{"id":27423,"date":"2021-03-24T09:00:43","date_gmt":"2021-03-24T08:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2020\/03\/12\/entrevista-a-virginijus-sinkevicius-comisario-europeo-de-medio-ambiente-oceanos-y-pesca\/"},"modified":"2025-06-06T10:04:27","modified_gmt":"2025-06-06T08:04:27","slug":"entrevista-a-virginijus-sinkevicius-comissari-europeu-de-medi-ambient-oceans-i-pesca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/03\/24\/entrevista-a-virginijus-sinkevicius-comissari-europeu-de-medi-ambient-oceans-i-pesca\/","title":{"rendered":"Entrevista a Virginijus Sinkevi\u010dius.<\/span><\/span> Comissari europeu de Medi Ambient, Oceans i Pesca"},"content":{"rendered":"

\u00c9s el comissari europeu m\u00e9s jove, tant de l\u2019equip d\u2019Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb nom\u00e9s 30 anys, Virginijus Sinkevi\u010dius s\u2019encarrega d\u2019una de les carteres m\u00e9s clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el \u201ccomissari millennial<\/em>\u201d, per\u00f2 abans d\u2019arribar a ocupar aquest c\u00e0rrec, ja havia estat ministre d\u2019Economia i Innovaci\u00f3 de Litu\u00e0nia. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevi\u010dius t\u00e9 entre les seves responsabilitats l\u2019estrat\u00e8gia de biodiversitat de la UE de cara les pr\u00f2ximes d\u00e8cades, i tamb\u00e9 promoure les pol\u00edtiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l\u2019estrat\u00e8gia de sostenibilitat de la Comissi\u00f3 Europea passa per la creaci\u00f3 d\u2019un Pla d\u2019Economia Circular que Sinkevi\u010dius va presentar el mar\u00e7 passat, i que fixa les l\u00ednies mestres per a una transformaci\u00f3 de l\u2019economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no nom\u00e9s per aconseguir que els objectes tinguin m\u00e9s vida \u00fatil, sin\u00f3, tamb\u00e9, per recon\u00e8ixer el \u201cdret a reparar\u201d o promoure el disseny urb\u00e0 sostenible. <\/strong><\/p>\n

Texto: J\u00falia Manresa Nogueras<\/span>
\nFotos: Comissi\u00f3 Europea<\/strong><\/span><\/h4>\n
\n
\"\"
\u201cLes empreses que estan, ara, en disposici\u00f3 d\u2019involucrar-se en l\u2019economia circular seran aquelles que s\u2019anticiparan i tindran els avantatges competitius de liderar un mercat en expansi\u00f3.\u201d<\/figcaption><\/figure>\n

Des de la Comissi\u00f3 s\u2019afirma que el coronavirus ha fet encara m\u00e9s urgent la necessitat que les nostres economies siguin circulars. Per qu\u00e8?
\n<\/span>Ens enfrontem a una crisi sanit\u00e0ria devastadora que est\u00e0 generant una crisi econ\u00f2mica. I aix\u00f2 passa en un context d\u2019acceleraci\u00f3 de les altres dues crisis que ja tenim: la clim\u00e0tica i l\u2019ambiental. La sanit\u00e0ria ha posat de relleu les limitacions del model econ\u00f2mic actual. La vulnerabilitat a causa de les disrupcions en les cadenes de subministrament que ha provocat la pand\u00e8mia es traduir\u00e0, molt probablement, en m\u00e9s escrutini del proc\u00e9s i m\u00e9s esfor\u00e7 per diversificar-lo. La transici\u00f3 cap a una economia circular \u00e9s una aposta segura quan es<\/span> tracta de trencar amb depend\u00e8ncies externes i treure el m\u00e0xim profit dels nostres recursos naturals, mentre impulsem la competitivitat de les nostres empreses i creem llocs de feina sostenibles. La circularitat tamb\u00e9 \u00e9s clau per aconseguir els objectius clim\u00e0tics, ja que la meitat dels gasos d\u2019efecte hivernacle provenen de l\u2019extracci\u00f3 de recursos i del seu processament. Aconseguir mantenir els recursos en l\u2019economia durant m\u00e9s temps t\u00e9 un gran potencial a l\u2019hora de mitigar aquestes emissions.<\/p>\n

\"\"<\/h2>\n

\u201cLa transici\u00f3 cap a una economia circular \u00e9s una aposta segura quan es tracta de trencar amb depend\u00e8ncies externes i treure el m\u00e0xim profit dels nostres recursos naturals, mentre impulsem la competitivitat de les nostres empreses i creem llocs de feina sostenibles.\u201d<\/h2>\n

Com podem aconseguir que l\u2019economia circular sigui compatible amb les necessitats de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica?<\/span>
\nEls beneficis superaran, de llarg, els costos per a les empreses, gr\u00e0cies a l\u2019estalvi i les noves oportunitats de negoci. Convertir els models de negoci en circulars, o desenvolupar nous models de producci\u00f3 m\u00e9s eficients, s\u00f3n dues vies potents d\u2019innovaci\u00f3. Per exemple, estendre els principis del disseny ecol\u00f2gic i sostenible a tots els productes del mercat i resoldre q\u00fcestions de la caducitat del producte en la fase de disseny acaba augmentant els beneficis, perqu\u00e8 atorga un valor econ\u00f2mic addicional gr\u00e0cies a la reutilitzaci\u00f3 de materials. Les empreses que estan, ara, en disposici\u00f3 d\u2019involucrar-se en l\u2019economia circular seran aquelles que s\u2019anticiparan i tindran els avantatges competitius de liderar un mercat en expansi\u00f3.
\nLa naturalesa, sense precedents, d\u2019aquesta crisi sanit\u00e0ria i els seus efectes severs en l\u2019economia demostren, clarament, la necessitat de construir resili\u00e8ncia i una xarxa de seguretat per a futures crisis. La transici\u00f3 cap a economies circulars, on els recursos es mantenen dins l\u2019economia durant m\u00e9s temps i es minimitzen els residus, \u00e9s clau per aconseguir ser m\u00e9s resilients. A m\u00e9s d\u2019assegurar una transici\u00f3 sostenible, l\u2019economia circular tamb\u00e9 respon a les necessitats dels negocis de tenir una major estabilitat en les cadenes log\u00edstiques, assegura l\u2019acc\u00e9s a mat\u00e8ries primeres i protegeix en contra de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

\"\"<\/h2>\n

\u201cLa circularitat tamb\u00e9 \u00e9s clau per aconseguir els objectius clim\u00e0tics, ja que la meitat dels gasos d\u2019efecte hivernacle provenen de l\u2019extracci\u00f3 de recursos i del seu processament.\u201d<\/h2>\n

Com podem assegurar-nos que les oportunitats laborals que sorgeixen de l\u2019economia circular i la transici\u00f3 verda seran suficients per compensar les p\u00e8rdues en llocs de treball i afavorir el creixement de l\u2019economia? <\/span>
\nEn un moment en qu\u00e8 la pand\u00e8mia ha elevat l\u2019atur i la inestabilitat econ\u00f2mica, necessitem fixar les condicions necess\u00e0ries per aconseguir una recuperaci\u00f3 verda i ser capa\u00e7os de crear feina i creixement. Malgrat que hi ha un gran potencial econ\u00f2mic en intentar aconseguir una millor gesti\u00f3 de residus i reciclatge, hi ha encara una major recompensa si s\u2019inverteix en una escala m\u00e9s alta de la \u201cjerarquia\u201d de la circularitat. Per exemple, reparar i reutilitzar productes com la roba, mobles o aparells electr\u00f2nics \u00e9s una tasca molt efectiva a l\u2019hora de mantenir el valor dels nostres recursos actuals m\u00e9s temps en l\u2019economia i crear llocs de treball. Com que extreu m\u00e9s valor i funcionalitat als productes i materials de qu\u00e8 ja disposem, l\u2019economia circular crea llocs de feina locals per a persones amb qualificacions com l\u2019enginyeria, o persones amb expertesa t\u00e8cnica en el reciclatge, disseny urb\u00e0, etc.<\/p>\n

\"\"\u201cCom que extreu m\u00e9s valor i funcionalitat als productes i materials dels que ja disposem, l\u2019economia circular crea llocs de feina locals per a persones amb qualificacions.\u201d<\/h2>\n

Hi ha alguna cosa que es pugui comen\u00e7ar a fer ja en un context de pand\u00e8mia des de la perspectiva de l\u2019economia circular per comen\u00e7ar a adre\u00e7ar aquests reptes? <\/span>
\nLes empreses poden comen\u00e7ar a ser m\u00e9s circulars de moltes maneres. El canvi cap a una major circularitat \u00e9s pot enfocar des de diferents angles, en funci\u00f3 del tipus de negoci, de la ind\u00fastria, de la posici\u00f3 dins la cadena de valor… En general, els negocis poden implementar la circularitat introduint mesures que augmentin l’efici\u00e8ncia dels recursos, per exemple, formant part d\u2019un esquema de simbiosi industrial. Les inversions es poden redirigir a la log\u00edstica inversa o als bucles de realimentaci\u00f3, en particular, per a la reutilitzaci\u00f3, la renovaci\u00f3 i la remanufactura, o en tecnologies que optimitzen l\u2019\u00fas d\u2019actius, com ara les plataformes col\u00b7laboratives que es basen en el servei i no en la propietat. A m\u00e9s, els productes es poden optimitzar en termes de durada, reparaci\u00f3, reutilitzaci\u00f3, actualitzaci\u00f3 i reciclatge. Hi ha maneres de fer-ho, com ara gr\u00e0cies als esquemes de petjada ambiental o l\u2019Organitzaci\u00f3 d\u2019Estudis de la Petjada Ambiental, que ajuden a fer m\u00e9s ecol\u00f2giques les cadenes de subministrament de les empreses. Tamb\u00e9 cal refor\u00e7ar la gesti\u00f3 dels residus i la seva separaci\u00f3.<\/p>\n

Quin impacte t\u00e9 l\u2019economia circular a l\u2019hora d\u2019acostar-nos als objectius de reducci\u00f3 d\u2019emissions i a la neutralitat clim\u00e0tica el 2050?<\/span>
\nCom es va enunciar en el Pacte Verd Europeu, la Comissi\u00f3 ha adoptat una proposta de llei clim\u00e0tica per aconseguir que el continent sigui neutre en emissions el 2050. Aconseguir la neutralitat clim\u00e0tica significa que tots els sectors han de reduir les seves emissions de CO2. Aqu\u00ed \u00e9s on entra en joc l\u2019economia circular: el seu potencial en la reducci\u00f3 de CO2 \u00e9s immens.
\nEs pot accelerar la implementaci\u00f3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de 2030 amb una transici\u00f3 cap a l\u2019economia circular que clarament els vinculi amb els objectius de consum i producci\u00f3. \u00c9s una soluci\u00f3 integral per treballar i aconseguir molts dels altres objectius, com ara els energ\u00e8tics, de creixement econ\u00f2mic, de sostenibilitat en les ciutats, d\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica o, fins i tot, de la vida als oceans i a la terra.
\n
\nUn dels retrets comuns \u00e9s que el pla d\u2019economia circular de la Comissi\u00f3 Europea t\u00e9 poques propostes concretes, que \u00e9s massa ampli i abstracte. Qu\u00e8 diu davant d\u2019aquesta cr\u00edtica?<\/span>
\nEl pla d\u2019economia circular funciona com un full de ruta per implementar l\u2019economia circular a Europa. Anuncia propostes legislatives, revisa legislaci\u00f3 existent i concreta estrat\u00e8gies que se centren en cadenes de valor de productes espec\u00edfics, entre d\u2019altres coses. Per aix\u00f2 est\u00e0 dissenyat amb un enfocament obert. Dona un ampli marc legislatiu per a la circularitat, on les mesures concretes es construeixen a trav\u00e9s de consultes amb experts i actors implicats. El seu prop\u00f2sit \u00e9s fixar o construir el cam\u00ed perqu\u00e8 es desenvolupin i s\u2019adoptin iniciatives molt concretes a la UE, \u00e9s a dir, convertir la idea de la circularitat en una realitat.<\/p>\n

\"\"D\u2019acord amb les dades de la Comissi\u00f3 Europea, Europa rebutja uns 600 milions de tones de material que podria ser reciclat cada any. Preveu fixar un objectiu com\u00fa de reciclatge per a les municipalitats, per\u00f2 no per al sector industrial. Per qu\u00e8 un objectiu com aquest no \u00e9s aplicable a la ind\u00fastria? Com t\u00e9 previst la Comissi\u00f3 Europea gestionar els residus del sector industrial? <\/span>
\n\u00c9s cert, el 2018, els 27 pa\u00efsos de la UE van generar uns 600 milions de tones de residus industrials, inclosos els residus no minerals produ\u00efts per la mineria i les pedreres, la fabricaci\u00f3, l\u2019energia, la gesti\u00f3 de residus i d\u2019aigua, la construcci\u00f3 i altres sectors. No hi ha estad\u00edstiques espec\u00edfiques, per\u00f2 si analitzem les xifres de generaci\u00f3 de residus en comparaci\u00f3 amb les de reciclatge, podem veure com la UE ha reciclat 818 tones (\u00e9s a dir, un 35%) del total de 2.317 tones de residus generats. Segons la directiva sobre residus, la Comissi\u00f3 Europea ha de considerar fixar objectius de reciclatge i reutilitzaci\u00f3 de residus que provenen del sector de la construcci\u00f3 i la demolici\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 el t\u00e8xtil, el comercial i d\u2019altres residus industrials no perillosos. Tot aix\u00f2, a finals del 2024. La Comissi\u00f3 ho examinar\u00e0 per intentar entendre millor com es generen i es reciclen els residus industrials i determinar les opcions de millora en reciclatge i reutilitzaci\u00f3 per poder fixar aquests objectius.
\nPer gestionar els residus industrials, hem identificat set sectors prioritaris amb un alt potencial de circularitat i els enfoquem de manera sistem\u00e0tica. L\u2019objectiu \u00e9s desenvolupar i aplicar principis sostenibles espec\u00edfics per a cada sector, per canviar la manera que tenim de produir, utilitzar i reciclar teixits, edificis, bateries, dispositius electr\u00f2nics, menjar, pl\u00e0stics i empaquetatge. Fixar aquests principis de sostenibilitat \u00e9s part de la Iniciativa de Productes Sostenibles, que se centra en la necessitat de millorar la durada dels productes, la seva reutilitzaci\u00f3, actualitzaci\u00f3 i reparabilitat. Tamb\u00e9 presta atenci\u00f3 a la pres\u00e8ncia de qu\u00edmics perillosos en productes i en els productes reciclats. Al nucli d\u2019aquesta iniciativa hi ha la voluntat d\u2019ampliar la Directiva Ecodesign m\u00e9s enll\u00e0 dels productes relacionats amb l\u2019energia, focalitzant-nos en sectors d\u2019alta prioritat com els mencionats anteriorment. En \u00faltim terme, l\u2019objectiu \u00e9s incloure tots els productes del mercat.<\/p>\n

En el seu discurs a la confer\u00e8ncia sobre Economia Circular, afirmava que la Iniciativa de Productes Sostenibles implicaria que els productes sostenibles serien la norma a Europa a finals de l\u2019any que ve. Com ho aconseguir\u00e0?<\/span>
\nCertament, el nostre objectiu \u00e9s fer que els productes sostenibles siguin la norma a Europa gr\u00e0cies a aquesta directiva. Com he recalcat abans, aquesta iniciativa, i altres instruments adequats, permetran que la Comissi\u00f3 estableixi principis sostenibles aplicables a tots els productes del mercat europeu, cosa que inclou tamb\u00e9 les importacions. Fins a un 80% de l\u2019impacte ambiental dels productes es determina en la seva fase de disseny. Amb les noves normes es podr\u00e0 tractar el problema de la durada dels productes, la seva reutilitzaci\u00f3, actualitzaci\u00f3 i reparabilitat. A m\u00e9s, la directiva tamb\u00e9 restringir\u00e0 els productes d\u2019un sol \u00fas i lluitar\u00e0 contra l’obsolesc\u00e8ncia prematura. Tamb\u00e9 es proposar\u00e0 la destrucci\u00f3 de b\u00e9ns durables que no s\u2019han venut. I busquem, a m\u00e9s, desenvolupar el potencial de digitalitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 sobre els productes, com ara els passaports digitals, etiquetes o marques d\u2019aigua.<\/p>\n

\"\"\u201cFins a un 80% de l\u2019impacte ambiental dels productes es determina en la seva fase de disseny. Amb les noves normes, es podr\u00e0 tractar el problema de la durada dels productes, la seva reutilitzaci\u00f3, actualitzaci\u00f3 i reparabilitat.\u201d<\/h2>\n

L\u2019economia circular no nom\u00e9s afecta al sector industrial, sin\u00f3 tamb\u00e9 la vida quotidiana de la gent. La Comissi\u00f3 Europea pot arribar a tenir un impacte en decisions personals, com ara la roba que comprem, l\u2019\u00fas que fem de l\u2019aigua o com constru\u00efm les nostres cases?<\/span>
\nCertament \u00e9s important que cadasc\u00fa tingui l\u2019oportunitat de participar en l\u2019economia circular a trav\u00e9s de les decisions que pren amb els seus h\u00e0bits de consum. L\u2019economia circular posar\u00e0 a disposici\u00f3 de tots els ciutadans productes d\u2019alta qualitat, funcionals i segurs, que s\u00f3n eficients i econ\u00f2mics, duren m\u00e9s i estan dissenyats per ser reutilitzats, reparats i reciclats, i no nom\u00e9s per ser usats una vegada. La Iniciativa de Productes Sostenibles busca convertir-los en la norma, no en l\u2019excepci\u00f3. Per aix\u00f2, les accions del pla busquen donar suport als ciutadans per adoptar estils de vida sostenibles: perqu\u00e8 puguin tenir informaci\u00f3 segura sobre la sostenibilitat dels productes, millor protecci\u00f3 en contra de pr\u00e0ctiques comercials injustes com el greenwashing o l\u2019obsolesc\u00e8ncia. D\u2019aquesta manera, se\u2019ls empoderar\u00e0 per prendre decisions sostenibles.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s el comissari europeu m\u00e9s jove, tant de l\u2019equip d\u2019Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb nom\u00e9s 30 anys, Virginijus Sinkevi\u010dius s\u2019encarrega d\u2019una de les carteres m\u00e9s clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el \u201ccomissari millennial\u201d, per\u00f2 abans d\u2019arribar a ocupar aquest c\u00e0rrec, ja havia estat ministre d\u2019Economia i Innovaci\u00f3 de Litu\u00e0nia. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevi\u010dius t\u00e9 entre les seves responsabilitats l\u2019estrat\u00e8gia de biodiversitat de la UE de cara les pr\u00f2ximes d\u00e8cades, i tamb\u00e9 promoure les pol\u00edtiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l\u2019estrat\u00e8gia de sostenibilitat de la Comissi\u00f3 Europea passa per la creaci\u00f3 d\u2019un Pla d\u2019Economia Circular que Sinkevi\u010dius va presentar el mar\u00e7 passat, i que fixa les l\u00ednies mestres per a una transformaci\u00f3 de l\u2019economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no nom\u00e9s per aconseguir que els objectes tinguin m\u00e9s vida \u00fatil, sin\u00f3, tamb\u00e9, per recon\u00e8ixer el \u201cdret a reparar\u201d o promoure el disseny urb\u00e0 sostenible. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27406,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,33],"tags":[1174,1576,2333,4839,8452,8453,143,826,895,1135],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27423"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27423"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27423\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46110,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27423\/revisions\/46110"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27406"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}