{"id":33175,"date":"2021-11-02T09:00:24","date_gmt":"2021-11-02T08:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/10\/20\/entrevista-a-mariya-gabriel-comisaria-europea-de-innovacion-investigacion-educacion-y-juventud\/"},"modified":"2025-06-06T10:00:34","modified_gmt":"2025-06-06T08:00:34","slug":"entrevista-a-mariya-gabriel-comissaria-europea-dinnovacio-investigacio-educacio-i-joventut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2021\/11\/02\/entrevista-a-mariya-gabriel-comissaria-europea-dinnovacio-investigacio-educacio-i-joventut\/","title":{"rendered":"Entrevista a Mariya Gabriel. Comiss\u00e0ria europea d\u2019Innovaci\u00f3, Investigaci\u00f3, Educaci\u00f3 i Joventut"},"content":{"rendered":"

\"\"Ja en el primer executiu de Jean-Claude Juncker, Mariya Gabriel (G\u00f6tz Delchev, Bulg\u00e0ria, 1979) va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Aix\u00ed doncs, malgrat la seva joventut, acumula una llarga experi\u00e8ncia a Brussel\u00b7les en la primera l\u00ednia del bra\u00e7 executor de la pol\u00edtica comunit\u00e0ria, ara sota el lideratge d’Ursula Von der Leyen i ocupant l’\u00e0mplia cartera d’Innovaci\u00f3, Recerca, Educaci\u00f3 i Joventut. La seva batuta condueix un dels segells m\u00e9s valuosos i emblem\u00e0tics de la Uni\u00f3 Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estrat\u00e8gia educativa europea, clau al seu torn per al desenvolupament de l’educaci\u00f3 superior de la Uni\u00f3. <\/strong><\/p>\n

Text: J\u00falia Manresa Nogueras<\/span>\u00a0\u00a0<\/span><\/strong>Fotos: Comisi\u00f3n Europea<\/span><\/h4>\n
\n

La Comissi\u00f3 reconeix que pel 2025 la meitat de tots els llocs de treball requeriran qualificacions d’alt nivell. Estan preparades les institucions i els sistemes d’educaci\u00f3 superior europeus per afrontar aquest desafiament?<\/span>
\nCrec que s\u00ed que ho estan. Ja fa temps que treballem amb les nostres institucions per transformar l’educaci\u00f3 superior a Europa i satisfer aquestes necessitats. Primer hem de recon\u00e8ixer que l’educaci\u00f3 superior europea ja forma el 40% dels nostres joves. Vam assolir aquest objectiu l’any passat, i l\u2019hem augmentat fins al 45% pel 2030. No obstant aix\u00f2, seria injust tractar aquest desafiament del mercat laboral exclusivament des del punt de vista dels que estan sent formats avui. Qu\u00e8 passa amb tots els que ja s\u00f3n dins del mercat laboral, per\u00f2 necessiten millorar? Per satisfer aquesta demanda, estem desenvolupant cursos m\u00e9s flexibles i de curta durada. S\u00f3n el que anomenem “microcredencials”. No substituiran els t\u00edtols universitaris, per\u00f2 brindaran moltes oportunitats per als que no poden dedicar-se dos o tres anys a estudiar a temps complet. Els presentarem a finals d’any.
\nLa iniciativa est\u00e0 garantida pel Mecanisme de Recuperaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia, que proporciona 670.000 milions d’euros per a inversions p\u00fabliques i reformes per a les transicions verda i digital. De fet, canalitzarem m\u00e9s fons que mai per a l’educaci\u00f3 i la formaci\u00f3 durant els propers set anys. Estem preparats per afrontar aquests reptes. En tenim la voluntat pol\u00edtica, la direcci\u00f3 i les eines.<\/p>\n

Com va afectar la pand\u00e8mia de la COVID-19 les institucions d’educaci\u00f3 superior a Europa? En general, estaven preparades per digitalitzar-se gaireb\u00e9 a temps complet? <\/strong><\/span>
\nLa pand\u00e8mia va tenir un impacte profund en l’educaci\u00f3 superior. Per\u00f2 les institucions van mostrar en aquest sentit un alt nivell de preparaci\u00f3, perqu\u00e8 ja tenien experi\u00e8ncia pr\u00e8via pel que fa a l’educaci\u00f3 amb un model h\u00edbrid. Per descomptat, hi ha difer\u00e8ncies en la capacitat digital de cada instituci\u00f3, per\u00f2 en general, hi ha molts motius per estar-ne orgullosos. Van abordar desafiaments dif\u00edcils, com mantenir els alumnes interessats, assegurar-se que el personal tingu\u00e9s el suport necessari o adaptar el pla d’estudis a l’aprenentatge en l\u00ednia.
\nEl treball previ ha donat els seus fruits. Per exemple, la iniciativa Universitats Europees, pionera en la transformaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 superior a trav\u00e9s d’una major cooperaci\u00f3 transnacional. Que les institucions ja es trobessin en proc\u00e9s d’acostament les va ajudar a gestionar millor la pand\u00e8mia. Tamb\u00e9 vaig iniciar la creaci\u00f3 d’una Xarxa d’Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia per a membres dels ministeris responsables de l’Educaci\u00f3 Superior de cada estat. Tractem q\u00fcestions com la implementaci\u00f3 de les admissions i les avaluacions en l\u00ednia.<\/p>\n

\n

\"\"\u201cLa pand\u00e8mia va tenir un impacte profund en l’educaci\u00f3 superior. Per\u00f2 les institucions van mostrar en aquest sentit un alt nivell de preparaci\u00f3, perqu\u00e8 ja tenien experi\u00e8ncia pr\u00e8via pel que fa a l’educaci\u00f3 amb un model h\u00edbrid.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La pand\u00e8mia ha afectat especialment la mobilitat i, per tant, a programes com Erasmus +. Com hi ha reaccionat la Comissi\u00f3? Hi ha algun pla per compensar els estudiants que no van poder obtenir l’experi\u00e8ncia completa?<\/strong><\/span>
\nVam prendre mesures r\u00e0pides des del principi. Vam emetre una \u00e0mplia guia d’orientaci\u00f3 per a les ag\u00e8ncies nacionals d’Erasmus i tamb\u00e9 vam proporcionar consells pr\u00e0ctics essencials en el lloc web d’Erasmus +. Hem encoratjat activament les universitats a ser el m\u00e9s flexibles i pragm\u00e0tiques possible per ajudar els estudiants. Pel que fa a la mobilitat, les mesures adoptades van incloure l’acceptaci\u00f3 de costos excepcionals justificats per la COVID, la prolongaci\u00f3 de la durada dels projectes, aix\u00ed com mesures de flexibilitat per a l’aprenentatge en l\u00ednia.<\/p>\n

Els programes com Erasmus han demostrat ser molt reeixits a nivell universitari, per\u00f2 sembla que en altres dimensions de l’educaci\u00f3 no s’aconsegueix el mateix reconeixement. La Comissi\u00f3 t\u00e9 previst intensificar la promoci\u00f3 d’iniciatives de mobilitat en \u00e0mbits com ara la formaci\u00f3 professional, per exemple?<\/span><\/strong>
\nTots coneixem Erasmus + com un pla de mobilitat per a l\u2019educaci\u00f3 superior i, de fet, aquesta \u00e9s la seva columna vertebral. No obstant aix\u00f2, va m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s un programa d’aprenentatge permanent que tamb\u00e9 ofereix oportunitats des de l’educaci\u00f3 escolar fins a la formaci\u00f3 professional i l’educaci\u00f3 d’adults, sense oblidar els sectors de la joventut i l’esport. Aquests sectors no es queden enrere! En l’\u00faltima promoci\u00f3, m\u00e9s de 4,3 milions de participants es van beneficiar d’Erasmus + 2014-2020. Prop de 2,4 milions pel que fa a l’educaci\u00f3 superior, el que representa al voltant del 54% del total. El percentatge restant de participants procedia d’altres sectors, inclosos prop de 700.000 de formaci\u00f3 professional (m\u00e9s del 15%) i al voltant de 850.000 de la joventut (m\u00e9s del 19%). Pel 2021-2027 l’objectiu \u00e9s arribar als 10 milions de beneficiats. Tamb\u00e9 estem introduint formats d’aprenentatge m\u00e9s accessibles com ara la mobilitat a curt termini i combinada. El nou Erasmus + permetr\u00e0 als escolars i als estudiants adults realitzar un per\u00edode de mobilitat a l’estranger, no nom\u00e9s en grups, sin\u00f3 de manera individual, en una instituci\u00f3 d’aprenentatge d’adults a l’estranger.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

La Iniciativa d’Universitats Europees preveu crear “les universitats de el futur”. En qu\u00e8 es diferencien de les universitats “del passat” i com avalua les dues primeres convocat\u00f2ries d’aquesta iniciativa?<\/span><\/strong>
\nL\u2019impacte m\u00e9s rellevant d’aquesta iniciativa \u00e9s que est\u00e0 entrella\u00e7ant universitats de tot Europa. Per descomptat, la internacionalitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 superior no \u00e9s nova: des de Bolonya fins als projectes Erasmus + les universitats han treballat juntes durant segles. Per\u00f2 no ha estat fins ara que hi ha hagut un projecte concret per entrella\u00e7ar les pr\u00f2pies institucions. Aquesta massa cr\u00edtica, i els recursos combinats que aconsegueix, permetran als estudiants beneficiar-se del pla d’estudis en diferents universitats, del seu personal, la seva experi\u00e8ncia i les seves connexions. No puc dir exactament com s’adaptaran aquestes universitats al futur, perqu\u00e8 l’objectiu \u00e9s que seguin elles al seient del conductor. Dir-los qu\u00e8 han de fer soscavaria la seva autonomia. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que puc explicar algunes de les innovacions m\u00e9s interessants que estan desenvolupant amb el nostre suport. Per exemple, estan creant “campus” interuniversitaris on els estudiants, el personal i els investigadors gaudeixen d’una mobilitat perfecta, ja sigui f\u00edsica, virtual o mixta.<\/p>\n

L’agenda renovada de la UE per a l’educaci\u00f3 superior preveu que les institucions educatives contribueixin a la innovaci\u00f3. La interdisciplinarietat \u00e9s una forma reeixida de fomentar-la. Hi ha alguna proposta de la Comissi\u00f3 per incloure curr\u00edculums o programes interdisciplinaris a l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3?<\/span><\/strong>
\nPer descomptat. La interdisciplinarietat juga un paper clau en el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 i ser\u00e0 un aspecte important de l’Estrat\u00e8gia Europea per a les universitats que volem crear conjuntament amb els governs a principis de 2022. Volem centrar-nos en el vincle entre interdisciplinarietat i innovaci\u00f3. Aix\u00f2 s’aplica a la investigaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 al desenvolupament de noves pedagogies i formes d’oferir noves habilitats. Tamb\u00e9 estem considerant la import\u00e0ncia de la interdisciplinarietat per a la innovaci\u00f3 en la propera recomanaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 al Consell sobre una cooperaci\u00f3 transnacional m\u00e9s profunda i sostenible, per ajudar els governs i totes les institucions d’educaci\u00f3 superior d’Europa a crear les condicions per a una cooperaci\u00f3 transnacional flu\u00efda. El seu objectiu \u00e9s abordar els obstacles m\u00e9s urgents per a aquesta cooperaci\u00f3 transnacional.<\/p>\n

\n

\u201cLa interdisciplinarietat juga un paper clau en el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 i ser\u00e0 un aspecte important de l’Estrat\u00e8gia Europea per a les universitats que volem crear conjuntament amb els governs a principis de 2022.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els resultats dels estudiants sovint es comparen globalment com una altra forma de mesurar el poder tou. Sovint s\u2019elogien la Xina i els Estats Units per tenir millors sistemes educatius o, si m\u00e9s no, millors resultats. Hi ha alguna an\u00e0lisi clara que ens pugui donar detalls d’aquesta comparaci\u00f3? Quina lli\u00e7\u00f3 podem aprendre d’aquests dos sistemes en l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3?<\/span><\/strong>
\nLes estad\u00edstiques de l’OCDE apunten a diferents ‘classificacions’ d’aquests tres jugadors depenent del que ens interessi. Si ens fixem en la proporci\u00f3 de persones de 25 a 34 anys amb educaci\u00f3 superior com a punt de refer\u00e8ncia per a un sistema d’educaci\u00f3 superior reeixit, aleshores els Estats Units tenen el millor rendiment, amb un 50%; la UE obt\u00e9 un 44% i la Xina es queda en un 18%. Per\u00f2 el nivell de despesa en educaci\u00f3 superior i la seva composici\u00f3 de sistema p\u00fablic versus privat varia considerablement. Les dades de l’OCDE tamb\u00e9 indiquen que els joves graduats universitaris dels Estats Units no superen necess\u00e0riament els europeus en alfabetitzaci\u00f3 i aritm\u00e8tica. Tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies en les estad\u00edstiques pel que fa als assoliments educatius entre els pa\u00efsos de la UE, i aquest \u00e9s, per descomptat, l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3. Els nostres objectius se centren no nom\u00e9s a impulsar l’assoliment d’habilitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 a garantir la participaci\u00f3 i reduir la deserci\u00f3. Les discussions recents en f\u00f2rums com el G20, que inclou la Xina i els Estats Units, aix\u00ed com la UE, han demostrat que molts pa\u00efsos comparteixen aquesta preocupaci\u00f3 que hem de fer m\u00e9s per abordar la pobresa educativa. Aquest hauria de ser el nostre enfocament, no nom\u00e9s a Europa, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les discussions amb la resta de socis.<\/p>\n

\n

\"\"\u201cLes discussions recents en f\u00f2rums com el G20, que inclou la Xina i els Estats Units, aix\u00ed com la UE, han demostrat que molts pa\u00efsos comparteixen aquesta preocupaci\u00f3 que hem de fer m\u00e9s per abordar la pobresa educativa. Aquest hauria de ser el nostre enfocament, no nom\u00e9s a Europa, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les discussions amb la resta de socis.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Com pot contribuir l\u2019educaci\u00f3 a promoure la competitivitat de la UE davant dels Estats Units i la Xina? L’educaci\u00f3 i l’educaci\u00f3 superior estan previstes d’alguna manera en l’estrat\u00e8gia geopol\u00edtica de la UE i la seva pol\u00edtica d’autonomia estrat\u00e8gica?<\/span><\/strong>
\nDes de molt abans de la pand\u00e8mia, els l\u00edders europeus han reconegut que invertir en educaci\u00f3, formaci\u00f3 i l’\u00fas efica\u00e7 d’habilitats ser\u00e0 crucial per donar suport a la prosperitat econ\u00f2mica i social. Ara \u00e9s encara m\u00e9s important assignar un paper de lideratge a l’educaci\u00f3 i el desenvolupament d’habilitats com a part integral de la recuperaci\u00f3. La pol\u00edtica educativa a Europa \u00e9s principalment una responsabilitat d\u2019\u00e0mbit nacional o regional. L’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 agrupa mesures que reforcen la cooperaci\u00f3 entre pa\u00efsos per impulsar la qualitat i l’efic\u00e0cia de l’educaci\u00f3 per a tothom. I aix\u00f2 est\u00e0 contribuint tant a curt com a llarg termini a la competitivitat d’Europa en general, especialment en \u00e0rees clau com la transformaci\u00f3 digital i l’agenda verda. Una estrat\u00e8gia per a l’educaci\u00f3 superior ha de tenir una perspectiva global. Molt d’aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la competitivitat, amb el posicionament d’Europa com un centre d’excel\u00b7l\u00e8ncia per atreure acad\u00e8mics, investigadors i estudiants. El nostre enfocament enfortir\u00e0 el posicionament d’Europa com a soci clau en l’educaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit mundial i consolidar\u00e0 els vincles entre l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 i la resta del m\u00f3n.<\/p>\n

\n

\u201cDes de molt abans de la pand\u00e8mia, els l\u00edders europeus han reconegut que invertir en educaci\u00f3, formaci\u00f3 i l’\u00fas efica\u00e7 d’habilitats ser\u00e0 crucial per donar suport a la prosperitat econ\u00f2mica i social. Ara \u00e9s encara m\u00e9s important assignar un paper de lideratge a l’educaci\u00f3 i el desenvolupament d’habilitats com a part integral de la recuperaci\u00f3.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els experts de tot el m\u00f3n estan bregant amb les mateixes preguntes sobre com reconstruir millor l’educaci\u00f3, com abordar l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i l’arribada de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. La cooperaci\u00f3 en educaci\u00f3 i formaci\u00f3 s’ha convertit gradualment en un instrument important per a les pol\u00edtiques exteriors de la UE. La UE predicar\u00e0 amb l’exemple, perseguint l’obertura rec\u00edproca en la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 per trobar respostes globals als reptes globals. Per\u00f2 aqu\u00ed tornem a aquest delicat equilibri de cooperaci\u00f3 i compet\u00e8ncia, que definir\u00e0 la forma com Europa aborda el concepte d’autonomia estrat\u00e8gica en educaci\u00f3. Potser aix\u00f2 estigui ben resumit en la frase “tan oberta com sigui possible, tan tancada com sigui necessari”, que en realitat \u00e9s el nucli dels actors de la comunitat educativa, la comunitat d’investigaci\u00f3, la comunitat empresarial i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, les estrat\u00e8gies de relacions externes d’Europa i els seus estats.<\/p>\n

\n

\u201cLa cooperaci\u00f3 en educaci\u00f3 i formaci\u00f3 s’ha convertit gradualment en un instrument important per a les pol\u00edtiques exteriors de la UE. La UE predicar\u00e0 amb l’exemple, perseguint l’obertura rec\u00edproca en la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 per trobar respostes globals als reptes globals.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Dins d’Europa encara hi ha grans difer\u00e8ncies entre el rendiment de l’educaci\u00f3 superior d’un pa\u00eds a un altre. Les universitats del nord i del centre puntuen millor en la majoria de les classificacions. Com est\u00e0 abordant la Comissi\u00f3 aquest problema?<\/span><\/strong>
\n\u00c9s una de les raons m\u00e9s destacades per les quals invertim en la iniciativa Universitats europees. Com a aliances transnacionals d’institucions d’educaci\u00f3 superior, tenen com a objectiu revolucionar la qualitat i la competitivitat de l’educaci\u00f3 superior europea. Per\u00f2 no ho fan agrupant universitats d’una sola regi\u00f3, sin\u00f3 de tot Europa. A trav\u00e9s de la seva cooperaci\u00f3, les institucions involucrades poden elevar el seu nivell d’excel\u00b7l\u00e8ncia, per mitj\u00e0 d\u2019aprofitar el coneixement compartit i l’experi\u00e8ncia dels seus socis. Hi ha moltes variables en joc. Les institucions tenen diferents rols i necessitats. Alguns depenen, per descomptat, del seu context nacional i institucional espec\u00edfic. I est\u00e0 b\u00e9 que aix\u00ed sigui, no hi ha una talla \u00fanica que ens serveixi a tots. Volem que l’Estrat\u00e8gia Europea per a Universitats respecti i apreci\u00ef la diversitat de les institucions pel que fa als esfor\u00e7os de transformaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 en connectar tot el continent, unint no nom\u00e9s les ciutats m\u00e9s grans, sin\u00f3 d’Est a Oest, de Nord a Sud. L’Estrat\u00e8gia far\u00e0 de la nostra diversitat una fortalesa, respectant plenament l’autonomia institucional i les compet\u00e8ncies dels estats membres en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3, la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3.<\/p>\n

\n

\u201cL’Estrat\u00e8gia Europea per a Universitats far\u00e0 de la nostra diversitat una fortalesa, respectant plenament l’autonomia institucional i les compet\u00e8ncies dels estats membres en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3, la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja en el primer executiu de Jean-Claude Juncker, Mariya Gabriel (G\u00f6tz Delchev, Bulg\u00e0ria, 1979) va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Aix\u00ed doncs, malgrat la seva joventut, acumula una llarga experi\u00e8ncia a Brussel\u00b7les en la primera l\u00ednia del bra\u00e7 executor de la pol\u00edtica comunit\u00e0ria, ara sota el lideratge d’Ursula Von der Leyen i ocupant l’\u00e0mplia cartera d’Innovaci\u00f3, Recerca, Educaci\u00f3 i Joventut. La seva batuta condueix un dels segells m\u00e9s valuosos i emblem\u00e0tics de la Uni\u00f3 Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estrat\u00e8gia educativa europea, clau al seu torn per al desenvolupament de l’educaci\u00f3 superior de la Uni\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33566,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,12,33,13],"tags":[242,611,1814,2287,2846,3728,10323,10325],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46086,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33175\/revisions\/46086"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}