{"id":40588,"date":"2023-04-14T09:00:37","date_gmt":"2023-04-14T07:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=40588"},"modified":"2025-09-24T10:43:54","modified_gmt":"2025-09-24T08:43:54","slug":"europa-en-un-atzucac","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2023\/04\/14\/europa-en-un-atzucac\/","title":{"rendered":"Europa en un atzucac<\/span>"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi en profunditat de molt diverses empreses i organitzacions que van fracassar, van desapar\u00e8ixer o es van submergir en la irrellev\u00e0ncia les d\u00e8cades anteriors, Marcos Eguiguren acaba proposant al seu llibre \u00bfPor qu\u00e9 fracasan las organizaciones?<\/em> (Ediciones Pir\u00e1mide, 2014) un model que explica les raons \u00faltimes d\u2019aquest tipus de realitats i que es pot resumir en dues grans causes de frac\u00e0s organitzatiu.<\/strong><\/p>\n

DR. XAVIER PUIG i DR. MARCOS EGUIGUREN. <\/span>Upf-Barcelona School of Management.<\/strong><\/h4>\n
\n

Aix\u00ed, amb independ\u00e8ncia de qualsevol factor o amena\u00e7a externa que pugui haver accelerat el deteriorament organitzatiu en qualsevol de les situacions analitzades, els factors darrers del frac\u00e0s s\u00f3n sempre els mateixos:<\/p>\n

1)<\/strong><\/span> Un model inadequat de governan\u00e7a, incapa\u00e7 de dotar l\u2019organitzaci\u00f3 de legitimitat, de solidesa institucional i de contrapesos de poder raonables que permetin una reacci\u00f3 adequada davant de situacions de crisi.
\n2)<\/strong><\/span> Un lideratge de les persones clau de l\u2019organitzaci\u00f3 de dubt\u00f3s tremp moral, excessivament a curt termini en la seva an\u00e0lisi estrat\u00e8gica i sense visi\u00f3 global i sist\u00e8mica.<\/p>\n

Si b\u00e9 el llibre al qual ens referim arriba a conclusions que s\u00f3n v\u00e0lides per a la comprensi\u00f3 del que passa a nivell d’empreses i d\u2019altres organitzacions humanes, ens pot temptar pensar que conclusions similars podrien ser v\u00e0lides per explicar el deteriorament de grans cultures o dels grans blocs geopol\u00edtics en qu\u00e8 es divideix el m\u00f3n a principis del segle XXI. En el fons, la conclusi\u00f3 \u00fanica podria ser que els grans pa\u00efsos entren en declivi sempre per motius interns i per un deteriorament lent i inexorable de les seves fortaleses, fins que la seva situaci\u00f3 \u00e9s tan feble que qualsevol enemic, intern o extern, acaba provocant-ne el col\u00b7lapse o un canvi de r\u00e8gim.<\/p>\n

\n

Els grans pa\u00efsos entren en declivi siempre per motius interns i per un deteriorament lent i inexorable de les seves fortaleses, fins qu ela seva situaci\u00f3 \u00e9s tan feble que qualsevol enemic, intern o extern, acaba provocant-ne el col.lapse o un canvi de r\u00e8gim<\/span>
\n<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Ens sumim en aquest paradigma de reflexi\u00f3 quan observem el paper de la nostra estimada Europa a finals del primer quart del segle XXI: s\u2019asseu Europa al divan a causa de les amenaces externes o b\u00e9 dem\u00e8rits propis?<\/p>\n

Per donar una resposta en clau d\u2019humor a aquesta pregunta, un article recent comen\u00e7ava aix\u00ed: \u201cA Am\u00e8rica del Nord, innoven i creen. A \u00c0sia, incentiven i promouen. A Europa, regulem i penalitzem. Cadasc\u00fa fa el que sap fer millor\u201d1.<\/p>\n

Perd\u00f3 per l\u2019atreviment, per\u00f2 l\u2019anterior sarcasme apunta clarament a una de les grans debilitats del sistema politiconormatiu europeu: el seu afany desmesurat per la regulaci\u00f3. Sembla que tota activitat humana que no hagi passat pel sed\u00e0s de l\u2019escrutini p\u00fablic \u00e9s nociva per naturalesa i \u00e9s sospitosa de danyar el ciutad\u00e0. Si veritablement fos aix\u00ed, caldria preguntar-se com \u00e9s possible que la humanitat hagi progressat com ho ha fet durant mil\u00b7lennis fins arribar als darrers setanta anys en qu\u00e8 s\u00ed que ha pogut gaudir de la capacitat legislativa \u00fanica de la UE.<\/p>\n

I malgrat aquesta i altres debilitats que analitzarem degudament, cal recon\u00e8ixer que la UE \u00e9s avui un veritable gegant econ\u00f2mic. A les taules 1 i 2<\/span> <\/strong>podem veure algunes xifres rellevants que comparen l\u2019Europa dels 27 amb altres grans actors a nivell mundial: la Xina, els EUA, l\u2019\u00cdndia, R\u00fassia, el Regne Unit i el Jap\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb una poblaci\u00f3 relativament petita, Europa \u00e9s un gegant econ\u00f2mic. Tot i aix\u00f2, el seu pes espec\u00edfic en la geopol\u00edtica mundial va perdent pes a marxes for\u00e7ades. \u00c9s clarificador de la deriva de la UE saber que la major empresa de la zona euro per capitalitzaci\u00f3 bors\u00e0ria no pertany al sector de les telecomunicacions ni \u00e9s una biotech ni una empresa capdavantera en desenvolupament tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 Louis Vuitton Mo\u00ebt Hennessy (LVMH), ic\u00f2nica empresa del sector del luxe. Estem perdent la carrera de la innovaci\u00f3 i la tecnologia punta. Seguim distrets.<\/p>\n

\n

Amb una poblaci\u00f3 relativament petita, Europa \u00e9s un gegant econ\u00f2mic. Tot i aix\u00f2, la seva import\u00e0ncia en la geopol\u00edtica mundial va perdent pes a marxes for\u00e7ades<\/span>
\n<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

All\u00f2 aparent i vist\u00f3s sol amagar-nos el moviment discret, soterrat i gaireb\u00e9 imperceptible, que \u00e9s la for\u00e7a realment transformadora del nostre m\u00f3n. Estem m\u00e9s ocupats en all\u00f2 imminent i cridaner que en els canvis lents, silenciosos i profunds que fa anys que es gesten. Sempre ha estat aix\u00ed, i no sembla que aquesta din\u00e0mica hist\u00f2rica de \u201cdistracci\u00f3 col\u00b7lectiva\u201d canvi\u00ef. Sembla que ara la protagonista en aquesta distracci\u00f3 \u00e9s la guerra \u201ctova\u201d amb R\u00fassia a tomb de la invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna.<\/p>\n

\n

All\u00f2 aparent i vist\u00f3s sol amagar-nos el moviment discret, soterrat i gaireb\u00e9 imperceptible, que \u00e9s la for\u00e7a realment transformadora del nostre m\u00f3n. Estem m\u00e9s ocupats en all\u00f2 imminent i cridaner que en els canvis lents, silenciosos i profunds que fa anys que es gesten<\/span>
\n<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Caldria que ens pregunt\u00e9ssim com \u00e9s possible que una economia i una demografia molt m\u00e9s petites que les de la UE li estiguin creant problemes. S\u00ed, ja ho sabem, R\u00fassia t\u00e9 jaciments molt importants de combustible f\u00f2ssil i d\u2019altres minerals preuats, mentre que aquest tipus de recursos \u00e9s molt m\u00e9s esc\u00e0s a la UE. Per\u00f2 \u00e9s aquest detall una novetat, o \u00e9s una cosa que es coneix des de fa m\u00e9s d\u2019un segle? Tant \u00e9s aix\u00ed que una bona part de les campanyes de l\u2019ex\u00e8rcit alemany durant la Segona Guerra Mundial van tenir clarament a veure amb l\u2019acc\u00e9s a les fonts de combustible. No podr\u00edem haver iniciat una pol\u00edtica energ\u00e8tica diferent fa d\u00e8cades i no haver-la d\u2019improvisar ara? \u00c9s la situaci\u00f3 actual fruit de l\u2019actitud d\u2019un pa\u00eds suposadament aut\u00f2crata i agressor, o \u00e9s fruit de la inadequada governan\u00e7a de la UE i de la imprevisi\u00f3 dels seus l\u00edders? Potser ens hem de quedar amb una barreja de tots dos motius, per\u00f2 el problema principal sempre \u00e9s dins de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n

En viatjar fora de la UE, especialment si es fa per motius professionals, i en rec\u00f3rrer el Sud-est Asi\u00e0tic, l\u2019\u00cdndia, la Xina, els Estats Units, part d\u2019\u00c0frica o alguns pa\u00efsos de la zona Llatinoamericana, per citar algunes zones del m\u00f3n, es pot apreciar que, tot i ser la majoria menys desenvolupades i amb greus problemes socioecon\u00f2mics, atresoren un incre\u00efble potencial. Les ganes de millorar de bona part de les poblacions, m\u00e9s joves i menys acomodades que les europees, el poder disruptiu que acumulen i el seu esperit innovador s\u00f3n caracter\u00edstiques palpables.<\/p>\n

L\u2019avantatge competitiu del qu\u00e8 encara gaudeix Europa des de fa uns 500 anys, primer gr\u00e0cies a la seva pol\u00edtica extractiva com a nacions colonitzadores durant tres o quatre segles, i des de fa 200 anys, a l\u2019eclosi\u00f3 de la revoluci\u00f3 industrial, s\u2019est\u00e0 diluint a gran velocitat.<\/p>\n

All\u00f2 que, en el millor dels casos, va costar 200 anys construir, es pot dissipar i perdre en menys de quaranta. Estem al bell mig d\u2019aquest accelerat declivi i el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 europeu no n\u2019\u00e9s conscient. Igual que el nord-americ\u00e0 mitj\u00e0, viu a la seva pr\u00f2pia bombolla en qu\u00e8 cada dia estem debatent sobre temes que nom\u00e9s importen als europeus per\u00f2 que a la resta del m\u00f3n s\u00f3n vistos d\u2019una altra manera o, directament, s\u00f3n objecte de broma. La gran difer\u00e8ncia \u00e9s que el nord-americ\u00e0 mitj\u00e0 viu en un pa\u00eds continent que \u00e9s en bona mesura autosuficient. L\u2019europeu no t\u00e9 aquesta sort.<\/p>\n

\n

L’avantatge competitiu de qu\u00e8 encara gaudeix Europa des de fa uns 500 anys, primer gr\u00e0cies a la seva pol\u00edtica extractiva com a nacions colonitzadores durant tres o quatre segles, i des de fa 200 anys, a l’eclosi\u00f3 de la revoluci\u00f3 industrial, s’est\u00e0 diluint a gran velocitat<\/span>
\n<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Hans Rosling, autor del llibre Factfulness (Editorial Deusto, 2018), va crear el 2005 la fundaci\u00f3 Gapminder per, segons les seves paraules, \u201ccombatre la devastadora ignor\u00e0ncia mitjan\u00e7ant una visi\u00f3 del m\u00f3n basada en dades reals\u201d. En una de les gr\u00e0fiques animades, compara l\u2019evoluci\u00f3 dels pa\u00efsos del m\u00f3n, des del segle XIX fins a l\u2019actualitat, pel que fa a dues variables: esperan\u00e7a de vida i renda per c\u00e0pita. A les Gr\u00e0fiques 3 i 4<\/span><\/strong> es mostra la situaci\u00f3 el 1960 i el 2021, respectivament.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Cada circumfer\u00e8ncia representa un pa\u00eds, i cada color, el continent al qual pertany. La mida de cada cercle es correspon a la mida de la seva poblaci\u00f3. Com m\u00e9s a la dreta de la gr\u00e0fica, m\u00e9s renda per c\u00e0pita t\u00e9 el pa\u00eds, i com m\u00e9s amunt a la gr\u00e0fica, m\u00e9s gran \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a de vida. Per sobre de tot, destaca que els dos grans cercles vermell (que corresponen a la Xina i l\u2019\u00cdndia) es troben molt allunyats dels cercles grocs (pa\u00efsos europeus) el 1960, mentre que el 2021 aquesta dist\u00e0ncia \u00e9s molt menor. I aquesta tend\u00e8ncia continua.<\/p>\n

Hem fet refer\u00e8ncia a l\u2019obsessi\u00f3 reguladora d\u2019Europa com a s\u00edmptoma i alhora causa de deteriorament a la UE, per\u00f2 aquest no \u00e9s l\u2019\u00fanic motiu. El segon gran motiu \u00e9s la pr\u00f2pia estructura pol\u00edtica de la UE, expressat com ning\u00fa pel que va ser secretari d\u2019Estat dels Estats Units entre el 1973 i el 1977 sota les presid\u00e8ncies de Richard Nixon i de Gerald Ford, aix\u00ed com premi Nobel de la Pau. Henry Kissinger, en refer\u00e8ncia a les seves converses amb la llavors Comissi\u00f3 Europea, es queixava de les dificultats i es preguntava amb ironia \u201cA qui truco si vull trucar a Europa?\u201d.<\/p>\n

Tot i que b\u00e0sicament aliens a aquestes subtileses de l\u2019alta pol\u00edtica, els ciutadans europeus hem patit en multitud de moments situacions absurdes a causa de la naturalesa de bloc econ\u00f2mic constitu\u00eft per diverses nacions sobiranes que conformen la UE. Per aix\u00f2, la seva viabilitat i la seva moneda es posen en dubte de manera recurrent a cada nova crisi.<\/p>\n

\n

Tot i que b\u00e0sicament aliens a aquestes subtileses de l’alta pol\u00edtica, els ciutadans europeus hem patit en multitut de moments i situacions absurdes a causa de la naturalesa de bloc econ\u00f2mic constitu\u00eft per diverses nacions sobiranes que conformen la UE<\/span>
\n<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Els Estats Units tenen una moneda \u00fanica i no obstant aix\u00f2 en molts aspectes \u2013renda per c\u00e0pita, nivells de preus i salaris, etc.\u2013, les difer\u00e8ncies macroecon\u00f2miques entre, per exemple, Washington D.C. i Mississippi s\u00f3n m\u00e9s grans que les difer\u00e8ncies entre Alemanya i Gr\u00e8cia. Diversos estats americans han fet fallida al llarg de la seva hist\u00f2ria (com Calif\u00f2rnia el 2009), els bons que van emetre van entrar en problemes i les seves primes de risc es van elevar, i ning\u00fa no dubta de la superviv\u00e8ncia de la Uni\u00f3 ni del d\u00f2lar. Els Estats Units tenen un d\u00e8ficit p\u00fablic enorme, un gran endeutament i un d\u00e8ficit comercial i de compte corrent cr\u00f2nics amb la resta del m\u00f3n, i els seus 50 estats conviuen amb grans difer\u00e8ncies econ\u00f2miques entre ells, i no obstant no es posa en dubte ni la seva exist\u00e8ncia ni la seva moneda.<\/p>\n

Per\u00f2 els Estats Units tenen una cosa que no t\u00e9 Europa: una pol\u00edtica fiscal comuna, amb un pressupost federal que cobreix les partides m\u00e9s importants de la despesa p\u00fablica comuna (defensa, just\u00edcia, grans infraestructures del pa\u00eds, asseguran\u00e7a social \u2013Medicare\u2013, pagaments a veterans, interessos del deute, etc.) i compta amb una partida d\u2019ingressos p\u00fablics (impostos federals) que en cas de no haver-n\u2019hi prou per cobrir el pressupost federal disposa de la capacitat d’emetre bons federals.<\/p>\n

En les darreres d\u00e8cades hem assistit a multitud d\u2019exemples de la inefici\u00e8ncia i dels m\u00faltiples riscos sist\u00e8mics que comporta el fet de no disposar d\u2019aquest paraigua federal o confederal a nivell europeu, com el projecte del gasoducte Midcat, que fa anys que est\u00e0 encallat per culpa de l\u2019oposici\u00f3 de Fran\u00e7a malgrat l\u2019inter\u00e8s d\u2019Espanya, Portugal i Alemanya, o la finalitzaci\u00f3 del projecte de taxonomia europea, que inclou l\u2019energia nuclear i gas\u00edstica en un exercici de cinisme nacionalista de dif\u00edcil digesti\u00f3, o tantes altres situacions en qu\u00e8 prevalen els vells interessos ca\u00efnites propis dels antics senyorius feudals europeus per sobre de l\u2019inter\u00e8s general de la ciutadania europea.<\/p>\n

I \u00e9s que Europa se seguir\u00e0 submergint en la irrellev\u00e0ncia els propers anys fins que no es prengui la dr\u00e0stica decisi\u00f3 de convertir-la en els Estats Units d\u2019Europa o en la Confederaci\u00f3 Europea, amb una diluci\u00f3 molt m\u00e9s gran de les actuals estructures nacionals, la conformaci\u00f3 de un Parlament Europeu i d\u2019un Gabinet Europeu comparables als d\u2019un pa\u00eds sobir\u00e0 i inequ\u00edvocament democr\u00e0tic, i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una agenda geopol\u00edtica europea \u00fanica per sobre dels interessos nacionals que inclogui una pol\u00edtica monet\u00e0ria, fiscal i judicial comunes amb un ex\u00e8rcit europeu \u00fanic.<\/p>\n

Segons dades de l\u2019Institut Internacional d\u2019Estocolm per a la Investigaci\u00f3 de la Pau (SIPRI per les sigles en angl\u00e8s), l\u2019any 2021, R\u00fassia va incrementar la despesa militar fins al 4,1% del PIB, arribant als 65.900 milions de d\u00f2lars, xifra no molt m\u00e9s elevada que la despesa militar d\u2019un sol pa\u00eds de la UE, Alemanya, que va ser de 56.000 milions de d\u00f2lars, per\u00f2 insignificant comparada amb els 801.000 milions de la despesa militar dels Estats Units (Gr\u00e0fica 5)<\/span><\/strong>. El pressupost militar dels 21 pa\u00efsos de la UE que tamb\u00e9 formen part de l\u2019OTAN s\u2019eleva a 240.799 milions de d\u00f2lars i els de l\u2019OTAN en conjunt descomptant els Estats Units superen els 360.000 milions de d\u00f2lars, que quintupliquen els de la Federaci\u00f3 Russa. Realment la Federaci\u00f3 russa suposa una amena\u00e7a militar per a la Uni\u00f3 Europea o per a l\u2019OTAN?<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Podem parlar d\u2019un moviment ut\u00f2pic, per\u00f2 perqu\u00e8 Europa continu\u00ef tenint un pes mundial per sobre del pes demogr\u00e0fic que li pertoca, no en queda cap altra que fer un pas d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Ja no som al m\u00f3n de les croades, del segle XVII o del segle XIX. Els problemes que posen en perill la democr\u00e0cia liberal s\u00f3n dins d\u2019Europa, no fora.<\/p>\n

La ren\u00fancia dels estats naci\u00f3 a part de la seva sobirania actual i el desmantellament de part de les seves estructures de poder per generar un model de governan\u00e7a europeu \u00fanic i m\u00e9s eficient es pot veure avui com a ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Tot i aix\u00f2, si aquest pas no es fa durant la propera generaci\u00f3, Europa seguir\u00e0 amb el seu deteriorament i les properes generacions de ciutadans europeus ho pagaran gaudint d\u2019un menor nivell de vida o, el que \u00e9s pitjor, veient com els seus r\u00e8gims pol\u00edtics, sigui per amenaces externes o per derives internes, s\u2019escoren cap a l\u2019autoritarisme i els ciutadans hauran d\u2019admetre una reculada en la llibertat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi en profunditat de molt diverses empreses i organitzacions que van fracassar, van desapar\u00e8ixer o es van submergir en la irrellev\u00e0ncia les d\u00e8cades anteriors, Marcos Eguiguren acaba proposant al seu llibre \u00bfPor qu\u00e9 fracasan las organizaciones? (Ediciones Pir\u00e1mide, 2014) un model que explica les raons \u00faltimes d\u2019aquest tipus de realitats i que es pot resumir en dues grans causes de frac\u00e0s organitzatiu. Aix\u00ed, amb independ\u00e8ncia de qualsevol factor o amena\u00e7a externa que pugui haver accelerat el deteriorament organitzatiu <\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":40570,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10844","hide":""}},"categories":[10815,10844],"tags":[113,170,433,853,7659],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40588"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47510,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588\/revisions\/47510"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}