{"id":26539,"date":"2021-01-21T19:47:55","date_gmt":"2021-01-21T18:47:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=26539"},"modified":"2025-09-24T11:11:32","modified_gmt":"2025-09-24T09:11:32","slug":"bona-salut-publica-gestio-publica-amb-impacte-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/01\/21\/bona-salut-publica-gestio-publica-amb-impacte-social\/","title":{"rendered":"Bona salut p\u00fablica. Gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

Els pacients desitgen prevenir les malalties amb una salut de ferro i, quan aix\u00f2 es trunca, llavors volen curar-se amb un sistema de salut p\u00fablica dotat d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i equitat. El sistema sanitari garanteix un servei p\u00fablic de qualitat i igualitari quan implementa eines de gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social.<\/strong><\/p>\n

Xavier Torrens.<\/a> Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la UB. Polit\u00f2leg i soci\u00f2leg.<\/h4>\n
\n

Un dels factors claus de les democr\u00e0cies avan\u00e7ades es troba en el seu sistema de salut. Una societat humana sana implica garantir mitjan\u00e7ant les pol\u00edtiques p\u00fabliques que hi ha un m\u00ednim com\u00fa denominador entre la ciutadania pel que fa a l\u2019esperan\u00e7a de vida i la qualitat de vida. El sistema nacional de salut \u00e9s un dels pilars b\u00e0sics de l\u2019estat del benestar caracter\u00edstic dels pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

EXCEL\u00b7L\u00c8NCIA<\/span><\/strong>
\nEl valor principal del sistema sanitari ha de ser la seva excel\u00b7l\u00e8ncia, \u00e9s a dir, dotar-se d\u2019una pol\u00edtica de salut p\u00fablica que doni bons resultats. Hi ha indicadors sanitaris del seu bon funcionament com l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida a Espanya, situada en 86,2 en les dones i 80,9 en els homes. O indicadors del seu mal funcionament: la taxa de mortalitat per la Covid-19 ha afectat m\u00e9s els majors de 75 anys, escur\u00e7ant els seus anys de vida, en termes de pol\u00edtica comparada amb els pa\u00efsos del nostre entorn.
\nL\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia sanit\u00e0ria \u00e9s factible a Espanya perqu\u00e8 els estudiants de les Facultats de Medicina tenen una nota de tall a la selectivitat per sobre de 12 punts sobre 14, i els estudiants del Grau d\u2019Infermeria, per damunt de 10 o 11. Aix\u00f2 garanteix qualitat en els recursos humans.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

L\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia sanit\u00e0ria ha estat factible a Espanya perqu\u00e8 els estudiants de les Facultats de Medicina tenen una nota de tall a la selectivitat per sobre de 12 punts sobre 14, i els estudiants del Grau d\u2019Infermeria per damunt de 10 o 11. Aix\u00f2 garanteix qualitat<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

EQUITAT<\/strong><\/span>
\nL\u2019altre gran valor de salut p\u00fablica \u00e9s l\u2019equitat. Aix\u00ed, la igualtat no existeix quan el servei odontol\u00f2gic \u00e9s inaccessible per a \u00e0mplies capes socials, concretament per a les fam\u00edlies treballadores. El resultat s\u00f3n persones amb una salut dental deficit\u00e0ria i malmesa. Tres quarts del mateix passa amb la Covid-19.
\nIgual com es vulnera la igualtat en la salut quan les filles i els fills de fam\u00edlies pobres no tenen acc\u00e9s efectiu a una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que vigili la seva nutrici\u00f3. \u00c9s un frac\u00e0s de la salut p\u00fablica l\u2019alt \u00edndex de nenes i nens amb sobrep\u00e8s i obesitat. Sense la igualtat com a valor p\u00fablic, begudes ensucrades, llaminadures, brioixeria i aliments ultraprocessats i precuinats engreixen, sobretot, infants de fam\u00edlies pobres. Pateixen malalties derivades de desigualtats socials. Reduir-ho dep\u00e8n de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, com ara la prohibici\u00f3 d\u2019anuncis d\u2019alimentaci\u00f3 perjudicials per a la salut adre\u00e7ats als infants o en horari infantil, rebaixar els preus de les verdures i les fruites o d\u2019altra alimentaci\u00f3 relacionada amb la dieta mediterr\u00e0nia. Menjar sa \u00e9s un objectiu de salut p\u00fablica amb equitat.<\/p>\n

P\u00daBLIC O PRIVAT<\/strong><\/span>
\nDespr\u00e9s de garantir que la sanitat estigui estructurada amb excel\u00b7l\u00e8ncia i amb equitat, llavors ve el que hauria de ser el tercer i no el primer debat pol\u00edtic: sanitat p\u00fablica o privada? \u00c9s summament important la titularitat p\u00fablica de bona part del sistema sanitari. Ara b\u00e9, la prestaci\u00f3 del servei p\u00fablic pot ser implementada pel tercer sector i el sector privat.
\n\u00d2bviament, un cop hem assolit l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i l\u2019equitat del sistema de salut, llavors s\u00ed que \u00e9s l\u00f2gic i comprensible que l\u2019esquerra defensi la sanitat p\u00fablica i la dreta defensi la sanitat privada, trobant-nos posicions centristes que defensen una combinat\u00f2ria de les dues segons el context hist\u00f2ric diferenciat de cada pa\u00eds.
\nAra b\u00e9, mai no hem de perdre el nord que all\u00f2 important \u00e9s que la sanitat funcioni b\u00e9 com un gran servei p\u00fablic de qualitat (excel\u00b7l\u00e8ncia) i amb l\u2019objectiu de revertir les desigualtats socials en salut per a tothom (igualtat). I a aix\u00f2, arreu del m\u00f3n, nom\u00e9s s\u2019hi apropen els pa\u00efsos escandinaus com Noruega i Su\u00e8cia o centreeuropeus com Alemanya i Holanda.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n
\n

Sense la igualtat com a valor p\u00fablic, begudes ensucrades, llaminadures, croissanteria i aliments ultraprocessats i precuinats engreixen, sobretot, infants de fam\u00edlies pobres. Pateixen malalties derivades de desigualtats socials. Reduir-ho dep\u00e8n de les pol\u00edtiques p\u00fabliques<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

METGES O INFERMER<\/span>SS<\/strong><\/span>
\nUn mite fals \u00e9s que, suposadament, falten metges. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tenim m\u00e9s metges que molts d\u2019altres pa\u00efsos, per sobre de la mitjana a l\u2019OCDE. All\u00f2 que falta \u00e9s personal d\u2019infermeria. Espanya \u00e9s el set\u00e8 pa\u00eds de l\u2019OCDE en nombre de metges per 1.000 habitants i, en canvi, se situa en l\u2019endarrerida posici\u00f3 n\u00famero 23 en infermers per 1.000 habitants. Tamb\u00e9 falta una redistribuci\u00f3 de les especialitats m\u00e8diques, \u00e9s a dir, hi ha determinades especialitats sobredimensionades mentre d\u2019altres tenen una infrarepresentaci\u00f3 en el sistema sanitari.
\nUn altre dels problemes \u00e9s la medicalitzaci\u00f3 de problemes que podrien resoldre\u2019s d\u2019altra manera (psicologia, esport, etc.), com passa amb l\u2019excessiu n\u00famero de ces\u00e0ries practicades en els parts. Tamb\u00e9 \u00e9s un problema la prescripci\u00f3 farmac\u00e8utica excessiva en determinades malalties i trastorns, com el TDAH.<\/p>\n

PRIM\u00c0RIA O HOSPITAL\u00c0RIA<\/strong><\/span>
\nUn dels desajustos m\u00e9s evidents \u00e9s l\u2019excessiu \u00fas de les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries, que caldria redre\u00e7ar en els centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Les aglomeracions i les llargues esperes dilat\u00f2ries en les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries s\u00f3n una evid\u00e8ncia del seu mal \u00fas.
\nEls professionals de la salut empla\u00e7ats en un hospital salven vides a curt termini, allargant-se, aix\u00ed, l\u2019esperan\u00e7a de vida a llarg termini. Per\u00f2 no hem d\u2019oblidar que la detecci\u00f3 es fa en un primer moment en l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Els treballadors sanitaris de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria tenen el rol principal de la implementaci\u00f3 de la prevenci\u00f3 de les malalties. Tamb\u00e9 l\u2019acompanyament dels pacients en les malalties cr\u00f2niques. Mentre es percebin els treballadors sanitaris dels centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria com els porters de la medicina, en comptes del capitans del sistema de salut, tota la salut p\u00fablica se\u2019n ressentir\u00e0.<\/p>\n

\n

\"\"L\u2019eina politol\u00f2gica \u2018gesti\u00f3 sobre el terreny\u2019 salva vides desenvolupant un sistema de proximitat de desfibril\u00b7ladors en farm\u00e0cies, mercats i altres equipaments municipals, biblioteques, resid\u00e8ncies de gent gran, i centres c\u00edvics, esportius, d\u2019ensenyament, culturals, etc.<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

GESTI\u00d3 SOBRE EL TERRENY
\n<\/strong>Davant de tot plegat, existeix una metodologia politol\u00f2gica, que anomenem \u2018gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social\u2019, que permet millorar la salut p\u00fablica. Per exemple, per a fer front a una de les primeres causes de mort a Espanya: la cardiopatia isqu\u00e8mica. Una de les eines de la gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social rep el nom de \u2018gesti\u00f3 sobre el terreny\u2019. Consisteix a fer la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria en el terreny m\u00e9s propera a les persones. Per exemple, era un error del sistema sanitari confiar en la rapidesa de les ambul\u00e0ncies, que sovint triguen m\u00e9s de 10 minuts a arribar al lloc on hi ha un pacient amb una aturada card\u00edaca. L\u2019eina politol\u00f2gica \u2018gesti\u00f3 sobre el terreny\u2019 salva vides desenvolupant un sistema de proximitat de desfibril\u00b7ladors en farm\u00e0cies, mercats i altres equipaments municipals, biblioteques, resid\u00e8ncies de gent gran, i centres c\u00edvics, esportius, d\u2019ensenyament, culturals, etc.<\/span><\/span><\/p>\n

POSAR-SE A LA PELL DE L\u2019ALTRE<\/span><\/strong>
\nUna altra eina de la gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social s\u2019anomena \u2018posar-se a la pell de l\u2019altre\u2019. Un exemple: l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u millora l’estada dels nens i les nenes hospitalitzats i de les seves fam\u00edlies amb la fundaci\u00f3 PortAventura, creant zones d\u2019entreteniment. T\u00e9 zona de jocs, una \u00e0rea de divertiment inspirada en la Mediterr\u00e0nia, la Polin\u00e8sia i la Xina, i la pres\u00e8ncia dels personatges de Barri S\u00e8sam. Procura allunyar-se de ser un hospital agressiu visualment amb l\u2019edat infantil. Aquesta atenci\u00f3 hospital\u00e0ria sap posar-se a la pell de l\u2019altre, en aquest cas, les nenes i els nens.<\/p>\n

\n

Una altra eina de la gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social s\u2019anomena \u2018posar-se a la pell de l\u2019altre\u2019. Un exemple: l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u millora l’estada dels nens i les nenes hospitalitzats i de les seves fam\u00edlies amb la fundaci\u00f3 PortAventura, creant zones d\u2019entreteniment<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

CAIXA D\u2019EINES<\/span><\/strong>
\nEixamplar el cat\u00e0leg del servei sanitari a la ciutadania \u00e9s una altra eina a l\u2019abast. Un exemple \u00e9s el servei d\u2019odontologia gratu\u00eft per a persones vulnerables socialment de l\u2019Ajuntament de Barcelona, aix\u00ed com el dentista municipal obert a la ciutadania amb preus inferiors als habituals per a satisfer aquest servei m\u00e8dic.
\nUna altra eina \u00e9s la de col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada com ara el conveni signat entre l\u2019Ajuntament de Barcelona i l\u2019Associaci\u00f3 Empresarial de Centres d\u2019Assist\u00e8ncia Dental per reduir els preus oferint descomptes, dels quals en poden ser beneficiaris 233.000 persones usu\u00e0ries de la Targeta Rosa i 33.000 persones que disposen de la Targeta Barcelona Solid\u00e0ria. En resum, la caixa d\u2019eines de la gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social dona millors resultats amb les seves bones pr\u00e0ctiques.
\nSi s\u2019arrib\u00e9s a fer un nou disseny de la pol\u00edtica sanit\u00e0ria amb les eines indicades, llavors s\u00ed convindria donar el pas ferm per augmentar els recursos sanitaris, ja que, segons l\u2019OCDE (2019), Espanya destina a despesa sanit\u00e0ria nom\u00e9s el 8,9% del PIB, mentre que Alemanya, Fran\u00e7a i Jap\u00f3 aporten prop de l\u201911%.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els pacients desitgen prevenir les malalties amb una salut de ferro i, quan aix\u00f2 es trunca, llavors volen curar-se amb un sistema de salut p\u00fablica dotat d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i equitat. El sistema sanitari garanteix un servei p\u00fablic de qualitat i igualitari quan implementa eines de gesti\u00f3 p\u00fablica amb impacte social. Xavier Torrens. Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica […]<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":26549,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10847,10816,24],"tags":[619,1959,5730,7950,8366,8372],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26539"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26539"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26539\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47653,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26539\/revisions\/47653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26549"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26539"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26539"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26539"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}