{"id":27876,"date":"2021-04-13T13:23:02","date_gmt":"2021-04-13T11:23:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/04\/12\/daniel-kahneman-pensar-rapido-pensar-despacio\/"},"modified":"2025-06-06T10:04:00","modified_gmt":"2025-06-06T08:04:00","slug":"daniel-kahneman-pensar-rapid-pensar-a-poc-a-poc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/04\/13\/daniel-kahneman-pensar-rapid-pensar-a-poc-a-poc\/","title":{"rendered":"Daniel Kahneman: Pensar r\u00e0pid, pensar a poc a poc"},"content":{"rendered":"

\"\"La principal contribuci\u00f3 de Kahneman a la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica consisteix en el desenvolupament, al costat d\u2019Amos Tversky, de l’anomenada teoria de les perspectives (prospect theory<\/em>), segons la qual, en entorns d’incertesa, els individus prenen decisions que s’aparten dels principis b\u00e0sics de la probabilitat. <\/strong><\/p>\n

Maribel Berges.<\/span> Egninyera qu\u00edmica i MBA. CEO d\u2019Affirma Biotech.<\/strong><\/p>\n

\n

A aquest tipus de decisions les van denominar dreceres heur\u00edstiques. Una de les manifestacions de les dreceres heur\u00edstiques \u00e9s l’aversi\u00f3 a la p\u00e8rdua. D’aquesta manera, un individu prefereix no perdre 100 d\u00f2lars abans de guanyar-ne 100, la qual cosa suposa una asimetria en la presa de decisions.
\nLa import\u00e0ncia de les investigacions de Kahneman rau en la seva utilitat per modelar comportaments no racionals, que s’aparten de la concepci\u00f3 neocl\u00e0ssica de l’Homo economicu<\/em>s i que s’aproximen a la teoria keynesiana i a algunes teories del cicle econ\u00f2mic.<\/p>\n

ELS INICIS<\/span><\/strong>
\nEl psic\u00f2leg Daniel Kahneman i el seu col\u00b7lega Amos Tversky van ser pioners en l\u2019an\u00e0lisi i la comprensi\u00f3 del proc\u00e9s de decisi\u00f3, establint les bases de l’economia conductual. Kahneman va rebre el Premi Nobel d’Economia l’any 2002 per “haver integrat coneixements d’investigaci\u00f3 psicol\u00f2gica en la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica i, en particular, pel que fa a la presa de decisions en condicions d’incertesa” (Tversky no va rebre el premi per haver mort anteriorment).
\nKahneman i Tversky demostren, a trav\u00e9s d’experiments cognitius duts a terme durant anys, que el raonament hum\u00e0 est\u00e0 subjecte a una forma de funcionament que deriva freq\u00fcentment en biaixos decisoris que no tenen res a veure amb la racionalitat matem\u00e0tica, i, en alguns casos, ens porten a conclusions directament equivocades. Els seus estudis es troben detallats en el llibre Pensar r\u00e1pido, pensar despacio<\/em> (Debate, 2012).<\/p>\n

DOS SISTEMES DE RAONAMENT<\/span><\/strong>
\n\"\"Kahneman descriu dos sistemes fonamentalment diferents de raonar: un \u00e9s intu\u00eftiu, autom\u00e0tic i r\u00e0pid, mentre que el segon \u00e9s anal\u00edtic, lent i requereix un esfor\u00e7 deliberat per part de l’individu. Les dues maneres de raonar s\u00f3n fonamentals per a la nostra superviv\u00e8ncia: posem, per exemple, al nostre avantpassat prehist\u00f2ric que caminava per la sabana africana. En el moment de trobar-se davant d’un lle\u00f3, no li servia massa un raonament sofisticat: el millor era sortir corrents el m\u00e9s aviat possible. Aquesta mateixa resposta segueix sent indicada quan estem en situacions de risc o quan realitzem tasques repetitives. No obstant aix\u00f2, planificar una expedici\u00f3 de ca\u00e7a o els recursos comercials de la nostra empresa per al llan\u00e7ament d’un nou producte, requereixen un esfor\u00e7 de planificaci\u00f3 i raonament m\u00e9s prolongat i cost\u00f3s, fins i tot en termes merament biol\u00f2gics, ja que el cervell \u00e9s l’\u00f2rgan del cos hum\u00e0 que consumeix m\u00e9s energia per funcionar. L’expressi\u00f3 anglesa to pay attention<\/em> t\u00e9 un sentit gaireb\u00e9 literal, ja que, pel que sabem, els nostres recursos d’atenci\u00f3 s\u00f3n limitats i no podem orientar-los simult\u00e0niament a diverses tasques diferents.
\nPer aconseguir un raonament r\u00e0pid en un gran nombre de circumst\u00e0ncies, i, en general, contribuir a la nostra superviv\u00e8ncia, tant individual com de l’esp\u00e8cie, el cervell s’acostuma a aplicar patrons que reconeix f\u00e0cilment i, d’aquesta manera, arribem a conclusions en breus instants, cosa que \u00e9s necess\u00e0ria, en determinades ocasions, per\u00f2 ens pot perjudicar en d\u2019altres.<\/p>\n

EL CONTEXT AFECTA LA NOSTRA PERCEPCI\u00d3<\/span><\/strong>
\n\"\"T\u00edpicament es descriu aquest biaix per com el context determina la nostra percepci\u00f3 d’una determinada realitat. A la figura adjunta, per exemple, la interpretaci\u00f3 del s\u00edmbol central canvia segons el context en qu\u00e8 l\u2019interpretem. No obstant aix\u00f2, en la majoria dels casos, nom\u00e9s veurem un context concret, i, per tant, creurem que el s\u00edmbol en q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 completament definit. Aquest efecte ens pot portar a decisions precipitades si no analitzem completament l’entorn.<\/p>\n

EL NIVELL DE FELICITAT DE LES PERSONES<\/span><\/strong>
\nKahneman ha investigat, tamb\u00e9, sobre un tema de vital import\u00e0ncia per a les persones: quin \u00e9s el nivell de felicitat en les nostres vides? I els resultats, com no podria ser d’altra manera, tenen molt a veure amb la forma com es formula la pregunta: quan es consultava a un grup d’estudiants universitaris quin era el seu nivell de felicitat en general i unes quantes preguntes m\u00e9s endavant se\u2019ls demanava que detallessin quantes cites havien tingut en l’\u00faltim mes, les dues respostes eren valorades de forma independent. Per\u00f2 si es preguntava en l’ordre invers, \u00e9s a dir, quantes cites havien tingut recentment i, a continuaci\u00f3, quin era el seu nivell de felicitat, la majoria tendia a avaluar aquest nivell de felicitat segons les cites que havia manifestat recentment, \u00e9s a dir, que relacionava directament una pregunta amb l’altra.
\nAquesta \u00e9s la ra\u00f3, per exemple, per la qual cognitivament recordem positivament unes vacances sobretot si els \u00faltims dies han estat agradables. Kahneman, per la seva banda, ha definit la felicitat com “l’experi\u00e8ncia plaent en el moment present”, per\u00f2, segons la seva hip\u00f2tesi, les persones persegueixen la satisfacci\u00f3 en la vida, que t\u00e9 a veure amb la consecuci\u00f3 d’objectius vitals a llarg termini.<\/p>\n

RESUMINT<\/span><\/strong>
\nKahneman i Tversky van realitzar diversos experiments amb voluntaris als quals van presentar diferents q\u00fcestions; observant-ne les respostes, van definir una s\u00e8rie de biaixos cognitius que habitualment minen la nostra capacitat de decisi\u00f3 racional. Destaquen el biaix cognitiu del context, el biaix d’autoritat, el biaix d’ancoratge, o el de la disponibilitat. <\/strong>El seu coneixement ajuda a entendre millor els riscos de prendre precipitadament algunes decisions, ja sigui en l’\u00e0mbit personal o de gesti\u00f3 empresarial.<\/p>\n

\"\"
\n\"\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h1>\n

\u00bfCom s’aplica el model de Kahneman?<\/span><\/strong><\/span><\/h1>\n

\u00c0ngels Roqueta. <\/span>S\u00f2cia de COMPAS PROFESSIONAL EXPERTISE. PhD, economista, auditora, abogada.
\n<\/strong><\/h4>\n

La presa de decisions \u00e9s un proc\u00e9s fonamental des de l’\u00e0mbit personal fins a l’econ\u00f2mic, per\u00f2, sovint, l’abordem de forma espont\u00e0nia, sense parar gaire atenci\u00f3 a les raons per les quals preferim una o altra opci\u00f3, i molt menys al proc\u00e9s de decisi\u00f3 en si mateix.<\/p>\n

EL MODEL DE KAHNEMAN EN EL CONTEXT DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19<\/span><\/strong>
\nEn el seu discurs d’acceptaci\u00f3 del premi Nobel, Kahneman va oferir un exemple de gesti\u00f3 d’epid\u00e8mia que seria totalment aplicable a la gesti\u00f3 comunicativa dels governs com a resposta a la pand\u00e8mia de la Covid-19: suposem que un pa\u00eds es prepara per a una epid\u00e8mia causada per una nova malaltia que pot arribar a causar 600 morts dins de les seves fronteres. Es proposen dos possibles protocols per combatre-la:<\/p>\n

\u2022<\/span> Si s’aplica el protocol A, se salvaran 200 persones.
\n\u2022<\/span> Si s’aplica el protocol B, hi ha un ter\u00e7 de probabilitat que se salvin 600 persones i dos ter\u00e7os de probabilitat que no se salvi ning\u00fa.<\/p>\n

En aquesta versi\u00f3, la majoria de les persones preguntades es decanten per l’opci\u00f3 A, denotant certa aversi\u00f3 envers el risc. No obstant aix\u00f2, les respostes es decanten cap a l\u2019opci\u00f3 B si la pregunta es planteja en termes lleugerament diferents:<\/p>\n

\u2022<\/span> Si s’aplica el protocol A, moriran 400 persones.
\n\u2022<\/span> Si s’aplica el protocol B, hi ha un ter\u00e7 de probabilitat que no mori ning\u00fa i dos ter\u00e7os de probabilitat que morin 600 persones.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi estad\u00edstica de les dues propostes \u00e9s exactament id\u00e8ntic en termes de valor esperat, per\u00f2 la forma de plantejar la pregunta condiciona significativament la resposta. De la mateixa manera, les decisions d’inversi\u00f3 poden canviar d’orientaci\u00f3 si l’\u00e8mfasi de la discussi\u00f3 es decanta cap al risc de la inversi\u00f3 o cap als possibles beneficis.<\/p>\n

EL MARC MENTAL EN LA COMUNICACI\u00d3 DELS BENEFICIS EMPRESARIALS<\/span><\/strong>
\nSuposem una companyia que va tenir un benefici net l’any passat de 4 milions d’euros i aquest any ha obtingut un benefici de 3 milions. Una altra companyia va obtenir l’any passat un benefici d’1 mili\u00f3 d’euros i aquest any n\u2019ha guanyat 1,1 milions. Qui est\u00e0 m\u00e9s satisfet amb els resultats? Kahneman raona que el criteri de decisi\u00f3 no \u00e9s freq\u00fcentment el benefici econ\u00f2mic total d’un escenari sin\u00f3 el canvi<\/em> en la riquesa total del decisor, i, amb aix\u00f2, explica que, generalment, tendim a preferir perdre menys abans que arriscar per guanyar m\u00e9s.<\/p>\n

ELS INFLUENCERS<\/em><\/span><\/strong>
\nSom extraordin\u00e0riament susceptibles al biaix d’autoritat, que implica que assumim com a correcta l’opini\u00f3 de certes persones a les quals els suposem cert prestigi. Per aquest motiu \u00e9s tan important l’impacte dels influencers<\/em> en determinats col\u00b7lectius. Un efecte negatiu d’aquest mateix biaix es pot donar en determinats entorns d’innovaci\u00f3, quan les figures reconegudes com a “experts” en l’\u00e0rea de coneixement en concret consideren que una nova invenci\u00f3 \u00e9s irrellevant, sense aprofundir en els possibles arguments a favor de la nova idea.<\/p>\n

L’ANCORATGE EN LES T\u00c8CNIQUES DE NEGOCIACI\u00d3<\/span><\/strong>
\nUna t\u00e0ctica usada sovint en la negociaci\u00f3 de preus \u00e9s iniciar la negociaci\u00f3 en un cert nivell, que potser est\u00e0 lluny de l’objectiu d’una de les parts. Un cop la primera xifra hagi aparegut a la conversa, tota la discussi\u00f3 se centrar\u00e0 al voltant de la magnitud inicial. Per aquest motiu, \u00e9s essencial que els equips de gesti\u00f3 preparin a consci\u00e8ncia les negociacions importants i defineixin clarament els l\u00edmits assumibles, per evitar l’impacte de certes t\u00e0ctiques que dif\u00edcilment es perceben en el context de la taula de negociaci\u00f3.<\/p>\n

CONCLUSI\u00d3<\/span><\/strong>
\nLes aportacions de Kahneman s\u00f3n de gran actualitat i transcend\u00e8ncia si volem entendre la presa de decisions individuals i col\u00b7lectives. La seva visi\u00f3 supera la concepci\u00f3 simplista que les decisions es basen en una conducta racional que dep\u00e8n \u00fanicament de motivacions econ\u00f2miques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La principal contribuci\u00f3 de Kahneman a la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica consisteix en el desenvolupament, al costat d\u2019Amos Tversky, de l’anomenada teoria de les perspectives (prospect theory), segons la qual, en entorns d’incertesa, els individus prenen decisions que s’aparten dels principis b\u00e0sics de la probabilitat.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27873,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,11,5057],"tags":[5226,5700,5754,113,180,399,619,806],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27876"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27876"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46107,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27876\/revisions\/46107"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}