{"id":33148,"date":"2021-12-02T09:01:54","date_gmt":"2021-12-02T08:01:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/10\/20\/masteres-el-colofon-viaje-hacia-universidades-punteras\/"},"modified":"2025-09-24T10:59:10","modified_gmt":"2025-09-24T08:59:10","slug":"masters-el-colofo-viatge-vers-universitats-capdavanteres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/12\/02\/masters-el-colofo-viatge-vers-universitats-capdavanteres\/","title":{"rendered":"M\u00e0sters: el colof\u00f3. Viatge vers universitats capdavanteres"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

A Iberoam\u00e8rica, nom\u00e9s hi ha una \u00fanica universitat entre les 200 millors del m\u00f3n, la Universitat de Barcelona. Per aix\u00f2, queda for\u00e7a trajecte en el viatge vers universitats capdavanteres on hi sobresurtin molts m\u00e0sters innovadors. La bona not\u00edcia \u00e9s que podem fer el cam\u00ed per a assolir-lo.<\/strong>
\n\u00a0<\/strong><\/p>\n

Xavier Torrens.<\/span> Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la UB. Polit\u00f2leg i soci\u00f2leg.<\/h4>\n
\n

Parafrasegem la popular can\u00e7\u00f3 del m\u00edtic John Lennon Imagine<\/em>: proveu d\u2019imaginar-vos que no hi ha estudiants que deixen la universitat sense abans haver fet un m\u00e0ster, que a sobre nom\u00e9s tenim estudiants que s\u2019especialitzen en m\u00e0sters de qualitat; imagineu sols la universitat fent recerca i doc\u00e8ncia d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia… Doncs ara imagineu-vos que no hi ha professors que fugen de fer la doc\u00e8ncia. Imagineu la biblioteca de la universitat sempre plena de professorat i d\u2019estudiants…
\nDespr\u00e9s de l\u2019anterior excurs musical, podem dir que per millorar els postgraus cal introduir canvis a totes i cadascuna de les etapes educatives, des de ben petits fins a l\u2019adultesa. Traur\u00edem un major rendiment formatiu als m\u00e0sters si tingu\u00e9ssim un sistema educatiu complet de millora progressiva. Fem el viatge per construir una universitat capdavantera amb m\u00e0sters de qualitat.<\/p>\n

EDUCACI\u00d3 INFANTIL<\/strong><\/span>
\nCal que mares i pares tinguin l\u2019opci\u00f3 real de poder triar si criar a casa els seus fills dels zero als sis anys, o b\u00e9 dur-los a les escoles bressol. Cal que dur-los a les llars d\u2019infants de primer cicle (de 0 a 3 anys) sigui una decisi\u00f3 volunt\u00e0ria de les fam\u00edlies i, alhora, que no estigui constreta per la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, per la impossibilitat de llars humils de pagar l\u2019educaci\u00f3 infantil.
\nCal que el segon cicle (de 3 a 6 anys) sigui una educaci\u00f3 infantil gratu\u00efta que, sobretot, se centri en el joc, en la socialitzaci\u00f3 dels nens i de les nenes, i en la familiaritzaci\u00f3 amb les primeres lectures. En aquesta etapa infantil, comptar amb un servei de pediatria i infermeria dins dels serveis educatius contribuiria a crear bons estudiants. Aquests professionals podrien detectar de manera primerenca potencials trastorns i malalties, garantir men\u00fas saludables que evitin desnutrici\u00f3, malnutrici\u00f3 i obesitat infantil, i fer cr\u00e9ixer la inf\u00e0ncia afavorint l\u2019evoluci\u00f3 positiva en un entorn inclusiu.<\/p>\n

PRIM\u00c0RIA: COMUNITATS D\u2019APRENENTATGE<\/span><\/strong>
\nCalen cinc grans canvis a l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Amb aquests canvis, els infants de prim\u00e0ria passarien a ser adolescents a la secund\u00e0ria amb una bona base d\u2019h\u00e0bit i comprensi\u00f3 lectora, una socialitzaci\u00f3 basada en el di\u00e0leg, una vida saludable i uns bons coneixements, habilitats i capacitats cient\u00edfiques.<\/p>\n

SECUND\u00c0RIA: FINL\u00c0NDIA<\/strong><\/span>
\nFinl\u00e0ndia \u00e9s el pa\u00eds mod\u00e8lic pel que fa l\u2019ensenyament de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. Els nostres instituts de l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (ESO) i de Batxillerat farien b\u00e9 d\u2019emular-ne l\u2019educaci\u00f3. El canvi del Certificat d\u2019Aptitud Pedag\u00f2gica al M\u00e0ster de Formaci\u00f3 del Professorat d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria i Batxillerat, Formaci\u00f3 Professional i Ensenyament d’Idiomes va ser un pas endavant en la formaci\u00f3 del professorat de secund\u00e0ria. Ara b\u00e9, som lluny del sistema escolar finland\u00e8s.
\nTenim uns alts \u00edndexs de frac\u00e0s escolar, i els continuarem tenint mentre no adoptem i adaptem el model escolar de Finl\u00e0ndia, tant per a prim\u00e0ria com per a secund\u00e0ria. Els nostres estudiants entrarien amb una bona base a la universitat si tingu\u00e9ssim, per exemple, uns bons treballs de recerca al batxillerat. Per\u00f2 per a aix\u00f2 cal que el professorat adopti un nou rol: ser investigadors. Cal afegir la recerca a la doc\u00e8ncia a l\u2019ensenyament de secund\u00e0ria, com succeeix entre els educadors finlandesos.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"Els estudiants haurien de mentalitzar-se que, per ser complets, cal que els seus estudis universitaris tinguin un primer nivell (t\u00edtol de grau) i un segon nivell (el t\u00edtol de m\u00e0ster). Avui encara hi ha estudiants que creuen que amb la formaci\u00f3 generalista del grau n\u2019hi ha prou<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

FP DUAL: ALEMANIA<\/span><\/strong>
\nLa formaci\u00f3 professional no funcionar\u00e0 mai mentre no s\u2019adopti el model de formaci\u00f3 professional dual (FP dual) d\u2019Alemanya. La nova llei de l\u2019FP s\u2019hi encamina. Fixa una l\u00ednia general de l\u2019FP amb entre un 25% i un 33% d\u2019hores lectives als centres de treball, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s massa poc. La l\u00ednia intensiva de l\u2019FP estableix el m\u00ednim d\u2019hores lectives a les empreses en un 35%, sense l\u00edmit m\u00e0xim.
\nEl 2021 a Espanya nom\u00e9s el 4,2% de l\u2019FP \u00e9s dual, i, a m\u00e9s a m\u00e9s, concentrada a Catalunya, Pa\u00eds Basc i Navarra. A Espanya, nom\u00e9s el 12% dels estudiants tria l\u2019FP, quan a l\u2019OCDE ho fa el 21,8% i a la Uni\u00f3 Europea el 26,8% (dades de l\u2019any 2021).
\nL\u2019FP dual permet tres aven\u00e7os. El primer, que qui cursi FP dual t\u00e9 una millor formaci\u00f3. El segon, que augmenti el nombre d\u2019estudiants amb FP fins arribar a les cotes europees i occidentals. Tercer, que qui faci FP de cicle superior i tingui motivaci\u00f3 per continuar estudiant, llavors pugui fer el pas a la universitat.<\/p>\n

GRAUS UNIVERSITARIS: EUROPA<\/span><\/strong>
\n\u00danicament hi ha una universitat catalana entre les 200 millors del m\u00f3n, la Universitat de Barcelona. Si f\u00e9ssim els canvis que s\u2019han explicat pr\u00e8viament, la UB podria situar-se primer entre les 150 millors del m\u00f3n. I, alhora, altres universitats catalanes estarien entre les 200 millors del planeta. Per\u00f2 per fer-ho, no nom\u00e9s s\u2019han de canviar l\u2019educaci\u00f3 infantil, prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i l\u2019FP, tamb\u00e9 calen canvis dels graus universitaris. A t\u00edtol il\u00b7lustratiu, cal introduir els estudis de cas com a forma d\u2019ensenyar del professorat i d\u2019aprendre de l\u2019alumnat. Una soluci\u00f3, fins ara desestimada, \u00e9s oferir graus de tres anys i m\u00e0sters de dos anys, com ho fan als pa\u00efsos europeus amb el sistema 3+2: Alemanya, Pa\u00efsos Baixos, Regne Unit, Portugal, It\u00e0lia, Su\u00e8cia i Noruega. Per\u00f2 es mant\u00e9 la f\u00f3rmula de 4+1 (quatre anys de grau i un de m\u00e0ster), an\u00e0leg, en part, al sistema americ\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Si ens inspir\u00e9ssim en els pa\u00efsos referents (Finl\u00e0ndia per a l\u2019etapa infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria; Alemanya per l\u2019FP dual; Europa per als graus universitaris; EUA, Canad\u00e0 i Austr\u00e0lia per als m\u00e0sters), llavors la formaci\u00f3 de postgraus esdevindria el punt culminant de l\u2019educaci\u00f3 d\u2019una persona<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

M\u00c0STERS: EUA I CANAD\u00c0<\/span><\/strong>
\nEls estudiants haurien de mentalitzar-se que, per ser complets, cal que els seus estudis universitaris tinguin un primer nivell (t\u00edtol de grau) i un segon nivell (el t\u00edtol de m\u00e0ster). Avui encara hi ha estudiants que creuen que amb la formaci\u00f3 generalista del grau n\u2019hi ha prou. No \u00e9s aix\u00ed.
\nAltres canvis: caldria acabar amb l\u2019anomalia espanyola de la divisi\u00f3 entre m\u00e0sters oficials i m\u00e0sters propis d\u2019universitat. La ra\u00f3 de fons d\u2019haver establert aquesta distinci\u00f3 \u00e9s l\u2019autofinan\u00e7ament de les universitats, que \u00e9s un objectiu econ\u00f2mic, per\u00f2 que no te res a veure amb la missi\u00f3 educativa. Caldria reconvertir tots els m\u00e0sters propis en oficials, perqu\u00e8 hi ha m\u00e0sters de qualitat i m\u00e0sters dolents tant entre els oficials com entre els propis. Els referents dels m\u00e0sters s\u00f3n els Estats Units, Canad\u00e0 o Austr\u00e0lia.<\/p>\n

FOTO FINAL<\/span><\/strong>
\nEls m\u00e0sters seran innovadors i la formaci\u00f3 de postgrau ser\u00e0 de qualitat si s\u00f3n la foto final d\u2019un proc\u00e9s formatiu i un sistema educatiu bons (alguns pocs estudiants faran el doctorat). Aix\u00ed doncs, ens cal millorar el sistema educatiu catal\u00e0. Si ens inspir\u00e9ssim en els pa\u00efsos referents (Finl\u00e0ndia, per a l\u2019educaci\u00f3 infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria; Alemanya, per a l\u2019FP dual; Europa, per als graus universitaris; EUA, Canad\u00e0 i Austr\u00e0lia, per als m\u00e0sters), llavors la formaci\u00f3 de postgraus esdevindria el punt culminant de l\u2019educaci\u00f3 d\u2019una persona. Tindr\u00edem universitaris ben educats human\u00edsticament, cient\u00edficament i culturalment gr\u00e0cies a la formaci\u00f3 de postgraus. Perqu\u00e8 llavors serien uns m\u00e0sters que s\u00f3n la fruita madura que cau de l\u2019arbre, uns m\u00e0sters que s\u00f3n la meta d\u2019una carrera de fons.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Iberoam\u00e8rica, nom\u00e9s hi ha una \u00fanica universitat entre les 200 millors del m\u00f3n, la Universitat de Barcelona. Per aix\u00f2, queda for\u00e7a trajecte en el viatge vers universitats capdavanteres on hi sobresurtin molts m\u00e0sters innovadors. La bona not\u00edcia \u00e9s que podem fer el cam\u00ed per a assolir-lo.<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":33916,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10847,10816,12,13,24],"tags":[2661,2846,7137,10320,239],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33148"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33148"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33148\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47584,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33148\/revisions\/47584"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33916"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33148"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33148"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33148"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}