{"id":36630,"date":"2022-07-13T09:00:29","date_gmt":"2022-07-13T07:00:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2022\/07\/06\/pandemia-guerra-estanflacion-desglobalizacion-o-no\/"},"modified":"2025-09-24T10:51:47","modified_gmt":"2025-09-24T08:51:47","slug":"pandemia-guerra-estanflacio-desglobalitzacio-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2022\/07\/13\/pandemia-guerra-estanflacio-desglobalitzacio-o-no\/","title":{"rendered":"Pand\u00e8mia + guerra = estanflaci\u00f3 + desglobalitzaci\u00f3\u2026 o no"},"content":{"rendered":"

\"\"En els temps recents, les complexitats s’acumulen i els riscos es multipliquen, un fet que dificulta la comprensi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que passa i les perspectives de futur. Mitjan\u00e7ant un dec\u00e0leg, intentem de sistematitzar-ne alguns dels aspectes m\u00e9s rellevants. <\/strong><\/p>\n

Juan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la Universitat de Barcelona.<\/h4>\n
\n

1.<\/strong><\/span> Quan encara est\u00e0vem digerint els efectes de la crisi financera, el 2018 va arribar la guerra comercial i, el 2020, va esclatar una greu pand\u00e8mia. I quan semblava que n\u2019encar\u00e0vem la sortida, la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna ha complicat les coses en pr\u00e0cticament tots els \u00e0mbits. Torna a parlar-se d’una tempesta perfecta, encara que la conjunci\u00f3 d’adversitats t\u00e9 precedents: el final de la Primera Guerra Mundial va coincidir amb una pand\u00e8mia mortal i va donar pas a la hiperinflaci\u00f3 a Europa central; la Gran Depressi\u00f3 dels anys 1930 va enlla\u00e7ar amb la Segona Guerra Mundial i els temors d’un \u201cestancament secular\u201d. Actualment, geopol\u00edtica, economia i societat tornen a estar convulsionades amb les addicions dels problemes mediambientals i de salut global.<\/p>\n

\n

\"\"Torna a parlar-se d’una tempesta perfecta, encara que la conjunci\u00f3 d’adversitats t\u00e9 precedents: el final de la Primera Guerra Mundial va coincidir amb una pand\u00e8mia mortal i va donar pas a la hiperinflaci\u00f3 a Europa central; la Gran Depressi\u00f3 dels anys 1930 va enlla\u00e7ar amb la Segona Guerra Mundial i els temors d’un \u201cestancament secular\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

2.<\/strong><\/span> Per acabar de complicar-ho, ha reaparegut, amb for\u00e7a ins\u00f2lita, el problema d’una inflaci\u00f3 que semblava fins fa poc oblidada. \u00c9s cert que hi ha poderosos factors conjunturals en aquest repunt de les tensions inflacionistes, des dels famosos colls d’ampolla fins a les elevacions dels preus de les fonts d’energia i altres mat\u00e8ries primeres, agreujades pel conflicte b\u00e8l\u00b7lic a Ucra\u00efna. Per\u00f2, aix\u00ed mateix, cal constatar que hi ha motius estructurals, de fons, per a aquesta reaparici\u00f3 de la inflaci\u00f3: des de l’alentiment d’una globalitzaci\u00f3 que en els seus moments de m\u00e0xim ascens (\u201chiperglobalitzaci\u00f3\u201d) va llan\u00e7ar als mercats mundials la producci\u00f3 de centenars de milions de persones, augmentant inicialment m\u00e9s l’oferta que la demanda, fins a la inflexi\u00f3 demogr\u00e0fica cap a un envelliment m\u00e9s gran a Occident i la Xina, que contribueix, juntament amb l’alentiment de la globalitzaci\u00f3, a incrementar m\u00e9s la demanda que l’oferta. El canvi tecnol\u00f2gic, una altra font de descensos de preus, pot ser insuficient per contrarestar les pressions inflacionistes.<\/p>\n

\n

Hi ha motius estructurals, de fons, per a [la] reaparici\u00f3 de la inflaci\u00f3: des de l’alentiment d’una globalitzaci\u00f3 que en els seus moments de m\u00e0xim ascens (\u201chiperglobalitzaci\u00f3\u201d) va llan\u00e7ar als mercats mundials la producci\u00f3 de centenars de milions de persones, augmentant inicialment m\u00e9s l’oferta que la demanda, fins a la inflexi\u00f3 demogr\u00e0fica cap a un envelliment m\u00e9s gran a Occident i la Xina, que contribueix, juntament amb l’alentiment de la globalitzaci\u00f3, a incrementar m\u00e9s la demanda que l’oferta<\/span><\/h2>\n

 <\/p><\/blockquote>\n

3.<\/strong><\/span> La flu\u00efdesa dels subministraments a escala global s’ha anat trobant amb obstacles que han anat generant recels i desconfiances: des de la guerra comercial iniciada el 2018 a les restriccions de la pand\u00e8mia, passant per les escassedats aparegudes en \u00e0mbits com la provisi\u00f3 de microxips o els problemes per atendre les demandes de fonts d\u2019energia cl\u00e0ssiques \u2013com petroli i gas\u2013. A aix\u00f2 se suma la demanda creixent de metalls necessaris per a nous usos (inclosos productes menys contaminants): des del liti i cobalt necessaris per a bateries de vehicles el\u00e8ctrics, fins al pal\u00b7ladi, molt afectat per un conflicte b\u00e8l\u00b7lic que tamb\u00e9 est\u00e0 incidint en els subministraments de cereals. Aquests problemes, juntament amb factors com la robotitzaci\u00f3 i automatitzaci\u00f3, que permet \u201cretornar\u201d alguns processos productius pr\u00e8viament deslocalitzats, o les preocupacions mediambientals davant subministraments el transport dels quals des d’ubicacions llunyanes augmenta les emissions, contribueixen a repensar f\u00f3rmules d’aprovisionament, amb m\u00e9s \u00e8mfasi en nocions com ara \u201cresili\u00e8ncia\u201d, autonomia estrat\u00e8gica o \u201csubministrament proper\u201d (nearshoring<\/em>) o de llocs \u201camics\u201d (friendshoring<\/em>).<\/p>\n

\n

\"\"[Al costat d’altres factors], la robotitzaci\u00f3 i automatitzaci\u00f3, que permet \u201cretornar\u201d alguns processos productius pr\u00e8viament deslocalitzats, o les preocupacions mediambientals davant subministraments el transport dels quals des d’ubicacions llunyanes augmenta les emissions, contribueixen a repensar f\u00f3rmules d’aprovisionament, amb m\u00e9s \u00e8mfasi en nocions com ara \u201cresili\u00e8ncia\u201d, autonomia estrat\u00e8gica o \u201csubministrament proper\u201d (nearshoring<\/em>) o de llocs \u201camics\u201d (friendshoring<\/em>)<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

4.<\/strong><\/span> Les friccions comercials i sanit\u00e0ries, aix\u00ed com les militars i les sancions derivades, mostren com les interdepend\u00e8ncies de tota mena, que s\u00f3n el substrat de la globalitzaci\u00f3, es poden convertir en moments determinats en una arma de doble tall, en una amena\u00e7a o en font de dificultats. Es parla de la conversi\u00f3 en arma \u2013weaponisation<\/em>\u2013 de les depend\u00e8ncies, com els debats recents sobre el gas rus han evidenciat amb cruesa. Aquest \u00e9s un tema antic. Fa dos segles, David Ricardo va formular la defensa del comer\u00e7 internacional sobre la base de l’aprofitament dels \u201cavantatges comparatius\u201d. La principal objecci\u00f3 que va rebre la seva proposta que Anglaterra es concentr\u00e9s en les manufactures ascendents i pass\u00e9s a importar aliments va ser precisament la fragilitat de dependre del subministrament exterior d\u2019una cosa tan sensible com els aliments. Es corria el risc que, en cas de conflicte, el tall d’aquests subministraments es convert\u00eds en una debilitat per a Anglaterra i en una arma poderosa per als prove\u00efdors. Els arguments de Ricardo per replicar aquesta cr\u00edtica sonen actuals: anaven des de la benintencionada creaci\u00f3 d’un clima d’harmonia que imped\u00eds aquest escenari fins a la multiplicitat de fonts de subministrament per no dependre cr\u00edticament nom\u00e9s d’una, passant per eventuals mesures per tornar a la provisi\u00f3 dom\u00e8stica.<\/p>\n

5.<\/strong><\/span> Des de fa algun temps, ja abans de la pand\u00e8mia, es parlava de desglobalitzaci\u00f3, slowbalization<\/em> o nocions semblants. Certament, els indicadors tradicionals de globalitzaci\u00f3 \u2013des de l’obertura comercial i financera fins als de participaci\u00f3 en cadenes globals de valor\u2013 van experimentar, des dels anys 1990 fins a la crisi financera del 2008, un auge vertigin\u00f3s dif\u00edcil de sostenir indefinidament… si b\u00e9 \u00e9s cert que aquesta crisi \u201cva moderar-ne\u201d l\u2019evoluci\u00f3, encara va mantenir els indicadors en nivells elevats. \u00c9s cert, aix\u00ed mateix, que esdeveniments com la guerra comercial, la pand\u00e8mia o ara la guerra suposen m\u00e9s fonts de desconfiances i recels, de \u201ccorrosi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3\u201d, per\u00f2 d’aqu\u00ed a afirmar que s\u2019estan clavant els darrers \u201cclaus al ta\u00fct de la globalitzaci\u00f3\u201d probablement hi hagi certa dist\u00e0ncia.<\/p>\n

\n

\u00c9s cert que esdeveniments com la guerra comercial, la pand\u00e8mia o ara la guerra suposen m\u00e9s fonts de desconfiances i recels, de \u201ccorrosi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3\u201d, per\u00f2 d’aqu\u00ed a referir-se que estan clavant els \u00faltims \u201cclaus al ta\u00fct de la globalitzaci\u00f3\u201d probablement hi hagi certa dist\u00e0ncia<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

6.<\/strong><\/span> Les estimacions inicials de l’impacte de la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna van en la l\u00ednia d’un alentiment de la recuperaci\u00f3 postpand\u00e8mia, aix\u00ed com un nou impuls a la inflaci\u00f3. Aix\u00f2, juntament amb el paper de l’encariment de les fonts d’energia, fa que es torni a parlar de l’estancament (estancament amb inflaci\u00f3), expressi\u00f3 encunyada per descriure la situaci\u00f3 dels anys 1970, en qu\u00e8 les dues onades d’elevacions dels preus del petroli \u2014xocs d’oferta\u2014 tamb\u00e9 van generar aquesta delicada combinaci\u00f3 de problemes. I de gesti\u00f3 complexa, ja que les mesures per combatre l’estancament (debilitat de la recuperaci\u00f3) agreugen la inflaci\u00f3, mentre que les mesures per contenir-la debiliten el creixement. El manual diu que, davant de problemes que venen pel costat de l’oferta, calen mesures per a aquest vessant, des de la millora de l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica fins a canvis en el mix energ\u00e8tic \u2014cosa que, a m\u00e9s, encaixa amb els plantejaments de sostenibilitat mediambiental\u2014 . Per\u00f2 aix\u00f2 requereix temps i, en general, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d’enunciar que no pas de dur a terme.<\/p>\n

7.<\/strong><\/span> Les interaccions entre q\u00fcestions macroecon\u00f2miques \u2014com ara la inflaci\u00f3 i el creixement\u2014 i les energ\u00e8tiques i mediambientals passen a primer pla. Encara que se n’infravaloraven els riscos, fins i tot abans de la pand\u00e8mia es podia saber que la transici\u00f3 a un sistema de prove\u00efment energ\u00e8tic m\u00e9s sostenible mediambientalment, amb menys depend\u00e8ncia dels combustibles f\u00f2ssils, tindria uns \u201ccostos de transici\u00f3\u201d en forma d’encariment de les emissions de CO2 o de les fonts d’energia tradicionals (ja que la perspectiva de la p\u00e8rdua de pes a mitj\u00e0 termini disminuiria els incentius per invertir-hi). Les elevacions en els preus de l’electricitat, ja des de finals del 2021, van evidenciar aquesta dimensi\u00f3 de la green-flation<\/em> (inflaci\u00f3 associada a complir objectius mediambientals) amb una incid\u00e8ncia social m\u00e9s important i conflictiva del que s’esperava. Les alces de preus d’altres commodities<\/em> vinculades a la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, amb encariments de processos productius i implicacions geopol\u00edtiques (a favor dels pa\u00efsos productors i en detriment dels consumidors) s\u00f3n noves facetes dels compromisos mediambientals que s’han d’explicitar i afrontar.<\/p>\n

\n

\"\"Les alces de preus de commodities<\/em> vinculades a la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, amb encariments de processos productius i implicacions geopol\u00edtiques (a favor dels pa\u00efsos productors i en detriment dels consumidors) s\u00f3n noves facetes dels compromisos mediambientals que s’han d’explicitar i afrontar<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

8.<\/strong><\/span> Els canvis geopol\u00edtics que es deriven de tot aix\u00f2 s\u00f3n importants. La pugna pel control de les mat\u00e8ries primeres ha estat al llarg de la hist\u00f2ria origen de moltes tensions, i els seus resultats han determinat ascensos i caigudes d’hegemonies i pot\u00e8ncies. Ja a finals del segle XIX i principis del XX, es va parlar del great game<\/em> per referir-se a la lluita pel control de les mat\u00e8ries primeres entre els pa\u00efsos avan\u00e7ats \u201ctradicionals\u201d (llavors Gran Bretanya i Fran\u00e7a) i els que es trobaven en ascens, com Alemanya i R\u00fassia. Les seves implicacions en forma de conflictes b\u00e8l\u00b7lics, inclosa la Primera Guerra Mundial, s\u00f3n conegudes. Recentment, la pugna entre els pa\u00efsos occidentals i els emergents, amb els Estats Units i la Xina al capdavant de cada grup, pel control de molts recursos a escala mundial, incloses \u00c0frica i Am\u00e8rica Llatina, \u00e9s ben coneguda i ha esdevingut una de les vies mitjan\u00e7ant les quals el gegant asi\u00e0tic vol accelerar el seu ascens al lideratge mundial. Les implicacions de la situaci\u00f3 a Ucra\u00efna estan redefinint el tauler de subministraments, contractes i relacions de forma important\u2026 alhora que les apel\u00b7lacions a l\u2019\u201cautonomia estrat\u00e8gica\u201d a Europa se succeeixen, en espera de veure si\/com es tradueixen en realitats.<\/p>\n

9.<\/strong><\/span> Com a resultat de totes aquestes tensions, el risc de fragmentacions a l’economia global torna a estar damunt la taula. Ja a la d\u00e8cada dels anys 1930, es van configurar blocs que van partir l’economia mundial i, probablement, van coadjuvar tant a la crisi com a la Segona Guerra Mundial. Ja el 2019, la (aleshores) nova directora de l’FMI, K. Georgieva, es referia als riscos de fragmentacions comercials i tecnol\u00f2giques entre economies avan\u00e7ades i emergents, cosa que cobrava un sentit especial at\u00e8s que, per la seva nacionalitat b\u00falgara, havia viscut el \u201ctel\u00f3 d’acer\u201d a Europa. Amb la guerra, les mesures de sancions que inclouen desconnexions dels bancs russos d’est\u00e0ndards d’intercanvis, com SWIFT, indueix a formular alternatives amb la participaci\u00f3 de la Xina, i potser \u00cdndia i altres pa\u00efsos. Pel que fa a subministraments, tamb\u00e9 es podrien conformar \u201cclubs\u201d de pa\u00efsos \u201crec\u00edprocament fiables\u201d per motius pol\u00edtics o ideol\u00f2gics. Apareixen algunes primeres estimacions dels costos d’aquestes fragmentacions en termes d’est\u00e0ndards incompatibles, acotaci\u00f3 dels mercats, limitacions a la difusi\u00f3 d’idees, etc.<\/p>\n

\n

Hem de recordar sempre que, malgrat les serioses dificultats, el futur no est\u00e0 escrit<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

10.<\/strong><\/span> Hem de recordar sempre que, malgrat les dificultats serioses, el futur no est\u00e0 escrit. De vegades, la humanitat ha respost de manera insensata als problemes, com es va fer despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial. En altres casos, les respostes han estat m\u00e9s realistes i constructives, com despr\u00e9s de la Segona, que va donar pas a d\u00e8cades de creixement raonablement estable. Com seran les respostes al binomi \u201cpand\u00e8mia + guerra\u201d? Unes respostes fragmentades, polaritzades, poc realistes, agreujarien la seva traducci\u00f3 en \u201cestanflaci\u00f3 + desglobalitzaci\u00f3\u201d. Per\u00f2 no \u00e9s inexorable: mantenir oberts mecanismes per afrontar problemes intr\u00ednsecament globals (sanitaris, mediambientals) \u00e9s tan necessari com constatar que els darrers temps ens estan recordant imperiosament que cal ser tan cruament realistes com l\u00facidament pragm\u00e0tics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els temps recents, les complexitats s’acumulen i els riscos es multipliquen, un fet que dificulta la comprensi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que passa i les perspectives de futur. Mitjan\u00e7ant un dec\u00e0leg, intentem de sistematitzar-ne alguns dels aspectes m\u00e9s rellevants.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":36806,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10840,10815,10729,18],"tags":[1576,5680,8197,10282,10584,10587,10588],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36630"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36630"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47549,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36630\/revisions\/47549"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36806"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}