s\u2019ensumi amb m\u00e9s claredat la fa\u00e7 de la crisi que s’acosta, encara que sigui aquesta de durada acotada?
\nEstem creant un monstre burocr\u00e0tic amb un enorme llistat d’imposicions reguladores, no totes elles igualment eficaces, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica cosa que se’ns ocorre per poder controlar els grans gegants sist\u00e8mics i els campions nacionals de mida mitjana. D’altra banda, aquest enorme galimaties regulador empeny de forma inclement les entitats a una major concentraci\u00f3, com una forma de fer front als determinants conjunturals del sector i al creixement normatiu. El peix que es mossega la cua.
\nPel cam\u00ed, es dilueix la creativitat, es posa en risc a entitats petites i mitjanes que han de fer front a les mateixes traves regulat\u00f2ries que les grans, sense generar ni de lluny el mateix risc sist\u00e8mic. La burocr\u00e0cia que es crea allunya les entitats del seu eix central que ha de ser la relaci\u00f3 amb el client, i no necess\u00e0riament contribueix a millorar el principal determinant estructural del sector que \u00e9s el gap<\/em> de reputaci\u00f3.
\nCaldria redefinir el marc legislatiu i la manera en qu\u00e8 el regulador exerceix les seves funcions. La rigorositat i la sanitat del sector no s’han de confondre amb la h\u00edper-regulaci\u00f3.
\nAlguns dels principis que haurien d\u2019alimentar un nou marc regulador serien:<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/p>\n

Diversitat, flexibilitat i proporcionalitat: <\/strong><\/span>estar subjecte a la mateixa ess\u00e8ncia normativa per\u00f2 no exigir la mateixa c\u00e0rrega a tots els actors del sector bancari, adaptant-se als perfils de risc reals en el mateix. Cercar la diversitat.<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/span>Unitat Normativa i d\u2019Ess\u00e8ncia: <\/strong><\/span>qualsevol actor bancari, per\u00f2 tamb\u00e9 no bancari, que realitzi funcions d’intermediaci\u00f3 equiparables ha d’estar subjecte a la mateixa ess\u00e8ncia normativa. Evitar els forats normatius que puguin generar nous actors no regulats i nous riscos sist\u00e8mics.<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/p>\n

Transpar\u00e8ncia: <\/strong><\/span>els requisits de compliment amb exig\u00e8ncies d’informe i transpar\u00e8ncia radical han de tenir m\u00e9s pes que la regulaci\u00f3 sobre processos. Perseguir que les finestres obertes deixin passar l’aire i siguin l’aliat de la ciutadania i del regulador.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span>\"\"<\/strong><\/span><\/p>\n

Governan\u00e7a:<\/span> <\/strong>un dels eixos \u00e9s la millora de la governan\u00e7a de les entitats i la millora de la complicitat entre regulador i \u00f2rgans de govern dels bancs. La millor regulaci\u00f3 comen\u00e7a en un bon consell d’administraci\u00f3.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span>\"\"<\/strong><\/span><\/p>\n

Veritable protecci\u00f3 de l’usuari; <\/strong><\/span>entesa com la regulaci\u00f3 sobre les pol\u00edtiques a priori i les conseq\u00fc\u00e8ncies de les mateixes, i no tant sobre els processos. Menys omplir formularis i m\u00e9s impulsar pol\u00edtiques comercials dins de les entitats que veritablement estiguin pensades per al benefici de l’usuari.<\/p>\n

\"\"<\/strong>Eix en el prestigi social del sector; <\/strong>el reconeixement per part de legislador i dels reguladors que \u00e9s l’eix fonamental d’una pol\u00edtica reguladora. Di\u00e0leg constant entre regulador i banca per monitoritzar el prestigi i el paper social del sector. Un sector bancari bolcat en el suport a una nova economia, i no certes pr\u00e0ctiques enganyoses d\u2019RSC, \u00e9s la clau de volta.<\/strong><\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

ELS ACTORS TECNOL\u00d2GICS <\/strong><\/span>
\nS\u00f3n un convidat actiu que observa el sector des de fora i que, en molts casos, intenta buscar buits d’oportunitat en la regulaci\u00f3 del sector financer que els permetin asseure\u2019s al fest\u00ed sense pagar el compte.
\nAmb independ\u00e8ncia de reclamar al legislador i al regulador l’efectiva aplicaci\u00f3 de la unitat normativa i d’ess\u00e8ncia que esment\u00e0vem, i que suposi que qualsevol actor tecnol\u00f2gic que exerceixi activitats banc\u00e0ries o parabanc\u00e0ries estigui subjecte a les mateixes regulacions, els actors tecnol\u00f2gics grans, mitjans o petits, haurien de reflexionar. Molts ho han fet ja i han actuat en conseq\u00fc\u00e8ncia. D’altres no semblen estar per la feina.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"Estem creant un monstre burocr\u00e0tic amb un enorme llistat d’imposicions reguladores, no totes elles igualment eficaces, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica cosa que se’ns ocorre per poder controlar els grans gegants sist\u00e8mics i els campions nacionals de mida mitjana<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Aprofitar-se del d\u00e8ficit de reputaci\u00f3 d’un sector i utilitzar una suposada superioritat que s’endevina en alguns actors tecnol\u00f2gics per entrar en un negoci enormement sensible i basat en la confian\u00e7a, \u00e9s un risc molt gran, no per als actors implicats, sin\u00f3 per a la ciutadania i l\u2019estabilitat sist\u00e8mica.
\nEl sector tecnol\u00f2gic i el m\u00f3n financer han de caminar junts a trav\u00e9s de partenariats en els quals el servei al ciutad\u00e0 i la transpar\u00e8ncia es converteixin en l’eix central dels acords. La tecnologia no \u00e9s innovadora en si mateixa, sin\u00f3 all\u00f2 que pretenem aconseguir amb aquesta. Com sempre, ajuntar el millor de cada casa de forma simbi\u00f2tica \u00e9s la millor recepta per al desenvolupament social.
\nEls canvis i plantejaments que defensem en aquest article s\u00f3n de llarg recorregut, per\u00f2 s\u00f3n els \u00fanics que portaran envers una veritable regeneraci\u00f3 del sector, faran que disminueixi el seu car\u00e0cter de risc sist\u00e8mic i que el col\u00b7loquin en un cam\u00ed de solv\u00e8ncia i de rendibilitat a la vegada que es consolida en el seu paper fonamental com a actor social, recuperant la reputaci\u00f3 perduda i blindant-se davant l’aparici\u00f3 de substituts.
\nPotser, la crisi de la Covid-19 permeti d\u2019accelerar algun d’aquests canvis necessaris, per\u00f2, no s’enganyin, els virus no canvien res. M\u00e9s d’hora que tard el virus desapareixer\u00e0 o ser\u00e0 ven\u00e7ut. Els veritables canvis els protagonitzem els \u00e9ssers humans.
\nPotser cap al 2025 puguem veure ja senyals molt m\u00e9s clares d’aquest necessari canvi de paradigma, a nivell espanyol i europeu, que ha de situar el sector bancari com a part de les solucions als problemes de la societat i no, com tristament ha passat en les \u00faltimes d\u00e8cades, com un dels problemes de la mateixa.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l’article “Radiografia del sector bancari espanyol a mitjans de 2019”, del professor Antoni Garrido, hem repassat els canvis substancials que s’han produ\u00eft en el sector bancari espanyol des de l’esclat de la crisi financera el 2008 i hem vist quina \u00e9s la situaci\u00f3 en la qual es troba el sector en aquests moments. En aquest article partirem d’aquelles conclusions i esbossarem una agenda amb un horitz\u00f3 2025 per a una evoluci\u00f3 saludable del sector.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24780,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[32,10846,10816],"tags":[113,305,896,8206],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24741"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24741"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47684,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24741\/revisions\/47684"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}