Quan els tr\u00e0mits es perllonguen durant setmanes, els obstacles que aix\u00f2 suposa per al comer\u00e7 es fan visibles de forma clara.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0SHUTTERSTOCK.<\/figcaption><\/figure>\nCertament, l\u2019OMC no es podia per met r e un nou frac\u00e0s en termes d\u2019acabar la reuni\u00f3 de Bali sense haver assolit cap tipus d\u2019acord. Cal recordar que la ronda de negociacions<\/em> iniciada a Doha a finals de l\u2019any 2001 (entre altres raons per tal d\u2019apuntalar la voluntat de mantenir obert el comer\u00e7 internacional despr\u00e9s dels esdeveniments de l\u201911 de setembre d\u2019aquell any) no ha pogut tancar un acord multilateral ampli fins ara; ni a finals del 2008, malgrat el comprom\u00eds expl\u00edcit assumit respecte a aix\u00f2 en la primera reuni\u00f3 amb el format actual del G20 en una molt delicada tardor del 2008, ni a finals del 2011, quan l\u2019acord semblava ja a tocar, per\u00f2 les friccions entre els Estats Units, l\u2019\u00cdndia i Brasil, amb altres actors reticents entre bastidors, ho van impedir. Aquests fracassos havien fet augmentar les veus que es referien a la inadequaci\u00f3 de les regles comercials als nous temps, plantejant, fins i tot, la mort de l\u2019OMC<\/em> o la imperiosa necessitat d\u2019una refundaci\u00f3 profunda de la mateixa, en termes d\u2019all\u00f2 que Richard Baldwin ha denominat una WTO 2.0.<\/p>\nFocalitzant esfor\u00e7os<\/h5>\n No hi havia opci\u00f3 per a un nou frac\u00e0s. Pragm\u00e0ticament, de l\u2019ambiciosa agenda inicial de Doha es van seleccionar alguns punts per conformar el denominat \u201cpaquet de Bali\u201d amb qu\u00e8 s\u00ed es podien assolir acords, encara que fossin light<\/em> i\/o descafe\u00efnats. Finalment se n\u2019han pogut tancar alguns formalment, encara que queden pendents molts serrells i concrecions. Medi\u00e0ticament s\u2019han destacat els resultats en negociacions sobre temes agr\u00edcoles, amb compromisos sobre la reducci\u00f3 de les subvencions, per\u00f2 mantenint la possibilitat que alguns pa\u00efsos en desenvolupament utilitzin aquests o altres instruments per generar els estocs d\u2019aliments necessaris per fer front a les urg\u00e8ncies aliment\u00e0ries de les seves poblacions. Aix\u00ed mateix, els pa\u00efsos menys desenvolupats reben garanties d\u2019un millor acc\u00e9s als mercats de les economies avan\u00e7ades. Menys repercussi\u00f3 han tingut, per la seva banda, els compromisos per tractar de mantenir obert sense interfer\u00e8ncies el comer\u00e7 electr\u00f2nic, un \u00edtem d\u2019\u00f2bvia creixent import\u00e0ncia.<\/p>\n\n\u201cEl que m\u00e9s pot ajudar al comer\u00e7, a banda de l\u2019activitat tur\u00edstica, que \u00e9s molt bona i ens va molt b\u00e9, \u00e9s que l\u2019activitat industrial generi llocs de treball\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n Per\u00f2 els principals aven\u00e7os s\u2019han produ\u00eft en uns \u00e0mbits probablement menys medi\u00e0tics, encara que de crucial import\u00e0ncia pr\u00e0ctica, com s\u00f3n els de facilitaci\u00f3 del comer\u00e7<\/em>, referits a l\u2019ampli conjunt de tr\u00e0mits documentals, legals, duaners, log\u00edstics i de transport associats a l\u2019entrada i sortida de productes. Tal com ha assenyalat algun analista, es tracta d\u2019aspectes \u201cpoc glamurosos\u201d per\u00f2 d\u2019una import \u00e0ncia pr\u00e0ctica de primer ordre, com b\u00e9 saben tots aquells que els hagin gestionat… i, probablement, sofert. En els darrers temps, aquests \u00edtems (i altres de similars) s\u2019han vist revaloritzats com a ingredients essencials per a la flu\u00efdesa del comer\u00e7 internacional, especialment en connexi\u00f3 amb el paper creixent de les xarxes globals de producci\u00f3<\/em> o cadenes globals de valor<\/em> amb qu\u00e8 m\u00faltiples empreses de diversos pa\u00efsos aporten components i valor afegit a processos productius d\u2019escala transnacional. Un conegut estudi publicat per l\u2019influent F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial a principis de l\u2019any 2013 arribava a la conclusi\u00f3 que els aven\u00e7os, quant a flu\u00efdesa del comer\u00e7, aconseguits per mitj\u00e0 de mesures que agilitessin la \u201cfacilitaci\u00f3 del comer\u00e7\u201d podien tenir uns efectes beneficiosos sobre aquest fins a sis vegades m\u00e9s importants que no pas les cl\u00e0ssiques reduccions aranzel\u00e0ries. Una an\u00e0lisi acad\u00e8mica de Hummels i Schaur cont\u00e9 la dada seg\u00fcent: cada dia de dilacions en els tr\u00e0nsits de mercaderies representa uns efectes negatius equivalents a un aranzel d\u2019entre el 0,6% i el 2,3%. Quan els tr\u00e0mits es perllonguen durant setmanes, els obstacles que aix\u00f2 suposa per al comer\u00e7 es fan visibles de forma clara. Reduir aquestes dilacions, minimitzar les complicacions log\u00edstiques i administratives, conferir certeses legals i predictibilitat<\/em> en els resultats de les gestions fronteres\/duanes, doncs, s\u00f3n aspectes que poden semblar t\u00e8cnics<\/em> o formals<\/em>, per\u00f2 que s\u00f3n molt importants a l\u2019hora d\u2019aconseguir la gesti\u00f3 pr\u00e0ctica de les operacions comercials del m\u00f3n real.<\/p>\nCal minimitzar les complicacions administratives per aconseguir la gesti\u00f3 pr\u00e0ctica a les operacions comercials.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0SHUTTERSTOCK.<\/figcaption><\/figure>\nEl paper dels costos que cal reduir com a (potencial) resultat de les millores en la facilitaci\u00f3 del comer\u00e7 es posa de manifest en les figures adjuntes. La figura 1 compara la magnitud dels costos del comer\u00e7 internacional \u2013definits com a costos de les transaccions internacionals addicionals als de les transaccions internes, que inclouen tant les traves comercials com els tr\u00e0mits a les fronteres, costos monetaris i extramonetaris a ports i altres factors log\u00edstics- per grans grups de pa\u00efsos entre els anys 1996 i 2009. Els costos s\u2019expressen, de forma pr\u00e0ctica, en termes de a quin tipus impositiu d\u2019aranzel equivalen. Tot i que s\u2019han produ\u00eft moltes millores en aquest \u00e0mbit, les difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos continuen sent significatives i els marges per reduir costos segueixen sent substancials. La figura 2, per la seva banda, mostra amb m\u00e9s detall temporal l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests mateixos.<\/p>\n
\n
\n\n\n FIGURA 1. Costos del comer\u00e7 internacionl per grups de pa\u00efsos (Comparaci\u00f3 entre els anys 1996 i 2009<\/span><\/th>\n<\/tr>\n\n<\/td>\n<\/tr>\n \n \n<\/td>\n<\/tr>\n \n\nFont: FMI Finanzas y desarrollo<\/em>, desembre del 2013, a partir de dades d’Alvis et al. per a un estudi del Banc Mundial<\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n\n
\n\n\n FIGURA 2. Evoluci\u00f3 dels costos del comer\u00e7 internacional entre el 1996 i el 2009 (valor de cada grup per a l’any 1996 = \u00edndex 100 per a aquest grup<\/span><\/th>\n<\/tr>\n\n \n\nFont: FMI Finanzas y desarrollo<\/em>, desembre del 2013, a partir de dades d’Alvis et al. per a un estudi del Banc Mundial<\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\nDes d\u2019aquesta perspectiva, el principal resultat de l\u2019aprovaci\u00f3 del \u201cpaquet de Bali\u201d \u00e9s obrir el cam\u00ed cap a l\u2019efectiva reducci\u00f3 d\u2019aquests importants costos: passant de la po\u00e8tica als fets, la \u201cm\u00edstica de Bali\u201d necessita, doncs, traduir-se en realitats cruament per\u00f2 pragm\u00e0ticament materials i pr\u00e0ctiques en la gesti\u00f3 del comer\u00e7 i els negocis internacionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cimera de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 (OMC\/WTO) reunida a Bali (Indon\u00e8sia) al mes de desembre de 2013 ha aconseguit aprovar finalment un conjunt de mesures per agilitar el comer\u00e7 mundial que s\u2019han presentat com un gran \u00e8xit, apel\u00b7lant \u2013com s\u2019acostuma a fer en aquests casos- al qualificatiu d\u2019\u201dhist\u00f2ric\u201d. Com valorar-ne els resultats i els seus possibles impactes?<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":413,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10840,9,10839,10815,18],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/410"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/410\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/413"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Joan](\"http:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/monempresarial-joan-tugores.jpg\")
<\/a><\/p>\n