{"id":36089,"date":"2022-06-15T09:28:36","date_gmt":"2022-06-15T07:28:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2022\/06\/15\/wirecard-el-gran-escandalo-financiero-de-la-era-covid\/"},"modified":"2025-06-06T09:56:25","modified_gmt":"2025-06-06T07:56:25","slug":"wirecard-el-gran-escandol-financer-de-lera-covid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2022\/06\/15\/wirecard-el-gran-escandol-financer-de-lera-covid\/","title":{"rendered":"Wirecard. El gran esc\u00e0ndol financer de l\u2019era COVID"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

La fintech<\/em> alemanya Wirecard, especialitzada en pagaments per Internet, era una empresa d\u2019\u00e8xit que el 2019 facturava uns 2.000 milions d’euros anuals, tenia 5.300 empleats i havia rebut a Londres el prestigi\u00f3s guard\u00f3 Payments Awards. El 2020, en plena pand\u00e8mia del coronavirus, va saltar l’esc\u00e0ndol que va comportar-ne l’empresonament del conseller delegat i el col\u00b7lapse financer. Poc despr\u00e9s, l’empresa va iniciar la liquidaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Oriol Amat. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra.<\/strong><\/h4>\n
\n
\n

“Seguirem creixent a un ritme fort. Tenim el potencial de portar el valor de Wirecard a m\u00e9s de 100.000 milions d’euros els propers anys.” <\/em><\/span><\/h2>\n

Markus Braun
\nConseller delegat de Wirecard
\n(Declaracions fetes el 2018, quan Wirecard valia 23.000 milions d’euros)
\n<\/span><\/h3>\n

 <\/p><\/blockquote>\n

\"\"Aquest article explica l’auge i la caiguda de l’empresa miracle que havia estat anomenada amb el sobrenom d\u2019\u201cEl Google alemany\u201d. At\u00e8s que a l’hora d’escriure aquest article encara no s’ha celebrat el judici sobre aquest cas, caldr\u00e0 esperar la sent\u00e8ncia judicial per con\u00e8ixer amb m\u00e9s detall tot el que ha passat.<\/p>\n

INICIS DIF\u00cdCILS I PRIMERS \u00c8XITS<\/strong><\/span>
\nWirecard va ser fundada el 1999 per Detlev Hoppenrath, expert en inform\u00e0tica, que pr\u00e8viament havia creat un dels primers antivirus. El 2002, despr\u00e9s de la crisi de la bombolla puntcom, l\u2019empresa va estar a punt de tancar. En aquell moment, per\u00f2, el consultor inform\u00e0tic Dr. Markus Braun va venir-ne al rescat i va passar a ser-ne el CEO. En poc temps, Wirecard va comen\u00e7ar a guanyar diners prestant serveis de pagament per Internet a p\u00e0gines web especialitzades en apostes i pornografia, un segment en qu\u00e8 els seus competidors no volien entrar. Aquestes pr\u00e0ctiques poc \u00e8tiques van motivar que el fundador de la companyia, Detlev Hoppenrath abandon\u00e9s Wirecard.
\nEl 2005, l’empresa es va fusionar amb Infogenie, companyia especialitzada en serveis d’informaci\u00f3 per tel\u00e8fon que cotitzava a la borsa alemanya, encara que a causa de la seva evoluci\u00f3 negativa estava a punt de ser exclosa de cotitzaci\u00f3. Aix\u00ed, Wirecard va comen\u00e7ar a cotitzar a la borsa de Frankfurt.
\nEl 2006, Wirecard va crear el seu propi banc: Wirecard Bank AG. El 2007 va ampliar la seva oferta de serveis de pagament per Internet i va iniciar la seva expansi\u00f3 internacional. En pocs anys, ja tenia m\u00e9s de 45 filials als cinc continents.<\/p>\n

\n

El 2008, una associaci\u00f3 alemanya d’accionistes va informar d’errors als comptes del 2007 de Wirecard. Tot i aix\u00f2, les autoritats alemanyes van acusar un directiu d’aquesta associaci\u00f3 d\u2019estar interessat a fer que les accions de Wirecard perdessin valor. Durant els anys seg\u00fcents, diversos mitjans de comunicaci\u00f3 van anar emetent senyals que alguna cosa t\u00e8rbola passava a la companyia<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

COMENCEN A APAR\u00c8IXER AVISOS DE FRAU<\/span>
\n<\/strong>El 2008, una associaci\u00f3 alemanya d’accionistes va informar d’errors als comptes del 2007 de Wirecard. Tot i aix\u00f2, les autoritats alemanyes van acusar un directiu d’aquesta associaci\u00f3 d\u2019estar interessat a fer que les accions de Wirecard perdessin valor.<\/p>\n

Durant els anys seg\u00fcents, es van anar produint senyals que alguna cosa t\u00e8rbola passava a la companyia. El 2014, el diari Financial Times<\/em> va comen\u00e7ar a publicar una s\u00e8rie d’articles titulada \u201cHouse of Wirecard\u201d on posaven en dubte els comptes de l’empresa. Peri\u00f2dicament, i fins al 2020, empreses d’an\u00e0lisi com J. Capital Research, Zatarra Research i The Analyst van acusar Wirecard d’informaci\u00f3 enganyosa als seus comptes, de tenir moltes filials que pr\u00e0cticament eren inoperatives, i de rentat de diners i fraus a Visa i Mastercard . Tot i aix\u00f2, les autoritats alemanyes, en lloc d’investigar Wirecard, van acusar els denunciants de publicar informes falsos per manipular el preu de les accions. El 2017, els diaris S\u00fcddeutsche Zeitung<\/em> i NDR<\/em> van informar que Wirecard Bank processava pagaments a compte de casinos en l\u00ednia il\u00b7legals. I, malgrat aix\u00f2, Wirecard va continuar creixent. El 2018, ja tenia un valor de 23.000 milions d’euros, superant el Deutsche Bank; la companyia va ser inclosa a l’\u00edndex DAX. Aquest \u00edndex, el principal de la borsa alemanya, reuneix les 30 empreses m\u00e9s grans cotitzades a la borsa de Frankfurt. Mentrestant, els ingressos i beneficis de Wirecard no paraven de cr\u00e9ixer (vegeu la figura 1<\/strong><\/span>).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Pel gener del 2019, el\u00a0Financial Times<\/em><\/a>, <\/em>arran d\u2019una den\u00fancia an\u00f2nima, va publicar un article alertant que els comptes de l’empresa a \u00c0sia contenien falsedats. En concret, va explicar que la major part de l’increment d’ingressos procedia de la filial de les Filipines, que estava domiciliada a la seu d’una petita companyia d’autobusos, i que les operacions consistien en vendes fict\u00edcies mitjan\u00e7ant empreses vinculades amb l’objectiu d’inflar les vendes i els beneficis.<\/p>\n

Cada cop que s’acusava l’empresa de ser fraudulenta, Wirecard ho negava tot i, poc despr\u00e9s, la cotitzaci\u00f3 de les seves accions continuava pujant. La tardor del 2019, en un intent d’aturar les cr\u00edtiques, Wirecard va contractar KPMG perqu\u00e8 investigu\u00e9s les acusacions de frau comptable. Aquest informe, em\u00e8s el 27 d’abril del 2020, va concloure que no s\u2019havien pogut detectar els fraus, per\u00f2 tamb\u00e9 indicava que a la consultora no se li havia subministrat tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per dur a terme la investigaci\u00f3. A continuaci\u00f3, les accions de Wirecard es van tornar a desplomar.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

La tardor del 2019, en un intent d’aturar les cr\u00edtiques, Wirecard va contractar KPMG perqu\u00e8 investigu\u00e9s les acusacions de frau comptable. L’informe de la consultora va concloure que no havia pogut detectar els fraus, per\u00f2 tamb\u00e9 subratllava que no se li havia subministrat tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per dur a terme la investigaci\u00f3<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

REGISTRE POLICIAL I DETENCI\u00d3 DEL CEO<\/strong><\/span>
\nEl 5 de juny del 2020, la policia va registrar la seu de Wirecard per buscar evid\u00e8ncies del presumpte frau i el 18 de juny del 2020, l’auditor EY va fer p\u00fablic que faltaven 1.900 milions d’euros als comptes de l’empresa a dos bancs filipins (aquests bancs van informar EY que els certificats dels 1.900 milions d’euros eren falsos). Les accions de la fintech es van enfonsar (vegeu la figura 2<\/strong><\/span>). En total, durant l\u2019\u00faltim any, els seus accionistes van perdre m\u00e9s de 20.000 milions d\u2019euros..<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

<\/h2>\n

El 22 de juny del 2020, el CEO de Wirecard, Markus Braun, va ser arrestat acusat de falsejar les vendes i els comptes bancaris. Tres dies despr\u00e9s, l\u2019empresa va sol\u00b7licitar l\u2019estat de fallida amb uns deutes de 4.000 milions d\u2019euros. El n\u00famero dos de l’empresa, Jan Marsalek, director d’operacions i membre del Consell d’Administraci\u00f3, va fugir i segueix en parador desconegut<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/span><\/h2>\n

El 22 de juny del 2020, Braun va ser arrestat acusat de falsejar les vendes i els comptes bancaris. Tamb\u00e9 van ser arrestats el director financer, el director de comptabilitat i el director de la filial de Dubai. El n\u00famero dos de l’empresa, Jan Marsalek, director d’operacions i membre del Consell d’Administraci\u00f3, va fugir i segueix en parador desconegut. En aquesta mateixa data, Wirecard va recon\u00e8ixer que els comptes dels exercicis anteriors podien ser incorrectes. Diversos mitjans de comunicaci\u00f3 van informar que, per enganyar els auditors, Wirecard feia servir empreses interposades que confirmaven les operacions i els saldos falsos. I per enganyar els supervisors borsaris, la fintech<\/em> contractava advocats especialitzats a contraatacar les acusacions i, aix\u00ed, van aconseguir que les autoritats investiguessin m\u00e9s els denunciants que la mateixa Wirecard.<\/p>\n

El 25 de juny del 2020, Wirecard va sol\u00b7licitar l’estat de fallida amb uns deutes de 4.000 milions d’euros. El juliol del 2020, la fiscalia alemanya va comunicar que, suposadament, Wirecard havia manipulat els seus comptes des de l’any 2014. A principis del 2021, despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se que la Comissi\u00f3 Europea havia decidit investigar l’actuaci\u00f3 dels organismes supervisors alemanys en relaci\u00f3 amb Wirecard, es van produir les dimissions del president de l\u2019organisme supervisor borsari i del president de l\u2019organisme supervisor comptable.<\/p>\n

D’aquest cas sorpr\u00e8n que, malgrat els nombrosos avisos de frau, les autoritats alemanyes i els supervisors de borsa van perseguir m\u00e9s els denunciants que Wirecard. La moralitat \u00e9s que cal fer m\u00e9s cas dels avisos de frau que de vegades podem llegir als mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La fintech alemanya Wirecard, especialitzada en pagaments per Internet, era una empresa d\u2019\u00e8xit que el 2019 facturava uns 2.000 milions d’euros anuals, tenia 5.300 empleats i havia rebut a Londres el prestigi\u00f3s guard\u00f3 Payments Awards. El 2020, en plena pand\u00e8mia del coronavirus, va saltar l’esc\u00e0ndol que va comportar-ne l’empresonament del conseller delegat i el col\u00b7lapse […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":36074,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,36,10820,10819],"tags":[115,180,958,2985,10566,10567],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36089"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36089"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36089\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46066,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36089\/revisions\/46066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36089"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36089"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36089"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}