{"id":40368,"date":"2023-04-05T09:31:26","date_gmt":"2023-04-05T07:31:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2023\/03\/24\/los-sistemas-de-pensiones-europeos-las-claves-para-entender-sus-reformas\/"},"modified":"2025-09-24T10:45:51","modified_gmt":"2025-09-24T08:45:51","slug":"els-sistemes-de-pensions-europeus-les-claus-per-entendre-les-seves-reformes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2023\/04\/05\/els-sistemes-de-pensions-europeus-les-claus-per-entendre-les-seves-reformes\/","title":{"rendered":"Els sistemes de pensions europeus. Les claus per entendre les seves reformes<\/span>"},"content":{"rendered":"

Els sistemes de pensions es van desenvolupar a Europa a partir de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. A la majoria de pa\u00efsos de l\u2019Europa continental es va adoptar l\u2019anomenat model de Bismarck, concebut com un sistema de protecci\u00f3 obligat\u00f2ria finan\u00e7at a trav\u00e9s de les contribucions tant de l\u2019empleat com de l’ocupador. En canvi, al nord d\u2019Europa i als pa\u00efsos anglosaxons es va desenvolupar el model anomenat de Beveridge, basat en el reconeixement universal d\u2019un m\u00ednim vital finan\u00e7at a c\u00e0rrec dels pressupostos generals.<\/strong><\/p>\n

XAVIER VAREA.<\/span><\/strong>\u00a0Director de l\u2019Observatori dels Sistemes Europeus de Previsi\u00f3 Social Complement\u00e0ria. www.ubedu\/private-pensions.<\/strong><\/h4>\n
\n

El 1977, l\u2019Institut de la Seguretat Social de la Universitat Cat\u00f2lica de Lovaina va organitzar els \u201cCol\u00b7loquis de Setembre\u201d. Aquests van concloure amb la determinaci\u00f3 del que s\u2019ha donat a con\u00e8ixer com a \u201cCodi de Lovaina\u201d, que va dibuixar l\u2019arquitectura del model de la previsi\u00f3 social a Europa, definida per l\u2019exist\u00e8ncia de tres pilars: el primer constitu\u00eft per la Seguretat Social p\u00fablica, el segon per la previsi\u00f3 social complement\u00e0ria d\u2019ocupaci\u00f3 i el tercer pels instruments individuals. Posteriorment, les seves conclusions van ser adoptades com a model europeu al llibre verd de 1997 de pensions complement\u00e0ries.
\nAix\u00ed doncs, tot i que la base estructural dels actuals sistemes de pensions p\u00fabliques es troba als dos models anteriorment esmentats (Bismark i Beveridge), a partir del \u201cCodi de Lovaina\u201d tots els pa\u00efsos europeus tenen un sistema de pensions integrat per un sistema p\u00fablic administrat pel propi Estat i els sistemes privats gestionats per entitats financeres o asseguradores de car\u00e0cter privat. Aquest model, adoptat per Europa com a model de previsi\u00f3 social, es coneix com el sistema dels tres pilars:<\/p>\n

\u2022 Primer pilar:<\/span><\/strong> constitueix el sistema p\u00fablic de pensions. Pot ser de car\u00e0cter contributiu, no contributiu o tots dos alhora.
\n\u2022 Segon pilar: <\/strong><\/span> est\u00e0 format pels r\u00e8gims privats que es desenvolupen a l\u2019\u00e0mbit de l\u2019empresa. Es configuren com a sistemes de capitalitzaci\u00f3 que es financen principalment amb les aportacions peri\u00f2diques dels ocupadors.
\n\u2022 Tercer pilar:<\/span><\/strong> correspon a la decisi\u00f3 individual i volunt\u00e0ria de les persones de destinar part de la renda lliure a l\u2019estalvi.<\/p>\n

Un dels grans reptes a qu\u00e8 s\u2019hauran d\u2019enfrontar les societats desenvolupades en general i les europees en particular \u00e9s l\u2019envelliment de la seva poblaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda cont\u00ednua de la natalitat i l\u2019augment sostingut de l\u2019esperan\u00e7a de vida.<\/p>\n

\n

\"\"Un dels grans reptes a qu\u00e8 s\u00b4hauran d’enfrontar les societats desenvolupades en general i les europees en particular \u00e9s l’envelliment de la seva poblaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda cont\u00ednua de la natalitat i l’augment sostingut de l’esperan\u00e7a de vida<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Si a aquesta evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica s\u2019hi afegeixen altres factors de naturalesa econ\u00f2mica, com ara l\u2019impacte de les successives crisis econ\u00f2miques, financeres i de subministraments, com l\u2019actual, aix\u00ed com les elevades taxes de desocupaci\u00f3, la precarietat contractual i la devaluaci\u00f3 salarial, resulta raonable l\u2019inter\u00e8s pel present i el futur dels actuals sistemes de pensions.
\nDavant l\u2019escenari de dificultat previsible en el finan\u00e7ament de les pensions p\u00fabliques, els pa\u00efsos han dirigit les seves pol\u00edtiques de reforma, a diferents velocitats i en diferent mesura, en tres direccions principalment:<\/p>\n

1)<\/span><\/strong> Establir reformes param\u00e8triques que facin que el sistema de repartiment existent sigui menys gener\u00f3s.
\n2)<\/strong><\/span> Refor\u00e7ar el poder adquisitiu de les pensions m\u00e9s baixes dels grups m\u00e9s desafavorits enfortint el car\u00e0cter redistributiu dels sistemes de protecci\u00f3 social.
\n3)<\/span><\/strong> Instaurar un sistema de cotitzaci\u00f3 de capitalitzaci\u00f3 complementari o parcialment substitutiu del de repartiment que millori la taxa de substituci\u00f3 dels futurs jubilats.<\/p>\n

Com a exemple de reformes recents, ens aturarem a les de dos pa\u00efsos europeus, el Regne Unit i Su\u00e8cia, no tant perqu\u00e8 puguin servir de model per al nostre pa\u00eds, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019han convertit en models de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"L\u2019any 1999, Su\u00e8cia va instaurar un nou sistema de pensions que tenia com a finalitat equilibrar financerament el seu primer pilar per pal\u00b7liar la forta disminuci\u00f3 dels ingressos provinents de les cotitzacions. Tot i que el sistema continua sent de repartiment, \u00e9s a dir, que les cotitzacions dels treballadors actuals s\u00f3n les que financen les pensions dels actuals jubilats, el c\u00e0lcul de la prestaci\u00f3 es basa en les cotitzacions que cada treballador ha fet al llarg de tota la seva vida laboral, que s\u2019anota en un compte virtual (anomenat compte nocional) el valor del qual s\u2019actualitza en funci\u00f3 de diferents variables. Aix\u00ed, la pensi\u00f3 resultant s\u2019obt\u00e9 dividint el saldo acumulat al compte nocional entre l\u2019esperan\u00e7a de vida estimada en el moment de la jubilaci\u00f3. El sistema de comptes nocionals garanteix la sostenibilitat financera del sistema de repartiment a canvi de traslladar el risc de longevitat als pensionistes (si, per exemple, l\u2019esperan\u00e7a de vida es duplica al per\u00edode de jubilaci\u00f3, la pensi\u00f3 es redueix a la meitat).<\/p>\n

\"\"El cas brit\u00e0nic \u00e9s completament diferent. La seva reforma del 2012 es va centrar en el segon pilar, el constitu\u00eft pel sistema de pensions complement\u00e0ries d\u2019ocupaci\u00f3, fent-lo obligatori per a les empreses i voluntari per als treballadors, encara que d\u2019entrada les empreses estan obligades a inscriure autom\u00e0ticament tots els seus empleats que compleixin amb unes condicions m\u00ednimes determinades en algun tipus de pla o instrument de pensions qualificat a aquest efecte, cosa que es coneix com a automatic enrolment<\/em> (\u201cinscripci\u00f3 autom\u00e0tica\u201d). Les aportacions de l\u2019ocupador queden condicionades al fet que l\u2019empleat aporti el percentatge que li correspongui. \u00c9s, doncs, un sistema contributiu, finan\u00e7at en aquest cas per aportacions de l\u2019ocupador i contribucions del treballador. Des de l\u2019abril del 2019, l\u2019aportaci\u00f3 m\u00ednima obligat\u00f2ria establerta puja a un 8% del salari pensionable, del qual un 3% l\u2019aporta l\u2019ocupador, un 4% corre a c\u00e0rrec de l’empleat i l\u20191% restant corre a compte de l\u2019Estat.
\nDins aquest sistema hi ha un instrument que ha adquirit una gran rellev\u00e0ncia i que de vegades es confon amb el propi sistema de pensions brit\u00e0nic, encara que, com acabem de mencionar, es tracta \u00fanicament d\u2019un instrument del mateix. \u00c9s el NEST (National Saving Employment Trust), el gestor m\u00e9s gran del sistema de pensions d\u2019ocupaci\u00f3 al Regne Unit per nombre de treballadors inscrits i especialment popular entre pimes i microempreses. Va ser creat pel Govern brit\u00e0nic per facilitar l\u2019obligaci\u00f3 dels ocupadors d\u2019adscriure autom\u00e0ticament els seus treballadors en un instrument de previsi\u00f3 social empresarial i fer a favor seu les aportacions obligat\u00f2ries.<\/p>\n

\n

\"\"Els sistemes de pensions no nom\u00e9s han de ser financerament sostenibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 se n’ha de garantir la sostenibilitat social, que a Espanya t\u00e9 el seu reflex en el principi constitucional que l’Estat ha de garantir la sufici\u00e8ncia de les prestacions<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

En aquest punt \u00e9s important remarcar que els sistemes de pensions no nom\u00e9s han de ser financerament sostenibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 se n\u2019ha de garantir la sostenibilitat social, que a Espanya t\u00e9 el seu reflex en el principi constitucional que l’Estat ha de garantir la sufici\u00e8ncia de les prestacions. En conseq\u00fc\u00e8ncia, tant la sostenibilitat social com la financera requereixen una revisi\u00f3 cont\u00ednua del sistema. Per aix\u00f2, i centrant-nos en el cas d\u2019Espanya, el Pacte de Toledo est\u00e0 sotm\u00e8s a la revisi\u00f3 peri\u00f2dica des que el 1995 va donar estabilitat al sistema i aquest \u00faltim va deixar de ser mat\u00e8ria electoral. Les recomanacions s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia del consens entre els partits pol\u00edtics a partir de la participaci\u00f3 d\u2019experts i agents socials.<\/p>\n

\n

Actualment ens trobem en un moment clau de reforma del sistema de pensions del nostre pa\u00eds, que abasta simult\u00e0niament els seus tres pilars i que desenvolupa legislativament algunes de les recomanacions de l’\u00faltim informe d’avaluaci\u00f3 i reforma del Pacte de Toledo<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Actualment ens trobem en un moment clau de reforma del sistema de pensions del nostre pa\u00eds, que abasta simult\u00e0niament els seus tres pilars i que desenvolupa legislativament algunes de les recomanacions de l\u2019\u00faltim informe d\u2019avaluaci\u00f3 i reforma del Pacte de Toledo, aprovat per la Comissi\u00f3 de Seguiment i Avaluaci\u00f3 dels Acords del Pacte de Toledo en la sessi\u00f3 del 27 d\u2019octubre del 2020 i pel ple del Congr\u00e9s dels Diputats el 10 de novembre del 2020.
\nRespecte a la reforma del primer pilar, la del sistema p\u00fablic de pensions, ja s\u2019ha empr\u00e8s el primer bloc de reformes (revaloraci\u00f3 de les pensions segons l\u2019IPC, derogaci\u00f3 del factor de sostenibilitat i la substituci\u00f3 pel mecanisme d\u2019equitat intergeneracional, diversificaci\u00f3 de fonts de finan\u00e7ament i revisi\u00f3 del model de jubilaci\u00f3 anticipada, entre d\u2019altres) i ara ens trobem en plena negociaci\u00f3 del segon bloc de mesures, m\u00e9s pol\u00e8mic que l\u2019anterior, que versa principalment sobre el destopall de la base m\u00e0xima de cotitzaci\u00f3 i, paral\u00b7lelament, de la pensi\u00f3 m\u00e0xima del sistema, aix\u00ed com la revisi\u00f3 del per\u00edode de c\u00f2mput per al c\u00e0lcul de la pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3, els efectes de la qual sobre les prestacions futures dependran dels efectes en l\u2019historial laboral de les noves carreres professionals.
\nEn relaci\u00f3 amb la reforma escomesa del segon pilar, amb la recent aprovada Llei 12\/2022, de regulaci\u00f3 per a l\u2019impuls dels plans de pensions d\u2019ocupaci\u00f3, i el seu reglament, que sens dubte i fins ara \u00e9s la iniciativa legislativa m\u00e9s ambiciosa i desacomplexada d\u2019un govern espanyol des de l\u2019exterioritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria dels compromisos per pensions i que t\u00e9 per objectiu promocionar el desenvolupament de la previsi\u00f3 social complement\u00e0ria a l\u2019\u00e0mbit de l’empresa, encara no podem sotmetre-la a valoraci\u00f3, ja que estem en fase incipient de desenvolupament i concreci\u00f3. El Govern ha posat sobre la taula l\u2019ambiciosa pretensi\u00f3 d\u2019arribar als deu milions de treballadors dins dels sistemes de previsi\u00f3 social complement\u00e0ria a les seves propostes dels plans pensions d\u2019ocupaci\u00f3 simplificats (actualment s\u00f3n poc m\u00e9s de dos milions de treballadors) per\u00f2 aix\u00f2 dependr\u00e0 d\u2019una q\u00fcesti\u00f3: que el di\u00e0leg social tingui \u00e8xit i es traslladin els seus resultats als acords de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva de car\u00e0cter sectorial. De manera que la consecuci\u00f3 d\u2019aquest objectiu ambici\u00f3s passar\u00e0 per la voluntat d\u2019empreses i treballadors de portar aix\u00f2 al contingut dels convenis col\u00b7lectius.
\nDe totes maneres, a banda de les accions promogudes pel Govern, cal activar mecanismes de desenvolupament de mesures concretes. Per aix\u00f2 l\u2019Observatori dels Sistemes Europeus de Previsi\u00f3 Social Complement\u00e0ria ha promogut un \u201cmanifest\u201d a favor d\u2019un acord pol\u00edtic i social per al desenvolupament de la recomanaci\u00f3 setzena del Pacte de Toledo que involucri les forces pol\u00edtiques, els agents socials i totes les parts de la societat interessades en el desenvolupament de la previsi\u00f3 social complement\u00e0ria, i que se sostingui sobre la base del consens pol\u00edtic, el di\u00e0leg social, una pol\u00edtica fiscal coherent i l\u2019aposta ferma de l\u2019Administraci\u00f3 P\u00fablica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els sistemes de pensions es van desenvolupar a Europa a partir de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. A la majoria de pa\u00efsos de l\u2019Europa continental es va adoptar l\u2019anomenat model de Bismarck, concebut com un sistema de protecci\u00f3 obligat\u00f2ria finan\u00e7at a trav\u00e9s de les contribucions tant de l\u2019empleat com de l’ocupador. En canvi, al nord d\u2019Europa i als pa\u00efsos anglosaxons es va desenvolupar el model anomenat de Beveridge, basat en el reconeixement universal d\u2019un m\u00ednim vital finan\u00e7at a c\u00e0rrec dels pressupostos generals.<\/p>\n","protected":false},"author":65,"featured_media":40675,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"7711","hide":""}},"categories":[10815,10844],"tags":[113,192,1000,5118,7981],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40368"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/65"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40368"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47515,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40368\/revisions\/47515"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40675"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}