![\"La](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/monempresarial-152-crisi-eixampla-escletxa-salarial.jpg\")
Andrea Cosialls<\/strong><\/p>\n El 2013 els sous dels directius van augmentar un 7% de mitjana, mentre que els dels c\u00e0rrecs intermedis i els dels empleats van caure un 3,18% i un 0,5%, respectivament. S\u00f3n dades que es desprenen de l\u2019estudi \u201cEvoluci\u00f3 salarial 2007-2013\u201d que han presentat aquest mes de gener l\u2019escola de negocis EADA i el grup ICSA, i que s\u2019ha elaborat a partir de les dades salarials de m\u00e9s de 80.000 treballadors per compte ali\u00e8 de tot l\u2019Estat. Segons l\u2019estudi, els que m\u00e9s redu\u00eft van veure el seu sou l\u2019any passat respecte a l\u2019anterior van ser els c\u00e0rrecs intermedis que, a la vegada, s\u00f3n els que han perdut m\u00e9s poder adquisitiu a causa de la crisi. I \u00e9s que, tot i que des del 2007 els seus salaris han pujat un 4,9% de mitjana, la inflaci\u00f3 ho ha fet en un 13,5% i, per tant, el seu poder adquisitiu ha disminu\u00eft un 8,56% entre el 2007 i el 2013.<\/p>\n Aquestes xifres contrasten amb l\u2019evoluci\u00f3 dels sous dels directius, que des del 2007 han guanyat prop d\u2019un 17% quant a poder adquisitiu. Per a Ernesto Poveda, president d\u2019ICSA, \u201cla millora dels sous dels directius pot ser un indicatiu de l\u2019anhelada recuperaci\u00f3.\u201d De la seva banda, Jordi Costa, professor d\u2019EADA, ho atribueix al fet que \u201csegurament van ser els primers a patir retallades salarials, i ara les empreses volen centrar els esfor\u00e7os retributius en les figures de m\u00e9s valor.\u201d Segons l\u2019informe, un directiu a Catalunya guanya 82.268 euros bruts de mitjana a l\u2019any, un c\u00e0rrec intermedi 37.500 i un empleat 22.500 euros.<\/p>\n Amb tot, les dades constaten que l\u2019escletxa entre els salaris dels directius i els dels c\u00e0rrecs intermedis i els empleats s\u2019est\u00e0 eixamplant amb la crisi, dibuixant una progressiva destrucci\u00f3 de la classe mitjana. \u00c9s el cas de la Mar Abad, encarregada de planta d\u2019una fundaci\u00f3 de Barcelona que es dedica a la inserci\u00f3 laboral: \u201cL\u2019organitzaci\u00f3 dep\u00e8n en un 30% d\u2019ajuts p\u00fablics que no arriben o triguen en ferho, per tant, se sufraguen les despeses abaixant el sou dels peons i congelant el dels c\u00e0rrecs intermedis, mentre que els directors i els caps de departament no se l\u2019abaixen\u201d, confirma. Abad confessa tamb\u00e9 que des que ocupa el c\u00e0rrec no ha vist correspost el volum de feina i el grau d\u2019exig\u00e8ncia amb la retribuci\u00f3 econ\u00f2mica. En aquest sentit, assegura que \u201cdurant l\u2019\u00faltim any he assumit un volum m\u00e9s alt de tasques que comporten m\u00e9s responsabilitat i el meu sou no ha variat. Aquest any m\u2019han proposat un ascens i l\u2019he acceptat perqu\u00e8 \u00e9s un repte, per\u00f2 no tinc cap incentiu econ\u00f2mic.\u201d I afegeix que \u201cquan em van ascendir d\u2019administrativa a cap d\u2019\u00e0rea fa tres anys em van dir que m\u2019apujarien el sou quan hagu\u00e9s demostrat que estava al nivell del c\u00e0rrec, aix\u00ed que vaig estar un any cobrant el sou d\u2019administrativa i fent de cap.\u201d Abad est\u00e0 conven\u00e7uda que el fet que els c\u00e0rrecs intermedis no se sentin valorats t\u00e9 un impacte en el funcionament de l\u2019empresa: \u201cSi no estic satisfeta amb el meu sou, tard o d\u2019hora buscar\u00e9 feina en un altre lloc. Crec que les empreses no tenen en compte aquesta possibilitat.\u201d<\/p>\n En Marc Gil \u00e9s coordinador de depar tament en una empresa de log\u00edstica del Vall\u00e8s Oriental i tamb\u00e9 alerta dels perills de qu\u00e8 els c\u00e0rrecs mitjos no estiguin satisfets amb el seu sou: \u201cLa desmotivaci\u00f3 s\u2019encomana directament als treballadors, i una plantilla desmotivada afecta directament la qualitat del servei, amb tot el que aix\u00f2 comporta.\u201d Gil explica que t\u00e9 el sou congelat des de 2006 i que l\u2019any passat li van abaixar un 10%. Assegura que, tenint en compte la inflaci\u00f3, el seu poder adquisitiu s\u2019ha redu\u00eft en un 30%. \u201cDes que ocupo el c\u00e0rrec he patit un augment desproporcionat del volum de feina i de responsabilitat, sense que aix\u00f2 s\u2019hagi tradu\u00eft en cap tipus de compensaci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d, es lamenta, i ho atribueix al fet que \u201cels directius no s\u2019abaixaran el sou i els empleats pitjor pagats cobren el m\u00ednim que marca el conveni, per tant, el m\u00e8tode m\u00e9s f\u00e0cil per reduir costos \u00e9s retallar els salaris intermedis.\u201d<\/p>\n Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, i per resoldre la disparitat salarial creixent a les empreses, els autors de l\u2019estudi aposten per un model de retribuci\u00f3 econ\u00f2micament \u201csostenible\u201d, que premi\u00ef els professionals pel seu rendiment i no per la seva posici\u00f3 dins l\u2019organigrama, donant m\u00e9s pes a la retribuci\u00f3 variable. Ernesto Poveda tamb\u00e9 defensa establir uns topalls m\u00ednims i m\u00e0xims o incloure altres conceptes no estrictament econ\u00f2mics a la retribuci\u00f3. Sigui com sigui, mentre el repunt dels sous dels directius fa albirar a alguns una mica de llum al final del t\u00fanel, altres es mostren m\u00e9s esc\u00e8ptics i pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una bretxa salarial que es perpetua.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019impacte de la crisi econ\u00f2mica al m\u00f3n laboral \u00e9s indiscutible, per\u00f2 no ha afectat tothom de la mateixa manera. Segons un recent informe elaborat per EADA i ICSA, nom\u00e9s els sous dels directius han resistit la recessi\u00f3, pujant per sobre de la inflaci\u00f3 acumulada. A l\u2019altra cara de la moneda se situen els c\u00e0rrecs intermedis i els empleats, que han perdut poder adquisitiu i que han vist com l\u2019escletxa salarial respecte als seus superiors s\u2019ha anat fent cada vegada m\u00e9s ampla.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":375,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=372"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Segons l\u2019informe, un directiu a Catalunya guanya 82.268 euros bruts de mitjana a l\u2019any, un c\u00e0rrec intermedi 37.500 i un empleat 22.500<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Els c\u00e0rrecs intermedis, els m\u00e9s perjudicats<\/strong><\/h2>\n
\n
\u201cSi no estic satisfeta amb el meu sou, tard o d\u2019hora buscar\u00e9 feina en un altre lloc. Crec que les empreses no tenen en compte aquesta possibilitat\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Cap a una retribuci\u00f3 variable<\/strong><\/h2>\n