{"id":27598,"date":"2021-04-02T09:00:28","date_gmt":"2021-04-02T07:00:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/03\/26\/que-hacemos-con-los-mayores\/"},"modified":"2025-09-24T11:07:53","modified_gmt":"2025-09-24T09:07:53","slug":"que-fem-amb-les-persones-grans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/04\/02\/que-fem-amb-les-persones-grans\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 fem amb les persones grans"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h4>\n

S’han complert els pron\u00f2stics d’Eurostat efectuats ara fa deu anys. L\u2019any 2030, els majors han passat de ser del 20 al 25% del conjunt de la UE. Les previsions sobre la taxa de reempla\u00e7ament (cotitzadors per pensionista) s’han superat amb escreix i s’ha ensorrat de l\u20191,92 a l’1,50. Durant la d\u00e8cada 2020-2030, els governs han batallat per assegurar les pensions, mantenir el nivell assistencial, retardar l’edat de jubilaci\u00f3 i reformar el mercat de treball. Per\u00f2, a hores d’ara, encara no sabem qu\u00e8 fer amb els s\u00e8niors.<\/strong><\/p>\n

JOSEP-FRANCESC VALLS. <\/strong><\/span>Catedr\u00e0tic URL.<\/strong><\/p>\n

\n

Tot i les mesures implantades per l’OMS a trav\u00e9s del programa “La D\u00e8cada de l’Envelliment Saludable”, els majors de 65 anys es van endur la pitjor part entre el mili\u00f3 de morts a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia l\u2019any 2020. M\u00e9s del 85% dels morts a Europa, els Estats Units i la Xina superaven aquesta edat. Van descendir els decessos en els anys seg\u00fcents, per\u00f2 la proporci\u00f3 amb prou feines ha variat.
\n\u2013Va ser horror\u00f3s veure morir la gent gran. Per\u00f2 el pitjor \u2013afirma la geront\u00f2loga convidada a la tert\u00falia del divendres\u2013 \u00e9s que deu anys despr\u00e9s d’aquella pand\u00e8mia, persisteix encara una forta discriminaci\u00f3 cap als grans. Potser ara no se’ls exclogui de les UCI en favor dels m\u00e9s joves, com durant la Covid-19, per\u00f2 la mentalitat col\u00b7lectiva els segueix considerant classe passiva, consumidora vora\u00e7 de pensions, i destorb social.
\n\u2013Jo diria \u2013afirma una altra de les contertulianes, socioling\u00fcista, ella\u2013 que una mica s\u00ed que hem avan\u00e7at aquesta d\u00e8cada.
\n\u2013En qu\u00e8? \u2013etziba la geront\u00f2loga\u2013.
\n\u2013Doncs, per exemple, en el fet que, ara, aquest col\u00b7lectiu s’associa cada vegada m\u00e9s a la paraula s\u00e8nior, quan fa una d\u00e8cada es parlava de majors, ancians, vells, senils, jubilats, avis, passius, xarucs… \u2013i d\u2019altres mots m\u00e9s greus, en la intimitat\u2013, que denoten una clara discriminaci\u00f3.
\n\u2013Potser els anglicismes mitiguin determinats matisos dels vocables \u2013replica la geront\u00f2loga, mentre tots riem amb l\u2019ocurr\u00e8ncia\u2013. En els primers anys d’aquesta d\u00e8cada de 2020, es va posar de moda la recuperaci\u00f3 del talent s\u00e8nior, com a contrap\u00e8s de les vergonyoses prejubilacions a partir dels 50 anys i en favor d’aquells que, en complir l’edat oficial de jubilaci\u00f3, es consideraven amb iniciativa per seguir oferint alguna cosa productiva a la societat.<\/p>\n

\n

\"\"Per la pantalla 3D i pels m\u00f2bils desfilen els primers informes sobre les causes de l’allargament de la longevitat. Un gr\u00e0fic excel creua dades sobre l’esperan\u00e7a de vida. Eurostat la situa, l\u2019any 2030, dos anys per sobre de la del 2020, que va ser de 81 anys<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

LES CINC CARPE<\/span>TES<\/strong><\/span>
\nEncenc l’ordinador. Hi he preparat cinc carpetes. I hi he incl\u00f2s una s\u00e8rie d’estad\u00edstiques i informes seleccionats a trav\u00e9s d’una web interactiva de codi encriptat que un grup de vells professors anem alimentant. Sobre la longevitat; sobre l’edat de jubilaci\u00f3; sobre les pensions; sobre la integraci\u00f3 social i laboral dels majors; i sobre els cuidadors i personal geri\u00e0tric.<\/p>\n

1- Longevitat, 90 anys. <\/strong><\/span>Per la pantalla 3D, i pels m\u00f2bils, hi desfilen els primers informes sobre les causes de l’allargament de la longevitat. Un gr\u00e0fic excel creua dades sobre l’esperan\u00e7a de vida. Eurostat la situa, l\u2019any 2030, dos anys per sobre de la del 2020, que va ser de 81 anys. Aquesta mateixa font constata que, ara, ha arribat als 90. Dues cares de la moneda. Una, els extraordinaris aven\u00e7os en la medicina predictiva i personalitzada de base gen\u00e8tica i epigen\u00e8tica, en la nutrici\u00f3, la reducci\u00f3 del tabac i de l’alcohol, el control del c\u00e0ncer, de les malalties cardiovasculars i de la sida, la incentivaci\u00f3 a la mobilitat, a l’esport i a l’activitat a l’aire lliure, i la millora de l’entorn, units a l’abs\u00e8ncia de guerres i cat\u00e0strofes naturals durant aquests anys, han donat els seus resultats. Dos, una quarta part dels majors de 60 anys pateix trastorns neurops\u00edquics, la dem\u00e8ncia i la depressi\u00f3 unipolar s’han duplicat en aquesta d\u00e8cada, l’Alzheimer afecta ara a dos de cada major de 65 anys, i resulta molt dif\u00edcil equilibrar-ne l\u2019estat emocional<\/p>\n

2- Edat de jubilaci\u00f3, nebulosa entre els 60 i els 90 anys.<\/span> <\/strong>A meitats de la d\u00e8cada es van erradicar a la UE les prejubilacions com a conseq\u00fc\u00e8ncia del tall en sec a tot tipus d’ajudes. No obstant aix\u00f2, l’edat de jubilaci\u00f3 no s’ha retardat i se situa en 67 anys, i augmenten molt a poc a poc les f\u00f3rmules de jornades laborals m\u00e9s redu\u00efdes. Entre els 60 i els 90 anys, apareix una nebulosa que creix i creix, abastant un col\u00b7lectiu cada vegada m\u00e9s v\u00e0lid que va des dels passius passius als passius actius. Enmig, milions de persones que es mouen entre el dret al descans total o parcial i a seguir produint.<\/p>\n

Segueix sense resposta la pregunta que va plantejar el Nobel d’Economia Christopher Pissaridis, el 2010, sobre com tractar el treball m\u00e9s enll\u00e0 de l’edat de jubilaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s mitja tarda. El robot s’ha autoprogramat. Sona Couperin. Porta dues safates. Una gran, amb caf\u00e8, infusions, te i cacau, segons demanda mental. Una altra, amb les barretes de cereals. I, com no, llums de cot\u00f3 de sucre i diamants comestibles de xocolata, l’\u00faltima moda. Descansem una mica. Tornen les xifres a la pantalla.<\/p>\n

3- Pensions, a trams.<\/span> <\/strong>La r\u00e0tio de cotitzadors per pensionista a la UE, el 2020, era d\u20191,92; havia decaigut bruscament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia, per\u00f2 la corba se segueix enfonsant: la taxa de reempla\u00e7ament, el 2030, se situa en 1,50. Per la seva banda, la de natalitat no augmenta ni de bon tros al mateix ritme de la poblaci\u00f3 jubilada: dels 2,80 fills per dona, a Espanya, el 1976, als 1,31, el 2020, a l’1,00 el 2030, i no es tracta de la xifra m\u00e9s baixa d’Europa. \u00c9s cert que, durant la d\u00e8cada, els pa\u00efsos s’estan replantejant la doble pol\u00edtica d’incentiu a la natalitat i d’impuls a la immigraci\u00f3 desitjada. Tot i que les pensions contributives han sortit de la seguretat social, la pressi\u00f3 acuita sobre els sistemes sanitaris i les pensions. Persisteix el sistema de repartiment. S\u00f3n pocs els pa\u00efsos que s’han atrevit a modificar-lo.<\/p>\n

\n

\"\"La r\u00e0tio de cotitzadors per pensionista a la UE, el 2020, era d\u20191,92; havia decaigut bruscament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia, per\u00f2 la corba se segueix enfonsant: la taxa de reempla\u00e7ament, el 2030, se situa en 1,50. I la natalitat no augmenta ni de bon tros al mateix ritme de la poblaci\u00f3 jubilada<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Diversos informes irrompen a la pantalla.<\/p>\n

\u2013Els pa\u00efsos que mantenen sistemes de repartiment no s’atreveixen a reformar-los \u2013interv\u00e9 l’amic actuari\u2013. Busquen el reequilibri entre els ingressos via cotitzaci\u00f3 i el nombre de perceptors. Per\u00f2, per molt que s’hi entestin, els n\u00fameros no surten ni a curt ni a mitj\u00e0 ni a llarg termini. Tot condueix a una f\u00f3rmula mixta el m\u00e9s transparent possible. A Su\u00efssa, es va implantar fa cinquanta anys i funciona perfectament. El primer tram \u00e9s una pensi\u00f3 m\u00ednima p\u00fablica. El segon consisteix en el c\u00famul de les cotitzacions de treballador i empresa al llarg de la vida laboral, que aquest s\u2019emporta en el moment de la jubilaci\u00f3. I el tercer \u00e9s d’aportaci\u00f3 privada nodrit per cada individu.<\/p>\n

\u2013A Su\u00e8cia \u2013afegeix la geront\u00f2loga\u2013, \u00e9s for\u00e7a semblant. El primer tram \u00e9s p\u00fablic, tamb\u00e9. El segon es nodreix de les contribucions d’empreses i treballadors, un 16% del salari, que es revalora anualment. I el tercer es finan\u00e7a, tamb\u00e9, conjuntament, i representa el 2,5% del salari, \u00e9s de capitalitzaci\u00f3 directa i el gestionen les empreses privades. Cadasc\u00fa tria l’edat en qu\u00e8 vol retirar la seva borsa.<\/p>\n

4- Integraci\u00f3 social<\/strong>.<\/span> Arran de la Covid-19, es van produir importants millores assistencials a les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques. La UE va prendre cartes en l’assumpte i en va marcar la direcci\u00f3, incentivant centres de menor dimensi\u00f3, assist\u00e8ncia m\u00e9s personalitzada, proximitat a les fam\u00edlies, hospitalitzaci\u00f3 adequada. Els objectius eren clars: dotar els geri\u00e0trics de millors mitjans, fer m\u00e9s activa a la gent gran per mantenir la ment oberta i donar-los projecci\u00f3 social.<\/p>\n

\u2013Vull exposar la meva experi\u00e8ncia en una promoci\u00f3 de pisos que vaig realitzar al Llevant amb fons de Next Generation EU \u2013aporta el constructor de la tert\u00falia\u2013. Vaig dedicar una zona de la urbanitzaci\u00f3 a construir apartaments per a majors, el 20% del total, uns dos-cents. Estaven integrats en el conjunt, per\u00f2 disposaven d’autonomia total de serveis. Els que m\u00e9s \u00e8xit han obtingut s\u00f3n els de lloguer de sis mesos durant la temporada d’hivern; i s’ocupen tots. Els majors van crear una comunitat que va mobilitzar tots els habitants de la urbanitzaci\u00f3 i del poble. Van gestionar fins i tot una antiga pla\u00e7a de toros desmobilitzada per a les curses. Jo em vaig comprar un pis all\u00e0.<\/p>\n

\n

\"\"En deu anys s’ha avan\u00e7at molt poc en la professionalitzaci\u00f3 geri\u00e0trica, en la introducci\u00f3 de les tecnologies digitals en els centres i els salaris, de mitjana, romanen entre els m\u00e9s baixos<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

5- Cuidadors, cap a la professionalitzaci\u00f3 definitiva<\/span>.<\/strong> La Covid-19 va deixar en evid\u00e8ncia la descapitalitzaci\u00f3 dels serveis sanitaris per als majors. La gerontologia avan\u00e7a, per\u00f2 a un ritme for\u00e7a inferior que la pediatria, o que la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer, de les pand\u00e8mies o fins i tot de la neuropsicologia. Els informes que fem lliscar a la pantalla i als m\u00f2bils ho ratifiquen. Les pensions mitjanes a la UE s’incrementen lleument, al voltant dels 1.200 euros nets. Estem parlant d’un col\u00b7lectiu no excessivament ric, poc capa\u00e7 d’atraure inversions que no siguin p\u00fabliques. Per aquesta ra\u00f3, en deu anys s’ha avan\u00e7at tan poc en la professionalitzaci\u00f3 geri\u00e0trica, en la introducci\u00f3 de les tecnologies digitals en els centres i els salaris, de mitjana, romanen entre els m\u00e9s baixos.<\/p>\n

S\u2019acaba la tert\u00falia. Tots els punts tractats queden sobre de la taula per a la propera reuni\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S’han complert els pron\u00f2stics d’Eurostat efectuats ara fa deu anys. L\u2019any 2030, els majors han passat de ser del 20 al 25% del conjunt de la UE. Les previsions sobre la taxa de reempla\u00e7ament (cotitzadors per pensionista) s’han superat amb escreix i s’ha ensorrat de l\u20191,92 a l’1,50. Durant la d\u00e8cada 2020-2030, els governs han batallat per assegurar les pensions, mantenir el nivell assistencial, retardar l’edat de jubilaci\u00f3 i reformar el mercat de treball. Per\u00f2, a hores d’ara, encara no sabem qu\u00e8 fer amb els s\u00e8niors.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":27595,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10846,12,10816,7418],"tags":[8511,1000,5556,8197,8505,8509,8510],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27598"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27598"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47633,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27598\/revisions\/47633"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27595"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}