{"id":25634,"date":"2020-11-24T12:23:13","date_gmt":"2020-11-24T11:23:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/2020\/11\/24\/el-desperdicio-alimentario-un-coste-economico-millonario-para-el-planeta\/"},"modified":"2025-06-06T10:06:18","modified_gmt":"2025-06-06T08:06:18","slug":"el-desperdicio-alimentario-un-coste-economico-millonario-para-el-planeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2020\/11\/24\/el-desperdicio-alimentario-un-coste-economico-millonario-para-el-planeta\/","title":{"rendered":"El malbaratament alimentari, un cost econ\u00f2mic milionari per al planeta"},"content":{"rendered":"

Cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar, cosa que suposa un ter\u00e7 de la producci\u00f3 d\u2019aliments de tot el m\u00f3n<\/strong><\/p>\n

Text: Adri\u00e0 Gratac\u00f3s Torras<\/span><\/strong><\/p>\n

Cada any al m\u00f3n es produeixen prop de 4.000 milions de tones d\u2019aliments. La xifra \u00e9s suficient com per alimentar els 7.700 milions de persones que habitem el planeta terra. Tanmateix, la mala distribuci\u00f3 i el malbaratament dels aliments fa que la gana sigui una problem\u00e0tica real per a m\u00e9s de 820 milions de persones arreu del m\u00f3n. \u00c9s m\u00e9s, els humans produ\u00efm cada any m\u00e9s aliments dels qu\u00e8 necessitem consumir, per\u00f2 la mala gesti\u00f3 que se\u2019n fa condemna milions de persones. Una mala gesti\u00f3 que implica a gaireb\u00e9 totes els graons de la cadena aliment\u00e0ria i que genera dades preocupants: segons l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Alimentaci\u00f3 i l\u2019Agricultura (FAO) cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar. \u00c9s a dir, un ter\u00e7 dels aliments que produ\u00efm acaben a les escombraries.<\/p>\n

El malbaratament alimentari implica a pr\u00e0cticament la totalitat de tipus d\u2019aliments que es produeixen i es comercialitzen. Segons la FAO, les fruites i les hortalisses s\u00f3n l\u2019aliment m\u00e9s malbaratat. Gaireb\u00e9 la meitat de fruites, hortalisses i tubercles produ\u00efdes arreu del m\u00f3n i aptes per al consum hum\u00e0 es llencen. Tamb\u00e9 el malbaratament de cereals \u00e9s superior a la mitjana i 3 de cada 10 quilos es llencen; un percentatge semblant al malbaratament del peix. Per la seva banda, el 20% de la producci\u00f3 de llet, carn, i llegums tamb\u00e9 acaben malgastats .<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

La FAO identifica el major nivell de malbaratament alimentari a Europa i Estats Units, on se situa en uns 95-115 quilos per any i habitant.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La problem\u00e0tica del malbaratament alimentari s\u2019ha convertit en end\u00e8mica i afecta a tots els pa\u00efsos i continents d\u2019arreu del m\u00f3n. En el cas d\u2019Europa, el projecte europeu Fusions xifra el malbaratament alimentari del vell continent en 88 milions de tones d\u2019aliments a l\u2019any. De fet la FAO identifica el major nivell de malbaratament alimentari a Europa i Estats Units, on se situa en uns 95-115 quilos per any i habitant. En canvi, a l\u2019\u00c0frica i al sud-est asi\u00e0tic el malbaratament alimentari \u00e9s menor, situant-se en una mitjana d\u2019entre 6 i 11 quilos per habitant i any.<\/p>\n

El malbaratament alimentari, un cost econ\u00f2mic milionari per a l\u2019economia <\/strong>
\nDe fet l\u2019impacte del malbaratament alimentari, no nom\u00e9s suposa una problem\u00e0tica per a l\u2019alimentaci\u00f3 mundial, sin\u00f3 que t\u00e9 efectes directes en l\u2019economia i el medi ambient. Segons l\u2019organitzaci\u00f3 internacional per la defensa de la naturalesa i el medi ambient WWF, el malbaratament dels aliments \u00e9s el responsable del 15% de les emissions d\u2019efecte hivernacle vinculades a la cadena alimentaria.<\/p>\n

Tant \u00e9s aix\u00ed que les Nacions Unides han incl\u00f2s el malbaratament alimentari com una de les prioritats de l\u2019Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Concretament, en el seu objectiu n\u00famero 12, dedicat a garantir models de consum i producci\u00f3 sostenible. M\u00e9s concretament l\u2019ODS n\u00famero 12 especifica la necessitat de \u201creduir a la meitat el malbaratament mundial d\u2019aliments per c\u00e0pita en la venta al detall (…) i reduir les p\u00e8rdues d\u2019aliments en les cadenes de producci\u00f3 i distribuci\u00f3\u201d.<\/p>\n

\n

En el cas d\u2019Europa, el cost estimat de llen\u00e7ar cada any 88 milions de tones d\u2019aliments a les escombraries ronda els 140.000 milions d\u2019euros.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I en el camp econ\u00f2mic, el malbaratament tamb\u00e9 es pot quantificar en euros, o m\u00e9s ben dit, en milions i bilions d\u2019euros. Segons l\u2019informe \u201cAlimentaci\u00f3 sostenible\u201d de WWF, el malbaratament d\u2019aliments al m\u00f3n t\u00e9 un cost de 143 bilions d\u2019euros l\u2019any. En el cas d\u2019Europa, el cost estimat de llen\u00e7ar cada any 88 milions de tones d\u2019aliments a les escombraries ronda els 140.000 milions d\u2019euros. Per posar les xifres en context, el cost per a Europa de no aprofitar els aliments que produeix i comercialitza equival al 20% de l\u2019in\u00e8dit i ambici\u00f3s Pla de Recuperaci\u00f3 aprovat per la Comissi\u00f3 Europea a causa del estralls de la Covid-19 a l\u2019economia comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Qui \u00e9s el responsable del malbaratament alimentari? <\/strong>
\nL\u2019Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible identifica el malbaratament alimentari com una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del model productiu i de consum de la majoria de societats occidentals. I en aquest sentit, les dades recollides per part de la Uni\u00f3 Europea mostren com el malbaratament d\u2019aliments es produeix en tota la cadena alimentaria. Des de l\u2019origen del producte, passant per la transformaci\u00f3, l\u2019emmagatzematge, el transport, la comercialitzaci\u00f3 i fins al consum final, un percentatge considerable dels aliments es malgasta. Ara b\u00e9, en el cas d\u2019Europa, m\u00e9s de la meitat del malbaratament dels aliments es produeix un cop el producte s\u2019ha venut. \u00c9s a dir, durant el moment del seu consum.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019informe del projecte de la Uni\u00f3 Europea \u201cFusions\u201d, mostra com la principal via per reduir el malbaratament dels aliments passa per la conscienciaci\u00f3 de tota la societat. \u201cEl malbaratament alimentari t\u00e9 molt a veure amb la p\u00e8rdua de valor dels aliments. No ens costa gaire llen\u00e7ar menjar a la brossa per haver planificat malament, ja que ho tenim assumit com un h\u00e0bit individual\u201d, assegura Jos\u00e9 Manuel Alonso, cap de continguts de la cooperativa per al consum conscient \u201cOpcions\u201d.<\/p>\n

Iniciatives per a la conscienciaci\u00f3 contra el malbaratament alimentari <\/strong>
\nI per revertir aquests h\u00e0bits individuals que s\u2019exerceixen, tant en l\u2019entorn productiu com en el quotidi\u00e0, cada cop s\u00f3n m\u00e9s les iniciatives que apareixen per conscienciar sobre la necessitat de no malgastar aliments. Aquest \u00e9s el cas del projecte Marcas Waste Warrior, impulsada per Too Good To Go i que pret\u00e9n reunir empreses per fomentar la presa de consci\u00e8ncia sobre aquesta problem\u00e0tica. \u201cFormar part de Waste Warriors \u00e9s unir-se a una causa que ens afecta a tots. Tant les empreses com els consumidors a nivell individual tenim l\u2019obligaci\u00f3 de fer del planeta un lloc m\u00e9s sostenible per a les futures generacions\u201d, assegura Jorge Grande, director general de Puratos Iberia, empresa membre de Waste Warrior.<\/p>\n

\n

Des d\u2019aquest 2020 els Estats membre de la Uni\u00f3 Europea estan obligats a mesurar el malbaratament alimentari de forma sistem\u00e0tica<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Segons els impulsors, la pr\u00f2pia iniciativa \u00e9s un indicador que la consci\u00e8ncia vers el malbaratament alimentari \u00e9s cada cop m\u00e9s gran. \u201cHem de buscar noves solucions que ens permetin que els nostres excedents siguin zero, sense comprometre en cap moment la seguretat aliment\u00e0ria\u201d, assegura Grande. De fet, segons Grande, el malbaratament alimentari \u00e9s un factor que \u201cva en contra de la rendibilitat de les empreses, m\u00e9s enll\u00e0 de les xifres econ\u00f2miques\u201d i considera indispensable calcular millor les mat\u00e8ries primes necess\u00e0ries i tenir alternatives per donar sortida als excedents de producci\u00f3.<\/p>\n

Unes consideracions que s\u2019alineen amb l\u2019informe \u201cAlimentaci\u00f3 Sostenible\u201d realitzat per WWF, i que advoca per crear mesures addicionals a les ja preses per la Uni\u00f3 Europea per a la reducci\u00f3 del malbaratament d\u2019aliments. Unes mesures addicionals que, segons l\u2019informe, han d\u2019anar enfocades des de dues vessants: en primer lloc, generant una regulaci\u00f3 m\u00e9s estricta a nivell comunitari. Des d\u2019aquest 2020 els Estats membre de la Uni\u00f3 Europea estan obligats a mesurar el malbaratament alimentari de forma sistem\u00e0tica, per\u00f2 l\u2019informe conclou que la mesura ser\u00e0 insuficient per complir els objectius establerts per les Nacions Unides si no es canvia el model de producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 dels aliments.<\/p>\n

En segon lloc, l\u2019informe considera indispensable una major presa de consci\u00e8ncia per part de la ciutadania de no malgastar els aliments. La Uni\u00f3 Europea calcula que cada ciutad\u00e0 europeu llen\u00e7a aliments per valor de 250\u20ac anualment. Una xifra esperp\u00e8ntica que, segons l\u2019informe, no s\u2019ha potenciat prou com per fer agafar consci\u00e8ncia a la ciutadania de canviar els seus h\u00e0bits de consum d\u2019aliments. I si b\u00e9, a difer\u00e8ncia de fa uns anys, el malbaratament alimentari ja es troba a l\u2019agenda pol\u00edtica de les administracions europees, encara est\u00e0 per veure que les mesures preses fins ara puguin donar fruits a curt i mitj\u00e0 termini.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar, cosa que suposa un ter\u00e7 de la producci\u00f3 d\u2019aliments de tot el m\u00f3n Text: Adri\u00e0 Gratac\u00f3s Torras Cada any al m\u00f3n es produeixen prop de 4.000 milions de tones d\u2019aliments. La xifra \u00e9s suficient com per alimentar els 7.700 milions de persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25629,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[5694,10820,10821,10825],"tags":[113,4840,8298],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25634"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46123,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25634\/revisions\/46123"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}