{"id":319,"date":"2014-02-27T10:00:13","date_gmt":"2014-02-27T09:00:13","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=319"},"modified":"2015-01-19T19:03:41","modified_gmt":"2015-01-19T18:03:41","slug":"barcelona-per-terra-mar-i-aire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/02\/27\/barcelona-per-terra-mar-i-aire\/","title":{"rendered":"Barcelona, per terra, mar i aire"},"content":{"rendered":"
Una ciutat com Barcelona, que any rere any registra nous r\u00e8cords com a destinaci\u00f3 tur\u00edstica preferida, requereix d\u2019unes infraestructures que optimitzin la gesti\u00f3 del flux de passatgers, funci\u00f3 que exerceixen habitualment el port i aeroport. Al mateix temps, tamb\u00e9 cal que disposi d\u2019una xarxa de transports p\u00fablics al nivell de les principals ciutats d\u2019Europa quant a qualitat, fiabilitat, confort, innovaci\u00f3 i disponibilitat.<\/h5>\n
<\/p>\n
La situaci\u00f3 de Barcelona la fa un enclau fonamental, no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit tur\u00edstic, sin\u00f3 tamb\u00e9 empresarial i comercial.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/ SHUTTERSTOCK.<\/figcaption><\/figure>\n
Esther Escol\u00e1n<\/strong><\/p>\n
Tal com es despr\u00e8n de les dades publicades el passat mes de novembre per Turisme de Barcelona, la Ciutat Comtal \u00e9s una de les habituals entre els principals circuits tur\u00edstics internacionals. No en va, entre el 1993 i el 2013 Barcelona ha rebut un total de 100 milions de turistes, entre aquells que han viatjat per vacances i els que ho han fet per negocis, el que representa un increment del 438% i d\u2019un 95%, respectivament, durant aquest mateix per\u00edode de temps. \nLa ubicaci\u00f3 de Barcelona, al sud d\u2019Europa, com a principal porta d\u2019acc\u00e9s des del continent afric\u00e0 i amb una situaci\u00f3 privilegiada dins de l\u2019arc mediterrani, fa que ja no nom\u00e9s el tr\u00e0nsit tur\u00edstic tingui un paper fonamental en el si de la ciutat, sin\u00f3 que Barcelona esdevingui un indret clau a l\u2019hora d\u2019establir rutes empresarials o comercials a nivell mundial. Una ciutat d\u2019aquesta envergadura, per tant, \u00e9s obvi que necessita uns mitjans de transport i d\u2019unes infraestructures que garanteixin una \u00f2ptima resposta a les necessitats de mobilitat dels seus residents, visitants i comerciants, aquells que tant beneficien l\u2019economia catalana i que troben en l\u2019aeroport de Barcelona-El Prat i en el port de la ciutat dues portes d\u2019entrada de primer nivell.<\/p>\n
Infraestructures en creixement<\/strong><\/h2>\n
Amb m\u00e9s de 35 milions de passatgers durant el 2013, l\u2019aeroport de la ciutat comtal ha enregistrat un nou r\u00e8cord, recolzat significativament pels passatgers intercontinentals \u2013els quals han augmentat un 11,2%\u2013 i europeus (un 3,4% m\u00e9s). El transport de mercaderies per aire tamb\u00e9 va enlairar-se<\/em> l\u2019any passat un 3,9% respecte al 2012, fins a assolir les 100.000 tones. L\u2019aer\u00f2drom barcelon\u00ed, on operen algunes de les companyies m\u00e9s importants del m\u00f3n, com Qatar Airways, Emirates o Singapore Airlines, ofereix m\u00e9s de 150 rutes a\u00e8ries i pot arribar a processar 55 milions d\u2019usuaris i fins a 90 operacions per l\u2019hora.<\/p>\n
\n
Amb m\u00e9s de 35 milions de passatgers, l\u2019aeroport ha enregistrat un nou r\u00e8cord durant aquest passat 2013<\/h2>\n<\/blockquote>\n
El port de Barcelona, l\u2019altra via principal d\u2019acc\u00e9s, va enregistrar 2,5 milions de creueristes l\u2019any 2012. El seu president , Sixte Cambra, apunta que \u201cel fet que Barcelona es trobi en una ruta mar\u00edtima de ciutats tur\u00edsticament atractives esdev\u00e9 fonamental.\u201d Tamb\u00e9 \u00e9s clau el paper de la comunitat portu\u00e0ria, que han situat la infraestructura catalana com a primer port de creuers d\u2019Europa i quart port base de m\u00f3n. Tenint en compte que en un sol dia poden arribar a passar per les terminals de creuers fins a 30.000 passatgers, \u201cla seguretat, la qualitat del servei i unes infraestructures en constant actualitzaci\u00f3 \u00e9s el que, en definitiva, valoren els operadors i els passatgers\u201d, destaca Cambra. Una tasca tamb\u00e9 present pel que fa al transport de mercaderies, un dels altres objectius prioritaris de l\u2019Autoritat Portu\u00e0ria.
L\u2019aeroport de Barcelona-El Prat ofereix m\u00e9s de 150 rutes a\u00e8ries i pot processar fins a 90 operacions per l\u2019hora. \/ SHUTTERSTOCK.<\/figcaption><\/figure><\/p>\n
De portes endins i cap a fora<\/strong><\/h2>\n
Pel que fa a la seva xarxa vi\u00e0ria, la ciutat de Barcelona compta amb diferents tipus de vies que es divideixen entre les vies b\u00e0siques (o de gran capacitat) i les secund\u00e0ries. En el cas de les rondes, les velocitats m\u00e0ximes oscil\u00b7len entre els 60 i els 80 km\/h, i configuren un cintur\u00f3 que garanteix una mobilitat r\u00e0pida a l\u2019entorn de la ciutat. A dins compta amb vies b\u00e0siques de gran capacitat amb velocitats m\u00e0ximes de 50 km\/h (exceptuant els t\u00fanels) que creuen Barcelona de manera transversal en els seus diferents eixos. Finalment, la capital catalana tamb\u00e9 compta amb una xarxa secund\u00e0ria, que inclou tots aquells carrers que no s\u00f3n vies b\u00e0siques, i on es procura que el tr\u00e0nsit circuli a menys velocitat. \u201cTots aquest elements permeten gestionar el tr\u00e0nsit d\u2019una ciutat com Barcelona i compaginar els despla\u00e7aments dels vehicles a motor amb la vida di\u00e0ria dels ciutadans\u201d, explica el regidor de Mobilitat de l\u2019Ajuntament de Barcelona, Eduard Freixedes, qui cita, com a aspectes prioritaris del govern municipal, \u201cl\u2019efici\u00e8ncia de la mobilitat motoritzada i la millora de la seguretat vi\u00e0ria, aix\u00ed com l\u2019optimitzaci\u00f3 de la xarxa de transport p\u00fablic de superf\u00edcie, a partir d\u2019un model basat en una trama ortogonal d\u2019autobusos, i de la distribuci\u00f3 urbana de mercaderies, per tal de compaginar aquesta activitat amb els despla\u00e7aments ciutadans\u201d. \nAix\u00ed mateix, la capital catalana esdev\u00e9 l\u2019epicentre de la xarxa de carreteres que recorren Catalunya i que la connecten amb altres ciutats importants com ara Vilafranca del Pened\u00e8s, Vilanova i la Geltr\u00fa, Igualada, Manresa, Terrassa, Sabadell, Granollers o Matar\u00f3, entre d\u2019altres. D\u2019altra banda, les autopistes AP-7 i AP-2 connecten la Ciutat Comtal amb les altres tres prov\u00edncies catalanes \u2013Girona, Tarragona i Lleida\u2013 i cal fer refer\u00e8ncia tamb\u00e9 a les autovies i altres vies r\u00e0pides amb les qu\u00e8 compta, com els t\u00fanels de Vallvidrera, els de Barcelona Cad\u00ed o els del Garraf.<\/p>\n
Transport p\u00fablic<\/strong><\/h2>\n
Per a aquells que vulguin aparcar el cotxe i \/o la moto en els seus despla\u00e7ament s quotidians , Barcelona compta amb una extensa xarxa de metro i d\u2019autobusos que connecta els diferents barris de la ciutat, i una de ferrocarrils i trens regionals que l\u2019enlla\u00e7a amb les seves comarques i poblacions m\u00e9s properes. En paraules de Freixedes, \u201cel transport p\u00fablic \u00e9s una prioritat i una eina de mobilitat sostenible que s\u2019ha de seguir promocionant i fomentant per tal d\u2019augmentar la quota modal d\u2019usuaris.\u201d<\/p>\n
\n
Amb la posada en marxa del Bicing, s\u2019ha passat dels 86.406 despla\u00e7aments diaris en bicicleta del 2007 als 124.333 actuals<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Un altre dels organismes que vetlla pel bon funcionament dels transports p\u00fablics de la ciutat \u00e9s l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB). El vicepresident de Transports i Mobilitat de l\u2019entitat, Antoni Poveda, destaca que el nivell de qualitat del transport p\u00fablic metropolit\u00e0 es considera \u201cmolt satisfactori\u201d i posa com a exemples tots els autobusos que circulen al voltant de la ciutat, \u201cde plataforma baixa i molt accessibles\u201d, i el material m\u00f2bil, \u201crelativament nou i amb una antiguitat mitjana de sis i nou anys pel que fa als autobusos i el metro, respectivament\u201d. En aquest sentit, els principals factors amb qu\u00e8 ha de complir el Pla Metropolit\u00e0 de Mobilitat Urbana, que encap\u00e7ala l\u2019AMB, s\u00f3n la seguretat, la sostenibilitat, l\u2019efici\u00e8ncia i l\u2019accessibilitat. \nFinalment, un altre mitj\u00e0 que s\u2019ha fet un lloc propi des de la seva posada en marxa, l\u2019any 2007, \u00e9s el Bicing, un transport urb\u00e0 basat en l\u2019\u00fas compartit de la bicicleta que ha suposat un fort impuls a la mobilitat sobre dues rodes a l\u2019interior de la ciutat, tant quant al servei p\u00fablic del Bicing com quant a les bicicletes privades; aix\u00ed, s\u2019ha passat dels 86.406 despla\u00e7aments diaris de l\u2019any 2007 als 124.333 actuals. \n <\/p>\n
\n
\n\n
\n
\u00a0El tramvia, emblema de Barcelona<\/strong><\/span><\/th>\n<\/tr>\n
\n
<\/td>\n
L\u2019any 2000, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB) va decidir recuperar el tramvia, un dels mitjans de transport m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat durant d\u00e8cades. Per qu\u00e8 la Ciutat Comtal va seguir l\u2019exemple d\u2019altres com Madrid, Dubl\u00edn, Montpellier o Rotterdam? \u201cPerqu\u00e8 l\u2019eix del Baix Llobregat \u2013Cornell\u00e0, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, etc.\u2013, on cada cop es concentrava una major densitat de poblaci\u00f3, patia un important d\u00e8ficit de transport p\u00fablic\u201d, explica el director de TRAM, Javier Vizca\u00edno. Els autobusos que cobrien la zona no aconseguien satisfer la demanda, ra\u00f3 per la qual calia un mitj\u00e0 de transport m\u00e9s potent i que requer\u00eds una inversi\u00f3 petita: el tramvia. Catorze anys despr\u00e9s, tant la l\u00ednia del Llobregat com la del Bes\u00f2s han<\/td>\n
superat les expectatives, ja que, a banda de millorar notablement la mobilitat d\u2019ambdues zones, es tracta del transport p\u00fablic millor valorat pels ciutadans. Els factors que marquen la difer\u00e8ncia? Tal com detalla Vizca\u00edno, \u201cl\u2019accessibilitat, la fiabilitat, la seguretat, la comoditat i la rapidesa\u201d. \nPer a recorreguts de 4 km, el tramvia triga el mateix que el metro, tot i que la construcci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de tramvia t\u00e9 un cost set cops menor que una de metro; una dada molt significativa que, des de TRAM, esperen que es valori a l\u2019hora de facilitar que s\u2019uneixin les dues l\u00ednies que funcionen actualment, \u201camb el qu\u00e8 s\u2019ampliaria la xarxa fins a 4 km i es passaria dels 24 milions d\u2019usuaris actuals a m\u00e9s de 55 milions\u201d, preveu Vizca\u00edno.<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
\n
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/p>\n
\n\n
\n
\u00a0La sostenibilitat, el gran repte<\/strong><\/span><\/th>\n<\/tr>\n
\n
<\/td>\n
Molt abans del toc d\u2019atenci\u00f3 que la Comunitat Europea va fer a la ciutat de Barcelona pel seu \u00edndex de contaminaci\u00f3 ambiental, diversos organismes ja treballaven en mat\u00e8ria de sostenibilitat, promocionant l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic i els despla\u00e7aments a peu i en bicicleta. \u00c9s el cas del Nou Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 i del Pla per la Millora de la Qualitat de l\u2019Aire de Barcelona, coordinats ambd\u00f3s pel propi consistori. Tal com sost\u00e9 el seu regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, entre altres actuacions, en destaquen \u201cla introducci\u00f3 d\u2019un centenar d\u2019autobusos amb motors Euro 6, que redueixen les emissions a nivells mai aconseguits fins ara, i de tecnologia h\u00edbrida, que permeten reduccions de prop del 30%\u201d. \nDe la seva banda, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol consolidar-se com l\u2019administraci\u00f3 promotora de la mobilitat el\u00e8ctrica. \u201cAlguns municipis metropolitans ja fan servir vehicles el\u00e8ctrics en serveis com la neteja vi\u00e0ria o la recollida de residus; aix\u00ed mateix, el transport p\u00fablic de passatgers en<\/td>\n
superf\u00edcie ja compta amb m\u00e9s de 100 vehicles h\u00edbrids en funcionament i actualment est\u00e0 en per\u00edode de proves el primer autob\u00fas totalment el\u00e8ctric\u201d, subratlla el vicepresident de Transports i Mobilitat de l\u2019AMB, Antoni Poveda. En aquesa l\u00ednia, l\u2019AMB s\u2019ha comprom\u00e8s a instal\u00b7lar 20 punts de rec\u00e0rrega r\u00e0pida a Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana. \nFinalment, \u00e9s important destacar el tramvia com a mitj\u00e0 de transport altament comprom\u00e8s amb el medi ambient, i \u00e9s que, a m\u00e9s de no emetre CO2, durant el seu funcionament un tramvia genera electricitat. \u201cAix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed \u2013explica el director de TRAM, Javier Vizca\u00edno\u2013 perqu\u00e8, quan un tramvia frena, el seu motor genera una energia que es trasllada a la caten\u00e0ria, de manera que pot ser emprada per un altre comboi\u201d. De fet, des de TRAM estan estudiant com emmagatzemar aquesta energia en uns condensadors especials, de manera que, a banda de ser aprofitada pel propi tramvia, pugui abastir altres serveis de la ciutat, com, per exemple, els punts de rec\u00e0rrega de cotxes el\u00e8ctrics.<\/td>\n
Una ciutat com Barcelona, que any rere any registra nous r\u00e8cords com a destinaci\u00f3 tur\u00edstica preferida, requereix d\u2019unes infraestructures que optimitzin la gesti\u00f3 del flux de passatgers, funci\u00f3 que exerceixen habitualment el port i aeroport. Al mateix temps, tamb\u00e9 cal que disposi d\u2019una xarxa de transports p\u00fablics al nivell de les principals ciutats d\u2019Europa quant a qualitat, fiabilitat, confort, innovaci\u00f3 i disponibilitat. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":328,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Vista](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-barcelona-infraestructures-port.jpg\")
![\"Aeroport](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-barcelona-infraestructures-aeroport.jpg\")
![\"Un](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/monempresarial-152-barcelona-infraestructures-tramvia.jpg\")
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n