{"id":26698,"date":"2021-02-01T18:44:23","date_gmt":"2021-02-01T17:44:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.monempresarial.com\/?p=26698"},"modified":"2025-06-06T10:05:32","modified_gmt":"2025-06-06T08:05:32","slug":"finances-personals-per-que-espanya-se-situa-a-la-cua-en-taxa-destalvi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/02\/01\/finances-personals-per-que-espanya-se-situa-a-la-cua-en-taxa-destalvi\/","title":{"rendered":"Finances personals: per qu\u00e8 Espanya se situa a la cua en taxa d\u2019estalvi?"},"content":{"rendered":"

Els baixos salaris, els pocs incentius bancaris i la mancan\u00e7a de cultura en finances personals\u00a0 fan reduir la taxa d\u2019estalvi a Espanya. Aquesta davallada de l\u2019estalvi fa que els experts en finances recomanin la realitzaci\u00f3 d\u2019un pressupost personal que contempli una segmentaci\u00f3 dels ingressos<\/h3>\n

Text: \u00a0Adri\u00e0 Gratac\u00f3s Torras <\/strong><\/span><\/h4>\n
\n

Els estralls de la pand\u00e8mia en les economies de pr\u00e0cticament tots els pa\u00efsos occidentals han tingut un impacte directe en el poder adquisitiu de les fam\u00edlies. Segons dades del Banc d\u2019Espanya, la pand\u00e8mia far\u00e0 baixar els salaris dels treballadors de l\u2019Estat Espanyol, de mitjana, entre un 10% i un 15%. Paradoxalment, aquesta p\u00e8rdua de poder adquisitiu ha generat un doble efecte en les finances personals: menys capacitat d\u2019estalvi, per\u00f2 m\u00e9s diners estalviats. \u00c9s a dir, les fam\u00edlies espanyoles redueixen el consum per millorar les seves finances personals i incrementar l\u2019estalvi, davant d\u2019un context incert.<\/p>\n

Com a m\u00ednim aix\u00ed ho asseguren les dades del Banc d\u2019Espanya: a l\u2019octubre del 2020 els dip\u00f2sits personals havien crescut un 7,47% respecte l\u2019any passat. Ara b\u00e9, aquest increment de l\u2019estalvi nom\u00e9s l\u2019han pogut realitzar aquells col\u00b7lectius m\u00e9s protegits a nivell socioec\u00f2nomic. \u201cEls col\u00b7lectius m\u00e9s protegits han pogut estalviar gr\u00e0cies a les restriccions\u201d, assegura Javier Garc\u00eda-Arenas, \u00a0economista s\u00e8nior de CaixaBank Research. Un increment de l\u2019estalvi que els experts recomanen executar a trav\u00e9s d\u2019un pressupost que contempli una segmentaci\u00f3 dels ingressos en tres \u00e0rees: despeses fixes, despeses variables i estalvi.<\/p>\n

\n

Segons dades del Banc d\u2019Espanya, la pand\u00e8mia far\u00e0 baixar els salaris dels treballadors de l\u2019Estat Espanyol, de mitjana, entre un 10% i un 15%.<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 aquest increment de l\u2019estalvi podria ser nom\u00e9s un fenomen conjuntural produ\u00eft per\u00a0 la barrera que suposen les restriccions aplicades per la pand\u00e8mia en el consum. De fet, les finances personals dels ciutadans d\u2019Espanya ja comptaven amb una mala salut abans de l\u2019arribada de la Covid-19. Segons dades de l\u2019Eurostat, Espanya compta amb una de les taxes d\u2019estalvi m\u00e9s baixes de la Uni\u00f3 Europea. De mitjana, les fam\u00edlies de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n capaces d\u2019estalviar el 9,8% de la seva renda disponible, mentre que a Espanya la taxa d\u2019estalvi se situa en el 5,1%. Un percentatge que nom\u00e9s \u00e9s superior al de pa\u00efsos com Xipre, Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia i que es troba lluny dels pa\u00efsos amb major estalvi, com Su\u00e8cia i Alemanya, que arriben al una taxa d\u2019estalvi del 17,8%.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Els salaris baixos i la poca rendibilitat, principals entrebancs per l\u2019estalvi <\/strong>
\nTot i l\u2019increment de l\u2019estalvi generat aquest 2020, la tend\u00e8ncia de les fam\u00edlies a Espanya dibuixa una l\u00ednia descendent respecte al sanejament de les finances personals. Les dades de l\u2019Eurostat mostren un decreixement exponencial de la taxa d\u2019estalvi en les llars espanyoles. Aix\u00ed, si al 2014 les fam\u00edlies de l\u2019Estat aconseguien estalviar un 9,3% de la seva renda disponible, el percentatge ha anat baixant fins a situar-se en el 5,1%. La tend\u00e8ncia \u00e9s semblant a la resta d\u2019Europa, tot i que menys accentuada. Segons Javier Garcia-Arenas, economista s\u00e8nior de CaixaBank Research, l\u2019increment de l\u2019estalvi produ\u00eft per la pand\u00e8mia podria haver millorat el \u201cmatal\u00e0s financer\u201d de moltes fam\u00edlies. \u201cLa clau ser\u00e0 veure com les fam\u00edlies donen sortida a aquest exc\u00e9s d\u2019estalvi quan la situaci\u00f3 millori\u201d, afegeix Garcia-Arena.<\/p>\n

\n

El 33% de les fam\u00edlies espanyoles comptaven amb menys de 2.200 euros estalviats quan va arribar la pand\u00e8mia <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Ara b\u00e9, la tend\u00e8ncia a la baixa de la capacitat d\u2019estalvi en les finances personals dels ciutadans espanyols es deu, principalment, al decreixement dels salaris. Segons dades d\u2019Eurostat, Espanya \u00e9s el des\u00e8 pa\u00eds amb els salaris m\u00e9s baixos d\u2019Europa. De mitjana, a Espanya es paguen 10,5 euros\u00a0 bruts l\u2019hora. Una xifra lluny del 19,2 euros de Dinamarca, els 16,1\u20ac d\u2019Alemanya o els 13,5\u20ac de Fran\u00e7a. Aix\u00f2 provoca que el salari m\u00e9s habitual a l\u2019Estat espanyol se situ\u00ef al voltant dels 18.000 euros bruts anuals. Una xifra que deixa poc marge per a l\u2019estalvi. I aix\u00ed ho demostra el fet que el 33% de les fam\u00edlies espanyoles comptessin amb menys de 2.200 euros estalviats quan va arribar la pand\u00e8mia, i la meitat de les fam\u00edlies comptaven amb un coix\u00ed financer inferior als 9.000 euros.<\/p>\n

I a les dificultats per poder estalviar una part de la renda se li suma la baixa rendibilitat dels tipus d\u2019inter\u00e8s. Aix\u00ed, tant els dip\u00f2sits com els comptes corrents remunerats (els dos productes bancaris m\u00e9s utilitzats per a les finances personals) se situen actualment amb una rendibilitat propera al 0%. Es tracta d\u2019una tend\u00e8ncia persistent en els darrers cinc anys i que no incita a generar un retorn dels diners estalviats. Els baixos tipus d\u2019inter\u00e8s, per\u00f2, s\u00ed s\u00f3n una bona not\u00edcia per a l\u2019endeutament de les fam\u00edlies. Un endeutament que en el tercer trimestre de 2020 va disminuir un 1,1%. Segons Garcia-Arenas, \u201cen un entorn de baixos tipus d\u2019inter\u00e8s el deute de les fam\u00edlies hauria de ser suportable\u201d.<\/p>\n

I de fet, el deute \u00e9s una eina que pot fer millorar la salut financera de les fam\u00edlies en determinades situacions. Per a Garcia-Arenas la clau \u00e9s analitzar la c\u00e0rrega del deute, com ara els pagaments, i el percentatge que suposen sobre la renda bruta. \u201cLa pol\u00edtica econ\u00f2mica actual incentiva i facilita incrementar el deute\u201d, afegeix Garcia-Arenas.<\/p>\n

 <\/p>\n

La regla 50\/20\/30, b\u00e0sica per comptar amb unes finances personals sanejades<\/strong>
\nLa p\u00e8rdua de poder adquisitiu i els pocs al\u00b7licients per apostar per l\u2019estalvi generen un increment considerable de problemes econ\u00f2mics en les finances personals dels ciutadans d\u2019Espanya. Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 de Consumidors i Usuaris (OCU) el 75% de les fam\u00edlies espanyoles tenen problemes per cobrir les despeses b\u00e0siques. Aquest context dificulta la capacitat d\u2019estalvi, per\u00f2 hi ha f\u00f3rmules de millorar les finances personals, tot i comptar amb salaris baixos.<\/p>\n

Segons Caixabank, el primer pas per aconseguir major tranquil\u00b7litat financera en una llar passa per realitzar un pressupost. I si b\u00e9 les finances personals de les fam\u00edlies d\u2019Espanya han millorat en la darrera d\u00e8cada, el pressupost \u00e9s una eina essencial, sobretot en moments d\u2019incertesa. \u201cLes persones que han perdut la feina, si ja patien una c\u00e0rrega de deute important, es poden situar en una posici\u00f3 m\u00e9s vulnerable a nivell financer\u201d, assegura l\u2019 economista s\u00e8nior de CaixaBank Research.<\/p>\n

El pressupost personal permet fer una previsi\u00f3 d\u2019ingressos i de despeses, i ajustar cada partida a les necessitats de cada moment. I per tal de realitzar un pressupost capa\u00e7 de millorar les finances personals i fomentar l\u2019estalvi, els experts recomanen aplicar la regla 50\/20\/30. La regla proposa realitzar una previsi\u00f3 d\u2019ingressos i dividir-los en tres \u00e0rees: les despeses imprescindibles, l\u2019estalvi i les despeses opcionals.<\/p>\n

Aix\u00ed, el 50% dels ingressos anirien destinats a despeses imprescindibles. Aquest apartat contempla totes aquelles despeses inalienables, com el lloguer o l\u2019hipoteca de l\u2019habitatge, el menjar, els subministraments b\u00e0sics o les quotes que ens arriben mensualment.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

D\u2019altra banda, els experts financers recomanen dedicar un 20% dels ingressos mensuals a l\u2019estalvi. L\u2019objectiu, doncs, passa per tenir un coix\u00ed suficientment ampli per cobrir possibles imprevistos. Segons Caixabank, el primer objectiu \u00e9s cobrir a nivell d\u2019estalvi les despeses imprescindibles d\u2019entre 3 i 6 mesos. \u201cA partir d\u2019aqu\u00ed podem comen\u00e7ar a estalviar amb altres objectius, com ara inversions a llarg termini o grans inversions, o \u00a0la compra d\u2019un immoble\u201d.<\/p>\n

Finalment, el 30% dels ingressos haurien d\u2019anar destinats a despeses opcionals. Aquestes despeses opcionals fan refer\u00e8ncia a l\u2019oci i l\u2019entreteniment. \u00c9s a dir, totes aquelles despeses que no s\u00f3n imprescindibles per viure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els baixos salaris, els pocs incentius bancaris i la mancan\u00e7a de cultura en finances personals\u00a0 fan reduir la taxa d\u2019estalvi a Espanya. Aquesta davallada de l\u2019estalvi fa que els experts en finances recomanin la realitzaci\u00f3 d\u2019un pressupost personal que contempli una segmentaci\u00f3 dels ingressos Text: \u00a0Adri\u00e0 Gratac\u00f3s Torras Els estralls de la pand\u00e8mia en les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26715,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[5694,10820,10821,10825],"tags":[8391,8392,265,1047,6141],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26698"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26698"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46117,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26698\/revisions\/46117"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26715"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}