{"id":25873,"date":"2020-12-10T14:06:50","date_gmt":"2020-12-10T13:06:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/2020\/12\/10\/la-globalizacion-despues-del-coronavirus-una-primera-aproximacion\/"},"modified":"2025-09-24T11:12:33","modified_gmt":"2025-09-24T09:12:33","slug":"la-globalitzacio-despres-del-coronavirus-una-primera-aproximacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2020\/12\/10\/la-globalitzacio-despres-del-coronavirus-una-primera-aproximacio\/","title":{"rendered":"La globalitzaci\u00f3 despr\u00e9s del coronavirus: una primera aproximaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"<\/h4>\n

La incid\u00e8ncia de la Covid-19 sobre molts aspectes de la globalitzaci\u00f3 t\u00e9 aspectes \u00f2bviament nous, per\u00f2 aix\u00ed mateix incideix en tend\u00e8ncies ja iniciades amb anterioritat, amb especial import\u00e0ncia en la pe\u00e7a crucial que s\u00f3n les cadenes globals de valor.<\/strong><\/p>\n

Juan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

A principis de 2020, els problemes pel que fa a l’arribada de subministraments procedents d’una, en aquells dies, poc coneguda (malgrat la seva import\u00e0ncia) regi\u00f3 xinesa de Wuhan va senyalitzar dues coses: primer, que alguna cosa rellevant estava comen\u00e7ant a passar, i, segon, que les anomenades cadenes globals de valor eren un aspecte essencial de la forma en qu\u00e8 funciona la producci\u00f3 en la moderna economia internacional, que es veia afectada -i transmetia- les incid\u00e8ncies generades en qualsevol lloc de la xarxa mundial cap a la resta. No nom\u00e9s les disrupcions en les cadenes d’aprovisionament tenen un paper destacat, sin\u00f3 que els viatges de negocis per supervisar\/coordinar aquestes cadenes van ser una de les vies a trav\u00e9s de les quals la difusi\u00f3 de virus va ser inicialment m\u00e9s rellevant.
\nDiversos dels impactes sobre l’escenari global tenen a veure amb les experi\u00e8ncies pel que fa al funcionament de les cadenes globals de valor en aquests \u00faltims mesos. D’una banda, la constataci\u00f3 que factors imprevistos podien debilitar la confian\u00e7a en la flu\u00efdesa dels subministraments d’alguns prove\u00efdors va accentuar els incentius a cercar -o, si m\u00e9s no, tenir previstes- alternatives o “plans de conting\u00e8ncia”. Dependre menys de prove\u00efdors estrangers, buscar alternatives en tot cas m\u00e9s diversificades i sovint m\u00e9s properes geogr\u00e0ficament (amb una major dimensi\u00f3 “regional” i menys “global”) o disposar de plans per reorganitzar la producci\u00f3 de forma m\u00e9s flexible i r\u00e0pida, estan sent algunes de les dimensions d’aquests plantejaments. D’altra banda, en alguns tipus de productes als quals les circumst\u00e0ncies han convertit en especialment sensibles, com ara els subministraments d’equipaments sanitaris i m\u00e8dics, reapareixen debats de llarga tradici\u00f3 sobre les vulnerabilitats que suposa dependre d’uns prove\u00efdors “diferents i distants” que, en els moments en qu\u00e8 m\u00e9s es necessiten aquests b\u00e9ns, poden plantejar dificultats o, simplement, condicionar o tallar-ne el subministrament. Alguns episodis en els moments m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia en qu\u00e8 alguns contractes d’aprovisionament de respiradors o mascaretes s’han vist afectats han tingut un ampli ress\u00f2, accentuat les preocupacions per la “resili\u00e8ncia” de les cadenes de prove\u00efment. Cal recordar que en els debats sobre els avantatges del lliure comer\u00e7 versus el proteccionisme que es van produir a l’Anglaterra de principis de segle XIX, i que van donar lloc a la formulaci\u00f3 per part de David Ricardo de la famosa teoria dels “avantatges comparatius”, el principal argument contra el lliure comer\u00e7 es referia, precisament, a la fragilitat en qu\u00e8 deixava, en mat\u00e8ria de productes alimentaris o altres essencials, als pa\u00efsos que havien renunciat a produir-los per si mateixos<\/p>\n

\n

\"\"Diversos dels impactes sobre l’escenari global tenen a veure amb les experi\u00e8ncies pel que fa al funcionament de les cadenes globals de valor en aquests \u00faltims mesos<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Noves velles<\/span> din\u00e0miques?
\n<\/strong>Per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha de destacar, com ha fet l’edici\u00f3 2020 del “World Investment Report” de la UNCTAD (la Confer\u00e8ncia de Nacions Unides sobre Comer\u00e7 i Desenvolupament), que algunes coses que estan passant i que continuaran en el futur post-covid accentuen i modulen din\u00e0miques de fons iniciades ja amb anterioritat. La<\/span><\/span> figura 1<\/strong>, extreta d’aquest informe, reflecteix les difer\u00e8ncies en les tres \u00faltimes d\u00e8cades, amb l’ascens dels indicadors d’internacionalitzaci\u00f3 en els anys 1990 i principis de segle XXI, el punt d’inflexi\u00f3 que va suposar la crisi financera des del 2008-2009 i l’alentiment des de llavors que va conduir a refer\u00e8ncies a una “slowbalization”, o simplement “desglobalitzaci\u00f3”, ja abans del coronavirus. M\u00e9s enll\u00e0 de les dades, el document de la UNCTAD assenyala tres factors importants. D’una banda els profunds canvis tecnol\u00f2gics associats al que s’anomena la “quarta revoluci\u00f3 industrial”, amb la rob\u00f2tica i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial com a aspectes m\u00e9s destacats (per\u00f2 no els \u00fanics). D’altra banda, les tensions geopol\u00edtiques vinculades en bona mesura (per\u00f2, de nou, no exclusivament) a la pugna entre els Estats Units i la Xina, que generen comportaments que s’allunyen del lliure comer\u00e7 i de la lliure mobilitat de capitals, donant lloc a la (re)aparici\u00f3 d’un “managed trade” o comer\u00e7 gestionat segons els interessos de les grans pot\u00e8ncies. L’Informe apunta addicionalment als requeriments dels compromisos amb la sostenibilitat, que s’obrien pas -en uns casos amb m\u00e9s convicci\u00f3, en d\u2019altres com a mera declaraci\u00f3 de principis- just abans de l’esclat dels problemes del coronavirus davant les aclaparadores dades dels costos, presents i futurs, de no rectificar la degradaci\u00f3 mediambiental. L’aprovaci\u00f3 de l’European Green Deal<\/em>, el desembre del 2019, seria un exemple d’adopci\u00f3 recent de compromisos l’efectivitat del qual est\u00e0 per concretar en el nou escenari.<\/span>
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

L’aprovaci\u00f3 de l’European Green Deal<\/em>, el desembre del 2019, seria un exemple d’adopci\u00f3 recent de compromisos l’efectivitat del qual est\u00e0 per concretar en el nou escenari<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Serveis immaterials i intangibles: la globalitzaci\u00f3 reformulada<\/strong><\/span>
\nEls efectes resultants d’aquestes tend\u00e8ncies s\u00f3n complexos i requereixen d\u2019interpretar amb cautela alguns dels indicadors tradicionals d’internacionalitzaci\u00f3 o globalitzaci\u00f3. Hi ha casos en qu\u00e8 algunes empreses que havien “deslocalitzat” parts del proc\u00e9s de producci\u00f3 buscant ubicacions amb salaris m\u00e9s baixos constaten, despr\u00e9s, que els robots poden ser una opci\u00f3 encara m\u00e9s econ\u00f2mica i induir aix\u00ed a una “relocalitzaci\u00f3”. Per\u00f2, aix\u00ed mateix, adquireixen import\u00e0ncia els casos en qu\u00e8 la creixent facilitat per les “impressions en 3D” permet de culminar la producci\u00f3 material de forma descentralitzada, m\u00e9s propera a l’usuari final. Aquests processos permeten, doncs, de “replicar” la producci\u00f3 a escala global amb un abast dif\u00edcil d’imaginar fa pocs anys. Encara que, en ocasions, els fluxos de mercaderies o de serveis tradicionals (transport de mercaderies, viatges) s’estan reduint, aix\u00f2 es contraposa al molt m\u00e9s din\u00e0mic comportament d’altres segments de fluxos internacionals, des dels de paqueteria (sent el cas d’Amazon el m\u00e9s conegut, per\u00f2 no l’\u00fanic) als de serveis immaterials i intangibles, des d’algunes plataformes d’oci fins als tecnol\u00f2gics necessaris per a l’esmentada impressi\u00f3 en 3D o formes m\u00e9s sofisticades de coordinar els “nodes” de les cadenes globals de valor en qu\u00e8 aquests aspectes guanyen import\u00e0ncia. En conjunt, tot i que alguns indicadors tradicionals de globalitzaci\u00f3 poden estar mostrant retrocessos, si es tenen en compte els aspectes no-materials, des de la difusi\u00f3 d’idees a serveis intangibles, es constata que estem anant m\u00e9s aviat vers una reformulaci\u00f3 important de la globalitzaci\u00f3 que no pas a un simple retroc\u00e9s. La figura 2<\/strong> <\/span>recull, aix\u00ed mateix, amb dades del World Investment Report, aquesta tend\u00e8ncia a una globalitzaci\u00f3 reformulada m\u00e9s cap a “intangibles”.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

\"\"Una altra dimensi\u00f3 que guanya rellev\u00e0ncia \u00e9s la referida a l\u2019”autonomia estrat\u00e8gica”: la voluntat de menor depend\u00e8ncia en sectors en qu\u00e8 la vulnerabilitat pot ser especialment delicada<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

L\u2019autosufici\u00e8ncia ser\u00e0 un valor en al\u00e7a<\/span><\/strong>
\nCom ja s’ha apuntat, una altra dimensi\u00f3 que guanya rellev\u00e0ncia \u00e9s la referida a l\u2019”autonomia estrat\u00e8gica”: la voluntat de menor depend\u00e8ncia en sectors en qu\u00e8 la vulnerabilitat pot ser especialment delicada. Els casos d’aliments o material m\u00e8dic s\u00f3n els ja citats m\u00e9s obvis, per\u00f2 cal tenir en compte diverses vessants. D’una banda, que aquesta recerca de menor depend\u00e8ncia\/fragilitat no implica necess\u00e0riament m\u00e9s proteccionisme, sin\u00f3 diverses possibles f\u00f3rmules de plans de conting\u00e8ncia, que inclouen vies de reconversi\u00f3 de la producci\u00f3 nacional en casos d’emerg\u00e8ncia. D’altra banda, la necessitat de mantenir-se cautelosos davant d\u2019abusos de les apel\u00b7lacions a aquestes nocions: cal recordar les refer\u00e8ncies a la seguretat nacional utilitzades per tractar de justificar les mesures proteccionistes als Estats Units des del 2018. I, des de la perspectiva europea, cal afegir que, per evitar que la UE quedi en una dif\u00edcil situaci\u00f3 entre les pugnes xino-nord-americanes, \u00e9s especialment important una estrat\u00e8gia per posicionar-nos en \u00e0mbits de futur, des del 5G a les finances, passant pels sectors de “manuservices” en qu\u00e8 es combinen la millor tradicional industrial amb els m\u00e9s avan\u00e7ats serveis d’alt valor afegit. Els impactes de tots aquests factors s\u00f3n profunds, encara que presenten trets espec\u00edfics en els diversos sectors, des dels vehicles el\u00e8ctrics a les activitats fintech<\/em>, des de la provisi\u00f3 d’energies (renovables o no) als esmentats equips m\u00e8dics i el tema en marxa de les vacunes enfront de la Covid-19, per citar les refer\u00e8ncies que utilitza l’esmentat Informe de la UNCTAD.<\/p>\n

Reinventar-se per encarar un proc\u00e9s complex<\/span><\/strong>
\nQuines lli\u00e7ons b\u00e0siques es poden extreure de tot el que est\u00e0 succeint? Podem destacar dues l\u00ednies \u00e0mplies, cadascuna d’elles amb moltes derivades. La primera, la globalitzaci\u00f3 no \u00e9s un proc\u00e9s lineal d’augment d’alguns indicadors d’obertura o d\u2019internacionalitzaci\u00f3, sin\u00f3 que adquireix unes din\u00e0miques m\u00e9s complexes, amb moltes m\u00e9s dimensions rellevants: al cap i a la fi la globalitzaci\u00f3 ha facilitat, paradoxalment, la difusi\u00f3 de la contaminaci\u00f3 i dels virus que ara l’amenacen; i de forma m\u00e9s \u00e0mplia, les dimensions cada vegada m\u00e9s immaterials i intangibles dels processos de producci\u00f3 i consum guanyen pes, tamb\u00e9, a escala global. La segona, tot aix\u00f2 obliga a reformular les estrat\u00e8gies tant de les empreses com de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i, en el marc geopol\u00edtic actual, aix\u00f2 \u00e9s especialment important per a una Uni\u00f3 Europea, que no pot quedar-se atrapada en la pugna entre gegants que exerceixen la Xina i els Estats Units.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La incid\u00e8ncia de la Covid-19 sobre molts aspectes de la globalitzaci\u00f3 t\u00e9 aspectes \u00f2bviament nous, per\u00f2 aix\u00ed mateix incideix en tend\u00e8ncies ja iniciades amb anterioritat, amb especial import\u00e0ncia en la pe\u00e7a crucial que s\u00f3n les cadenes globals de valor. Juan Tugores Ques. Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB. A principis de 2020, els problemes pel que […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":25869,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,10815,18],"tags":[317,485,1012,8204],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25873"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25873"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25873\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47659,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25873\/revisions\/47659"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}