{"id":42738,"date":"2023-09-11T09:00:00","date_gmt":"2023-09-11T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=42738"},"modified":"2025-06-06T09:52:51","modified_gmt":"2025-06-06T07:52:51","slug":"entrevista-a-mateo-valero-director-del-barcelona-supercomputing-center-bsc-centre-nacional-de-supercomputacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2023\/09\/11\/entrevista-a-mateo-valero-director-del-barcelona-supercomputing-center-bsc-centre-nacional-de-supercomputacio\/","title":{"rendered":"Entrevista a Mateo Valero. Director del Barcelona Supercomputing Center (BSC) \u2013 Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

ntrevistem Mateo Valero, referent internacional en innovaci\u00f3, director de BSC, Doctor Enginyer de Telecomunicaci\u00f3 per l\u2019ETSIT, professor i catedr\u00e0tic del Departament d\u2019Arquitectura de Computadors de la UPC.<\/strong><\/p>\n

Fotos:<\/span> BSC<\/strong><\/p>\n

\n

Molta gent creu que estem vivint un temps molt singular, podr\u00edem dir que estem davant d\u2019un canvi de paradigma en la manera de viure i de relacionar-nos, on els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics tenen un gran protagonisme\u2026 Com es viu aquest proc\u00e9s des del camp cient\u00edfic?<\/strong><\/span>
\nEfectivament, estem vivint un moment sense precedents en la hist\u00f2ria de la humanitat, marcat per una revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica en qu\u00e8 les m\u00e0quines, el m\u00f3n de les dades i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial estan canviant la nostra manera de veure i d\u2019interaccionar amb tot all\u00f2 que ens envolta, i estan tenint un impacte directe en el nostre dia a dia, en el m\u00f3n laboral, en la forma d\u2019investigar, en com ens relacionem amb els nostres \u00e9ssers estimats\u2026 Aquesta nova situaci\u00f3 ens planteja grans desafiaments i oportunitats que hem de ser capa\u00e7os de gestionar correctament perqu\u00e8 aquest canvi de paradigma serveixi per viure m\u00e9s i millor. Podr\u00edem dir que estem davant d\u2019una de les grans revolucions de la hist\u00f2ria de la humanitat, sin\u00f3 la m\u00e9s gran.<\/p>\n

\n

\u201cEstem vivint un moment sense precedents en la hist\u00f2ria de la humanitat, marcat per una revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica en qu\u00e8 les m\u00e0quines, el m\u00f3n de les dades i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial estan canviant la nostra manera de veure i d\u2019interaccionar amb tot all\u00f2 que ens envolta\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Tot va comen\u00e7ar amb l\u2019invent del transistor el 1947. Des d\u2019aleshores, el seu proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 ha perm\u00e8s reduir dr\u00e0sticament la seva mida, de manera que avui dia tenim xips que, en vuit cent\u00edmetres quadrats de silici provinent de la sorra de les platges, contenen m\u00e9s de cent mil milions de transistors (de la mida de cinc nan\u00f2metres per cada costat) i que commuten a m\u00e9s de 2 GHz (m\u00e9s de dos mil milions de vegades per segon). Utilitzant aquesta incre\u00efble tecnologia com a base, s\u2019han constru\u00eft tota mena de circuits electr\u00f2nics (processadors, acceleradors, mem\u00f2ries, xarxes de comunicacions\u2026) i una ingent quantitat de programari que, junts, han canviat la societat d\u2019una manera no prevista. Cada poc temps se\u2019ns comuniquen resultats que ens sorprenen molt\u00edssim fins i tot a les persones que ens hi dediquem. El transistor, sens dubte, \u00e9s la base de tot aquest canvi. I mai un instrument no va canviar tant el m\u00f3n en un temps tan curt. \u201cLa culpa no va ser del txa-txa-txa, sin\u00f3 que va ser del transistor.\u201d
\nI part d\u2019aquesta revoluci\u00f3 \u00e9s possible gr\u00e0cies als supercomputadors, que s\u00f3n els computadors m\u00e9s r\u00e0pids del m\u00f3n, constru\u00efts amb milions de processadors i acceleradors de velocitat molt alta i gran capacitat de mem\u00f2ria, connectats per una xarxa d\u2019interconnexi\u00f3 molt r\u00e0pida que els permet intercanviar bits a molt alta velocitat i amb una lat\u00e8ncia redu\u00efda, de manera que poden treballar conjuntament en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un mateix programa, i aix\u00ed reduir dr\u00e0sticament el seu temps d\u2019execuci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el temps que necessitaria un \u00fanic processador. Aquestes capacitats de c\u00e0lcul i les seves enormes mem\u00f2ries associades permeten als supercomputadors l\u2019an\u00e0lisi massiva de dades per fer front a grans reptes de la societat, com la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, la recerca de noves fonts d\u2019energia, de nous materials i de nous f\u00e0rmacs contra el c\u00e0ncer, o l\u2019explosi\u00f3 recent de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Els supercomputadors com el MareNostrum 5, que estem instal\u00b7lant ara al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputaci\u00f3n (BSC-CNS), s\u00f3n instruments importants que tenen la ci\u00e8ncia i l\u2019enginyeria per construir un m\u00f3n millor. S\u00f3n m\u00e0quines que permeten somiar a cient\u00edfics i enginyers, i resoldre problemes que fins fa poc els semblaven impossibles.<\/p>\n

Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics espanten. La posada a disposici\u00f3 d\u2019algunes aplicacions que utilitzen la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la popularitzaci\u00f3 del ChatGPT en s\u00f3n una mostra. Quina \u00e9s la seva opini\u00f3 sobre aix\u00f2 i com ens podem tranquil\u00b7litzar?
\n<\/span><\/strong>La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial no \u00e9s nova, sin\u00f3 que conviu amb nosaltres des de fa ja diverses d\u00e8cades, tot i que no ha estat fins aquests darrers anys quan ha irromput bruscament gr\u00e0cies a un increment sense precedents de les capacitats de computaci\u00f3 i l\u2019\u00fas massiu de dades. Un exemple de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests computadors cada cop m\u00e9s potents i \u00fanics \u00e9s la saga Marenostrum al BSC: un dels milers de xips que formaran part del nou supercomputador MareNostrum 5 tindr\u00e0 menys de 10 cm2 de silici, contindr\u00e0 m\u00e9s de 100.000 milions de transistors en el seu interior i tindr\u00e0 el doble de la pot\u00e8ncia que tenia tot el supercomputador MareNostrum 1 que vam instal\u00b7lar el 2005, que ocupava tota la capella de Torre Girona i que era el quart m\u00e9s r\u00e0pid del m\u00f3n. Sembla inversemblant, per\u00f2 aix\u00ed ha avan\u00e7at, en aquest camp de l\u2019alta velocitat, el disseny de xips en menys de vint anys.<\/p>\n

\n

\u201cAvui dia, la investigaci\u00f3 en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, en particular l\u2019aprenentatge autom\u00e0tic, permet fer salts sense precedents en camps tan diversos com la medicina, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 o a la formaci\u00f3, la seguretat en el transport, etc.\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Avui dia, la investigaci\u00f3 en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, en particular l\u2019aprenentatge autom\u00e0tic, permet fer salts sense precedents en camps tan diversos com la medicina, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 o a la formaci\u00f3, la seguretat en el transport, etc. Per\u00f2 en paral\u00b7lel a aquestes grans oportunitats que ens brinda la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, se\u2019ns plantegen tamb\u00e9 grans desafiaments. El mateix Alan Turing, considerat un dels pares de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, es preguntava a la d\u00e8cada de 1950 si les m\u00e0quines podrien arribar a pensar i tamb\u00e9 per les q\u00fcestions morals de la tecnologia moderna. Un perill al qual ens enfrontem, per exemple, \u00e9s que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sigui gestionada per unes poques empreses tecnol\u00f2giques i serveixi m\u00e9s a l\u2019inter\u00e8s privat que al b\u00e9 p\u00fablic. En aquests moments, \u00e9s fonamental dotar la societat de les eines que li permetin estar ben informada i formar part del debat p\u00fablic necessari per regularitzar l\u2019\u00fas d\u2019aquestes noves tecnologies, i aix\u00ed poder avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s justa i democr\u00e0tica.<\/p>\n

La seva traject\u00f2ria en mat\u00e8ria de supercomputaci\u00f3 i la configuraci\u00f3 de grans centres centralitzats com el BSC-CNS el converteix en una veu autoritzada en aquest sector. Creu que la investigaci\u00f3 se seguir\u00e0 duent a terme en centres de supercomputaci\u00f3 centralitzada o tamb\u00e9 veurem una descentralitzaci\u00f3 de la supercomputaci\u00f3, aprofitant que les xarxes de nova generaci\u00f3 i que la miniaturitzaci\u00f3 de xips i components ho permeten?
\n<\/span><\/strong>Aquesta pregunta \u00e9s molt \u00e0mplia i permet estendre\u2019ns en la resposta. Els supercomputadors s\u00f3n \u00fanics per executar aplicacions i programes que requereixen gran quantitat de dades i operacions sobre aquestes dades. Per anar r\u00e0pid, els c\u00e0lculs s\u2019han de poder dividir en milers o milions de parts de manera que es puguin assignar als diferents processadors perqu\u00e8 tots col\u00b7laborin en l\u2019execuci\u00f3 del programa. Ara b\u00e9, no n\u2019hi ha prou amb definir una aplicaci\u00f3 per la quantitat de dades i pel nombre d\u2019operacions que necessites. Un altre par\u00e0metre molt important \u00e9s saber si l\u2019aplicaci\u00f3 necessita que els diferents processadors hagin d\u2019intercanviar informaci\u00f3 entre ells cada poc temps o no necessiten aquesta comunicaci\u00f3, \u00e9s a dir, els c\u00e0lculs s\u00f3n independents. Per exemple, hi ha un projecte europeu, anomenat Destination Earth, l\u2019objectiu del qual \u00e9s fer una simulaci\u00f3 de la terra, els mars, l\u2019aire i els pols, amb malles els punts de les quals estan distanciats un quil\u00f2metre davant dels models actuals en qu\u00e8 les malles tenen els punts separats deu quil\u00f2metres. Aquest model requereix molt\u00edssimes dades per emmagatzemar milions i milions de valors de pressi\u00f3, temperatura, velocitat del vent, humitat, etc., a cadascun dels milers de milions de punts de les malles necess\u00e0ries per fer els c\u00e0lculs. Necessita executar molt\u00edssimes operacions, en funci\u00f3 del nombre de punts i de les variables de cada punt. Per\u00f2 perqu\u00e8 el model de simulaci\u00f3 vagi r\u00e0pid, els diferents processadors s\u2019han de comunicar dades cada poc temps. \u00c9s per aix\u00f2 que els supercomputadors, a m\u00e9s de tenir molts processadors i mem\u00f2ries grans, tenen una xarxa d\u2019interconnexi\u00f3 que permet aquesta rapidesa extrema en la comunicaci\u00f3 dels resultats parcials entre els processadors. Aquesta aplicaci\u00f3 necessita ser executada en un supercomputador.
\nAra b\u00e9, hi ha altres aplicacions, com algunes derivades de l\u2019accelerador de part\u00edcules del CERN (Conseil Europ\u00e9en pour la Recherche Nucl\u00e9aire), que utilitzen molt\u00edssimes dades generades en els xocs entre part\u00edcules i sobre les quals cal fer un nombre ingent d\u2019operacions, per\u00f2 amb la particularitat que aquests c\u00e0lculs s\u00f3n independents i es poden executar en processadors que no necessiten intercanviar resultats parcials. Aquestes aplicacions poden ser executades en processadors que no estan interconnectats. En aquest tipus d\u2019aplicacions, es va establir fa uns anys el projecte SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence) de la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley, on els ciutadans que ho volguessin podien oferir els seus ordinadors personals per ser utilitzats durant les moltes estones lliures per executar de manera gratu\u00efta aquestes aplicacions en all\u00f2 que s\u2019anomena de paral\u00b7lelisme massiu. I \u00e9s clar, en una ciutat com Barcelona hi ha m\u00e9s processadors a les cases que al MareNostrum, per la qual cosa la capacitat de c\u00e0lcul a les cases \u00e9s m\u00e9s gran. Tamb\u00e9 la mem\u00f2ria total \u00e9s m\u00e9s gran als domicilis. Tot i aix\u00f2, si volem executar una aplicaci\u00f3 com la del Destination Earth, l\u2019alta lat\u00e8ncia en la comunicaci\u00f3 associada a internet far\u00e0 que aquesta simulaci\u00f3 no avanci.<\/p>\n

\n

\"\"<\/strong><\/span><\/h4>\n

\u201cNo ens podem permetre ni com a pa\u00eds ni com a societat deixar aquestes tecnologies en mans d\u2019empreses privades estrangeres, ja que suposaria una p\u00e8rdua en la formaci\u00f3 de talent que revertiria tamb\u00e9 sobre les nostres empreses i la generaci\u00f3 de riquesa\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Una altra part de la pregunta \u00e9s si val la pena o no tenir centres de supercomputaci\u00f3 p\u00fablics com el BSC quan hi ha centres privats com Alibaba, Amazon, Google o Microsoft que poden arribar a oferir el mateix tipus de servei. Hi ha tres respostes a aquesta pregunta a favor dels centres p\u00fablics com el BSC. La primera \u00e9s que el cost per fer el mateix \u00e9s deu vegades superior als centres privats. La segona \u00e9s que hem de tenir en compte la privadesa de les dades (moltes d\u2019elles molt sensibles, com les relatives a pacients, per la qual cosa no es poden moure) i a m\u00e9s s\u00f3n enormes quantitats, per la qual cosa moure-les d\u2019un lloc a un altre requereix molt de temps i una vegada lliurades a una companyia, quedes lligat a ella. Per\u00f2 la tercera resposta, i la m\u00e9s important, \u00e9s que estar\u00edem fent un flac favor al pa\u00eds: pagar\u00edem m\u00e9s, no podr\u00edem moure grans quantitats de dades i, el que \u00e9s m\u00e9s important, no podr\u00edem formar centenars de professionals que fan recerca o gestionen el supercomputador, i que, un cop formats, marxen a altres llocs per seguir amb les seves carreres de recerca o de gesti\u00f3. Els centres de supercomputaci\u00f3, com el BSC, produeixen riquesa a Espanya.
\nNo ens podem permetre ni com a pa\u00eds ni com a societat deixar aquestes tecnologies en mans d\u2019empreses privades estrangeres, ja que suposaria una p\u00e8rdua en la formaci\u00f3 de talent que revertiria tamb\u00e9 sobre les nostres empreses i la generaci\u00f3 de riquesa. Molts professionals venen d\u2019altres pa\u00efsos. En el cas del BSC, actualment som m\u00e9s de nou-centes persones, gaireb\u00e9 el 40% pertanyents a m\u00e9s de cinquanta pa\u00efsos. Tot aquest conjunt de m\u00e0quines i investigadors aconsegueixen tamb\u00e9 molts diners de les empreses i d\u2019Europa, que es reduirien substancialment si no tingu\u00e9ssim el supercomputador.
\nFinalment, vull destacar que els supercomputadors evolucionen cap a sistemes cada cop m\u00e9s complexos i heterogenis, on els c\u00e0lculs es descentralitzen no espacialment, sin\u00f3 dins un mateix supercomputador. Els supercomputadors tenen diferents parts especialitzades en diverses funcions, de la mateixa manera que el cervell t\u00e9 regions diferents, com l\u2019hipocamp per a l\u2019aprenentatge i la mem\u00f2ria, o l\u2019hipot\u00e0lem per a les nostres funcions vitals. Aix\u00ed, MareNostrum 5 tindr\u00e0 diferents parts amb maquinari espec\u00edfic per a cada aplicaci\u00f3, com ara una part de prop\u00f2sit general per donar resposta a les q\u00fcestions m\u00e9s tradicionals de la ci\u00e8ncia, una part de GPU que servir\u00e0 per avan\u00e7ar en models d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, i una altra part de computaci\u00f3 qu\u00e0ntica. I en el futur, els supercomputadors tindran m\u00e9s processadors especialitzats, com els neurom\u00f2rfics i els de la computaci\u00f3 qu\u00e0ntica. El motiu \u00e9s intentar que les diferents aplicacions o parts de les aplicacions s\u2019executin en el millor maquinari possible amb l\u2019objectiu d\u2019estalviar energia i augmentar la velocitat d\u2019execuci\u00f3. Aquesta caracter\u00edstica \u00e9s present des de fa uns quants anys en els tel\u00e8fons m\u00f2bils avan\u00e7ats, que contenen diversos processadors dedicats a funcions espec\u00edfiques a m\u00e9s de les de c\u00e0lcul general, com ara les parts gr\u00e0fiques, de comunicacions, d\u2019encriptat, etc.<\/p>\n

L\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica cobra el m\u00e0xim exponent quan permet millorar la vida de les persones. Per\u00f2 actualment la implementaci\u00f3 i el desenvolupament tecnol\u00f2gic tenen dues cares: una que permet fer el b\u00e9 com\u00fa i una altra que en facilita l\u2019ab\u00fas i la desigualtat. En un futur proper tindria sentit pensar a delegar la vigil\u00e0ncia del compliment \u00e8tic i de bones pr\u00e0ctiques als centres de supercomputaci\u00f3?<\/span><\/strong>
\nEls supercomputadors gestionen grans quantitats de dades i en generen moltes m\u00e9s. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial tamb\u00e9 utilitza quantitats massives de dades en els seus models. I depenent de l\u2019aplicaci\u00f3, poden sorgir problemes \u00e8tics si aquestes aplicacions no han estat degudament dissenyades. De qui s\u00f3n les dades? Com les adquirim? Com les fem servir? Com les protegim? Com donem els resultats i quina finalitat tenen? Hi ha diferents casos. Per exemple, els models de canvi clim\u00e0tic usen quantitats ingents de dades que s\u00f3n p\u00fabliques i els resultats que produeixen tamb\u00e9 ho s\u00f3n, i no hi ha cap problema \u00e8tic. Els problemes apareixen quan les dades pertanyen a les persones, en particular les que es refereixen a la intimitat i la privadesa. I aqu\u00ed distingirem dos tipus amplis d\u2019aplicacions: les que busquen millorar la societat, com les investigacions orientades a crear un bess\u00f3 digital del cos hum\u00e0, i les que abusen de les dades personals, com les xarxes socials. En el cas de la medicina de precisi\u00f3, els projectes han de passar, a m\u00e9s de per una avaluaci\u00f3 cient\u00edfica, per un potent filtre d\u2019avaluaci\u00f3 \u00e8tica, realitzat per estrictes comit\u00e8s \u00e8tics. Les dades que s\u2019usen han de ser anonimitzades i els resultats s\u2019han de validar molt estrictament de manera que siguin \u00e8tics i legals. Ressaltar\u00e9 aqu\u00ed que, des del meu punt de vista, la contribuci\u00f3 m\u00e9s gran que han fet a la ci\u00e8ncia la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i els supercomputadors \u00e9s la de predir com es plega una prote\u00efna a partir de la seva seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019amino\u00e0cids. A partir dels resultats obtinguts per un equip de Google, DeepFold ha perm\u00e8s a m\u00e9s de 50.000 investigadors de tot el m\u00f3n comen\u00e7ar un nou tipus d\u2019investigacions que permetran avan\u00e7ar significativament l\u2019estat de la medicina. Per cert, aquest problema era considerat mereixedor del Premi Nobel, per la qual cosa es dona la paradoxa que investigadors de la computaci\u00f3, usant supercomputadors i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, poden aconseguir el Premi Nobel de Medicina, i el mateix pot passar en altres disciplines com la Literatura.<\/p>\n

\n

\"\"<\/span><\/strong>\"\"<\/a>\u201cResulta fonamental que la societat formi part activa del debat necessari per al proc\u00e9s de regulaci\u00f3 de les tecnologies digitals, incloent-hi la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Per desgr\u00e0cia, no passa el mateix amb les xarxes socials. Prenen les nostres dades i les usen per fer grans negocis suggerint qu\u00e8 hem de comprar o on hem de viatjar i amb qui. I el que \u00e9s pitjor, amb els seus missatges, molts d\u2019ells mentides o faules (fakes<\/em>), volen influir sobre la nostra manera de pensar, tal com ha passat a l\u2019hora de votar en algunes eleccions a certs pa\u00efsos. Aquestes xarxes ens han fet els seus esclaus sense que hi hagi hagut cap guerra. Negocien amb les nostres dades i a tra\u00efci\u00f3. Facebook \u00e9s el pitjor ver\u00ed que ha creat la humanitat. Estem davant d\u2019una situaci\u00f3 molt greu. I ara sorgeixen nous problemes de diversa \u00edndole amb l\u2019aparici\u00f3 de programaris com el ChatGPT. Aquestes plataformes adquireixen de franc tota mena d\u2019informaci\u00f3 escrita, parlada i gravada en v\u00eddeos, i generen, sense cap mena de control ni coneixement, resultats que poden fer un dany irreversible a la humanitat.
\nAix\u00ed doncs, resulta fonamental que la societat formi part activa del debat necessari per al proc\u00e9s de regulaci\u00f3 de les tecnologies digitals, incloent-hi la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Hi ha m\u00faltiples arestes de debat, des de les deep fakes<\/em> i les not\u00edcies falses, amb la desinformaci\u00f3 que aix\u00f2 comporta i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies sobre el sistema democr\u00e0tic, fins a l\u2019impacte en el terreny laboral. Les finalitats i els usos de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial han de ser analitzats pels ciutadans, i per aix\u00f2 necessiten estar ben informats dels avantatges i els inconvenients. Queda clar que hi ha molts aspectes de les aplicacions dels sistemes basats en la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que estan ben regulats i segueixen procediments molt estrictes. D\u2019altra banda, les xarxes socials s\u00f3n un cavall de Troia que laminen els usos socials i canvien els valors socials d\u2019Europa a favor d\u2019altres que ens s\u00f3n aliens i a m\u00e9s han convertit en dependents grans sectors de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

La computaci\u00f3 qu\u00e0ntica est\u00e0 avan\u00e7ant\u2026 Ens pot explicar quin \u00e9s l\u2019estat actual i quines creu que seran les aplicacions que tindran un impacte m\u00e9s gran sobre les persones a nivell social?<\/span><\/strong>
\nCom hem donat a entendre anteriorment, la tecnologia ha perm\u00e8s reduir de forma constant la mida dels transistors des de la seva invenci\u00f3 el 1947 fins als nostres dies. El primer microprocessador, l\u2019Intel 4004, dissenyat el 1971, contenia 2.300 transistors amb una mida de deu micres per costat. Avui dia estem fent circuits amb transistors de 3 nan\u00f2metres. Aix\u00f2 vol dir que a la superf\u00edcie que ocupava un dels transistors de l\u2019Intel 4004 es poden integrar avui m\u00e9s de deu milions de transistors: incre\u00efble, per\u00f2 cert. Aquests transistors cada cop m\u00e9s petits han perm\u00e8s fer supercomputadors que han superat la velocitat de 1018<\/sup> operacions per segon sobre n\u00fameros reals codificats amb 64 bits. Comparats amb els ordinadors individuals d\u2019abans de la Segona Guerra Mundial que constru\u00efa Konrad Zuse a Alemanya, els supercomputadors actuals s\u00f3n m\u00e9s de 1018<\/sup> vegades m\u00e9s r\u00e0pids. I aquesta velocitat s\u2019aconsegueix ajuntat m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de processadors als actuals supercomputadors i fent que cada processador individual vagi m\u00e9s de 1011<\/sup> vegades m\u00e9s r\u00e0pid que els processadors de Zuse.<\/p>\n

\n

\"\"<\/span><\/strong>\u201cAvui hi ha nombrosos prototips d\u2019ordinadors qu\u00e0ntics, fabricats tant en empreses com en grups de recerca de tot el m\u00f3n\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 ocorren dues coses: per una banda, estem molt a prop de la possibilitat de fer transistors m\u00e9s petits, i, per una altra banda, que la velocitat dels supercomputadors no permet resoldre en un temps raonable algunes aplicacions cr\u00edtiques. Pel que fa a la primera, no es creu que es puguin miniaturitzar els transistors a una mida inferior a 1 nan\u00f2metre; \u00e9s a dir, on hi ha avui un transistor, se\u2019n podran integrar nou. El nombre d\u2019\u00e0toms de silici a aquestes dimensions produeix fen\u00f2mens qu\u00e0ntics que prohibeixen el disseny de transistors estables.
\nAix\u00ed doncs, apareix la computaci\u00f3 qu\u00e0ntica com a possible soluci\u00f3. \u00c9s una investigaci\u00f3 que avan\u00e7a molt lentament perqu\u00e8 els problemes amb qu\u00e8 es troba, especialment d\u2019enginyeria, s\u00f3n molt complicats. Avui hi ha nombrosos prototips d\u2019ordinadors qu\u00e0ntics, fabricats tant en empreses com en grups de recerca de tot el m\u00f3n. En aquests moments hi ha diferents tecnologies disponibles, que estan en investigaci\u00f3 per veure quina ser\u00e0 la millor. A m\u00e9s, aquests prototips s\u00f3n imperfectes tot i que s\u2019est\u00e0 treballant intensament per desenvolupar eines de correcci\u00f3 qu\u00e0ntica d\u2019errors. Tot aix\u00f2 limita els algorismes qu\u00e0ntics que es poden fer servir, encara que la investigaci\u00f3 \u00e9s molt activa. Per exemple, s\u2019est\u00e0 estudiant si els ordinadors qu\u00e0ntics podran donar un avantatge computacional per entendre millor la qu\u00edmica o la ci\u00e8ncia dels materials, aix\u00ed com les seves aplicacions per resoldre problemes matem\u00e0tics complexos, com els relacionats amb algorismes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. El que \u00e9s important \u00e9s que el BSC tindr\u00e0 dos ordinadors qu\u00e0ntics connectats al MareNostrum 5 que permetran desenvolupar aplicacions h\u00edbrides que s\u2019executaran en part al computador tradicional i en part al qu\u00e0ntic.<\/p>\n

Cada d\u00eda tenemos un mundo m\u00e1s complejo. Usted que siempre ha hecho aportaciones y ha participado en el mundo de la educaci\u00f3n, \u00bfconsidera que los programas educativos y la forma de educar desde el inicio hasta la especializaci\u00f3n son adecuados, o habr\u00eda que hacer reformas significativas?<\/strong><\/span>
\n\u00c9s fonamental adequar l\u2019ensenyament al terreny laboral. En aquests moments hi ha una gran demanda i necessitat de captaci\u00f3 de talent en camps de la ci\u00e8ncia i l\u2019enginyeria, amb perfils cada cop m\u00e9s especialitzats per als quals moltes vegades no hi ha formacions espec\u00edfiques. En aquest sentit, des del BSC estem posant molts esfor\u00e7os per poder ajudar les universitats en aquesta tasca. Per exemple, estem treballant amb universitats de tot Espanya en el context del PERTE (Projectes Estrat\u00e8gics per a la Recuperaci\u00f3 i la Transformaci\u00f3 Econ\u00f2mica) Xip per al disseny dels futurs plans d\u2019estudis de grau en el disseny de xips, un camp estrat\u00e8gic i que requereix d\u2019un perfil de professionals que avui no tenim. Tamb\u00e9 liderem a Europa el disseny i la posada en marxa del curr\u00edculum de m\u00e0ster europeu en computaci\u00f3 d\u2019alt rendiment (HPC) i les seves aplicacions, i hem engegat un programa acad\u00e8mic pioner per dotar els nostres estudiants de doctorat de les eines necess\u00e0ries en supercomputaci\u00f3.
\nA m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s important\u00edssim posar el focus en edats m\u00e9s primerenques, i sobretot en les nenes per reduir la bretxa de g\u00e8nere. El 2018 vam posar en marxa al BSC el programa \u201cSom Investigadores\u201d, gr\u00e0cies al qual el 2022 van passar m\u00e9s de 8.000 estudiants de prim\u00e0ria amb la finalitat de despertar vocacions cient\u00edfiques entre les m\u00e9s joves i formar el professorat de prim\u00e0ria en el pensament computacional.<\/p>\n

Quina opini\u00f3 li mereix la col\u00b7laboraci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el privat, i entre la universitat i l\u2019empresa a Espanya?<\/span><\/strong>
\nSempre dic que el lema del BSC \u00e9s fer ci\u00e8ncia excel\u00b7lent, publicant a les millors revistes cient\u00edfiques del m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 rellevant, \u00e9s a dir, que tingui un impacte real a la societat, millorant la nostra forma de vida o facilitant el desenvolupament tecnol\u00f2gic clau per al desenvolupament econ\u00f2mic i social. Crec que aquesta visi\u00f3 ha estat la clau de l\u2019\u00e8xit del BSC, que ha passat de tenir menys de setanta treballadors el 2004 a m\u00e9s de nou-cents el juliol del 2023, cosa que era impensable quan vam posar en marxa el centre.
\nLa investigaci\u00f3 genera riquesa, i al BSC busquem generar riquesa a diversos nivells. L\u2019any passat vam fer servir gaireb\u00e9 43 milions d\u2019euros dels projectes actius que hem aconseguit en un ambient competitiu per contractar investigadors i personal de servei. M\u00e9s del 80% de la nostra gent es paga gr\u00e0cies als projectes que aconseguim. D\u2019una banda, tenim importants acords amb empreses l\u00edders a nivell mundial, com ara Intel, IBM o Lenovo, aix\u00ed com amb empreses espanyoles, com Repsol, Iberdrola, CaixaBank o SEAT. Per posar xifres, nom\u00e9s el 2022 la col\u00b7laboraci\u00f3 del BSC amb aquestes empreses va generar un retorn de prop de deu milions d\u2019euros, xifres que estan molt per sobre de la mitjana dels centres de recerca espanyols. D\u2019altra banda, amb la finalitat d\u2019explotar al mercat els coneixements i les tecnologies que desenvolupem, hem creat un total d\u2019onze spin-off<\/em>s, amb un balan\u00e7 de trenta eines tecnol\u00f2giques i patents transferides, m\u00e9s de 160 llocs de treball creats i 23 milions d\u2019euros recaptats en rondes de finan\u00e7ament en els darrers sis anys. Tamb\u00e9 m\u2019agradaria destacar que el BSC ha estat la tercera instituci\u00f3 espanyola a captar fons europeus del programa H2020, per davant de qualsevol universitat espanyola o centre de recerca i en la majoria dels casos amb empreses, cosa que demostra la seva posici\u00f3 de lideratge en captaci\u00f3 de fons competitius, que el 2022 han representat m\u00e9s del 80% del seu finan\u00e7ament total. Totes aquestes capacitats situen el BSC com un cas d\u2019\u00e8xit en el mapa no nom\u00e9s nacional, sin\u00f3 tamb\u00e9 internacional.<\/p>\n

\n

\"\"<\/strong>\u201cHem creat un total d\u2019onze spin-offs, amb un balan\u00e7 de trenta eines tecnol\u00f2giques i patents transferides, m\u00e9s de 160 llocs de treball creats i 23 milions d\u2019euros recaptats en rondes de finan\u00e7ament en els darrers sis anys\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

M\u00e9s a nivell global, crec que l\u2019evoluci\u00f3 de la col\u00b7laboraci\u00f3 universitat-empresa ha estat positiva en els darrers quinze anys. Ha crescut la contractaci\u00f3 per part de les empreses de serveis cientificot\u00e8cnics i projectes d\u2019R+D a universitats i centres de recerca. Tamb\u00e9 s\u2019han articulat els mecanismes per a la generaci\u00f3 de spin-offs<\/em> com a forma de transfer\u00e8ncia de tecnologia cap al mercat, cosa que \u00e9s fonamental per incrementar l\u2019impacte social dels coneixements produ\u00efts a les universitats i els centres de recerca, i la generaci\u00f3 de riquesa. Dit aix\u00f2, encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. \u00c9s important, per exemple, que s\u2019incentivin entre el personal investigador les activitats de transfer\u00e8ncia de tecnologia, aix\u00ed com tamb\u00e9 estructures professionalitzades que posin en contacte els nostres investigadors amb el sector empresarial.<\/p>\n

El desconeixement de la tecnologia genera una bretxa digital entre generacions i entre classes socials. Qu\u00e8 creu que es pot fer per accelerar la formaci\u00f3 i incrementar les compet\u00e8ncies digitals i el coneixement col\u00b7lectiu, en definitiva, per democratitzar el coneixement tecnol\u00f2gic i traslladar-lo a la major part possible de poblaci\u00f3? <\/span><\/strong>
\nLa bretxa digital \u00e9s una realitat que es va veure molt clarament amb la pand\u00e8mia de covid-19, quan gran part de la poblaci\u00f3 es va veure obligada a l\u2019\u00fas de la tecnologia per contactar amb familiars i amics i fer la seva feina, o, a nivell educatiu, quan els estudiants es van veure obligats a aprendre a les mateixes pantalles que feien servir per seguir els seus influencers<\/em> favorits. Aquesta situaci\u00f3 extrema va fer palesa una bretxa digital que ja existia i de la qual ara no hi ha marxa enrere si la societat no fa un esfor\u00e7 per eliminar-la.
\nFa uns quants mesos la Fundaci\u00f3 Espanyola per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia publicava que, mentre que el 61% de la poblaci\u00f3 espanyola es mostra confiada a poder aprofitar les noves oportunitats digitals, pr\u00e0cticament una de cada cinc persones no se sent capacitada per aprofitar les possibilitats que ofereix. Cal que els governs i les empreses estableixin pol\u00edtiques que facilitin l\u2019educaci\u00f3 digital i l\u2019acc\u00e9s igualitari a la tecnologia, a hores d\u2019ara desigual en funci\u00f3 de factors socioecon\u00f2mics, de g\u00e8nere, generacionals o geogr\u00e0fics, entre d\u2019altres, i que priven una part molt important de la poblaci\u00f3 de recursos essencials per desenvolupar-se i generar riquesa. Nosaltres proposem formar en aspectes tecnol\u00f2gics professors i alumnes de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. Tamb\u00e9 considerem que \u00e9s fonamental explicar als mitjans de comunicaci\u00f3 i altres canals la necessitat i la import\u00e0ncia de la investigaci\u00f3 i del coneixement tecnol\u00f2gic per avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s justa i millor informada.<\/p>\n

Insistint en aquests aspectes de tipus social i de la configuraci\u00f3 d\u2019un model de vida nou i millor per a les persones, creu que la comunitat cient\u00edfica, amb els seus esfor\u00e7os de divulgaci\u00f3, ja fa prou aportacions, o hauria de participar d\u2019alguna altra manera per humanitzar la transformaci\u00f3 digital?
\n<\/span><\/strong>En general, a la societat li interessa la ci\u00e8ncia i la tecnologia, i aquest inter\u00e8s \u00e9s creixent, encara que molts dels que anomenem nadius digitals no entenen ni coneixen all\u00f2 que estan fent servir. Haur\u00edem de canviar aquest concepte pel de ciutad\u00e0 responsable en el m\u00f3n digital.
\nAquest inter\u00e8s per la ci\u00e8ncia i la tecnologia es reflecteix molt b\u00e9 al BSC. El nostre centre acull cada any m\u00e9s de 20.000 visites de ciutadans, associacions, col\u00b7legis o empreses que s\u2019interessen pel supercomputador MareNostrum i la ci\u00e8ncia que fem sobre canvi clim\u00e0tic, medicina personalitzada o enginyeria o per com investiguem per construir els computadors del futur. Per la capella ja han passat m\u00e9s de 300.000 persones des del primer MareNostrum el 2004. Per als investigadors la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s un repte i una obligaci\u00f3, sobretot per a aquells que treballem amb fons p\u00fablics. A m\u00e9s, com podem demanar a la societat que formi part del debat sobre l\u2019\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial si la comunitat cient\u00edfica no dona prou eines? Per aconseguir aquests esfor\u00e7os per part de la comunitat cient\u00edfica, \u00e9s important que aquest tipus d\u2019activitats es reconeguin en els processos d\u2019avaluaci\u00f3, i en els darrers temps s\u2019est\u00e0 avan\u00e7ant en aquest terreny.<\/p>\n

Conceptes com els de metavers, la identitat digital sobirana i les tecnologies digital twins<\/em> (bessons digitals) estan apareixent gaireb\u00e9 sense marcs reguladors ni lleis. Cal m\u00e9s celeritat en la legislaci\u00f3 de la tecnologia a Espanya i Europa?<\/span><\/strong>
\nEl metavers i els bessons digitals s\u00f3n apostes per accelerar la investigaci\u00f3 i tamb\u00e9 per canviar el nostre concepte de realitat. La ci\u00e8ncia i el desenvolupament tecnol\u00f2gic sempre han anat al davant de les lleis i la regulaci\u00f3, tot i que la velocitat dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que estem vivint est\u00e0 fent encara m\u00e9s palesa aquesta realitat. Tot i que Europa i Espanya estan fent importants esfor\u00e7os sobre aix\u00f2, com el Mercat Digital Europeu i l\u2019AI Act, entre altres iniciatives, crec que queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer si volem assegurar la sobirania tecnol\u00f2gica i alhora no ens volem quedar enrere en comparaci\u00f3 amb altres blocs econ\u00f2mics, i aix\u00f2 hauria de ser una prioritat per a tothom.
\nDit aix\u00f2, hauria de quedar clar que nom\u00e9s amb la pura regulaci\u00f3 de la tecnologia, sense tenir-ne la propietat o una c\u00f2moda sobirania tecnol\u00f2gica, ens quedarem amb el quart \u00e0rbitre en un partit que Europa no jugar\u00e0.<\/p>\n

Estem veient i assistint a l\u2019eclosi\u00f3 i el creixement socioecon\u00f2mic a zones com el Sud-est asi\u00e0tic o pa\u00efsos com la Xina, probablement gr\u00e0cies al seu gran desenvolupament tecnol\u00f2gic. Creu que Europa encara \u00e9s a temps de no ser dependent a nivell tecnol\u00f2gic de la Xina i els Estats Units? Europa t\u00e9 els recursos suficients per competir a nivell tecnol\u00f2gic global?<\/span><\/strong>
\nHe parlat abans del MareNostrum 5 que en aquests moments estem instal\u00b7lant. Doncs b\u00e9, ni aquest ni cap supercomputador europeu no t\u00e9 processadors ni acceleradors dissenyats o constru\u00efts a Europa. Aquesta situaci\u00f3 no ha de continuar. Des de sempre, el BSC ha intentat emp\u00e8nyer i conv\u00e8ncer Europa que no ens podem permetre aquesta depend\u00e8ncia tecnol\u00f2gica. Per exemple, els futurs cotxes aut\u00f2noms basaran la seva autonomia, entre altres coses, en l\u2019exist\u00e8ncia de xips de velocitat molt alta. Europa ni els dissenya ni els fabrica, per la qual cosa estarem totalment vulnerables si no tenim acc\u00e9s. A poc a poc, el BSC ha conven\u00e7ut la Uni\u00f3 Europea de canviar aquesta situaci\u00f3.
\nReduir la depend\u00e8ncia tecnol\u00f2gica d\u2019Europa davant de les companyies nord-americanes i asi\u00e0tiques que dominen aquest mercat \u00e9s un dels objectius estrat\u00e8gics de la Comissi\u00f3 Europea, que a trav\u00e9s de la iniciativa Chip Act busca posicionar Europa en la producci\u00f3 de semiconductors. Europa dedicar\u00e0 43.000 milions d\u2019euros a aquesta activitat. Tamb\u00e9 Espanya est\u00e0 fent importants esfor\u00e7os sobre aix\u00f2 a trav\u00e9s del PERTE Chip, del comit\u00e8 d\u2019experts del qual tinc l\u2019honor de formar part. El govern de Pedro S\u00e1nchez, i en particular la vicepresidenta de Govern Nadia Calvi\u00f1o van donar suport a un pla, que l\u2019exsecretari d\u2019Estat Roberto S\u00e1nchez va plasmar en la realitat, per dedicar 12.400 milions d\u2019euros a una iniciativa \u00fanica a Espanya en conson\u00e0ncia amb l\u2019europea del Chip Act. Els xips dominen el m\u00f3n, per la qual cosa confiar en tecnologia estrangera per a les nostres infraestructures m\u00e9s transcendentals pot ser un problema des d\u2019un punt de vista geopol\u00edtic. I no es tracta nom\u00e9s de tenir tecnologia europea, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir que aquesta sigui competitiva.<\/p>\n

\n

\"\"<\/strong>\u201cReduir la depend\u00e8ncia tecnol\u00f2gica d\u2019Europa davant de les companyies nord-americanes i asi\u00e0tiques que dominen aquest mercat \u00e9s un dels objectius estrat\u00e8gics de la Comissi\u00f3 Europea, que a trav\u00e9s de la iniciativa Chip Act busca posicionar Europa en la producci\u00f3 de semiconductors\u201d<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Europa ha de garantir la seva sobirania tecnol\u00f2gica i per aix\u00f2 ha de fabricar els seus propis processadors basats en maquinari obert. Sens dubte, aix\u00f2 millorar\u00e0 la nostra competitivitat i el nostre rendiment econ\u00f2mic, per\u00f2 a m\u00e9s permetr\u00e0 crear aplicacions que s\u2019ajustin als principis \u00e8tics, legals, socioecon\u00f2mics i culturals europeus. El projecte de xip europeu, basat en l\u2019est\u00e0ndard de codi obert RISC-V que aplica la l\u00f2gica del programari lliure al m\u00f3n dels microprocessadors, permetr\u00e0 que puguem produir xips a Europa i que no depenguem d\u2019empreses americanes i asi\u00e0tiques, que en cobren m\u00e9s de cinquanta vegades el que val desenvolupar-los, a m\u00e9s de la import\u00e0ncia geopol\u00edtica que aix\u00f2 comporta. El BSC \u00e9s un referent europeu en el disseny de xips i juga un paper important en projectes europeus com el European Processor Initiative, l\u2019objectiu del qual \u00e9s el disseny i el desenvolupament de microprocessadors europeus.<\/p>\n

Per potenciar el disseny de xips a Espanya, tinc un lema que vaig anunciant i defensant a cada reuni\u00f3 que tenim: \u201cSense universitats, no hi ha xips.\u201d I per aix\u00f2 tenim una associaci\u00f3 en la qual col\u00b7laborem 23 universitats espanyoles (oberta a m\u00e9s a qualsevol altra universitat europea o llatinoamericana) per coordinar els ensenyaments relacionats amb el disseny de xips basats en la idea del RISC-V, que \u00e9s un entorn obert que defineix un joc d\u2019instruccions que tothom pot utilitzar sense pagar royalties<\/em> a ning\u00fa. RISC-V \u00e9s en maquinari el que Linux va ser en programari. Amb tots dos conceptes, tenim un espai \u00fanic i obert perqu\u00e8 tots, especialment els acad\u00e8mics, puguem col\u00b7laborar en el disseny de programari i maquinari obert. La veritat \u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s incre\u00efble i era molt dif\u00edcil imaginar-s\u2019ho fa uns anys. Si Espanya produeix bons enginyers en el disseny de xips basats en el RISC-V, es crearan moltes empreses noves a Espanya i s\u2019instal\u00b7laran empreses estrangeres per produir xips. Aquest fenomen est\u00e0 passant a l\u2019\u00cdndia i a mi m\u2019agradaria que la meva estimada Barcelona fos la ciutat de disseny de xips, la \u201cdesign city<\/em> europea\u201d.<\/p>\n

No haur\u00edem d\u2019acabar l\u2019entrevista sense fer un resum del Barcelona Supercomputing Center\u2026<\/strong><\/span>
\nEl Barcelona Supercomputing Center \u00e9s el centre espanyol de supercomputaci\u00f3. Com tot centre de supercomputaci\u00f3, t\u00e9 ordinadors molt r\u00e0pids, supercomputadors, per donar servei tant als investigadors externs com als pertanyents al BSC.<\/p>\n

TOT VA COMEN\u00c7AR A TELECOMUNICACIONSA<\/span><\/strong>
\nEl juny del 2023 va fer 49 anys que vaig acabar la carrera d\u2019enginyer de Telecomunicacions a Madrid, amb 21 anys, i vaig venir a Barcelona per signar el meu primer i \u00fanic contracte amb la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC). Tota la meva vida he estat professor de la UPC a dedicaci\u00f3 completa. Vaig comen\u00e7ar a fer classes de telecos al carrer Baix de Sant Pere fins que, el 1978, ens vam traslladar al Campus Nord de la UPC, a uns barracons d\u2019uralita que s\u2019havien constru\u00eft en tres mesos.<\/p>\n

NEIX LA FACULTAT D\u2019INFORM\u00c0TICA<\/strong><\/span>
\nL\u2019abril del 1980 vaig presentar la meva tesi doctoral i vaig tenir la sort de trobar-me amb el professor Tom\u00e1s Lang, xil\u00e8, doctor per Stanford, que havia estat contractat per la recent creada Facultat d\u2019Inform\u00e0tica. Em va proposar un contracte i me\u2019n vaig anar a Inform\u00e0tica. Durant els gaireb\u00e9 dos anys que vam conviure abans que torn\u00e9s a marxar, aquesta vegada a UCLA, vaig aprendre la base de l\u2019arquitectura dels computadors d\u2019altes prestacions (la tem\u00e0tica era nova per a mi, ja que aquestes assignatures no s\u2019impartien a Madrid) i la metodologia per fer recerca de qualitat.<\/p>\n

LIDERATGE DEL DEPARTAMENT D\u2019ARQUITECTURA DE COMPUTADORS<\/strong><\/span>
\nEra l\u2019\u00fanic professor amb dedicaci\u00f3 total al Departament d\u2019Arquitectura de Computadors, si b\u00e9 n\u2019hi havia quatre m\u00e9s que treballaven a temps complet en empreses i venien a impartir unes hores de classe. En obrir el primer cicle de la carrera de la Facultat, es van comen\u00e7ar a necessitar professors. Vaig comen\u00e7ar a contractar enginyers de Telecomunicacions, ja que no hi havia inform\u00e0tics, als quals tamb\u00e9 vaig dirigir les tesis doctorals. I despr\u00e9s, al seu torn, els nous doctors tenien els seus doctorands. En aquella \u00e8poca tots els doctorands tenien il\u00b7lusi\u00f3 per ser professors de la UPC i a m\u00e9s tenien places disponibles perqu\u00e8 la Facultat creixia en nombre d\u2019alumnes: vam sobrepassar els 2.000 en pocs anys i necessit\u00e0vem molts professors. Van comen\u00e7ar a sortir llicenciats en Inform\u00e0tica i vam comen\u00e7ar a contractar els millors. Aleshores, la UPC s\u2019estava reorganitzant en departaments transversals als centres, per la qual cosa vaig proposar que el Departament d\u2019Arquitectura de Computadors fes classes a Inform\u00e0tica i Telecomunicacions. Va ser una gran idea tenir professors d\u2019ambdues carreres.<\/p>\n

LA RECERCA D\u2019UN SISTEMA D\u2019INVESTIGACI\u00d3 SOSTENIBLE<\/span><\/strong>
\nBen aviat em vaig adonar que el sistema universitari no \u00e9s escalable per afavorir l\u2019exist\u00e8ncia de doctorands que facin les tesis doctorals. Ja no ten\u00edem ni un doctorand de mitjana per cada doctor i, a m\u00e9s, cada cop hi havia menys places disponibles, ja que est\u00e0vem arribant a una saturaci\u00f3 d\u2019alumnes. El ministeri era incapa\u00e7 de dotar els seus projectes amb prou places per a doctorands. El sistema de la investigaci\u00f3 no era sostenible.
\nPer aix\u00f2 vaig pensar que haur\u00edem de connectar amb la societat, amb les empreses, per poder obtenir recursos que ens permetessin tenir doctorands per poder continuar fent la recerca d\u2019elit en Arquitectura de Computadors. Vam aconseguir que empreses com Intel, IBM o Hewlett-Packard financessin alguns becaris. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi havia prou.<\/p>\n

COMEN\u00c7A LA INVESTIGACI\u00d3 DEL DISSENY DECOMPUTADORS I MULTIPROCESSADORS<\/strong><\/span>
\nEn dedicar-nos a investigar en el disseny de computadors, ten\u00edem molt clar que la velocitat de cada processador anava augmentant amb el temps i que cada vegada m\u00e9s es constru\u00efen sistemes que contenien diversos processadors. Eren els sistemes multiprocessadors. I al nostre departament, per aquesta barreja de telecos i inform\u00e0tics, sab\u00edem com es dissenyaven i com es programaven. D\u2019altra banda, a la UPC hi ha departaments d\u2019Enginyeria que podien ser usuaris d\u2019aquestes m\u00e0quines.
\nDit i fet. El 1983 havia guanyat la c\u00e0tedra i \u201ccom a regal\u201d els meus col\u00b7legues em van suggerir \u201cmolt educadament\u201d que fos deg\u00e0 de la Facultat d\u2019Inform\u00e0tica, ja que \u201cja ho tenia tot fet a la Universitat\u201d.<\/p>\n

UNA REALITAT GR\u00c0CIES A LA COL\u00b7LABORACI\u00d3 ENTRE INSTITUCIONS
\n<\/strong><\/span>El 1985 em vaig plantar a Madrid al ministeri d\u2019Ind\u00fastria, del qual era titular Joan Maj\u00f3. Li vaig demanar deu milions de pessetes per comprar una m\u00e0quina amb 64 processadors i em va dir que s\u00ed. D\u2019altra banda, vaig conv\u00e8ncer el Govern d\u2019Espanya, el Govern de la Generalitat i la UPC per crear el primer centre de recerca espanyol, centrat en els computadors paral\u00b7lels. I aix\u00ed es va fer, i en van ser els patrons. Es va anomenar CEPBA (Centre Europeu de Paral\u00b7lelisme de Barcelona) i va ser tot un \u00e8xit. Es va inaugurar formalment el 1991, tot i que ja funcionava des del 1985. L\u2019entrada d\u2019Espanya a la Uni\u00f3 Europea ens va permetre aconseguir projectes molt competitius i diners que servien per finan\u00e7ar projectes i contractar doctorands. Vam comen\u00e7ar a esculpir la nostra m\u00e0xima, que continua sent v\u00e0lida al BSC: \u201cLa investigaci\u00f3 ha de ser excel\u00b7lent, per\u00f2 sobretot ha de ser rellevant.\u201d L\u2019objectiu de la investigaci\u00f3 ha de ser resoldre problemes de la societat, i amb el BSC ten\u00edem molt bons doctorands i col\u00b7labor\u00e0vem amb molt\u00edssimes empreses.
\nUna fita important \u00e9s que IBM ens va proposar crear un centre conjunt que anomenem CIRI (CEPBA-IBM Research Institute). Va funcionar durant el per\u00edode 2000-2004 fins que es va crear el BSC. IBM ens va ajudar molt\u00edssim a fer-lo realitat.
\nEl BSC \u00e9s, doncs, una continuaci\u00f3 de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les tres institucions que van crear el CEPBA fa m\u00e9s de trenta anys. I avui dia, la col\u00b7laboraci\u00f3 s\u2019ha prorrogat, gr\u00e0cies a acords parlamentaris, fins a finals del 2029. Tot un r\u00e8cord de col\u00b7laboraci\u00f3 entre institucions. El BSC \u00e9s un lloc de trobada i col\u00b7laboraci\u00f3 entre les institucions i entre la investigaci\u00f3 i la societat. Es va crear per acollir 60 persones i el juliol de 2021 vam superar la barrera dels 900. Fem ci\u00e8ncia excel\u00b7lent i rellevant, com ho explica el fet que el 80% de la nostra gent es pagui amb els projectes que arriben de la Comunitat Europea, de les empreses i de les institucions p\u00fabliques. Nom\u00e9s hi ha 12 funcionaris, que s\u00f3n professors de les UPC, i m\u00e9s del 35% prov\u00e9 de 53 pa\u00efsos.<\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3: https:\/\/www.bsc.es<\/span><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevistem Mateo Valero, referent internacional en innovaci\u00f3, director de BSC, Doctor Enginyer de Telecomunicaci\u00f3 per l\u2019ETSIT, professor i catedr\u00e0tic del Departament d\u2019Arquitectura de Computadors de la UPC.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":42777,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10822","hide":""}},"categories":[10820,10822,10823],"tags":[931,1166,4477],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42738"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42738"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46044,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42738\/revisions\/46044"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42777"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}