![\"Antoni](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-antonibassas1.jpg\")
Esther Escol\u00e1n<\/strong><\/p>\n Descrigui\u2019m amb tres adjectius, el moment actual.<\/strong> Davant d\u2019aquest panorama, quin paper ha d\u2019adoptar el periodista?<\/strong> A vost\u00e8 se li fa dif\u00edcil mantenir una postura pol\u00edticament correcta<\/em> davant de segons quins fets?<\/strong> Quina opini\u00f3 li mereixen temes com l\u2019atur, les retallades en educaci\u00f3 i sanitat, la corrupci\u00f3 de la classe pol\u00edtica, etc\u00e8tera?<\/strong> Com a corresponsal de TV 3 a Washington, va poder palpar quina \u00e9s l\u2019opini\u00f3 que tenen als EUA d\u2019aquests i d\u2019altres temes del nostre pa\u00eds?<\/strong> Vol que Catalunya sigui un estat?<\/strong> Ha de ser independent?<\/strong> Va comen\u00e7ar a R\u00e0dio Barcelona amb nom\u00e9s 17 anys, despr\u00e9s va venir Catalunya R\u00e0dio, que juntament amb TV 3 representa el gruix principal de la seva carrera, i ara \u00e9s l\u2019editor del diari Ara. Amb quina etapa es queda, si \u00e9s que pot triar-ne alguna?<\/strong> Quina ha estat la not\u00edcia que li ha provocat m\u00e9s satisfacci\u00f3 transmetre?<\/strong> Ha entrevistat als presidents espanyols Gonz\u00e1lez, Aznar i Zapatero, aix\u00ed com personalitats de la talla del Dalai Lama, Mikha\u00efl Gorbatxov o Woody Allen. A qui li agradaria entrevistar en aquests moments?<\/strong> Quins reptes li queden per assolir a Antoni Bassas?<\/strong> L\u2019Antoni Bassas no concep la seva exist\u00e8ncia sense exercir el periodisme. Per sort, la vida li ha perm\u00e8s tocar gaireb\u00e9 tots els pals del seu estimat ofici i, a m\u00e9s, aprendre de tots ells. Al llarg d\u2019aquestes l\u00ednies repassem la seva traject\u00f2ria i analitzem amb ell alguns temes que ocupen l\u2019actualitat del nostre pa\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":309,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,55],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/275"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=275"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/275\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nHist\u00f2ric, apassionant i ins\u00f2lit.<\/p>\n
\nEl periodista sempre est\u00e0 obligat a treure el millor d\u2019ell mateix, per\u00f2 en moments hist\u00f2rics encara ho est\u00e0 m\u00e9s.<\/p>\n
\nNo, i no se\u2019m fa dif\u00edcil perqu\u00e8 jo em llevo cada dia preocupat per dur a terme un bon periodisme, no per ser pol\u00edticament correcte. El periodisme, metaf\u00edsicament parlant, \u00e9s gaireb\u00e9 impossible que sigui objectiu: l\u2019objectivitat ha de ser un ideal al qual tendir, per\u00f2 els periodistes som persones, no objectes, i com a tals, subjectius. Quina \u00e9s, per tant, la nostra obligaci\u00f3? Que la nostra subjectivitat sigui honesta, estigui fonamentada i representi una explicaci\u00f3 raonada del nostre punt de vista, i no una mera exposici\u00f3 de les nostres filies i f\u00f2bies.<\/p>\n
\nTenir-ne una opini\u00f3 a l\u2019engr\u00f2s \u00e9s una mica dif\u00edcil. Per exemple, que Espanya sigui un dels pa\u00efsos que registren una taxa d\u2019atur m\u00e9s alta no \u00e9s nou, per\u00f2 una del 26% com l\u2019actual s\u00ed que \u00e9s ins\u00f2lita si la comparem amb qualsevol altre pa\u00eds. Aix\u00f2, no obstant, parla molt profundament de la nostra societat: no hem sabut aprofitar les oportunitats que comportava el fet d\u2019entrar a formar part de la Uni\u00f3 Europea ni estem encertant amb el model educatiu que ens permeti dotar de compet\u00e8ncies globals als nostres joves. Respecte a les retallades, una part em semblen justificades en tant que existien uns objectius de d\u00e8ficit a cobrir, tot i que tamb\u00e9 \u00e9s cert que alguns governs han semblat fer-les molt a gust i que alguns sectors empresarials han mostrat un especial inter\u00e8s a cobrir una demanda, tot alleugerint el sector p\u00fablic. Finalment, pel que fa a la proliferaci\u00f3 de casos de corrupci\u00f3, fenomen inherent a la humanitat, esdev\u00e9 el resultat de la fi d\u2019un vell m\u00f3n on regnava l\u2019opacitat i on uns quants, ja siguin la Corona o en F\u00e8lix Millet, pensaven que podien fer i desfer amb total impunitat. I no, aix\u00f2 ja s\u2019ha acabat.<\/p>\n
\nLa marca Barcelona \u00e9s fort\u00edssima, el seu prestigi l\u2019ha convertit en una de les ciutats preferides dels nordamericans. La de Catalunya \u00e9s gaireb\u00e9 desconeguda i la d\u2019Espanya ha anat molt a menys. Els mitjans nordamericans parlen sovint de la corrupci\u00f3, el desprestigi de la corona espanyola o les taxes d\u2019atur del nostre pa\u00eds, i a la poblaci\u00f3 nord-americana els sembla, tot plegat, monstru\u00f3s. El prestigi l\u2019aporten les fites dels nostres esportistes: la selecci\u00f3 espanyola, el Bar\u00e7a, en Rafael Nadal… D\u2019en\u00e7\u00e0 la manifestaci\u00f3 de l\u201911-S del 2012, per\u00f2, Catalunya ha esdevingut un subjecte informatiu molt conegut: els nord-americans saben que existeix una regi\u00f3 d\u2019Espanya que es vol independitzar.<\/p>\n
\nS\u00ed.<\/p>\n
\nAix\u00f2 ja ho direm a les urnes, no?<\/p>\n
\nExperimento una gran estima per cadascuna de les meves etapes professionals i aix\u00f2 em fa sentir profundament afortunat. A m\u00e9s, no hi ha cap etapa que pugui explicar-se sense l\u2019anterior, per\u00f2 posats a triar, haver estat 14 anys despertant un pa\u00eds \u2013a El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio<\/em>– \u00e9s extraordinari.<\/p>\n
\nEl problema \u00e9s que la majoria de les grans hist\u00f2ries tenen un component tr\u00e0gic al darrere, pel que no s\u00e9 si el terme \u201csatisfact\u00f2ria\u201d \u00e9s el m\u00e9s adient. Les que m\u00e9s m\u2019han marcat han estat els atemptats d\u2019ETA a Barcelona, el terratr\u00e8mol que va arrasar Hait\u00ed o la matan\u00e7a a l\u2019escola de Newton. Despr\u00e9s, les m\u00e9s agradables sovint estan relacionades als \u00e8xits esportius, com la primera Copa d\u2019Europa que el Bar\u00e7a va guanyar a Wembley.<\/p>\n
\nTindria una entrevista amb el Papa Francesc. I amb l\u2019Scarlett Johansson, tamb\u00e9. Una entrevista… i un sopar (riu).<\/p>\n
\nEquilibrar la meva vida personal i professional. Aquest \u00e9s el gran repte.<\/p>\n\n\n
\n \u00a0EL TEST<\/strong><\/span><\/th>\n<\/tr>\n \n <\/td>\n \u2022 Moment que recorda m\u00e9s especialment de la seva inf\u00e0ncia<\/strong>
\nEls estius a Mallorca
\n\u2022 Si no hagu\u00e9s estat periodista, seria…<\/strong>
\nFrancament, ni m\u2019ho he plantejat!
\n\u2022 Aficions<\/strong>
\nLa meva feina, la lectura, la m\u00fasica (ja sigui moderna contempor\u00e0nia, disco o cl\u00e0ssica), descobrir racons de Barcelona, sortir a sopar amb els amics…
\n\u2022 Un viatge inoblidable<\/strong>
\nUna ruta de tres setmanes per la costa oest dels EE UU, en fam\u00edlia i per carretera
\n\u2022 Un llibre<\/strong>
\nJo confesso<\/em>, de Jaume Cabr\u00e9<\/td>\n\u2022 Una can\u00e7\u00f3<\/strong>
\nSunny<\/em>, del nord-americ\u00e0 Bobby Hebb, que va escriure-la l\u2019endem\u00e0 de l\u2019assassinat de Kennedy i de la mort del seu germ\u00e0
\n\u2022 A qui acudeix quan t\u00e9 un mal dia<\/strong>
\nA la meva dona
\n\u2022 Una mania que pugui confessar<\/strong>
\nUn cop acabat l\u2019\u00e0pat, la taula ha d\u2019estar desparada abans de servir el caf\u00e8. No suporto que estiguin els coberts o els plats de les postres per all\u00e0 enmig.
\n\u2022 De qu\u00e8 se sent m\u00e9s orgull\u00f3s<\/strong>
\nD\u2019haver aprofitat les oportunitats que m\u2019ha donat la vida.<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"