{"id":33434,"date":"2022-02-15T09:00:52","date_gmt":"2022-02-15T08:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2021\/10\/25\/john-nash-prisioneros-del-dilema\/"},"modified":"2025-06-06T09:59:01","modified_gmt":"2025-06-06T07:59:01","slug":"john-nash-presoners-del-dilema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2022\/02\/15\/john-nash-presoners-del-dilema\/","title":{"rendered":"John Nash. Presoners del dilema"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

John\u00a0Forbes\u00a0Nash\u00a0(1928-2015) va ser un matem\u00e0tic dels Estats Units que va desenvolupar la \u201cteoria dels jocs\u201d \u00a0en el que es va denominar \u201cl\u2019equilibri Nash\u201d respecte de la presa de decisions. L’any\u00a0<\/strong>1994<\/strong>,\u00a0fou guardonat amb el\u00a0<\/strong>Premi Nobel de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques<\/strong>\u00a0juntament amb\u00a0<\/strong>John Harsanyi<\/strong>\u00a0i\u00a0<\/strong>Reinhard Selten<\/strong> \u201cper la seva an\u00e0lisi pionera d’equilibris en la teoria de jocs no cooperatius\u201d.<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>
\nMARIBEL BERGES.<\/span> Enginyera Qu\u00edmica i MBA. CEO d\u2019Affirma Biotech.<\/strong><\/p>\n

\n

EL DILEMA DEL PRESONER<\/span><\/strong>
\nEl dilema del presoner \u00e9s un dilema fonamental de la teoria de jocs que explora la situaci\u00f3 de dues parts, incomunicades entre elles, que han de decidir entre una estrat\u00e8gia de cooperaci\u00f3 o no cooperaci\u00f3. La representaci\u00f3 habitual del problema \u00e9s la seg\u00fcent: dos lladres (\u00e0lies A i B) han estat detinguts per un robatori i estan incomunicats a cel\u00b7les separades. Els investigadors que els interroguen ofereixen a cada un d\u2019ells un tracte: si tots dos guarden silenci, no els podran inculpar i, per tant, tots dos sortiran en llibertat en un any. Si un d\u2019ells delata l\u2019altre i l\u2019altre guarda silenci, el delator sortir\u00e0 lliure i l\u2019altre quedar\u00e0 condemnat a vint anys. Si s\u2019inculpen m\u00fatuament, tots dos tindran una condemna de cinc anys. En aquestes circumst\u00e0ncies, \u00e9s altament probable que, per tal d\u2019evitar el risc de ser delatat i assumir tot el prejudici de la situaci\u00f3, cada individu opti per confessar, \u00e9s a dir, que posi en pr\u00e0ctica una estrat\u00e8gia de no col\u00b7laboraci\u00f3 que finalment redundar\u00e0 en una pitjor situaci\u00f3 per a tot el conjunt. Aquesta situaci\u00f3 es defineix com a l\u2019\u201dequilibri de Nash\u201d, el matem\u00e0tic que va aprofundir-ne en l\u2019estudi.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

UN PERSONATGE DE PEL.L\u00cdCULA<\/span><\/strong>
\nPer a molts de nosaltres, John Forbes Nash t\u00e9 el rostre de l\u2019actor Russell Crowe a la pel\u00b7l\u00edcula Una ment meravellosa<\/em>, que feia especial \u00e8mfasi en la malaltia mental \u2014esquizofr\u00e8nia paranoide\u2014 que durant tota la seva vida va afectar greument el matem\u00e0tic americ\u00e0. Especialment emotiva, tot i que completament fict\u00edcia, \u00e9s l\u2019escena de la cerim\u00f2nia de reconeixement espont\u00e0nia on els col\u00b7legues acad\u00e8mics regalen els seus bol\u00edgrafs a Nash.<\/p>\n

L’\u00c0MPLIA APLICABILITAT DEL DILEMA<\/span><\/strong>
\nL\u2019an\u00e0lisi de Nash t\u00e9 un impacte fonamental per a entendre les relacions que s\u2019estableixen en diferents situacions econ\u00f2miques i socials: des de la carrera armamentista internacional fins a les negociacions sobre el l\u00edmit d\u2019emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, passant per la compet\u00e8ncia entre empreses a mercats oligopol\u00edstics. Fins i tot podem trobar algun exemple dom\u00e8stic en la distribuci\u00f3 de tasques de manteniment en una llar. En moltes d\u2019aquestes situacions, els objectius a curt termini i les dificultats per a establir negociacions duradores tenen el potencial de conduir a estrat\u00e8gies de no col\u00b7laboraci\u00f3 que, a llarg termini, redunden en una pitjor situaci\u00f3 per a tothom. \u00c9s per aix\u00f2 que no ens hem de cansar mai de remarcar la necessitat i els beneficis globals d\u2019una bona comunicaci\u00f3 que ens permeti evitar ser presoners del dilema.<\/p>\n

\n

L\u2019an\u00e0lisi de Nash t\u00e9 un impacte fonamental per a entendre les relacions que s\u2019estableixen en diferents situacions econ\u00f2miques i socials: des de la carrera armamentista internacional fins a les negociacions sobre el l\u00edmit d\u2019emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, passant per la compet\u00e8ncia entre empreses a mercats oligopol\u00edstics<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/h4>\n

\"\"<\/p>\n

Text: \u00c0ngels Roqueta. <\/span><\/h4>\n

PhD, s\u00f2cia de COMPAS PROFESSIONAL EXPERTISE SL.<\/strong><\/p>\n

\n

L\u2019alineaci\u00f3 d\u2019interessos entre els diferents socis d\u2019una empresa \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 fonamental per a l\u2019estrat\u00e8gia i les bones relacions de la companyia a llarg termini. En aquest sentit, semblaria l\u00f2gic que tots els implicats en el desenvolupament i creixement d\u2019una empresa comparteixin els mateixos riscos, objectius de rendibilitat, sostenibilitat, etc. El punt de partida \u00e9s que tots els accionistes volen que la seva empresa tingui el m\u00e0xim benefici i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, rebre\u2019n els m\u00e0xims dividends com a soci.<\/p>\n

ACCIONISTES AMB INTERESSOS DIVERGENTS<\/strong><\/span>
\nEn les situacions en qu\u00e8 les posicions dels diferents socis s\u00f3n diferents o no estan alineades, surt a la llum l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica del teorema de John Nash.<\/p>\n

a) Accionistes-gerents de la companyia<\/span><\/strong>
\nEn aquest cas, pot donar-se la situaci\u00f3 que el soci gerent doni mes import\u00e0ncia al que rep com a sou que al que pot rebre com a dividends i, per tant, el seu inter\u00e8s principal sigui el benefici que treu directament per la ger\u00e8ncia. \u00c9s a dir, podem trobar socis-gerents el m\u00e0xim inter\u00e8s dels quals sigui la retribuci\u00f3 pr\u00f2pia, i que aquesta anul\u00b7li la possibilitat de tots els altres socis de rebre dividends per haver estat absorbits pels costos de ger\u00e8ncia. Aquestes posicions podrien portar a situacions d\u2019enfocament estrat\u00e8gic diferent i, fins i tot, a guerres entre els implicats que perjudiquin l\u2019empresa i, per tant, tots els accionistes.<\/p>\n

b) Accionistes permanents-temporals<\/span><\/strong>
\nSi tots els accionistes tenen voluntat de perman\u00e8ncia o tots s\u00f3n temporals, la seva estrat\u00e8gia estar\u00e0 mes alineada. Ara b\u00e9, quan alguns es volen mantenir com a socis i altres tenen la voluntat de sortir de l\u2019accionariat, es poden generar situacions antag\u00f2niques. \u00c9s el cas d\u2019her\u00e8ncies, socis inversors com a capital risc, segones o terceres generacions amb interessos allunyats de la companyia… En aquests casos, la resoluci\u00f3 inicial del conflicte seria una redistribuci\u00f3 o una compra-venda d\u2019accions entre socis i\/o la pr\u00f2pia companyia. Per\u00f2 aqu\u00ed, novament, sorgir\u00e0 el teorema de Nash de manca de col\u00b7laboraci\u00f3 i alineaci\u00f3 entre els socis. Els socis compradors, si \u00e9s a les seves mans, intentaran disminuir el valor de l\u2019empresa perqu\u00e8 la seva compra d\u2019accions sigui menys costosa, i els socis venedors miraran de bloquejar aquelles decisions que impactin en el valor de la seves participacions, com \u00e9s el cas d\u2019inversions a llarg termini o vendes d\u2019actius per sota del preu de mercat.<\/p>\n

ALINEAR POSICIONS AMB EL TEOREMA DE NASH<\/strong><\/span>
\nUna forma d\u2019evitar aquestes situacions \u00e9s preveure\u2019n la possibilitat futura, i per tant, abans que passin s\u2019han de tenir establerts mecanismes juridicoecon\u00f2mics que evitin aquesta situaci\u00f3. Aquests mecanismes es poden englobar en tres grans consensos pactats anticipadament:<\/p>\n

1)<\/strong><\/span> Que les retribucions de socis gestors tinguin mecanismes de vinculaci\u00f3 directa amb els dividends.<\/p>\n

2)<\/strong><\/span> Que la successi\u00f3 de socis, especialment a l\u2019empresa familiar, s\u2019estructuri amb entrades i sortides via disposicions testament\u00e0ries amb regles clares de valoraci\u00f3 i d\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica.<\/p>\n

3)<\/strong><\/span> Que s\u2019apliquin cl\u00e0usules de Drag along<\/em> i Tag along<\/em> per a la venta en conjunt de les accions, i en conseq\u00fc\u00e8ncia s\u2019evitin posicions antag\u00f2niques entre els socis que compren i els socis que venen, at\u00e8s que el preu el fixa un tercer i tots s\u00f3n venedors enfront d\u2019aquests tercers independents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

John Forbes Nash (1928-2015) va ser un matem\u00e0tic dels Estats Units que va desenvolupar la \u201cteoria dels jocs\u201d en el que es va denominar \u201cl\u2019equilibri Nash\u201d respecte de la presa de decisions. L’any 1994, fou guardonat amb el Premi Nobel de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques juntament amb John Harsanyi i Reinhard Selten \u201cper la seva an\u00e0lisi pionera d’equilibris en la teoria de jocs no cooperatius\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33425,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,11,5057],"tags":[10377,10378,180,290,436,708,1960],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33434"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46075,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33434\/revisions\/46075"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33425"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}