{"id":31053,"date":"2021-05-26T09:19:31","date_gmt":"2021-05-26T07:19:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/05\/25\/apuntes-para-una-transformacion-inteligente-de-nuestra-industria\/"},"modified":"2025-09-24T11:05:40","modified_gmt":"2025-09-24T09:05:40","slug":"apunts-per-a-una-transformacio-intel%c2%b7ligent-de-la-nostra-industria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/05\/26\/apunts-per-a-una-transformacio-intel%c2%b7ligent-de-la-nostra-industria\/","title":{"rendered":"Apunts per a una transformaci\u00f3 intel\u00b7ligent de la nostra ind\u00fastria"},"content":{"rendered":"

\"\"La Covid-19 ens ha mostrat les debilitats addicionals d\u2019una economia de serveis tan dependent dels mercats pr\u00f2xims i amb escassos recursos tangibles per afrontar les crisis de gran envergadura. En el moment actual, tot i els efectes negatius experimentats, hi ha factors positius com ara que es compti amb un ampli consens social per a l’enfortiment intel\u00b7ligent de la ind\u00fastria, un fet que brinda una oportunitat \u00fanica. Els Projectes Estrat\u00e8gics per a la Recuperaci\u00f3 i la Transformaci\u00f3 Econ\u00f2mica (PERTE) s\u00f3n uns altres pilars destacats per a la transformaci\u00f3. Arribats a aquest punt, seria un atreviment proposar alguna cosa que sigui radicalment diferent a les opinions autoritzades tant nacionals com internacionals. La meva humil intenci\u00f3, en aquest informe, \u00e9s assenyalar alguns factors cr\u00edtics perqu\u00e8 la digitalitzaci\u00f3 fructifiqui, de manera que s\u2019aconsegueixi una ind\u00fastria m\u00e9s robusta, competitiva i sostenible.<\/strong><\/p>\n

Coordinaci\u00f3n<\/strong>: Angel San Segundo Haering. <\/span>Enginyer industrial, assessor de startups<\/em>, business angel<\/em>, mentor i professor associat de diverses escoles de negoci.<\/h4>\n
\n

\"\"
\n4 FACTORS CR\u00cdTI<\/span>CS<\/strong><\/span><\/p>\n

1. DIGITALITZAR LA IND\u00daSTRIA \"\"<\/span><\/strong>
\n\u00c9s un clam: cal aconseguir la Ind\u00fastria 4.0! De fet, \u00e9s un mantra: “La digitalitzaci\u00f3 salvar\u00e0 la nostra ind\u00fastria”. Infinitat d’estudis editats en els \u00faltims anys avalen les tecnologies que hem d\u2019implantar (IoT, IA, Cloud, Blockchain<\/em>, 3D, etc.), encara que tamb\u00e9 adverteixen de les resist\u00e8ncies al canvi. Es confia que els cursos massius de formaci\u00f3 intensiva i a dist\u00e0ncia podrien resoldre-les, ja que disposem de certa experi\u00e8ncia en ocasions semblants. Per\u00f2 conv\u00e9 no creure que nom\u00e9s \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’oferta de noves eines: la modernitat sense m\u00e9s, aplicada a empreses en crisi, convertir\u00e0 l’escenari en una crisi moderna, simple i inefica\u00e7ment.
\nL’essencial \u00e9s actuar en sintonia amb la demanda del mercat, amb all\u00f2 que necessitin els negocis per remuntar el vol o, al menys, per fer-los m\u00e9s competitius. La variable temps afegeix dificultat a la renovaci\u00f3, ja que l’elevada incertesa \u00e9s un altre obstacle notable, el que suggereix que cal el concurs d’experts per minimitzar-lo i, en definitiva, una \u00e0mplia participaci\u00f3 d’agents involucrats (empreses, universitat, centres d\u2019R+D, sindicats, etc.). Per tant, no es tracta nom\u00e9s d’aplicar recursos i subvencions, sin\u00f3 de fer-ho intel\u00b7ligentment<\/span>.<\/p>\n

2. CR\u00c9IXER EN DIMENSI\u00d3 I EN INNOVACI\u00d3\"\"<\/strong><\/span>
\nLa menor dimensi\u00f3 mitjana de l’empresa espanyola (pimes i no pimes) en comparaci\u00f3 amb els nostres pa\u00efsos competidors en limita les possibilitats d’inversi\u00f3 i de desenvolupament. El pes de la ind\u00fastria manufacturera en el PIB, a m\u00e9s, ha continuat descendint fins a arribar a l\u201911,2% el 2019 (INE), lluny de les metes comunit\u00e0ries: aix\u00f2 permet pensar que hi ha espai per al creixement, per enfortir una nova ind\u00fastria neta i tecnol\u00f2gica. Aix\u00ed ho reflecteixen les directrius del Govern d’Espanya i de la pr\u00f2pia UE: hi ha unanimitat.
\nCom es va arribar a aquest estancament de la ind\u00fastria nacional (excepte honroses i competitives excepcions entre les quals destaquen els magn\u00edfics casos del Pa\u00eds Basc i de Navarra)? Sens dubte, per una conflu\u00e8ncia de raons: hist\u00f2ricament, l\u2019”odiosa” ind\u00fastria contaminava, explotava i, a sobre, era incapa\u00e7 de competir amb l’allau d’importacions orientals. Aquesta sent\u00e8ncia es va agreujar pels beneficis del seu antagonista, la societat de serveis: neta, menys intensiva en capital, amb retorns r\u00e0pids d’inversi\u00f3 i pr\u00f2pia de l’economia del “coneixement” a la qual aspir\u00e0vem al costat dels pa\u00efsos del nostre entorn.
\nTornant als estudis sectorials, als ulls d’un vell enginyer que ha viscut tota mena de transformacions, crida l’atenci\u00f3 que aquesta bibliografia a favor de les noves tecnologies, independentment d’on procedeixi, arribi a conclusions similars. \u00c9s clar, es diu, \u00e9s part de “la globalitzaci\u00f3 que ens afecta a tots”, sense distingir-ne la ubicaci\u00f3. Per\u00f2, i si pel fet de seguir mim\u00e8ticament aquestes recomanacions no s\u2019aport\u00e9s valor diferencial contra altres competidors? Com de malmesa quedaria la ind\u00fastria nacional i, en definitiva, la nostra economia? No es podria repensar la innovaci\u00f3 per enfortir els aut\u00e8ntics valors en l\u00ednia amb els avantatges competitius existents i previsibles?<\/span><\/p>\n

3. EL PAPER DE LA PIME\"\"<\/strong><\/span>
\nParal\u00b7lelament, aquest tipus d’estudis, a Espanya, se sol recolzar en les enquestes on predominen les respostes de grans empreses amb perfil multinacional. On \u00e9s l’opini\u00f3 de la pime? Es diu que com “s\u00f3n temes avan\u00e7ats de dif\u00edcil pron\u00f2stic fins i tot per a les grans”, no compten amb l’atenci\u00f3 de les petites i mitjanes empreses, el que sens dubte afegeix interrogants sobre el seu futur. En aquestes condicions, l’esfor\u00e7 per aconseguir la Ind\u00fastria 4.0 pot ser est\u00e8ril<\/span>: tot just aportar\u00e0 avantatge competitiu internacional i tindr\u00e0 efectes dubtosos en el cas de la pime.
\nNo ha arribat ja el moment d’enfocar l’estrat\u00e8gia sobre la pime industrial per enfortir-la?<\/span> No es tracta de marginar la gran empresa, target<\/em> impl\u00edcit en tots els papers sobre Pol\u00edtica Industrial de l’\u00faltima d\u00e8cada pel seu “efecte tractor”, sin\u00f3 d’articular-hi una relaci\u00f3 amb l\u2019ecosistema que sigui rec\u00edprocament beneficiosa. A m\u00e9s, aquesta pime moderna, per la seva dimensi\u00f3 i filosofia existencial, est\u00e0 m\u00e9s interrelacionada amb l’entorn, amb l’economia real, i suporta valors competitius clars de la nostra economia com el medi ambient, l’agroind\u00fastria, la ind\u00fastria lleugera, etc.
\nHi ha m\u00e9s arguments a favor de la pime nacional, competitiva i innovadora: tot i la manca de recursos i de dimensi\u00f3, va ser capa\u00e7 de suportar l’extraordinari creixement, de m\u00e9s del 60%, en les exportacions del per\u00edode 2008\/2018: la seva agilitat, el seu capital hum\u00e0, l’aplicaci\u00f3 intel\u00b7ligent de les noves tecnologies i la cultura del comprom\u00eds, probablement van ser els responsables d’aquest \u00e8xit inq\u00fcestionable. Hi ha una base sobre la qual recolzar pol\u00edtiques de reindustrialitzaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s absolutament necessari evitar la indiscriminada revitalitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria.<\/span><\/p>\n

4. EL PAPER DE L\u2019ESTAT\"\"<\/span><\/strong>
\nDiuen els gurus de la transformaci\u00f3 digital que aquesta ha de ser \u00e0gil. Doncs s\u00ed, aix\u00f2 s’ha d’aplicar, per\u00f2 comen\u00e7ant per l’Administraci\u00f3 P\u00fablica. \u00c9s un cl\u00e0ssic el seu recurs a “finestretes \u00faniques” o procediments menys burocr\u00e0tics (no sempre millors, com ho demostra la temuda “cita pr\u00e8via” que tendeix a augmentar la letargia de l’Administraci\u00f3). Despr\u00e9s d’aquestes bones intencions, aguaiten amenaces de noves lleis i reglaments d’Ind\u00fastria, de naturalesa expansiva quan entren en joc les compet\u00e8ncies de les CA. No crec que tota aquesta carcassa reguladora sigui efectiva abans del 2023, el que suposa un risc descomunal de p\u00e8rdua de competitivitat si se segueix aquest cam\u00ed formal i tradicional. On quedaria l’agilitat?<\/p>\n

UN MARC ESTRAT\u00c8GIC I DISRUPTIU<\/span><\/strong>
\nL’ Estat hauria d’adoptar un paper de facilitador diferent de l’habitual, vinculat gaireb\u00e9 exclusivament a la concessi\u00f3 d’ajudes, mitjan\u00e7ant el lideratge en diversos plans:<\/p>\n

1. Identificaci\u00f3 i aposta per sectors estrat\u00e8gics <\/span><\/strong> (no ha de fer-nos vergonya, tota Europa ho fa), amb metes (ocupaci\u00f3, contribuci\u00f3 al medi ambient, etc.) i criteris objectius de selecci\u00f3.<\/p>\n

2. Captaci\u00f3 de projectes de millora<\/span><\/strong> entre organitzacions amb potencial reconegut (pimes i empreses emergents innovadores, universitats, associacions, etc.).<\/p>\n

3. Prioritzaci\u00f3.<\/span><\/strong> Les correccions d\u2019algunes debilitats detectades en la pand\u00e8mia, inclosa la reformulaci\u00f3 d’importacions en productes estrat\u00e8gics (per exemple, sanitat), han d’estar en primer lloc. Altres que s\u00f3n \u00f2bvies, per\u00f2 no senzilles, s’haurien d’estendre a \u00e0rees com:<\/p>\n

3.1.<\/span> la generaci\u00f3 d’aliances per augmentar la dimensi\u00f3 mitjana de la pime,
\n3.2.<\/span> la creaci\u00f3 d\u2019est\u00edmuls fiscals per aproximar-se a la mida mitjana competitiva europea,
\n3.3.<\/span> la contribuci\u00f3 positiva de la ind\u00fastria als ODS i a l’Agenda 2030,
\n3.4.<\/span> la identificaci\u00f3 de n\u00ednxols amb avantatge competitiu (renovables, b\u00e9ns d’equip, agroalimentari, ind\u00fastria auxiliar, etc.),
\n3.5.<\/span> el suport a mesures de reequilibri geogr\u00e0fic de la riquesa,
\n3.6.<\/span> la identificaci\u00f3 de best practices<\/em>, per estudiar i replicar les causes de l’\u00e8xit de pimes o CA industrials i competitives (no s’ent\u00e9n que calgui rec\u00f3rrer a casos de pa\u00efsos remots o d’empreses de Sillicon Valley, quan els tenim aqu\u00ed, ben a prop i en el nostre ecosistema).
\n3.7.<\/span> la promoci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 startups<\/em>\/pimes:
\n\u00a0 \u00a03.7.1.<\/span> per mitj\u00e0 d\u2019incentivar la inversi\u00f3 privada en startups<\/em> i pimes de valor afegit,
\n\u00a0 \u00a03.7.2.<\/span> i per mitj\u00e0 de potenciar les aliances win-win<\/em> entre startups<\/em> i pimes,
\n\u00a0 \u00a03.8.<\/span> la definici\u00f3 d\u2019un Quadre de Comandament que permeti fixar objectius, recursos i fites, aix\u00ed com comprovar resultats, de manera que s\u2019eviti que tot quedi en una mera declaraci\u00f3 de bones intencions.<\/p>\n

4. Digitalitzaci\u00f3 per explotar negocis<\/strong>. <\/span>Hi ha tecnologies tan virtuals que amb prou feines tenen connexi\u00f3 amb l’economia real. Si parlem seriosament de reindustrialitzaci\u00f3, cal referir-se a negocis reals amb present i futur, en qu\u00e8 la nova tecnologia ser\u00e0 un element facilitador, mai una fi. Tenir aix\u00f2 en compte, evitar\u00e0 el malbaratament d’assumir la tecnologia per la tecnologia.<\/p>\n

5. Focus en el Capital Hum\u00e0. <\/span><\/strong> \u00c9s q\u00fcestionable que les generacions joves siguin les m\u00e9s formades de la nostra hist\u00f2ria, per\u00f2 no sembla haver-hi dubtes en el fet que s\u00ed siguin les m\u00e9s informades. No obstant aix\u00f2, la digitalitzaci\u00f3 i la competitivitat global exigiran nivells molt superiors de capacitaci\u00f3 t\u00e8cnica. A m\u00e9s de mobilitzar els mitjans m\u00e9s avan\u00e7ats per accelerar l\u2019aprenentatge i el reciclatge, ser\u00e0 essencial:<\/p>\n

5.1 <\/span>l’aplicaci\u00f3 massiva de la formaci\u00f3 dual<\/span> amb un estricte pla d’ensenyament pr\u00e0ctic dirigit a el lloc de treball,
\n5.2<\/span> l\u2019acreditaci\u00f3 i la certificaci\u00f3 de compet\u00e8ncies digitals<\/span> reconegudes per la industria i complement\u00e0ries del sistema de formaci\u00f3 regulat,
\n5.3<\/span> i l’est\u00edmul del retorn de tants professionals que han emigrat<\/span> en els darrers anys, tot propiciant-ne la inserci\u00f3 laboral i el transvasament de coneixements a la ind\u00fastria.<\/p>\n

6. Projectes pilot<\/strong>.<\/span> No es tracta d’alterar ni d\u2019anul\u00b7lar el cicle definit per la UE per desenvolupar els plans de recuperaci\u00f3 del teixit socioecon\u00f2mic, sin\u00f3 de treballar escur\u00e7ant-ne terminis. Una f\u00f3rmula podria ser prioritzar la identificaci\u00f3 d’oportunitats i validar-les mitjan\u00e7ant proves de concepte i projectes pilot, el que redundar\u00e0 en l’assoliment:<\/p>\n

6.1.<\/span> d\u2019una estrat\u00e8gia robusta per al conjunt de la ind\u00fastria espanyola,
\n6.2.<\/span> i en l’execuci\u00f3 real de les millors oportunitats identificades.<\/span><\/p>\n

\n

Hi ha tecnologies tan virtuals que amb prou feines tenen connexi\u00f3 amb l’economia real. Si parlem seriosament de reindustrialitzaci\u00f3, cal referir-se a negocis reals amb present i futur, en qu\u00e8 la nova tecnologia ser\u00e0 un element facilitador, mai una finalitat<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

5 OPORTUNITATS AMB POTENCIAL<\/strong><\/span>
\nCinc exemples que poden donar oportunitats concretes i reals de creaci\u00f3 de riquesa per l’alt potencial que comporten s\u00f3n:<\/p>\n

1. L\u2019”Espanya Buida”<\/span><\/strong> \u00e9s un llast per a la societat que no aprofita recursos naturals en tr\u00e0nsit de degradaci\u00f3 per manca d’atenci\u00f3 (incendis, desertitzaci\u00f3, etc.) i suporta el problema social de l’aband\u00f3 de pobles amb tradici\u00f3 i cultura. Identificar en cada comunitat aut\u00f2noma, per exemple, deu ubicacions i definir\/executar-ne el necessari projecte d’equipament d’infraestructures unit a les actuacions sobre repoblament i explotaci\u00f3 dels recursos naturals (cultius, mineria, biomassa, reforestaci\u00f3, artesania, etc.), generaria un gran cas d’\u00fas de Recuperaci\u00f3 de l’Espanya Interior<\/span>. A m\u00e9s de la millora substantiva en indicadors socials (ocupaci\u00f3, serveis assistencials, noves oportunitats per a joves, etc.), ben aplicats, aquests projectes demostren que \u00e9s compatible una explotaci\u00f3 racional i sostenible dels recursos naturals amb la cura de la natura.<\/span><\/p>\n

2. L’Economia Circular<\/strong><\/span> \u00e9s una assignatura pendent que est\u00e0 carregada d’avantatges potencials: \u00e9s intensiva en m\u00e0 d’obra, respectuosa amb el medi ambient, redueix importacions en la majoria dels casos, etc. No obstant aix\u00f2, tendeix a ser vista m\u00e9s com una estrat\u00e8gia carregada de bones intencions, que com un negoci sostenible. La soluci\u00f3, com demostren altres experi\u00e8ncies a Espanya, \u00e9s “industrialitzar” l’economia circular, invertir en processos, sensors, controls, models de negoci, generaci\u00f3 d’una cultura positiva, etc.<\/p>\n

3. Nous actors.<\/span><\/strong> Tractar totes les empreses per igual nom\u00e9s pot garantir fracassos, aix\u00f2 s\u00ed, “igualitaris”. Donar suport als qui tenen idees competitives i comprom\u00eds per executar-les \u00e9s un dels fonaments de l’increment de l’ocupaci\u00f3. Un cas paradigm\u00e0tic s\u00f3n les empreses “Gaseles”<\/span>,<\/strong> que la Fundaci\u00f3 COTEC defineix com a pimes que dupliquen la seva mida en un breu per\u00edode de temps, sempre comptant amb una mida inicial m\u00ednim de deu empleats. En el seu \u00faltim informe, assenyala que, “tot i nom\u00e9s representar el 6,25% de les empreses de com a m\u00ednim deu treballadors, van ser responsables de m\u00e9s del 50% de la generaci\u00f3 neta d’ocupaci\u00f3 d’aquest segment del teixit empresarial. Van crear gaireb\u00e9 300.000 llocs de treball en termes nets entre 2016 i 2019”: identificar-les i recolzar-ne el progr\u00e9s \u00e9s una excel\u00b7lent oportunitat de reindustrialitzaci\u00f3 competitiva.<\/p>\n

4. Col\u00b7laboraci\u00f3 entre gran empresa i ind\u00fastria auxiliar.<\/strong><\/span> Nom\u00e9s pot haver-hi avantatges i sinergies, d’una sana col\u00b7laboraci\u00f3 entre tots dos: la gran, perqu\u00e8 estalvia costos i guanya en agilitat, la pime, perqu\u00e8 aconsegueix estabilitat i volum. Aquella pot ajudar a aquesta a entrar als mercats internacionals i, rec\u00edprocament, aquesta pot, mitjan\u00e7ant la seva especialitzaci\u00f3, contribuir a la innovaci\u00f3 d’aquella. Els casos d’\u00e8xit s\u00f3n nombrosos en la distribuci\u00f3 comercial i, de nou, es tractaria d’estimular aquesta f\u00f3rmula basada en el win-win<\/em>.<\/p>\n

5. Mentoria.<\/em><\/span>\u00a0<\/strong>Hi ha milers de professionals amb baixa o nul\u00b7la ocupaci\u00f3 que volen sentir-se \u00fatils. \u00c9s impensable que una societat malbarati aquest actiu de coneixements i d\u2019experi\u00e8ncies en temps dif\u00edcils. Una frase del fil\u00f2sof Pascal Bruckner ajuda a entendre el malbaratament de no comptar amb els s\u00e8niors: “Envellir \u00e9s aprendre a distingir el in\u00fatil del que \u00e9s fonamental.” Els col\u00b7legis professionals poden ser un vehicle per a dinamitzar aquests recursos (per exemple, la iniciativa de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya amb un programa pilot de mentoria, l’associaci\u00f3 AMCES, etc.). \u00c9s un moviment cada vegada m\u00e9s actiu, especialment dirigit a emprenedors. Encara que \u00a0s’enfronta als riscos propis d’una relaci\u00f3 amb arestes entre mentor i empresari o emprenedor, si es gestiona i es canalitza adequadament, ofereix avantatges a tots els intervinents.<\/p>\n

\n

\"\"No tot el que es necessita s\u00f3n ajudes. Atributs com ara lideratge, comprom\u00eds, vocaci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 o experi\u00e8ncia poden ser obtinguts en molts casos gaireb\u00e9 sense cost o compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, si hi ha la motivaci\u00f3 necess\u00e0ria.<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

CLAUS PER ACONSEGUIR-HO<\/strong><\/span>
\nCom a conclusi\u00f3, no \u00e9s una tasca ni de bon tros senzilla. Es presta a cometre errors per la magnitud del repte i la urg\u00e8ncia en l’acci\u00f3. L’Administraci\u00f3 exigeix actuar amb rigor i an\u00e0lisi que, l\u00f2gicament, faran demorar decisions i execucions. Aix\u00f2 \u00e9s \u00f2bviament assumible. El que es proposa aqu\u00ed \u00e9s una sistem\u00e0tica per optimitzar d’alguna manera metes i restriccions; si hagu\u00e9s de destacar alguna cosa seria:<\/p>\n

    \n
  • Copsar els millors experts i amb un ampli perfil professional\/representatiu <\/strong><\/span>per al disseny i l’execuci\u00f3 de les mesures que s’acordin, evitant el que en l’argot de l’assessorament s’anomena Paralysis by analysis<\/em> i, per descomptat, la mediocritat<\/span><\/strong>.<\/li>\n
  • Actuar en paral\u00b7lel, amb celeritat i encara que sigui a escala redu\u00efda, en algun dels Projectes Pilot per anar progressant i demostrar que \u00e9s possible aconseguir resultats sostenibles <\/strong><\/span>optimitzant terminis, all\u00f2 que en l\u2019argot corresponent s\u2019anomenarien quick<\/em> wins<\/em> (resultats r\u00e0pids)<\/strong>.<\/span><\/span><\/li>\n
  • Buscar all\u00f2 \u00f2ptim, fugir dels maximalismes<\/span><\/strong>, ja que metes i interessos contraposats s\u00f3n compatibles si les parts es comprometen a trobar solucions. L’ocupaci\u00f3 hauria de ser un dels indicadors que caldria maximitzar<\/span><\/strong>, per\u00f2 no a qualsevol preu: \u00e9s possible trobar f\u00f3rmules generadores d’ocupaci\u00f3 sostenible en qu\u00e8 guanyin els intervinents (ocupadors, empleats, entorn, etc.) si s’aplica una actitud oberta i col\u00b7laborativa<\/span><\/strong> destinada a aconseguir aquest guanyar-guanyar<\/span><\/strong>.<\/li>\n
  • Intel\u00b7lig\u00e8ncia vs. ajudes i subvencions<\/span><\/strong>. No tot el que es necessita s\u00f3n ajudes. Atributs com ara lideratge, comprom\u00eds, vocaci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 o experi\u00e8ncia<\/span><\/strong> poden ser obtinguts en molts casos gaireb\u00e9 sense cost o compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, si hi ha la motivaci\u00f3 necess\u00e0ria. De fet, un programa de reindustrialitzaci\u00f3 suportat per milers de milions d’euros, per\u00f2 sense la intel\u00b7lig\u00e8ncia que aqu\u00ed es propugna, obtindr\u00e0, possiblement, pobres resultats.<\/li>\n
  • Execuci\u00f3 vs. disseny del programa<\/span><\/strong>. Un altre camp que no s\u2019ha de descuidar, ja que la gravetat del problema exigeix no quedar-se en el disseny te\u00f2ric de les mesures que cal prendre, la import\u00e0ncia de les quals \u00e9s inq\u00fcestionable, per\u00f2 cal comprometre\u2019s amb la seva execuci\u00f3 i amb el control de resultats en la realitat<\/span><\/strong>: de nou, subratllem la import\u00e0ncia <\/span>del com<\/span><\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n

    Finalment, demano als intervinents que apliquin tot el seu bon fer i la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia a aconseguir resultats tangibles, i que n\u2019aparquin tot all\u00f2 secundari. La major part dels nostres problemes \u00e9s coneguda des de fa temps, aix\u00ed com les possibles solucions: el que aqu\u00ed es propugna \u00e9s assumir riscos i actuar amb agilitat sobre aix\u00f2. Es tracta de no defraudar a una societat i, molt especialment, a una generaci\u00f3 de joves desesperan\u00e7ats<\/span><\/strong>.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La Covid-19 ens ha mostrat les debilitats addicionals d\u2019una economia de serveis tan dependent dels mercats pr\u00f2xims i amb escassos recursos tangibles per afrontar les crisis de gran envergadura. En el moment actual, tot i els efectes negatius experimentats, hi ha factors positius com ara que es compti amb un ampli consens social per a l’enfortiment intel\u00b7ligent de la ind\u00fastria, un fet que brinda una oportunitat \u00fanica. Els Projectes Estrat\u00e8gics per a la Recuperaci\u00f3 i la Transformaci\u00f3 Econ\u00f2mica (PERTE) s\u00f3n uns altres pilars destacats per a la transformaci\u00f3. Arribats a aquest punt, seria un atreviment proposar alguna cosa que sigui radicalment diferent a les opinions autoritzades tant nacionals com internacionals. La meva humil intenci\u00f3, en aquest informe, \u00e9s assenyalar alguns factors cr\u00edtics perqu\u00e8 la digitalitzaci\u00f3 fructifiqui, de manera que s\u2019aconsegueixi una ind\u00fastria m\u00e9s robusta, competitiva i sostenible.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31052,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10815,10844,7713],"tags":[178,181,435,931,5568,10121],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31053"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31053"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31053\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47619,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31053\/revisions\/47619"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}