![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/0023.jpg\")
<\/h4>\n<\/h4>\nVista des de l’actualitat, som al mes de mar\u00e7 del 2030, l’\u00faltima d\u00e8cada ha presentat dos grans reptes a la formaci\u00f3. El primer, ha calgut formar, a marxes for\u00e7ades, a la gent per accedir al 80% dels nous llocs de treball creats. El segon, un dels reptes de l’Agenda 2030, signada el 2015 pels 193 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n, consistia a assegurar l’acc\u00e9s igualitari d’homes i dones a una formaci\u00f3 t\u00e8cnica, professional, superior i universit\u00e0ria de qualitat. En tots dos casos, s’han vist aven\u00e7os, per\u00f2 la formaci\u00f3 continua quarterada. Les difer\u00e8ncies de poder adquisitiu, regi\u00f3 de proced\u00e8ncia, religi\u00f3 o cultura i g\u00e8nere segueixen frenant la majoria dels esfor\u00e7os.<\/strong><\/p>\n JOSEP-FRANCESC VALLS. <\/strong><\/span>Distinguished professor<\/em> UPF-BSM. Director de la C\u00e0tedra d\u2019escenaris de futur retail<\/em>, turisme i serveis.<\/strong><\/p>\n El mercat ha destru\u00eft, en menys de deu anys, milions de llocs de treball, mentre uns altres tants i molts m\u00e9s han aparegut com a noves posicions ofertes: responsables d’inform\u00e0tica en el n\u00favol; analistes de big data<\/em>; experts en ciberseguretat, en Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, en realitat augmentada, en robots, en drons o en automatitzaci\u00f3; processadors de text, veu, imatge; gestors d’e-commerce<\/em> i tr\u00e0fic digital; virtuosos del dibuix, disseny i modelatge en 3D i 4D; formadors i desenvolupadors de blockchain<\/em>. Aquesta \u00e9s una mostra redu\u00efda de la llarga lletania d’ofertes de treball actuals. Per\u00f2 persisteix el desequilibri entre els diferents nivells formatius d’aquest pa\u00eds. Van desapar\u00e8ixer, al seu moment, les universitats laborals, per anacr\u00f2niques, i les escoles de mestratge, en nom de la modernitzaci\u00f3, per\u00f2 les funcions que aquelles desenvolupaven no van millorar en els nous centres d\u2019FP. No obstant aix\u00f2, les universitats s’han engrandit com a temples del saber i del progr\u00e9s, i els seus t\u00edtols de grau, m\u00e0ster i doctorat resplendeixen en l’univers formatiu. L’FP, eterna n\u00favia desitjada, va quedar relegada per l’escassetat de recursos invertits i per l’opacitat que la seva imatge despr\u00e8n. Poc ha variat en deu anys.<\/p>\n Reuni\u00f3 a casa. Els assistents a la tert\u00falia dels dijous han rebut amb diversos dies d’antelaci\u00f3 un petit dossier amb els seg\u00fcents informes: 1) retalls de les queixes dels empresaris espanyols perqu\u00e8 es veuen obligats a buscar perfils digitals intermedis fora de pa\u00eds; 2) document Marc Europeu de Qualificacions per a l’aprenentatge permanent, del Parlament Europeu del 2017, fa ja tretze anys; i 3) evoluci\u00f3 de la taxa d’escolaritzaci\u00f3 de l\u2019FP de grau mitj\u00e0, que segueix entre les pitjors d’Europa. La pregunta d’arrencada: comparant els mapes europeus de qualificacions entre 2020-2030, resulta que es mant\u00e9 l’excedent de titulats en els nivells m\u00e9s elevats, 7, 8 i 9 corresponents als graus, als m\u00e0sters i als doctorats, mentre es troben a faltar els formats en els nivells 5 i 6, FP mitjana i, sobretot, superior. Qu\u00e8 cal fer?<\/p>\n CENTRES DE NOU ENCUNY<\/strong><\/span> FP: LA VENTAFOCS SEGUEIX SENSE SABATA<\/strong><\/span> \u2013Ens enfrontem \u2013diu\u2013 a l’etern maniqueisme entre estudiar i treballar, entre la carrera i l’ofici, i entre el treball manual i la resta. Aplaudiments per als primers valors, imatge social negativa per als segons. Per\u00f2, despr\u00e9s, molts universitaris es veuen obligats a amagar la seva formaci\u00f3 real per accedir a llocs de treball de menor qualificaci\u00f3, mentre que els que han estudiat FP obtenen sortides professionals airoses adequades a all\u00f2 que han apr\u00e8s i salaris dignes. Un alt c\u00e0rrec ministerial d’Educaci\u00f3 convidat, recentment jubilat, afegeix:<\/p>\n \u2013Tots els governs ens hem omplert la boca de lloances a l\u2019FP, per\u00f2 hem avan\u00e7at molt poc en la creaci\u00f3 de les places suficients i els cursos nous i indispensables que reclamen alhora l’inter\u00e8s de les noies i nois i les demandes de mercat. A pa\u00efsos com Alemanya o Holanda, es cobreixen actualment el 85% de les places d\u2019FP ofertes, mentre que a Espanya nom\u00e9s s’arriba a la meitat. En deu anys, tot just hem aconseguit passar del 33 al 50%. El m\u00e9s dolor\u00f3s \u00e9s que seguim figurant entre les pitjors taxes d’escolaritzaci\u00f3 en FP de grau mitj\u00e0. A on van amb aquest bagatge formatiu els nois i noies que fracassen en el grau b\u00e0sic o en el mitj\u00e0? DE KINSHASA A LA COSTA EST AMERICANA<\/strong><\/span> Havia rebut amb antelaci\u00f3 la llista dels assistents al curs nord-americ\u00e0, els seus curr\u00edculums i contactes. En el n\u00favol. Va poder avan\u00e7ar-los el material i els objectius docents de cada sessi\u00f3, els casos, els articles. Els grups de treball estaven creats i abans del primer role-playing<\/em> cadascun d’ells coneixia quina posici\u00f3 hauria de defensar i quin seria el seu grup de treball. L’aula era espaiosa, lluminosa, disposava de ventilaci\u00f3 autom\u00e0tica i donava a un jard\u00ed amb gespa, al qual podia accedir cada hora i mitja per relaxar-se, estirar les cames o beure algun refresc; era una aula mirall, que va permetre la participaci\u00f3 hologr\u00e0fica dels alumnes online<\/em> i de diversos empresaris que van explicar el seu cas. Cada alumne disposava de prou espai a l’aula i una taula amb el seu nom. Vista des de l’actualitat, som al mes de mar\u00e7 del 2030, l’\u00faltima d\u00e8cada ha presentat dos grans reptes a la formaci\u00f3. El primer, ha calgut formar, a marxes for\u00e7ades, a la gent per accedir al 80% dels nous llocs de treball creats. El segon, un dels reptes de l’Agenda 2030, signada el 2015 pels 193 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n, consistia a assegurar l’acc\u00e9s igualitari d’homes i dones a una formaci\u00f3 t\u00e8cnica, professional, superior i universit\u00e0ria de qualitat. En tots dos casos, s’han vist aven\u00e7os, per\u00f2 la formaci\u00f3 continua quarterada. Les difer\u00e8ncies de poder adquisitiu, regi\u00f3 de proced\u00e8ncia, religi\u00f3 o cultura i g\u00e8nere segueixen frenant la majoria dels esfor\u00e7os.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":31255,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10846,12,10816,7418],"tags":[242,895,931,5557,7768],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31259"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31259"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47610,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31259\/revisions\/47610"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31255"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\nEntre aquelles universitas<\/em> de magistri<\/em> i scolares<\/em> dels segles XII i XIII, amb facultats d’Arts liberals on s’ensenyava gram\u00e0tica, ret\u00f2rica i dial\u00e8ctica, i les comunitats d’aprenentatge presencial i en l\u00ednia del 2030, han transcorregut molt m\u00e9s que vuit segles. El concepte de centre formatiu s’est\u00e9n a una \u00e0mplia gamma d’espais dedicats a la creaci\u00f3, transmissi\u00f3 i interactivitat del coneixement que s’ofereix despr\u00e9s de l’ESO. Aquestes s\u00f3n les caracter\u00edstiques actuals adaptades a cada nivell:<\/p>\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/ICONO-1.jpg\")
El mercat ha destru\u00eft, en menys de deu anys, milions de llocs de treball, mentre uns altres tants i molts m\u00e9s han aparegut com a noves posicions ofertes<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nA Espanya, les carreres universit\u00e0ries, els m\u00e0sters i els doctorats han gaudit sempre d’un enorme prestigi, mentre que l’FP, que forma part dels nivells inferiors, ha estat la ventafocs. Despr\u00e9s de l\u2019ESO, les fam\u00edlies consideren que el batxillerat \u00e9s per als llestos, per als que progressaran, per als que obtindran prestigi i diners, i l\u2019FP, per al contrari.
\nQui ha obert el di\u00e0leg \u00e9s la soci\u00f2loga de cap\u00e7alera de la tert\u00falia. prossegueix:<\/p>\n
\n\u2013Una situaci\u00f3 disl\u00e8xica i, a m\u00e9s, cara \u2013afegeixo\u2013.
\n\u2013Poc ha evolucionat aquesta dualitat durant els deu \u00faltims anys \u2013interv\u00e9 l’amic expert en formaci\u00f3 professional\u2013. Per cobrir les necessitats dels nous llocs de treball ara, es plantejava l\u2019any 2021 d\u2019incrementar el 65% el nombre de professionals de formaci\u00f3 professional mitjana i el 35%, de grau superior i universit\u00e0ria. Doncs b\u00e9, gaireb\u00e9 no s’ha cobert la meitat dels primers, mentre fa quatre anys es va arribar als segons. Segueixen sobrant universitaris \u2013que acaben emigrant\u2013 i falten els formats en FP \u2013que s\u00f3n buscats fora\u2013.<\/p>\n
\n\u2013\u00c9s una bona i trista pregunta \u2013afegeix la soci\u00f2loga\u2013. Si l\u2019any 2020 la taxa desocupaci\u00f3 juvenil a Espanya s’acostava al 41%, deu anys despr\u00e9s nom\u00e9s s’ha redu\u00eft 10 punts: un de cada tres joves segueix sense feina, s\u00f3n ni-nis i vegeten expulsats del mercat laboral, molt lluny de les taxes assolides per Alemanya (3%, enfront del 6% el 2020), Holanda (4%, enfront del 9% del 2020).
\n\u2013Omplir el buit de l’FP es converteix en una tasca indispensable per millorar el conjunt de la formaci\u00f3 \u2013repr\u00e8n l’expert\u2013. L’FP Dual alemanya obliga els alumnes a intercalar els dos anys de formaci\u00f3 amb pr\u00e0ctiques remunerades a les empreses. Doncs b\u00e9, en l’actualitat, prop del 80% d’aquests estudiants \u2013un 10% m\u00e9s que el 2020\u2013 hi s\u00f3n contractats; a Espanya no se supera el rid\u00edcul 10% \u2013enfront del 0,4% del 2020\u2013. A Holanda, els estudiants d’FP s\u00f3n primats si obtenen el diploma en deu anys.
\n\u2013Per qu\u00e8 no avancem tan r\u00e0pid com Alemanya o Holanda? \u2013pregunto ing\u00e8nuament\u2013.
\n\u2013Per dos aspectes clau \u2013interv\u00e9 novament l’expert\u2013. Un, el tutor alemany resulta decisiu en els continguts, en l’elecci\u00f3 de l’empresa per a les pr\u00e0ctiques i en els primers passos laborals, mentre que aqu\u00ed aquesta figura queda difuminada. I l’altre aspecte a considerar \u00e9s que, all\u00e0, la pr\u00e0ctica \u00e9s sempre remunerada; aqu\u00ed, la casu\u00edstica obre el cam\u00ed a la picaresca en les funcions i remuneracions dels aprenents i becaris. Les patronals, com Pimec, estan treballant en la bona l\u00ednia: refor\u00e7ar el tutor perqu\u00e8 gui\u00ef les primeres passes de l’estudiant a l’empresa i que aquestes els remunerin adequadament.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/ICONO-TENDENCIAS.jpg\")
Per cobrir les necessitats dels nous llocs de treball, es plantejava l\u2019any 2021 d\u2019incrementar el 65% el nombre de professionals de Formaci\u00f3 Professional mitjana i el 35%, de grau superior i universit\u00e0ria. Doncs b\u00e9, gaireb\u00e9 no s’ha cobert la meitat dels primers, mentre fa quatre anys es va arribar als segons. Segueixen sobrant universitaris i falten persones formades en FP<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nEl vell professor ha pogut con\u00e8ixer de primera m\u00e0 en els \u00faltims mesos les dues cares de la moneda. Va ser convidat a impartir dos microcr\u00e8dits \u2013cursos de menys de 60 hores\u2013 sobre la mateixa mat\u00e8ria. Un, a Kinshasa, la capital de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de Congo. L’altre, a la Costa Est dels Estats Units. Totes dues universitats, privades, regentades per una orde religiosa, a les aules de la qual havia tingut l’oportunitat de rebre el mateix enc\u00e0rrec onze anys abans, el 2019.
\nLi van demanar que arrib\u00e9s una hora abans per provar l’equip de so, portat expressament des de l’altra punta de la capital congolesa. Servia per a la missa dominical del cardenal, per a la inauguraci\u00f3 d’un acte per part del ministre de torn o per una personalitat internacional i per als grans esdeveniments. A l\u2019aula, hi feia molta calor; era en un petit edifici de tova, sense portes ni finestres. Amb poca llum a la meitat de l\u2019estan\u00e7a i penombra a la resta, entre les taules de diferent fam\u00edlia<\/em> mal repartides per la sala. Un micr\u00f2fon de m\u00e0 el va ajudar a sobreposar-se al soroll dels vells ventiladors perqu\u00e8 les explicacions que anava desgranant arribessin al grup d’alumnes compost per nombrosos empresaris, excel\u00b7lents cooperants i alguns ministres, que acabava de con\u00e8ixer. El projector de primera generaci\u00f3 i la pantalla plegable mostraven les transpar\u00e8ncies als que hi estaven m\u00e9s a prop. Les latrines no disposaven d’aigua. La mateixa impressi\u00f3 d’amabilitat i afecte, la mateixa sala que deu anys abans.<\/p>\n\n
Amb onze anys de difer\u00e8ncia, es mant\u00e9 el mateix gap entre el nord i el sud en les condicions de la doc\u00e8ncia, que afecten a la dispar repercussi\u00f3 en els alumnes<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nDespr\u00e9s de les dues experi\u00e8ncies docents impartint els mateixos continguts, la conclusi\u00f3 va ser la seg\u00fcent: amb onze anys de difer\u00e8ncia, es mant\u00e9 el mateix gap entre el nord i el sud en les condicions de la doc\u00e8ncia, que afecten a la dispar repercussi\u00f3 en els alumnes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"