![\"I](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-cimera-finaces-islamiques.jpg\")
La crisi econ\u00f2mica que ens afecta des del 2008 t\u00e9 una clara arrel financera i, malgrat les greus repercussions que est\u00e0 tenint en la vida quotidiana de milions de persones, no sembla que l\u2019opci\u00f3 de replantejar-se el funcionament del sistema financer sigui majorit\u00e0ria. Un dels principals motius per no pensar en un canvi probablement sigui la creen\u00e7a que no hi ha alternatives. Per\u00f2 n\u2019hi ha, i una d\u2019elles s\u00f3n les finances isl\u00e0miques. Com molts experts en la q\u00fcesti\u00f3 reconeixen, als pa\u00efsos occidentals el terme \u201cisl\u00e0mic\u201d d\u2019entrada aixeca m\u00e9s barreres que no pas portes obre, per\u00f2 una mirada en profunditat a aquest tipus de finances sovint modifica aquesta primera impressi\u00f3.<\/p>\n
\nEn les finances isl\u00e0miques el banc i el client es converteixen en socis, aix\u00ed que ambd\u00f3s comparteixen el risc i tamb\u00e9 els beneficis o p\u00e8rdues que generi el projecte<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Actualment els fons isl\u00e0mics representen nom\u00e9s un 1% dels actius financers mundials, un percentatge, per\u00f2, que es preveu que es dupliqui cada cinc anys. Segons un estudi d\u2019Ernst&Young sobre la competitivitat de la banca isl\u00e0mica realitzat el 2013, els vint bancs isl\u00e0mics m\u00e9s importants han crescut un 16% anual en els \u00faltims tres anys, una dada molt superior a la de les entitats occidentals. I \u00e9s que la banca isl\u00e0mica est\u00e0 capejant molt millor la crisi que la que podr\u00edem anomenar banca tradicional<\/em>. Els motius els va apuntar l\u2019economista Najia Lotfi, presidenta del Centre d\u2019Estudis i Investigaci\u00f3 en Economia i Finances Isl\u00e0miques (CEIEFI), durant la primera Cimera de Finances Isl\u00e0miques, celebrada a Barcelona el passat novembre en el marc de la VII Setmana Mediterr\u00e0nia de L\u00edders Econ\u00f2mics. Segons Lotfi, els factors d\u2019estabilitat de la banca isl\u00e0mica s\u00f3n alhora les seves principals caracter\u00edstiques, que es basen en la xaria, la llei isl\u00e0mica:<\/p>\n
A Europa ja es poden trobar productes financers isl\u00e0mics en molts pa\u00efsos, per\u00f2 \u00e9s el Regne Unit qui ja mostrat m\u00e9s inter\u00e8s.<\/figcaption><\/figure>\n – Prohibici\u00f3 dels tipus d\u2019inter\u00e8s: la legislaci\u00f3 isl\u00e0mica prohibeix els beneficis injustos, i aix\u00f2 inclou els tipus d\u2019inter\u00e8s, ja que es considera que amb aquest sistema el prestatari assumeix tot el risc mentre que el prestador nom\u00e9s es preocupa de recuperar el seu capital inicial m\u00e9s uns interessos i, per tant, no aporta valor afegit. Aix\u00ed, en les finances isl\u00e0miques la rendibilitat funciona amb uns altres mecanismes: el banc i el client es converteixen en socis, aix\u00ed que ambd\u00f3s comparteixen el risc i tamb\u00e9 els beneficis o p\u00e8rdues que generi el projecte.
\n– Prohibici\u00f3 de l\u2019especulaci\u00f3: tota transacci\u00f3 financera ha d\u2019estar recolzada per algun actiu real; d\u2019aquesta manera les finances es mantenen lligades a l\u2019economia real i s\u2019evita la creaci\u00f3 de bombolles. Aquesta prohibici\u00f3, basada en el principi que \u201cels diners no generen diners\u201d, tamb\u00e9 afecta la comercialitzaci\u00f3 de deute.
\n– Prohibici\u00f3 de l\u2019ambig\u00fcitat: les transaccions han de ser transparents, \u00e9s a dir, no es permet que hi hagi informacions incompletes o err\u00f2nies, cl\u00e0usules lligades a l\u2019atzar o articles condicionats a esdeveniments futurs desconeguts. En definitiva, les dues parts han de con\u00e8ixer perfectament les contraprestacions de la transacci\u00f3: d\u2019aquesta manera es busca protegir els d\u00e8bils de l\u2019explotaci\u00f3 dels poderosos.
\n– Prohibici\u00f3 del finan\u00e7ament d\u2019activitats pecaminoses: no est\u00e0 perm\u00e8s invertir en qualsevol producte o activitat que es consideri que perjudica l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 o la societat en general. Aix\u00ed, en conson\u00e0ncia amb la xaria, est\u00e0 prohibit finan\u00e7ar els negocis relacionats amb el tabac, l\u2019alcohol o la pornografia, entre d\u2019altres.<\/p>\nUn model en expansi\u00f3<\/strong><\/h2>\n
Malgrat que els principis de les finances isl\u00e0miques ja s\u2019aplicaven fa segles, no va ser fins la d\u00e8cada del 1980 quan van n\u00e9ixer els primers bancs exclusivament isl\u00e0mics. Actualment es desenvolupen activitats financeres d\u2019aquest tipus a m\u00e9s de 70 pa\u00efsos arreu del m\u00f3n: el golf P\u00e8rsic i Mal\u00e0isia s\u00f3n els punts geogr\u00e0fics amb una major implantaci\u00f3 d\u2019aquest model, que tamb\u00e9 s\u2019ha est\u00e8s pel nord d\u2019\u00c0frica, \u00c0sia, Am\u00e8rica del Nord i alguns pa\u00efsos d\u2019Europa. En aquest sentit, segons els experts, la tend\u00e8ncia de les finances isl\u00e0miques a penetrar en els pa\u00efsos occidentals continuar\u00e0 per diversos motius; entre ells, la creixent acumulaci\u00f3 de riquesa per part dels pa\u00efsos exportadors de petroli, la bona resist\u00e8ncia de la banca isl\u00e0mica a la crisi i l\u2019augment de la poblaci\u00f3 musulmana en pa\u00efsos no isl\u00e0mics degut als fluxos migratoris.
\nA Europa ja es poden trobar productes financers isl\u00e0mics en molts pa\u00efsos, per\u00f2 \u00e9s el Regne Unit qui hi ha mostrat m\u00e9s inter\u00e8s. A finals d\u2019octubre de l\u2019any passat el seu primer ministre, David Cameron, va anunciar que el tresor brit\u00e0nic estava preparant-se per emetre sukuk<\/em> (bons isl\u00e0mics) per valor de 230 milions d\u2019euros durant aquest 2014; el brit\u00e0nic es convertir\u00e0, aix\u00ed, en el primer govern occidental que ho faci. Al pa\u00eds, a m\u00e9s, hi ha instal\u00b7lats 22 bancs isl\u00e0mics, el doble que als Estats Units. A Espanya, en canvi, tal com van assenyalar els experts durant la cimera de Barcelona, encara est\u00e0 tot per fer. La mateixa celebraci\u00f3 d\u2019aquesta jornada, per\u00f2, demostra l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un inter\u00e8s per aquesta tipologia de finances.<\/p>\n\nUna proposta interessant \u00e9s la finestreta isl\u00e0mica a les oficines banc\u00e0ries per oferir aquest tipus de productes, una iniciativa que ja s\u2019aplica a molts pa\u00efsos<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Durant la seva intervenci\u00f3, Omar Rochdahou, membre de COFFIS (Consell Franc\u00e8s de les Finances Isl\u00e0miques), va detallar les oportunitats que ofereixen les finances isl\u00e0miques a Espanya en base al que ha passat a Fran\u00e7a, on estan m\u00e9s implantades. A nivell macroecon\u00f2mic, \u201cels sukuk<\/em> permetran finan\u00e7ar l\u2019economia i els fons d\u2019inversi\u00f3, les empreses, tot afavorint l\u2019emprenedoria\u201d, va explicar. Quant a la microeconomia, Rochdahou va afirmar que \u201cels productes de la banca isl\u00e0mica donaran l\u2019oportunitat als clients minoristes d\u2019accedir a la propietat, i les microfinances permetran finan\u00e7ar la gent exclosa del sistema.\u201d
\nEn la mateixa l\u00ednia, Josep Marsal, soci del bufet d\u2019advocats Cuatrecasas, Gon\u00e7alves Pereira, va afirmar que \u201cel nostre pa\u00eds pateix una manca de liquiditat, i grans inversors d\u2019Orient Mitj\u00e0 s\u2019hi estan acostant per veure si els tractem com al Regne Unit, que ha liderat la captaci\u00f3 d\u2019aquests fons.\u201d Quant a la microeconomia, una proposta de Marsal va ser compartida per la majoria de ponents: la finestreta isl\u00e0mica, \u00e9s a dir, incorporar una finestreta a les oficines banc\u00e0ries que ofereixi productes isl\u00e0mics, una iniciativa que ja s\u2019aplica a molts pa\u00efsos.<\/p>\nReptes de futur<\/strong><\/h2>\n
A m\u00e9s d\u2019aportar beneficis, per\u00f2, obrir-se a les finances isl\u00e0miques planteja molts reptes. Angela Di Maria, del departament d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mic Internacional i de Relacions del Banc d\u2019It\u00e0lia, va assenyalar algunes de les dificultats: \u201cL\u2019heterogene\u00eftat dels productes financers isl\u00e0mics pot suposar un problema a l\u2019hora d\u2019internacionalitzar- se, aix\u00ed com tamb\u00e9 la manca de dades fiables en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019economia isl\u00e0mica i la falta de formaci\u00f3 sobre aquest sector.\u201d Tant Di Maria com la majoria de ponents, a m\u00e9s, van coincidir en qu\u00e8, ara per ara, el que m\u00e9s li urgeix a Espanya, si no vol quedar fora de joc quant a finances isl\u00e0miques, \u00e9s un marc legal que les reguli. Que aquestes s\u2019estan obrin pas arreu del m\u00f3n \u00e9s una evid\u00e8ncia, si Espanya reaccionar\u00e0 a temps encara est\u00e0 per veure.
\n <\/p>\n\n\n\n
\n \u00a0\u00a0PRODUCTES FINANCERS ISL\u00c0MICS<\/strong><\/span><\/th>\n<\/tr>\n \n \n A.C.<\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n <\/td>\n Tal com es va explicar durant la Cimera de Finances Isl\u00e0miques, celebrada a la Casa Llotja de Mar i organitzada per la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona i l\u2019ASCAME (l\u2019Associaci\u00f3 de Cambres de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria del Mediterrani), la banca isl\u00e0mica ofereix productes molt similars als de la banca tradicional, tot i que amb algunes difer\u00e8ncies. Els principals s\u00f3n els seg\u00fcents:
\n– Wadia<\/em>: s\u00f3n dip\u00f2sits i n\u2019hi ha de dos tipus. En el primer el client no obt\u00e9 cap inter\u00e8s i pot retirar els diners quan vulgui, mentre que el banc pot utilitzar els diners per a operacions financeres mentre els tingui. En el segon, el banc ofereix al client una compensaci\u00f3 en forma de regal pel temps que ha tingut els diners en aquella entitat.
\n– Ijara<\/em>: el banc compra un actiu per llogar-lo posteriorment. Inicialment no hi ha opci\u00f3 a compra, per\u00f2 es pot arribar a acordar.
\n– Musharaka<\/em>: consisteix en la participaci\u00f3 conjunta del banc i l\u2019empresari en el capital d\u2019una empresa o projecte. Els socis hi posen el treball i el capital i es reparteixen els beneficis o assumeixen les p\u00e8rdues<\/td>\nsegons les seves aportacions.
\n– Mudaraba<\/em>: \u00e9s una variaci\u00f3 del contracte musharaka en la que una part aporta tot el capital i l\u2019altra nom\u00e9s el treball. En cas de p\u00e8rdues, el soci capitalista perd els diners i l\u2019altre el seu treball. Els beneficis es reparteixen segons un percentatge acordat.
\n– Murabaha<\/em>: \u00e9s un contracte de compra-venta. El banc compra un producte a petici\u00f3 d\u2019un client per revendre-li amb un marge de beneficis acordat pr\u00e8viament.
\n– Sukuk<\/em>: s\u00f3n equivalents als bons tradicionals, per\u00f2, en lloc de vendre\u2019s un deute, l\u2019emissor ven una porci\u00f3 de l\u2019actiu que el comprador pot llogar-li.
\n– Takaful<\/em>: s\u00f3n les assegurances isl\u00e0miques. Els clients interessats en assegurar-se davant d\u2019una conting\u00e8ncia fan una contribuci\u00f3 al banc, que actua d\u2019intermediari i administrador. Si quan acaba el per\u00edode acordat sobren diners, els contribuents poden recuperar-los o reinvertir-los amb altres socis. Si falten diners per compensar les conting\u00e8ncies ocorregudes, els socis els aporten.<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La banca isl\u00e0mica est\u00e0 capejant la crisi amb m\u00e9s facilitat que la tradicional gr\u00e0cies als principis que la regeixen, que estan basats en la xaria (la llei isl\u00e0mica) i inclouen la prohibici\u00f3 de l\u2019especulaci\u00f3 i dels tipus d\u2019inter\u00e8s. En els darrers anys les finances isl\u00e0miques s\u2019han expandit i s\u2019apliquen ja a m\u00e9s de 70 pa\u00efsos, incloent-ne alguns d\u2019europeus. Per a Espanya obrir-s\u2019hi podria significar una bona oportunitat, per\u00f2 encara no hi ha hagut moviments clars en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":313,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=299"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=299"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=299"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=299"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"A](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-finaces-islamiques.jpg\")