{"id":34529,"date":"2022-04-05T09:18:32","date_gmt":"2022-04-05T07:18:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2022\/03\/07\/liderazgo-alternante\/"},"modified":"2025-09-24T10:56:35","modified_gmt":"2025-09-24T08:56:35","slug":"lideratge-alternant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2022\/04\/05\/lideratge-alternant\/","title":{"rendered":"Lideratge alternant<\/span>"},"content":{"rendered":"

\"\"Nom\u00e9s amb un lideratge compartit, comprom\u00e8s i alternant podrem avan\u00e7ar amb \u00e8xit cap a un objectiu ambici\u00f3s.
\n<\/strong><\/p>\n

Albert Bosch<\/strong>. <\/span>Aventurer i expert en lideratge.<\/h4>\n
\n

El 1999, vaig decidir crear el meu primer gran projecte d’aventura organitzant un equip per participar al Ral\u00b7li Dakar amb cotxe. Jo ja l\u2019havia corregut dues vegades amb moto com a pilot d’un equip, per\u00f2 ara passava a ser-ne promotor. El primer gran repte era aconseguir el patrocini necessari. Per aix\u00f2, se’m va acudir fer una cosa molt rellevant, i per fer-la, abans havia de conv\u00e8ncer el meu amic Pep Busquets perqu\u00e8 en fos el pilot, mentre que jo li faria de copilot.
\nEn Pep va tenir un accident de circulaci\u00f3 als 18 anys (no de carreres, ni conduint ell) i va quedar postrat en una cadira de rodes per a tota la seva vida. Abans havia estat tamb\u00e9 pilot de motos, per\u00f2 un cop superat el trauma inicial de la seva lesi\u00f3, es va enfocar a c\u00f3rrer ral\u00b7lis tot terreny amb cotxe.
\nA ell li apassionava el Dakar, per\u00f2 no em va ser f\u00e0cil persuadir-lo. Sabia que abans fins a sis pilots m\u00e9s en la seva mateixa condici\u00f3 havien provat de c\u00f3rrer aquest ral\u00b7li i cap no havia aconseguit finalitzar-lo. A m\u00e9s, ell mai no havia estat al desert i no sabia res del pilotatge en dunes. El vaig conv\u00e8ncer prometent-li que, en ser el primer espanyol amb cadira de rodes que participava en aquesta aventura, aconseguir\u00edem el patrocini, despr\u00e9s preparar\u00edem un bon cotxe i, finalment, anir\u00edem dues setmanes al Marroc per aprendre a passar dunes.<\/p>\n

\n

\"\"Vam aconseguir una gran fita inclusiva per a persones amb mobilitat redu\u00efda en un dels esdeveniments esportius m\u00e9s grans del m\u00f3n. I ho vam fer perqu\u00e8 l’objectiu era la nostra missi\u00f3, la nostra passi\u00f3 i el nostre comprim\u00eds. No hi va haver mai un l\u00edder \u00fanic i inq\u00fcestionable. Sempre funcionem com una comunitat unida pel sentit del nostre projecte
\n<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

UNA AVENTURA EXTREMADAMENT COMPLEXA<\/strong><\/span>
\nAquest any el Dakar comen\u00e7ava a Dakar per anar fins al Caire, i per aix\u00f2 els vehicles havien d’estar un mes abans del que era habitual al port franc\u00e8s de Le Havre per embarcar els cotxes, motos, camions, helic\u00f2pters i assist\u00e8ncies cap al Senegal. An\u00e0vem molt justos de temps i, al final, s\u00ed que vam aconseguir el pressupost i s\u00ed que vam preparar un bon cotxe, per\u00f2 mai no vam tenir temps d’anar a entrenar al Marroc. El nostre 4×4 va anar directe del taller de competici\u00f3 a Le Havre sense que pogu\u00e9ssim provar-lo.
\nEl 6 de gener de l’any 2000, amb el Pep al volant i jo com a navegant, pren\u00edem la sortida de la prova de motor m\u00e9s dura del m\u00f3n, disposats a creuar tot el desert del S\u00e0hara d’oest a est, amb un pilot que no feia servir les cames i que no havia vist mai una duna ni de lluny.
\nEl meu amic era molt h\u00e0bil conduint, per\u00f2 el tema de les dunes li va costar una mica. Al principi, va ser un calvari, ja que cada cop que ens hi qued\u00e0vem enganxats, trig\u00e0vem el triple a treure el cotxe d’all\u00e0, ja que nom\u00e9s port\u00e0vem una pala perqu\u00e8, l\u00f2gicament, ell no baixava del vehicle.
\nUn altre dels grans reptes per a nosaltres era la vida al campament. Despr\u00e9s de lliurar el cotxe als mec\u00e0nics amb la llista de tots els nostres comentaris sobre els problemes o les coses que calia revisar, jo muntava la tenda d\u2019en Pep, li preparava el matal\u00e0s, li instal\u00b7lava les seves coses i despr\u00e9s l’agafava a ell en bra\u00e7os i l’entrava dins la seva \u201ccaseta\u201d. Despr\u00e9s me n’anava a la cua del c\u00e0tering a buscar-hi el seu menjar, l\u2019hi duia i tornava a la cua a pel meu. I un cop sopat, em preparava el llibre de ruta de l’endem\u00e0 i m’unia als mec\u00e0nics per ajudar-los en all\u00f2 que pogu\u00e9s.
\nTot va ser realment molt extrem, per\u00f2 despr\u00e9s de divuit dies de carrera, vam entrar a l’esplanada de les pir\u00e0mides de Gizeh, al Caire, i ens vam convertir en el primer equip de la hist\u00f2ria que acabava el Dakar conduint nom\u00e9s amb les mans.<\/p>\n

\n

\"\"Sempre pensem en el lideratge d’un projecte com una cosa centrada en una o poques persones, quan tot l’equip ha d’assumir formar part d’aquest lideratge en el rol que li correspon, compensant les debilitats d’un amb les fortaleses de l’altre<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

EL TREBALL D’EQUIP, CLAU DE L’\u00c8XIT<\/strong><\/span>
\nHo he resumit molt, per\u00f2 \u00e9s possible fer-se una idea de la complexitat que suposava aquesta aventura. Tot l’esdeveniment era un veritable \u201cBusiness Plan\u201d. Per aix\u00f2, en aquest punt, m’agradaria llen\u00e7ar una pregunta: En qui requeia el lideratge del projecte?
\nLa idea i promoci\u00f3 inicial va estar liderada per mi. En el proc\u00e9s clau de venda de patrocini, el l\u00edder principal va ser el meu amic i soci Rafael Gal\u00e1n. El lideratge de la imatge p\u00fablica l\u2019exercia en Pep Busquets, com a principal protagonista del repte \u00e8pic de ser el primer espanyol en cadira de rodes al Dakar. Per\u00f2 el lideratge de la comunicaci\u00f3 requeia en el responsable de premsa. Despr\u00e9s, la coordinaci\u00f3 de l’equip en la log\u00edstica i l’organitzaci\u00f3 em passava de nou el lideratge a mi. Per\u00f2 una altra vegada era en Pep, com a responsable del volant, el l\u00edder del projecte quan est\u00e0vem en carrera. En arribar al campament, pass\u00e0vem el testimoni del lideratge al cap de mec\u00e0nics i tot el seu equip, ja que sense ells el cotxe no sortia l’endem\u00e0. I mentrestant, jo em convertia en l\u00edder servidor amb la missi\u00f3 de cuidar el meu amic-pilot que, per la seva especial condici\u00f3, arribava esgotat i tenia grans dificultats per viure i recuperar-se en aquestes condicions.
\nVam aconseguir una gran fita inclusiva per a persones amb mobilitat redu\u00efda en un dels esdeveniments esportius m\u00e9s grans del m\u00f3n. I ho vam fer perqu\u00e8 l’objectiu era la nostra missi\u00f3, la nostra passi\u00f3 i el nostre comprim\u00eds. No hi va haver mai un l\u00edder \u00fanic i inq\u00fcestioable. Sempre funcionem com una comunitat unida pel sentit del nostre projecte. Cadasc\u00fa sabia assumir la seva responsabilitat de lideratge clau en el moment que li corresponia, i sabia cedir-la quan tocava. No hi havia espai per a egos ni protagonismes individuals i, sobretot, no hi havia temps per buscar excuses, sin\u00f3 per trobar solucions quan alguna cosa anava malament. Ten\u00edem un prop\u00f2sit, i tota la for\u00e7a que aix\u00f2 ens donava la pos\u00e0vem al servei del seg\u00fcent pas, per passar cada duna per m\u00e9s alta i dif\u00edcil que fos, per superar cada obstacle que se’ns present\u00e9s durant el cam\u00ed.<\/p>\n

QUAN VOLER ES TRANSFORMA EN PODER<\/strong><\/span>
\nPoca gent confiava en les nostres possibilitats. Per\u00f2 nosaltres, \u201ctots\u201d nosaltres, nom\u00e9s pens\u00e0vem en la nostra voluntat d’avan\u00e7ar i que hav\u00edem d\u2019intentar fer tot el que depenia de nosaltres. Ning\u00fa no ho sabia tot i ning\u00fa no tenia experi\u00e8ncia global en un projecte aix\u00ed. Per aix\u00f2, vam aprofitar la part d’experi\u00e8ncia de cada persona i la vam ensamblar amb humilitat i confian\u00e7a per teixir una xarxa de lideratge alternant que es va demostrar altament efectiva.
\nHe viscut moltes altres aventures i gaireb\u00e9 sempre hem tingut \u00e8xit quan hem aconseguit instaurar un lideratge compartit, gener\u00f3s, transversal, alternant i basat en la confian\u00e7a m\u00fatua i el comprom\u00eds sincer pel projecte m\u00e9s que no pas pels interessos o bloquejos individuals. En canvi, poques vegades ens ha sortit b\u00e9 quan el lideratge ha estat molt concentrat en una figura \u00fanica.
\nSempre pensem en el lideratge d’un projecte com una cosa centrada en una o poques persones, quan tot l’equip ha d’assumir formar part d’aquest lideratge en el rol que li correspon, compensant les debilitats d’un amb les fortaleses de l’altre, per passar a ser un gran conjunt global. Per aspirar a ser un equip d’alt rendiment, hem de passar del lideratge al Colideratge.
\nLes empreses ambicioses s\u00f3n, per definici\u00f3, complexes i incertes. Nom\u00e9s amb un lideratge ben compartit, comprom\u00e8s i alternant, podrem anar superant tots els obstacles i avan\u00e7ar amb \u00e8xit cap a l’objectiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nom\u00e9s amb un lideratge compartit, comprom\u00e8s i alternant podrem avan\u00e7ar amb \u00e8xit cap a un objectiu ambici\u00f3s.<\/p>\n","protected":false},"author":35,"featured_media":34528,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10830,9,7827,10817,4718],"tags":[435,560,566,4253,5609,5730,7412,7453,8074,433],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34529"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/35"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34529"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47575,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34529\/revisions\/47575"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}