{"id":31471,"date":"2021-07-14T09:20:27","date_gmt":"2021-07-14T07:20:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/06\/22\/robert-kaplan-y-robin-cooper-una-promesa-que-no-se-cumplio\/"},"modified":"2025-06-06T10:02:48","modified_gmt":"2025-06-06T08:02:48","slug":"robert-kaplan-y-robin-cooper-una-promesa-que-no-se-cumplio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/07\/14\/robert-kaplan-y-robin-cooper-una-promesa-que-no-se-cumplio\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 Milton Friedman es va equivocar?<\/span> El liberalisme econ\u00f2mic, q\u00fcestionat."},"content":{"rendered":"

\"\"Des que el Nobel d\u2019Economia Milton Friedman va establir la seva doctrina que afirma que “la responsabilitat social de les empreses \u00e9s augmentar els beneficis”, l’accionista va prendre el control de l’economia mundial i va buscar els majors rendiments (per augmentar la riquesa general). Avui dia, per\u00f2, \u00e9s obvi que aquesta doctrina est\u00e0 danyant profundament les corporacions que continuen mantenint aquesta creen\u00e7a. Si analitzem els esc\u00e0ndols empresarials mundials, podem observar que la majoria estan relacionats amb errors en el judici corporatiu i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, amb el sentit restrictiu de la finalitat corporativa imposada per Milton Friedman (i la seva escola) centrada en la maximitzaci\u00f3 del valor nom\u00e9s per a l\u2019accionista. Aquesta imprud\u00e8ncia ha privilegiat la recerca de les m\u00e9s estretes mesures financeres de rendiment per sobre dels fonaments, tamb\u00e9 pel que fa a la seguretat (per exemple, Boing, Volswaken, BP etc.) i els controls ambientals (Total, General Motors, Apple, etc.).<\/strong><\/p>\n

Text: Wafa Khlif<\/span><\/h4>\n

Wafa Khlif. Phd, professora de cost management a TBS Business School.<\/strong><\/p>\n

\n

UN MODEL ENFOCAT CAP EL BENESTAR<\/strong><\/span>
\nEn la cultura econ\u00f2mica, la icona que encarna una visi\u00f3 liberal de l’economia \u00e9s Milton Friedman. El liberalisme econ\u00f2mic es construeix en la (conservadora i de dretes) Escola de Chicago, que va influir en les pol\u00edtiques monet\u00e0ries dels Estats Units a partir del 1979, i que tamb\u00e9 va influir en les pol\u00edtiques econ\u00f2miques del Banc Mundial a partir de mitjans del 1980. El seu enfocament \u00e9s el benestar de cada individu.
\nL\u2019obra Capitalismo y Libertad<\/em> (1962), de Milton Friedman, va ajudar a definir una visi\u00f3 estreta de la llibertat i de la democr\u00e0cia com a dependents dels individus, de les empreses i dels mercats.<\/p>\n

UNA VISI\u00d3 POLITICA I ELITISTA DEL “MERCAT COM A DARRER \u00c0RBITRE<\/strong><\/span>
\nDerivant del pensament de Friedman, l’economista Michael Cole Jensen, especialista en efici\u00e8ncies dels mercats financers, afirma que “el mercat de valors \u00e9s sempre, axiom\u00e0ticament, l’\u00faltim \u00e0rbitre del b\u00e9 social”. Aquesta “observaci\u00f3 cient\u00edfica” va emp\u00e8nyer l’economia nord-americana a portar a l’extrem el finan\u00e7ament de les corporacions.
\nL’inter\u00e8s immediat de cada capitalisme nacional canvia llavors per complet. Es pot considerar que les “elits” econ\u00f2miques mai no han perdut realment la partida en el joc pol\u00edtic, i no van tenir cap dificultat a llan\u00e7ar aquesta ideologia que fomenta l’enriquiment mundial, sense tenir en compte la bretxa de desigualtat que s\u2019esdev\u00e9 amb aquesta riquesa. Aix\u00ed, van pressionar els gerents (els CEO) que els donaven servei, mentre mantenien la companyia viva per extreure\u2019n el m\u00e0xim de rendiment. En donar als executius una gran participaci\u00f3 personal en el preu de les accions de l’empresa, els van induir a fer el que calgu\u00e9s per fer apujar (cr\u00e9ixer) aquest preu.<\/p>\n

IMPLICACIONS REALS<\/strong><\/span>
\nLes conseq\u00fc\u00e8ncies per a l’economia i la societat occidental d’aquest creixent comprom\u00eds dels mercats, de les empreses i dels executius amb l’inter\u00e8s propi il\u00b7limitat van ser, tamb\u00e9, l’augment de la desocupaci\u00f3, de la pobresa i de la desigualtat, que va comen\u00e7ar a desfigurar les, en altres temps, pr\u00f2speres comunitats industrials.
\n“El gener del 2019, les 465 companyies de l’\u00cdndex S&P 500 que havien cotitzat p\u00fablicament entre els anys 2009 i 2018, havien gastat, durant aquesta d\u00e8cada, 4,3 bilions de d\u00f2lars en recompres, el que equival a un 52% dels ingressos nets, i 3,3 bilions de d\u00f2lars en dividends, un 39% addicional dels ingressos nets”, afirmen W. Lazonick, M.E. Sakinc i M. Hopkins, economistes de l’Academic-Industry Research Network. I Europa est\u00e0 seguint aquest” model\u201d.<\/p>\n

\n

\"\"En donar als executius una gran participaci\u00f3 personal en el preu de les accions de l’empresa, els van induir a fer el que calgu\u00e9s per fer apujar (cr\u00e9ixer) aquest preu<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

LA PARADOXA DEL BENESTAR <\/strong><\/span>
\nNo obstant aix\u00f2, aquesta fam\u00edlia de pensament va aconseguir establir-se a finals de segle com un veritable sentit com\u00fa. Per\u00f2 l’estiu del 2008, “tot l’edifici intel\u00b7lectual es va ensorrar”, va dir Alan Greenspan, expresident de la Reserva Federal dels EUA, durant les audi\u00e8ncies parlament\u00e0ries que van seguir el coma financer mundial.
\nAra, com que cada dia sembla que assistim a un nou esc\u00e0ndol comercial, podem veure el fatal efecte de la teoria: un sistema que recompensa generosament els executius per l’\u00e8xit, els tempta, at\u00e8s que controlen molta de la informaci\u00f3 disponible per als interessats externs, a fabricar-ne l’aparen\u00e7a. Comptabilitat agressiva, transaccions fict\u00edcies que inflen les vendes, costi el que costi. Qui es beneficia realment del benestar?<\/p>\n

CONCLUSI\u00d3. LA RECERCA DEL BENESTAR O LA RECERCA DEL PODER<\/strong><\/span>
\n“Obeeixi la llei i faci el que sigui que maximitzi els beneficis o produeixi el major valor per als accionistes” \u00e9s la resposta est\u00e0ndard que va donar Friedman per elevar la riquesa global i el benestar. Aquesta l\u00f2gica i les institucions que la reforcen (mercats competitius i estat de dret) han transformat el m\u00f3n i han sumit en la pobresa a milers de milions de persones.
\nMalgrat aix\u00f2, la pregunta mereix una altra perspectiva: per qu\u00e8 l’accionista ha de tenir la prioritat sobre la resta dels actors empresarials?
\nLa reflexi\u00f3 ens convida a reconsiderar el treball com a base empresarial, sent el capital i l’empresa els actors econ\u00f2mics, per\u00f2 que es mouen en un \u00e0mbit natural i social. Les finances sostenibles s\u00f3n les que presenten una soluci\u00f3 real.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h1>\n

El benefici empresarial com a requisit per a la superviv\u00e8ncia de l\u2019empresa<\/strong><\/span><\/h1>\n

Text: \u00c0ngels Roqueta. <\/span><\/h4>\n

PhD, s\u00f2cia de COMPAS PROFESSIONAL EXPERTISE SL.<\/strong><\/p>\n

Si analitzem les empreses que han liquidat, tancat o s’han vist immerses en una situaci\u00f3 de concurs de creditors, a gaireb\u00e9 la majoria de casos, la seva traject\u00f2ria ve marcada per: p\u00e8rdues continuades, augment de l’endeutament, manca de confian\u00e7a dels creditors i dels prove\u00efdors, manca de confian\u00e7a dels seus inversors i, segurament, del mercat.
\nNom\u00e9s determinades empreses de car\u00e0cter p\u00fablic o de sectors considerats estrat\u00e8gics poden sobreviure mantenint p\u00e8rdues continuades. Alguna d’elles, en la seva informaci\u00f3 anual, en comptes de “p\u00e8rdues” utilitzen l’eufemisme de “resultats pendents de subvenci\u00f3”, i esperen que les administracions (\u00e9s a dir, el contribuent) aportin els recursos econ\u00f2mics per mantenir-se a la superf\u00edcie. En elles, els decisors pol\u00edtics entenen que han d’aportar recursos p\u00fablics per la seva funci\u00f3 social: manteniment de llocs de treball o de posici\u00f3 estrat\u00e8gica o de producte en el mercat.
\nEn aquests casos, la pregunta seria: \u00e9s \u00e8tic que s’aportin recursos p\u00fablics i, per tant, de tots els ciutadans, per al manteniment d’un servei o per a la fabricaci\u00f3 d’uns productes pels quals el mercat no accepta de pagar el preu just? Quina implicaci\u00f3, quina responsabilitat i quins incentius han de tenir els directius d’aquestes companyies perqu\u00e8 s’enfoquin o s’esforcin a millorar o a canviar aquesta situaci\u00f3?<\/p>\n

LA GESTI\u00d3 DE COMPANYIES AMB ALTES EXPECTATIVES DE BENEFICIS<\/strong><\/span>
\n\"\"En el pol oposat, hi podem trobar empreses amb un benefici o amb unes expectatives de benefici per sobre del nivell de mercat. En aquests casos, la tend\u00e8ncia dels gestors de fons o dels inversors \u00e9s de voler participar-hi, i, per aix\u00f2, es fomenten mecanismes que inciten i fomenten la seva entrada com a accionistes.
\nAquests fons i els seus directius, que busquen la maximitzaci\u00f3 del valor per als seus inversors, voldran entrar dins de la companyia amb plantejaments financers a curt termini. La seva visi\u00f3 \u00e9s entrar a la companyia, potenciar totes les accions que facin accelerar-ne el creixement (financer) i procedir a la desinversi\u00f3\/venda en el termini de temps m\u00e9s curt possible. I per aix\u00f2, els instruments jur\u00eddics del “tag along” i “drag along” formen part del dia a dia d’aquestes companyies. Aquesta visi\u00f3 a curt termini perjudica la superviv\u00e8ncia de l’empresa i, per tant, dels seus empleats i dels beneficis socials que aporta via impostos.<\/p>\n

CONCLUSI\u00d3<\/strong><\/span>
\nLa recerca directa del benefici particular del directiu o del gerent d’una empresa, com m\u00e9s allunyat de l’entorn (laboral, social, ciutad\u00e0) estigui, m\u00e9s allunyat estar\u00e0 del b\u00e9 com\u00fa que aporten les empreses a la societat.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des que el Nobel d\u2019Economia Milton Friedman va establir la seva doctrina que afirma que “la responsabilitat social de les empreses \u00e9s augmentar els beneficis”, l’accionista va prendre el control de l’economia mundial i va buscar els majors rendiments (per augmentar la riquesa general). Avui dia, per\u00f2, \u00e9s obvi que aquesta doctrina est\u00e0 danyant profundament les corporacions que continuen mantenint aquesta creen\u00e7a. Si analitzem els esc\u00e0ndols empresarials mundials, podem observar que la majoria estan relacionats amb errors en el judici corporatiu i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, amb el sentit restrictiu de la finalitat corporativa imposada per Milton Friedman (i la seva escola) centrada en la maximitzaci\u00f3 del valor nom\u00e9s per a l\u2019accionista. Aquesta imprud\u00e8ncia ha privilegiat la recerca de les m\u00e9s estretes mesures financeres de rendiment per sobre dels fonaments, tamb\u00e9 pel que fa a la seguretat (per exemple, Boing, Volswaken, BP etc.) i els controls ambientals (Total, General Motors, Apple, etc.).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31467,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,11,5057],"tags":[180,1940,10178,10179,113],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31471"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31471"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46100,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31471\/revisions\/46100"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}