{"id":37816,"date":"2022-10-31T09:00:41","date_gmt":"2022-10-31T08:00:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2022\/10\/18\/paridad-conseguida\/"},"modified":"2025-09-24T10:50:03","modified_gmt":"2025-09-24T08:50:03","slug":"paritat-aconseguida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2022\/10\/31\/paritat-aconseguida\/","title":{"rendered":"Paritat aconseguida"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h4>\n

L’any 2020, hi havia 22 dones caps d’Estat o presidentes del Govern; representaven nom\u00e9s el 6% dels 193 pa\u00efsos del planeta. El 2025, aquesta proporci\u00f3 s’havia duplicat. Ara, cinc anys despr\u00e9s, a punt d’iniciar el 2030, no s’ha assolit la paritat, per\u00f2 prop de 80 pa\u00efsos han deixat les regnes del poder en mans de les dones durant l’\u00faltima d\u00e8cada. No es tracta de preguntar-nos si en pol\u00edtica les dones governen millor que els homes, sin\u00f3 de trencar els estereotips que associen qualsevol poder a all\u00f2 mascul\u00ed per acabar de constituir, aix\u00ed, una societat compartida.<\/strong><\/p>\n

JOSEP-FRANCESC VA<\/span>LLS. <\/strong><\/span>Director de la C\u00e0tedra Escenaris de futur, retail<\/em>, turisme i serveis de la BSM-UPF.<\/strong><\/p>\n

\n

En dissenyar la tert\u00falia d’aquest mes, tenia in mente<\/em> dues alternatives. La primera, que hi intervinguessin exclusivament dones. La segona, triar-ne els convidats en franca paritat de g\u00e8nere. Vaig descartar la primera opci\u00f3 perqu\u00e8 la posici\u00f3 femenina i el feminisme no s\u00f3n exclusivament una cosa de dones. I vaig adoptar la segona en una paritat relativa. Els assistents s\u00f3n: la novel\u00b7lista i l\u00edder feminista m\u00e9s reconeguda d’aquests \u00faltims anys; una catedr\u00e0tica de Moviments Feministes, amb articles publicats a The European Journal of Women’s Studies<\/em> i a Feminism and psychology<\/em>; un soci\u00f2leg que ha publicat diferents obres on aborda la lluita de g\u00e8neres; i l\u2019expresidenta del Govern d\u2019un pa\u00eds, que despr\u00e9s va acabar dirigint una ag\u00e8ncia de les Nacions Unides.<\/p>\n

\n

\"\"Venim d’una hist\u00f2ria on tot poder era assimilat a l’home. Pol\u00edtic. Social. Econ\u00f2mic. Esportiu. Legal. M\u00e8dic. Familiar\u2026 Les dones havien d’amagar la seva obra cient\u00edfica, la seva literatura, els seus invents, la seva sexualitat, el seu cognom…<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\u2014A veure \u2014pren la paraula en primer lloc la novel\u00b7lista de moda i destacada l\u00edder feminista\u2014. Venim d’una hist\u00f2ria on tot poder era assimilat a l’home. Pol\u00edtic. Social. Econ\u00f2mic. Esportiu. Legal. M\u00e8dic. Familiar\u2026 Les dones havien d’amagar la seva obra cient\u00edfica, la seva literatura, els seus invents, la seva sexualitat, el seu cognom\u2026 Mary Wollstonecraft, la primera te\u00f2rica i activista del feminisme, va escriure al segle XVIII importants novel\u00b7les i assajos. Va morir abans dels quaranta anys, tanmateix es va convertir en una de les primeres angleses d\u2019obrir un despatx a Londres com a escriptora professional. Per\u00f2 les seves idees brillants van ser eclipsades durant dos segles; l’excusa, les relacions poc convencionals. No va ser fins dos-cents anys despr\u00e9s que fou descoberta la seva obra Vindicaci\u00f3 dels drets de la dona<\/em> (1792), un text que ha significat l’impuls definitiu del moviment feminista. Dos-cents anys per recuperar-ne la ideologia i cinquanta per aplicar-la: la societat ha d’avan\u00e7ar cap a l’empoderament de les dones per tal de canviar l’estructura social per una altra d’igualit\u00e0ria i justa davant del patriarcat hist\u00f2ric; aquest \u00e9s el causant de les relacions de desigualtat de poder entre homes i dones.
\n\u2014Efectivament, Mary Wollstonecraft va aportar les idees per al gran canvi que s’ha produ\u00eft a les darreres cinc d\u00e8cades \u2014afegeix la catedr\u00e0tica de Moviments Feministes\u2014. Saben qu\u00e8 em molesta m\u00e9s? Doncs que, si la comparem amb d\u2019altres figures coet\u00e0nies masculines rellevants del pensament en general, com Thomas Payne, Jean Jacques Rousseau, Charles Louis Montesquieu, Fran\u00e7ois Voltaire, David Hume o Adam Smith, a ella se la va penalitzar; no obstant, als homes, no. I aix\u00ed ha passat amb la majoria absoluta de les dones fins a finals del segle XX. Ella no va fer ni m\u00e9s ni menys que all\u00f2 que qualsevol angl\u00e8s o franc\u00e8s de l’\u00e8poca. N’hi va haver prou que el seu marit publiqu\u00e9s unes mem\u00f2ries en les quals la va reprendre fortament perqu\u00e8 desaparegu\u00e9s durant dos-cents anys. Si hagu\u00e9s estat home, no li hauria passat res. No els sembla trista la condici\u00f3 femenina als segles XVIII, XIX i XX, i a la hist\u00f2ria anterior?<\/p>\n

\n

\"\"La societat ha d’avan\u00e7ar cap a l\u2019empoderament de les dones per tal de canviar l’estructura social per una altra d’igualit\u00e0ria i justa davant del patriarcat hist\u00f2ric; aquest \u00e9s el causant de les relacions de desigualtat de poder entre homes i dones
\n<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

PASSAT I PRESENT<\/strong><\/span>
\n\u2014Em sento molt c\u00f2mode recordant el passat, com fan vost\u00e8s dos \u2014interv\u00e9 el soci\u00f2leg de la lluita de g\u00e8nere\u2014. Sabem com la configuraci\u00f3 social ha tractat les dones i com la hist\u00f2ria l’ha reflectida. Mestressa de casa. Rep\u00f2s del guerrer. Responsable de la crian\u00e7a dels fills. Sotmesa a l’home. Minusv\u00e0lida en drets. Amagada. Dominada. Tot aix\u00f2 mentre l’home ocupava l’espai integralment. Cal anar al passat per no perdre la refer\u00e8ncia d’on venim. Per\u00f2 a mi m’interessa el moment actual, els darrers cinquanta anys en qu\u00e8 s’han reequilibrat moltes de les palanques que afavorien els homes en tots els camps. S’ha fet la revoluci\u00f3. No ha estat un proc\u00e9s f\u00e0cil i encara dura. Vaig participar a Bilbao, el 2010, en un col\u00b7loqui on alguns dels ponents encara s’oposaven a la quota de g\u00e8nere o d’equitat per injusta. Era el novembre i la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Just\u00edcia del Pa\u00eds Basc acabava de considerar legal afavorir la dona en un concurs de m\u00e8rits si empatava amb l’home, en aquest cas, aspirant a una pla\u00e7a a l’Ertzaintza. No els sembla expressiu que la querellant fos CCOO, en un moment en qu\u00e8 la plantilla femenina de la policia basca amb prou feines arribava al 40%? Fa vint anys, encara est\u00e0vem amb aquestes, per\u00f2 aix\u00f2 no treu que en menys de cinc d\u00e8cades el moviment feminista hagi capgirat la hist\u00f2ria. El 2030, podem afirmar que cal continuar avan\u00e7ant, per\u00f2 estem en el bon cam\u00ed.<\/p>\n

\n

\"\"Que si les bretxes de g\u00e8nere [el 2030] segueixen existint? Ja ho crec que s\u00ed. Malauradament, aix\u00f2 passa tant per pa\u00efsos com per classes i estrats socials. Moltes religions, molts grups ultraconservadors se sentirien millor amb el repartiment de rols mascul\u00ed-femen\u00ed anterior als darrers cinquanta anys. Per\u00f2 la situaci\u00f3 ja \u00e9s irreversible
\n<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Interv\u00e9 la presidenta del Govern, directora d’una ag\u00e8ncia de les Nacions Unides:
\n\u2014Estic d’acord que avancem pel cam\u00ed correcte. Prenc les dades de l’informe sobre la igualtat de g\u00e8nere dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, publicat el 2018, en el document del qual vaig treballar \u2014explica l’expresidenta\u2014. No s’han aconseguit tots els objectius fixats per a aquest any, per\u00f2 els canvis produ\u00efts han estat extraordinaris i confirmen aquesta visi\u00f3. L\u2019impuls definitiu ja s\u2019ha produ\u00eft; cal seguir evitant ara les desviacions dels negacionistes i de les forces reaccion\u00e0ries nost\u00e0lgiques de \u201cla cama trencada i a casa\u201d, que tant van prosperar entre el 2018 i el 2023.
\nLa presidenta comen\u00e7a a enumerar els grans aven\u00e7os de la d\u00e8cada:<\/p>\n

\u2022 La difer\u00e8ncia salarial davant de l’home \u00e9s del 15%, mentre que el 2018 se situava al 23%.
\n\u2022 La taxa d’activitat de les dones supera el 75%, davant del 63% de deu anys enrere.
\n\u2022 La representaci\u00f3 de dones als parlaments nacionals \u00e9s del 45%, respecte del 23,7%.
\n\u2022 Les dones dediquen 1,6 vegades m\u00e9s temps que els homes al treball dom\u00e8stic i a les cures no remunerades, en comparaci\u00f3 amb el 2,6 de llavors.
\n\u2022 El nombre d’investigadores supera el 40% quan el 2018 la xifra era del 28,8%; la paritat arriba avui a una cinquantena de pa\u00efsos, davant dels cinc de fa una d\u00e8cada.<\/p>\n

\u2014Encara que l’informe no esmenta les dones pel que fa a la direcci\u00f3 empresarial, constatem que, l\u2019any 2030 \u2014afegeix l’expresidenta\u2014, continua costant molt m\u00e9s d\u2019assolir la paritat en l\u2019\u00e0mbit de la banca i a les altes finances en comparaci\u00f3 amb les multinacionals. En el primer cas, s\u2019ha avan\u00e7at poc durant la d\u00e8cada; els CEO i les c\u00fapules de l\u2019auditoria porten majorit\u00e0riament nom d’home; les dones amb prou feines ocupen un ter\u00e7 de les direccions. Tanmateix, en el cas de les multinacionals, hem passat del 33% de llocs directius en mans de dones del 2020 al 45% el 2030.
\n\u2014Ha resultat un col\u00b7loqui molt interessant \u2014remato jo\u2014. Permetin-me que els hi recordi que, l’agost del 2023, quan es va celebrar a Austr\u00e0lia i Nova Zelanda la Copa Mundial Femenina de Futbol, els 32 equips participants van poder constatar a les diferents subseus com l’assist\u00e8ncia de p\u00fablic als partits era similar a la dels homes; els salaris i els premis de les noies, tamb\u00e9. \u00c9s un torneig mundial molt recent. Va n\u00e9ixer el 1991; i en menys de quaranta anys, s\u2019ha equiparat al cent per cent al mascul\u00ed. En els dos tornejos seg\u00fcents, i en el que se celebrar\u00e0 el 2031, la majoria dels mitjans hi tracten nom\u00e9s temes esportius i no es fixen ja en q\u00fcestions feli\u00e7ment superades. Hi ha hagut una normalitzaci\u00f3 en aquest camp, que visualitza clarament la situaci\u00f3: cada cop hi ha menys espai per a les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere, la societat ja no les admet i encara menys les permet. Aquests esdeveniments de nivell planetari, que mouen tots els mecanismes (publicitat, televisions, firmes esportives, masses), signifiquen una mostra palm\u00e0ria del canvi efectuat. Aquest podria ser un bon colof\u00f3 del debat.
\n\u2014Excessivament positiu, no? \u2014etziben l’expresidenta i la resta de ponents alhora\u2014. El gir s’ha produ\u00eft, per\u00f2 no vol dir que ens puguem pas asseure a descansar…
\n\u2014… Aix\u00f2 vol dir que s’ha produ\u00eft un tomb definitiu i que cal conjugar els valors, les habilitats i les percepcions d’homes i dones per viure en una societat igualit\u00e0ria. Que si les bretxes de g\u00e8nere segueixen existint? Ja ho crec que s\u00ed. Malauradament, aix\u00f2 passa tant per pa\u00efsos com per classes i estrats socials. Moltes religions, molts grups ultraconservadors se sentirien millor amb el repartiment de rols mascul\u00ed-femen\u00ed anterior als darrers cinquanta anys. Per\u00f2 la situaci\u00f3 ja \u00e9s irreversible.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 2020, hi havia 22 dones caps d’Estat o presidentes del Govern; representaven nom\u00e9s el 6% dels 193 pa\u00efsos del planeta. El 2025, aquesta proporci\u00f3 s’havia duplicat. Ara, cinc anys despr\u00e9s, a punt d’iniciar el 2030, no s’ha assolit la paritat, per\u00f2 prop de 80 pa\u00efsos han deixat les regnes del poder en mans de les dones durant l’\u00faltima d\u00e8cada. No es tracta de preguntar-nos si en pol\u00edtica les dones governen millor que els homes, sin\u00f3 de trencar els estereotips que associen qualsevol poder a all\u00f2 mascul\u00ed per acabar de constituir, aix\u00ed, una societat compartida.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":37804,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[],"tags":[10653,10654,351,434,4644,5556,7722,7883],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37816"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37816"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37816\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47538,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37816\/revisions\/47538"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37816"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37816"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}