![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/0023.jpg\")
<\/h4>\n<\/h4>\nSorpresa enorme a molts consells d’administraci\u00f3. Va passar fa vuit anys, el 2022. La majoria dels seus membres acabaven de saber que la Uni\u00f3 Europea havia iniciat un tsunami regulatori tendent a un model econ\u00f2mic sostenible basat en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Aix\u00f2, tan abstracte per a molts, es concretava a convertir la funci\u00f3 social de les empreses \u2014excessivament evanescent\u2014, en l’abanderat de la q\u00fcesti\u00f3. Avui, al 2030, data dels fets, hem pogut contemplar l’alineament de la majoria de les corporacions europees amb aquests objectius. L\u2019RSC, que havia vegetat entre la cura de la mala consci\u00e8ncia i la filantropia, ha fet en menys de deu anys el pas definitiu cap a l’establiment d’unes pr\u00e0ctiques de sostenibilitat referents a l’est i a l’oest. No nom\u00e9s impacten en l’evoluci\u00f3 del planeta, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han canviat la governan\u00e7a de les empreses. <\/strong><\/p>\n JOSEP-FRANCESC VALLS. <\/strong><\/span>Director de la C\u00e0tedra Escenaris de futur, retail<\/em>, turisme i serveis de la BSM-UPF.<\/strong><\/p>\n El vell professor ha reunit, com cada mes, un grup selecte d’experts sobre la reconversi\u00f3 de les velles pol\u00edtiques d\u2019RSC de les empreses per unes altres de sostenibilitat fruct\u00edferes i m\u00e9s d’acord amb la seva funci\u00f3 social. Avui hi participen el director d’una ONG; una acad\u00e8mica experta en q\u00fcestions de sostenibilitat; una directiva d’un banc multilateral, i el fundraiser<\/em> d’una fundaci\u00f3. NET ZERO<\/strong><\/span> El segon dels convidats \u00e9s una acad\u00e8mica que ha intervingut en la darrera d\u00e8cada en la creaci\u00f3 de nombrosos programes de sostenibilitat a les universitats, a les escoles de negoci i a les patronals i associacions empresarials. RELACIONS P\u00daBLIQUES, RELACIONS PRIVADES<\/strong><\/span> <\/p>\n Sorpresa enorme a molts consells d’administraci\u00f3. Va passar fa vuit anys, el 2022. La majoria dels seus membres acabaven de saber que la Uni\u00f3 Europea havia iniciat un tsunami regulatori tendent a un model econ\u00f2mic sostenible basat en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Aix\u00f2, tan abstracte per a molts, es concretava a convertir la funci\u00f3 social de les empreses \u2014excessivament evanescent\u2014, en l’abanderat de la q\u00fcesti\u00f3. Avui, al 2030, data dels fets, hem pogut contemplar l’alineament de la majoria de les corporacions europees amb aquests objectius. L\u2019RSC, que havia vegetat entre la cura de la mala consci\u00e8ncia i la filantropia, ha fet en menys de deu anys el pas definitiu cap a l’establiment d’unes pr\u00e0ctiques de sostenibilitat referents a l’est i a l’oest. No nom\u00e9s impacten en l’evoluci\u00f3 del planeta, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han canviat la governan\u00e7a de les empreses.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":36824,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10846,10816,12,10608,10652],"tags":[1174,10096,10606,170,294,826],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36826"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36826"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36826\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47545,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36826\/revisions\/47545"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36824"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\nDespr\u00e9s de les paraules de benvinguda del vell professor, obre la sessi\u00f3 el director de l’ONG global. Ha viscut experi\u00e8ncies extremes a quatre continents: d’una banda, en camps de refugiats, en guerres, fams i conflictes; i, de l’altra, als despatxos d’Occident, buscant fons i intentant utilitzar-los al servei dels m\u00e9s vulnerables. Pren la paraula:
\n\u2014Archie Carroll, el pare de la redefinici\u00f3 contempor\u00e0nia del paper social de l’empresa, afirmava que la seva responsabilitat recau tant sobre el comportament econ\u00f2mic i legal com sobre l’\u00e8tic (Business and Society: \u00c9tica and stakeholder Management<\/em>. Cincinnati: South Western Publishing, 1993). Encara m\u00e9s, el president de la Cambra de Comer\u00e7 d’Espanya, Josep Llu\u00eds Bonet, col\u00b7locava al mateix nivell la sostenibilitat i la rendibilitat entre les funcions de l’empresa. El 2022, aquest empresari al capdavant de la instituci\u00f3 cameral espanyola confirmava que les pimes ho veien cada vegada m\u00e9s clar. Vuit anys despr\u00e9s d’aquestes paraules, si alguna empresa no ho ha ent\u00e8s per activa, s’ha vist obligada a adherir-s\u2019hi per passiva; la legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria \u00e9s ben expl\u00edcita i contundent. No podia ser que les empreses blanquegessin males pr\u00e0ctiques dedicant alguns diners a obres socials, mentre seguien emmetzinant el planeta i executant processos gens beneficiosos amb el medi ambient.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/icono-balanza.jpg\")
Si alguna empresa no ho ha ent\u00e8s per activa, s’ha vist obligada a adherir-s\u2019hi per passiva; la legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria \u00e9s ben expl\u00edcita i contundent. No podia ser que les empreses blanquegessin males pr\u00e0ctiques dedicant alguns diners a obres socials, mentre seguien emmetzinant el planeta i executant processos gens beneficiosos amb el medi ambient<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/infografia-net-zero.jpg\")
En efecte, la UE es va marcar la data del 2030 com la del NET Zero (reducci\u00f3 d’emissions de gasos amb efecte hivernacle d’almenys un 55%). Sabent que aix\u00f2 no s’assoliria sense el canvi de model productiu a les empreses, va decidir insuflar durant tota la d\u00e8cada una quantitat de recursos econ\u00f2mics ingent, com ara els fons Next Generation, els programes Horizon i Cosme, i la mateixa PAC, entre altres. D’aquesta manera, va llan\u00e7ar una allau legislativa a favor del pacte verd, unit a les pol\u00edtiques socials i la governan\u00e7a corporativa. Un tres en un que comprometia les empreses europees a encaminar els seus processos productius cap a la consecuci\u00f3 d’efectes positius al medi ambient per llei; en endavant, es considerarien responsables dels danys produ\u00efts per les seves subsidi\u00e0ries a qualsevol lloc del m\u00f3n, amb multes quantioses per a les incomplidores. Des d’aleshores, ja no podrien parlar d’informaci\u00f3 no financera, sin\u00f3 d’Informe de Sostenibilitat Corporativa, alhora que es veien obligades a crear valor sostenible a llarg termini i a alinear els accionistes, directius i stakeholders<\/em>.<\/p>\n
\n\u00c9s ella qui interv\u00e9:
\n\u2014L’objectiu d’aquesta formaci\u00f3 consistia a preparar consellers interns, consellers executius, dominicals i independents i experts CSO (directors de sostenibilitat). Els programes que he implantat desenvolupen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i les pr\u00e0ctiques de sostenibilitat, tra\u00e7abilitat, aplicant rigorosament els drets humans en tota la cadena de valor. Milers de consellers en sostenibilitat i CSO poblen ara les empreses europees, i entenen la rendibilitat i no nom\u00e9s els beneficis econ\u00f2mics obtinguts, aix\u00ed com el desenvolupament ecol\u00f2gic real. \u00c9s a dir, la reducci\u00f3 de la petjada de carboni, el consum d’aigua i energia a totes les baules de la cadena de subministrament, des de les mat\u00e8ries primeres fins al contacte amb els clients.
\n\u2014Gr\u00e0cies a aquesta nova legislaci\u00f3 \u2014qui parla ara \u00e9s el fundraiser<\/em> de la fundaci\u00f3\u2014, les ONG hem fet un salt qualitatiu. Abans de la promulgaci\u00f3 d’aquestes directives comunit\u00e0ries que impliquen les empreses, moltes preferien donar-nos diners per a accions humanit\u00e0ries, mentre seguien desenvolupant pr\u00e0ctiques poc sostenibles. En implicar-les de ple, van comen\u00e7ar a acudir a nosaltres com a partners<\/em>. Ens demanaven, sobretot, que les ajud\u00e9ssim a desenvolupar la normativa a l’interior de les seves corporacions per acomodar-se, aix\u00ed, al nou protagonisme sostenible.
\n\u2014Una taula de salvaci\u00f3 per a les ONG, no? \u2014pregunta l’acad\u00e8mica.
\n\u2014Jo reivindico el paper hist\u00f2ric de les ONG, tant les no confessionals com les religioses \u2014respon el fundraiser<\/em>\u2014. S’imaginen el nivell d’insolidaritat en els dos darrers segles sense elles? Ara b\u00e9, algunes s’havien especialitzat a demanar diners per repartir-los entre els m\u00e9s desafavorits; eren causes nobles, per\u00f2 aquestes accions de benefic\u00e8ncia, de solidaritat o de cooperaci\u00f3 no aconseguien reduir les desigualtats. Les m\u00e9s esfor\u00e7ades i clarividents es van avan\u00e7ar per impulsar pol\u00edtiques socials i van aconseguir canvis radicals. La nova normativa europea ens ha perm\u00e8s a les ONG, des de principis de la d\u00e8cada del 2020, convertir-nos en els socis de les empreses en aquest cam\u00ed a favor d’un planeta com\u00fa. Ha estat el punt d’inflexi\u00f3 per replantejar el nostre model de negoci.
\n\u2014Tamb\u00e9 ens va obligar a posar-nos les piles \u2014interromp la directiva del banc multilateral\u2014. Dispos\u00e0vem de diners p\u00fablics per impulsar accions de desenvolupament, humanit\u00e0ries, socials\u2026 Gr\u00e0cies al tsunami regulador a la UE, vam tenir l’oportunitat de dirigir-les cap a un objectiu clar, el de la sostenibilitat del planeta. Aquesta jerarquitzaci\u00f3 al voltant de la sostenibilitat ha estat la pedra de toc. Ara, la cooperaci\u00f3 p\u00fablica s’enfoca clarament a un objectiu que abra\u00e7a la resta.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/icono-planeta-circulos.jpg\")
Gr\u00e0cies al tsunami regulador a la UE, vam tenir l’oportunitat de dirigir [les accions] cap a un objectiu clar, el de la sostenibilitat del planeta. Aquesta jerarquitzaci\u00f3 al voltant de la sostenibilitat ha estat la pedra de toc. Ara, la cooperaci\u00f3 p\u00fablica s’enfoca clarament a un objectiu que abra\u00e7a la resta<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n\u2014Sabeu quins han estat els efectes immediats d’aquest enfocament cap a la sostenibilitat de la UE, vist des del 2030? \u2014planteja l’acad\u00e8mica experta\u2014. El primer, a les empreses europees ja no es parla m\u00e9s d\u2019RSC. Tota gira al voltant de la sostenibilitat. Les que encara mantenen les sigles al seu organigrama no l’associen a les relacions p\u00fabliques, a la comunicaci\u00f3 i a la marca, o a les accions altruistes i humanit\u00e0ries puntuals. El segon, malgrat que els va costar un temps d\u2019adaptaci\u00f3, pr\u00e0cticament fins al 2025, finalment van acabar entenent (el pal i la pastanaga) que no es poden desentendre del que passa a l’exterior de les seves parets, que no s\u00f3n un organisme sense cap implicaci\u00f3. El tercer, que la sostenibilitat no \u00e9s un mantra, sin\u00f3 que s’aconsegueix canviant els models de producci\u00f3 i les empreses s\u00f3n un dels motors del canvi. I quart, que el nou concepte els permet un protagonisme molt m\u00e9s gran a la societat: no nom\u00e9s cooperen; remen en la mateixa direcci\u00f3 que el conjunt de la societat.
\n\u2014Vist amb la perspectiva del 2030, sembla tot un \u00e8xit, no? \u2014pregunta el vell professor, com a conclusi\u00f3.
\n\u2014Jo diria que ha passat una cosa excel\u00b7lent \u2014respon l’acad\u00e8mica experta, tot recapitulant\u2014. El canvi legislatiu radical ha convertit la sostenibilitat del planeta en una preocupaci\u00f3 comuna i els empresaris en s\u00f3n protagonistes. El vell management desviava fons per rentar consci\u00e8ncies i ara els diners s\u00f3n m\u00e9s \u00fatils. El pal i la pastanaga a qu\u00e8 em referia abans han donat els seus resultats. En aquests moments, a Europa, hi operen centenars de milers de corporacions del quart sector que comptabilitzen com a rendibilitat econ\u00f2mica totes les accions de contribuci\u00f3 a la societat, i el seu objectiu no consisteix exclusivament a donar valor als accionistes o augmentar-ne els beneficis cada any. A m\u00e9s, la revaloraci\u00f3 de la professi\u00f3 sostenible ha creat nombrosos llocs de treball que han perm\u00e8s que molts perfils de les ONG i dels organismes humanitaris ocupin posicions decisives a les empreses, convertint-se\u2019n en el millor planter. Jo em quedaria amb aquests tres grans aven\u00e7os que s’han produ\u00eft durant aquesta d\u00e8cada. Em sento orgullosa de pert\u00e0nyer a la vella Europa.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/infografia-avencos.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"