{"id":27556,"date":"2021-03-30T09:37:45","date_gmt":"2021-03-30T07:37:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/03\/25\/economia-circular-y-biomimetica-organizacional\/"},"modified":"2025-09-24T11:08:05","modified_gmt":"2025-09-24T09:08:05","slug":"economia-circular-i-biomimetica-organitzacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/03\/30\/economia-circular-i-biomimetica-organitzacional\/","title":{"rendered":"Economia circular i biomim\u00e8tica organitzacional"},"content":{"rendered":"

\"\"Encara recordo com, quan era una criatura \u2014i d’aix\u00f2 fa ja molts anys\u2014, per guanyar uns quants calerons, portava els envasos retornables a punts de recollida, o veia com la meva mare cosia peces de vestir o girava el coll d’una camisa per allargar-ne la vida \u00fatil. Tamb\u00e9 recordo que, quan algun electrodom\u00e8stic s’avariava, ning\u00fa no pensava a casa de comprar-ne un de nou sin\u00f3 de reparar-lo. \u00c9s possible que aquest tipus de comportaments de consum estiguin tornant al m\u00f3n occidental, per\u00f2 estarem d’acord en qu\u00e8, si ho estan fent, ho fan molt lentament, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s que estem ancorats encara en una economia lineal que incorpora models de producci\u00f3 ecol\u00f2gicament ineficients i models de consum profundament inconscients.<\/h4>\n

Marcos Eguiguren.<\/span><\/strong> Senior Lecturer – UPF Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting.<\/h4>\n
\n

El model econ\u00f2mic actual \u00e9s molt perill\u00f3s i podria acabar dificultant la continu\u00eftat de la vida, tal com la coneixem, al nostre planeta. No vull abundar en aquest aspecte perqu\u00e8 ja se n’ha escrit molt\u00edssim, per\u00f2 s\u00ed que m’agradaria recordar, a t\u00edtol d’exemple que, si acudim a Global Footprint Network (https:\/\/data.footprintnetwork.org\/) en el cas espanyol, amb dades del 2017, si tots els habitants del planeta mantinguessin el model de producci\u00f3 i de consum d’Espanya, es necessitarien 2,52 Terres per poder suportar aquests est\u00e0ndards. Com podr\u00e0 vost\u00e8 imaginar aquesta dada \u00e9s encara pitjor en molts altres pa\u00efsos.
\nQuan esmentem aquesta dada ens estem referint a l’anomenada petjada ecol\u00f2gica<\/em>, o indicador de l’impacte ambiental motivat per la demanda humana en relaci\u00f3 a la capacitat d’una regi\u00f3 de generar aquests recursos. Se sol mesurar en hect\u00e0rees per habitant o en el nombre de planetes que necessitem per mantenir el nostre nivell de vida. Estem parlant, en el fons, de l’impacte d’una determinada forma de vida en comparaci\u00f3 amb la biocapacitat del planeta per sustentar-la.
\nDavant el model econ\u00f2mic actual, un model econ\u00f2mic basat en el rebuig, o en l’obsolesc\u00e8ncia programada (nom\u00e9s cal pensar en la vida \u00fatil real d’un tel\u00e8fon m\u00f2bil comparat amb la seva vida \u00fatil te\u00f2rica per constatar-ho), sorgeix amb for\u00e7a el concepte d\u2019economia circular que est\u00e0 profundament vinculat al concepte de sostenibilitat.
\nPer a la Fundaci\u00f3 Ellen MacArthur, l’economia circular \u00e9s “una economia restauradora que t\u00e9 com a objectiu mantenir la utilitat dels productes, components i materials, i conservar-ne el valor. Per tant, minimitza la necessitat de nous inputs de materials i energia, alhora que redueix les pressions ambientals relacionades amb l’extracci\u00f3 de recursos, les emissions i les deixalles”.<\/p>\n

Redissenyar la producci\u00f3 per tornar a un sistema perfecte <\/span>
\nL’economia circular es basa en tres principis clau, cadascun dels quals aborda diversos dels reptes en termes de recursos i del sistema als que han de fer front les economies industrials: 1) Preservar i millorar el capital natural: controlant exist\u00e8ncies finites i equilibrant els fluxos de recursos renovables; 2) Optimitzar l’\u00fas dels recursos: rotant productes, components i materials amb la m\u00e0xima utilitat en tot moment, tant en els cicles t\u00e8cnics com en els biol\u00f2gics; 3) Fomentar l’efic\u00e0cia del sistema: revelant i eliminant externalitats negatives.<\/p>\n

\n

\"\"<\/h2>\n

El cercle virtu\u00f3s de l’economia circular s’inicia i s\u2019acaba amb la consideraci\u00f3 de la mat\u00e8ria primera i del\u00a0residu com si fossin la mateixa cosa (cradle to cradle<\/em>). La major part del que s’utilitza en el cicle econ\u00f2mic ha de ser capa\u00e7 de tornar a ser reutilitzat<\/h2>\n<\/blockquote>\n

El cercle virtu\u00f3s de l’economia circular s’inicia i s\u2019acaba amb la consideraci\u00f3 de la mat\u00e8ria primera i del residu com si fossin la mateixa cosa (cradle to cradle). La major part del que s’utilitza en el cicle econ\u00f2mic ha de ser capa\u00e7 de tornar a ser reutilitzat. Per aconseguir-ho, i per aconseguir, a m\u00e9s, allargar la vida \u00fatil del producte final, redefinir els processos productius, o tenir una distribuci\u00f3 i uns consums eficients, \u00e9s fonamental incorporar, des de la innovaci\u00f3 i en la pr\u00f2pia concepci\u00f3 del producte,\"\" dissenys que estiguin pensats des del paradigma de l’economia circular.
\nAquestes dues etapes de l’economia circular (mat\u00e8ries primeres\/residus i innovaci\u00f3\/disseny) marquen, sens dubte, la resta del model. Els dissenys de les fases de producci\u00f3 o reelaboraci\u00f3 i la distribuci\u00f3 de productes i serveis han d’estar pensats per acabar amb el residu tal com el coneixem. Alg\u00fa pot considerar que aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 en un m\u00f3n marcat per la sostenibilitat, la digitalitzaci\u00f3 i la quarta revoluci\u00f3 industrial, la tecnologia \u00e9s perfectament capa\u00e7 de trobar solucions viables. Si la tecnologia ha estat capa\u00e7 d’idear l’obsolesc\u00e8ncia programada, paradigma de l’economia lineal i del culte al malbaratament, tamb\u00e9 ha de ser capa\u00e7 de trobar solucions per a la implementaci\u00f3 eficient de l’economia circular.
\nFinalment, les fases de recollida i reciclatge tamb\u00e9 han de dissenyar-se en tots els sectors, basant-se en el paradigma de l’economia circular. Cal no oblidar que la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia del reciclatge \u00e9s en si una prova del frac\u00e0s del model econ\u00f2mic actual. Reciclar \u00e9s dif\u00edcil si no s’han dissenyat b\u00e9 els productes en el seu origen, pensant, tamb\u00e9, en la pr\u00f2pia fase d’utilitzaci\u00f3 i reciclatge.<\/p>\n

No hem d\u2019oblidar el pes del component social<\/span>
\nEl model d’economia circular \u00e9s, \u00f2bviament, un gran pas endavant que integra ecologia i economia, per\u00f2 no podem concloure que sigui la panacea a tots els nostres mals. Un dels aspectes que no s’incorpora, o, com a m\u00ednim, no es fa de manera expl\u00edcita, en el model \u00e9s l’\u00e0mbit d\u2019all\u00f2 social, que sembla quedar fora de l’espectre d’actuaci\u00f3 dels processos vinculats a l’economia circular. No obstant aix\u00f2, els conceptes de comprom\u00eds, solidaritat intercultural i responsabilitat, propis de la sensibilitat social, han d’estar tamb\u00e9 vinculats als nous paradigmes econ\u00f2mics.
\nPer aix\u00f2 conv\u00e9 apuntar que, un pas important m\u00e9s enll\u00e0 de l’economia circular, \u00e9s el que representa la idea de la biomim\u00e8tica, presentada per la bi\u00f2loga Janine Benyus i, m\u00e9s en particular, el concepte de biomim\u00e8tica organitzacional, encunyat per la psic\u00f2loga industrial Edita Olaizola. En aquest model, de car\u00e0cter no antropoc\u00e8ntric, al costat dels aspectes propis de l’estructura de l’economia circular, el fet que l’activitat empresarial aprengui de la natura i els aspectes socials en formen part intr\u00ednseca.<\/p>\n

\n

La inspiraci\u00f3 en la natur<\/span>a \u00e9s una cosa fo<\/span>namental per a la biomim\u00e8tica organitzacional.\"\" A la natura no hi ha les deixalles. Tot el contrari, la natura crea valor regeneratiu (Regenerative Value Creation) i els residus, en lloc de treure valor, n’aporten<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La Biomim\u00e8tica organitzacional aprofundeix i aporta valor al concepte d’economia circular i als sistemes i processos d’elaboraci\u00f3 del producte i la cura del medi ambient per mitj\u00e0 de la reducci\u00f3 de deixalles, ja que es tracta de l’aprofitament \u00f2ptim dels recursos aprenent de la natura. Per a la biomim\u00e8tica organitzacional, l’\u00e9sser hum\u00e0, les empreses i les activitats productives formen part del planeta, no se\u2019n serveixen. Per aix\u00f2, no \u00e9s que hagin de respectar-lo, sin\u00f3 que han d’aprendre a integrar-s\u2019hi i a dissenyar les seves activitats de forma similar a com ho faria la pr\u00f2pia natura. La inspiraci\u00f3 en la natura \u00e9s una cosa fonamental per a la biomim\u00e8tica organitzacional. A la natura no hi ha les deixalles. Tot el contrari, la natura crea valor regeneratiu (Regenerative Value Creation) i els residus, en lloc de treure valor, n’aporten.<\/p>\n

Si la tecnologia ha estat capa\u00e7 d’idear l’obsolesc\u00e8ncia programada, paradigma de l’economia lineal i del culte al malbaratament, tamb\u00e9 ha de ser capa\u00e7 de trobar solucions per a la implementaci\u00f3 eficient de l’economia circular<\/span><\/h2>\n

Una oportunitat de futur<\/span>
\n\u00c9s possible que hi hagi detractors de models com l’economia circular o la biomim\u00e8tica organitzacional. \u00c9s possible que hi hagi persones que pensin, des d’un paradigma de pensament tradicional, que aquest tipus de models poden emp\u00e8nyer-nos a un retroc\u00e9s en el benestar econ\u00f2mic i en la generaci\u00f3 de riquesa, a estancaments o disminucions del PIB de les principals economies del planeta.
\nSi vost\u00e8, estimat lector, \u00e9s una d’aquestes persones, li asseguro que no t\u00e9 ra\u00f3. La implementaci\u00f3 de paradigmes econ\u00f2mics de les caracter\u00edstiques que he descrit en aquestes l\u00ednies requereix d’una revoluci\u00f3 econ\u00f2mica i industrial sense precedents. Les oportunitats que estan sorgint i que sorgiran en els pr\u00f2xims anys per adoptar la nostra economia a aquest tipus de models s\u00f3n enormes: noves ind\u00fastries, noves tecnologies, noves formes d’assessoria corporativa, noves estructures de finan\u00e7ament de l’activitat, etc. I amb aquestes oportunitats naixeran noves empreses i noves professions i es crearan nous llocs de treball.<\/p>\n

\n

El veritable repte \u00e9s accelerar el canvi cap a aquests nous models. Per a aix\u00f2 cal prendre decisions, molt especialment a nivell empresarial, per\u00f2 tamb\u00e9 per part d’algunes institucions. Cal canviar el xip<\/h2>\n<\/blockquote>\n

El veritable repte \u00e9s accelerar el canvi cap a aquests nous models. Per a aix\u00f2 cal prendre decisions, molt especialment a nivell empresarial, per\u00f2 tamb\u00e9 per part d’algunes institucions. Cal canviar el xip. I, si li he de ser sincer, de vegades em sembla m\u00e9s senzill potenciar la m\u00e9s complexa innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica que no pas conv\u00e8ncer a algunes persones de la necessitat imperiosa d’un canvi d’enfocament. I tant l’economia circular com la biomim\u00e8tica organitzacional s\u00f3n m\u00e9s que un model: s\u00f3n una forma de pensar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Encara recordo com, quan era una criatura \u2014i d’aix\u00f2 fa ja molts anys\u2014, per guanyar uns quants calerons, portava els envasos retornables a punts de recollida, o veia com la meva mare cosia peces de vestir o girava el coll d’una camisa per allargar-ne la vida \u00fatil. Tamb\u00e9 recordo que, quan algun electrodom\u00e8stic s’avariava, ning\u00fa no pensava a casa de comprar-ne un de nou sin\u00f3 de reparar-lo. \u00c9s possible que aquest tipus de comportaments de consum estiguin tornant al m\u00f3n occidental, per\u00f2 estarem d’acord en qu\u00e8, si ho estan fent, ho fan molt lentament, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s que estem ancorats encara en una economia lineal que incorpora models de producci\u00f3 ecol\u00f2gicament ineficients i models de consum profundament inconscients.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27530,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,16,10844,10815],"tags":[931,6111,8495,181,828,854],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27556"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27556"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27556\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47635,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27556\/revisions\/47635"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27530"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}