{"id":4337,"date":"2015-04-24T08:00:14","date_gmt":"2015-04-24T06:00:14","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=4337"},"modified":"2025-09-16T12:03:43","modified_gmt":"2025-09-16T10:03:43","slug":"corredor-mediterrani-catalunya-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/04\/24\/corredor-mediterrani-catalunya-europa\/","title":{"rendered":"Corredor mediterrani: <\/span>Una vict\u00f2ria Europea de Catalunya"},"content":{"rendered":"
16 milions de persones (el 40% de la poblaci\u00f3 espanyola) viuen en \"mon-empresarial-002-ramon-tremosa\"alguna de les principals \u00e0rees urbanes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica per on passa el corredor mediterrani, un eix cabdal per a la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds, ja que al llarg del seu recorregut hi circula prop del 50% del tr\u00e0nsit total de mercaderies de l\u2019Estat i el 60% de les mercaderies que es mouen en tren.
\nEn la seva \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia, a m\u00e9s, es genera el 40% del PIB espanyol i m\u00e9s del 50% de la producci\u00f3 industrial i agr\u00e0ria espanyola en valor. <\/p>\n

Analitzem els reptes d\u2019una infraestructura llargament reivindicada que no nom\u00e9s pot reportar grans beneficis econ\u00f2mics per al pa\u00eds, sin\u00f3 que tamb\u00e9 permetr\u00e0 de reduir fins el 6% del total de les emissions generades pel sector transports a Catalunya. <\/h5>\n

Dr. Ramon Tremosa.<\/span> Diputat al Parlament Europeu.
\n\"mon-empresarial-002-mapa\"
\n 
\nUna mica d\u2019hist\u00f2ria…<\/span>
\nAl novembre de 2013, el plenari del Parlament Europeu va aprovar definitivament el corredor mediterrani dins del marc del nou reglament TEN-T (Trans European Network of Transport) que defineix les noves xarxes ferrovi\u00e0ries priorit\u00e0ries de transport europees del segle XXI. L\u2019aprovaci\u00f3 va ser molt clara: 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions, i va ser fruit de quatre llargs anys de treball conjunt entre la Comissi\u00f3 Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu, que van desembocar en un ampl\u00edssim consens. A m\u00e9s, aquest mapa ferroviari no es va aprovar pas com a directiva, \u00e9s a dir, com una norma de bona pr\u00e0ctica que se suggereix als estats membres per a qu\u00e8 la implementin amb un marge de discrecionalitat. Es va aprovar per mitj\u00e0 d\u2019un reglament, norma d\u2019obligat i de literal compliment per a tots els estats membres, per evitar dilacions i canvis en terminis o tra\u00e7ats. Finalitzava aix\u00ed un recorregut de deu anys en qu\u00e8 aquesta infraestructura va estar llargament amena\u00e7ada. <\/p>\n

\"mon-empresarial-002-xarxa-europea-ferroviaria\"En efecte, l\u2019any 2003, el Govern d\u2019Aznar va imposar a la UE nom\u00e9s el corredor central del Pirineu aragon\u00e8s com a \u00fanic corredor entre la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i Europa en l\u2019anterior mapa de corredors ferroviaris europeus. Aznar va marginar aleshores els corredors mediterrani i atl\u00e0ntic contra tota l\u00f2gica econ\u00f2mica i de mercat: el transport ferroviari de mercaderies nom\u00e9s t\u00e9 sentit per a grans volums, els quals nom\u00e9s poden ser alimentats des de grans ports i des de grans regions industrials. Espanya feia, aix\u00ed, un gran rid\u00edcul, deixant fora de la xarxa europea priorit\u00e0ria els ports de Barcelona, Val\u00e8ncia i Bilbao, i les seves \u00e0rees metropolitanes, principals fonts de comer\u00e7 exterior de l\u2019Estat espanyol. 10 anys m\u00e9s tard, la UE va esmenar la plana al centralisme dels alts funcionaris madrilenys: va eliminar el corredor central de la xarxa priorit\u00e0ria del 2003, tot i les fort\u00edssimes pressions dels governs de Zapatero i Rajoy, i va imposar els corredors mediterrani i atl\u00e0ntic, que formen part dels nou corredors europeus prioritaris. <\/p>\n

D\u2019aquesta manera, el nou reglament europeu confirmava definitivament la metodologia de treball de la Comissi\u00f3 Europea, basada principalment a definir inversions ferrovi\u00e0ries per criteris de creaci\u00f3 de riquesa i de valor afegit per a l\u2019economia europea, en forma de clar retorn econ\u00f2mic i social via creaci\u00f3 de riquesa i llocs de treball. <\/p>\n

\n

Al novembre de 2013, el plenari del Parlament Europeu va aprovar definitivament el corredor mediterrani dins del marc del nou reglament TEN-T (Trans European Network of Transport) que defineix les noves xarxes ferrovi\u00e0ries priorit\u00e0ries de transport europees del segle XXI<\/h2>\n<\/blockquote>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
Qui finan\u00e7ar\u00e0 aquesta<\/span> xarxa priorit\u00e0ria<\/span> per a la UE?<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\"mon-empresarial-002-unio-europea-ok\"El corredor mediterrani<\/span> ser\u00e0 finan\u00e7at entre un 20% i un 40% pel pressupost europeu. El percentatge restant, per\u00f2, haur\u00e0 de ser cofinan\u00e7at per les administracions p\u00fabliques estatals i per inversors privats, perqu\u00e8 els pressupostos de la UE del per\u00edode 2014-2020 no cobreixen tota la xarxa europea priorit\u00e0ria. En aquest sentit, alts c\u00e0rrecs de la Comissi\u00f3 Europea, com ara Jean Eric Paqu\u00e9, han afirmat en seu parlament\u00e0ria que s\u00f3n partidaris de \u201ccondicionar els fons europeus a un pa\u00eds a l\u2019efectiva construcci\u00f3 de la xarxa priorit\u00e0ria europea\u201d. Aix\u00f2 va respondre\u2019m quan un dia al Parlament Europeu li vaig preguntar qu\u00e8 passava si un Estat membre ignorava les seves obligacions inversores en relaci\u00f3 a la xarxa ferrovi\u00e0ria d\u2019inter\u00e8s europeu: \u201cEstem parlant d\u2019una xarxa priorit\u00e0ria d\u2019inter\u00e8s europeu\u201d, va recordar Paqu\u00e9.
\nD\u2019altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s important destacar que el corredor mediterrani podr\u00e0 ser aix\u00ed mateix cofinan\u00e7at amb project bonds<\/i> (emissions de bons espec\u00edfics per projecte), una iniciativa del Banc Europeu d\u2019Inversions i de la Comissi\u00f3 Europea per tal de captar capital d\u2019inversors privats per finan\u00e7ar la construcci\u00f3 dels corredors ferroviaris europeus. Per aquest motiu \u00e9s tan important que els primers corredors triats estiguin basats en una s\u00f2lida an\u00e0lisi de cost-benefici, per tal d\u2019assegurar una clara probabilitat de retorns als inversors pels beneficis generats per la inversi\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3. El Parlament Europeu ha votat al 2015 que aquests bons siguin tamb\u00e9 adquirits pel Banc Central Europeu en les seves compres de bons dins del programa de Quantitative Easing<\/i>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

No tot ha de passar per Madrid<\/span>
\nPr\u00e8viament, el Consell de la UE, que aplega els 27 estats membres, va aprovar al maig de 2013 el mapa de les prioritats ferrovi\u00e0ries de la UE, rebutjant definitivament el corredor central del Pirineu aragon\u00e8s, que el Govern espanyol va intentar mantenir en el mapa al\u2022legant que ja hi era al 2003. El corredor aragon\u00e8s va topar amb un criteri de mercat que no complia de cap manera, i el Govern espanyol es va quedar sol i a\u00efllat al Consell defensant canviar aquest criteri d\u2019efici\u00e8ncia econ\u00f2mica. <\/p>\n

El 19 d\u2019octubre de 2011 la Comissi\u00f3 Europea, per la seva banda, tamb\u00e9 havia esmenat els mapes de prioritats ferrovi\u00e0ries d\u2019un Govern espanyol enviats a Brussel\u2022les. El comissari de Transports, l\u2019estoni\u00e0 Siim Kallas, va dir en la roda de premsa oficial de presentaci\u00f3 de la Xarxa B\u00e0sica europea (TEN-T) que \u201cles infraestructures a Espanya eren massa centralistes\u201d i que \u201cno tot havia de passar per Madrid\u201d. El comissari Kallas va ser tan clar com ho havia estat el maig de 2010 a Saragossa quan, en plena presid\u00e8ncia espanyola de la UE, que havia organitzat precisament la reuni\u00f3 dels ministres de Transports semestral a la capital aragonesa per promocionar la travessia central del Pirineu, ja va avisar el Govern de Zapatero davant dels altres ministres europeus que el corredor central seria esborrat del mapa de les prioritats europees. No cal dir que les cares d\u2019astorament i d\u2019estupor de l\u2019aleshores ministre de Foment, Jos\u00e9 Blanco, i del president aragon\u00e8s, Marcelino Iglesias, van ser tot un poema. “Hem negociat tres anys aquests mapes i ja no s’alteraran”, va afirmar Kallas. <\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
Un retard que<\/span> penalitza la competitivitat<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\"mon-empresarial-002-unio-europea-export\"Segons Ferrmed,<\/span> l\u2019associaci\u00f3 empresarial que representa cambres de comer\u00e7 i sectors econ\u00f2mics de l\u2019\u00e0rea que travessa el corredor mediterrani, l\u2019impacte d\u2019aquesta infraestructura per a l\u2019economia espanyola ser\u00e0 de 67.000 milions d\u2019euros. I \u00e9s que el corredor permetr\u00e0 d\u2019incrementar les exportacions i els fluxos comercials intercontinentals en un 64% d\u2019aqu\u00ed a l\u2019any 2020. A m\u00e9s, fomentar\u00e0 la creaci\u00f3 de llocs de treball en activitats log\u00edstiques i millorar\u00e0 la sostenibilitat amb beneficis del 18,2% entre 2016 i 2045 per a Espanya (41.496 milions d\u2019euros en VOC*; 51.870 milions d\u2019euros en temps de planificaci\u00f3 de transport; i 2.730 milions d\u2019euros en emissions).
\nMalgrat aquestes dades positives, per\u00f2, segons el darrer informe del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Agenda Catalana del Corredor Mediterrani<\/i>, en l\u2019\u00e0mbit ferroviari, el Govern espanyol si b\u00e9 ha impulsat fortament en els darrers anys el desenvolupament de la xarxa d\u2019alta velocitat per al transport de viatgers, pel que fa al transport de mercaderies per ferrocarril, en canvi, aquesta infraestructura \u201cencara pateix una important falta de competitivitat que la mant\u00e9 en una quota del 3,7% d\u2019utilitzaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb la carretera i a la cua de la resta de pa\u00efsos en el context europeu\u201d.
\n
\n* VOC: compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils alliberats per la crema de combustibles com la gasolina.
\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n
\n

La Comissi\u00f3 Europea ha estat dient durant els darrers cinc anys que ha arribat l\u2019hora que Europa recuperi el creixement econ\u00f2mic. I aix\u00f2 passa perqu\u00e8 el carb\u00f3 europeu<\/i> (els recursos) sigui invertit primerament i principalment a les regions que poden fer de locomotora<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La diplom\u00e0cia espanyola es va moure, per\u00f2, fins a l\u2019\u00faltim moment per defensar el corredor central: poc abans de la decisi\u00f3 final, Blanco viatj\u00e0 a Par\u00eds i sign\u00e0 una carta amb el seu hom\u00f2nim franc\u00e8s a favor de mantenir la travessia central, en un intent desesperat de mantenir el car\u00e0cter prioritari del corredor aragon\u00e8s imposat al 2003. <\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, els bons governs a Europa s\u00f3n previsibles, consistents i coherents en les seves decisions. I la determinaci\u00f3 amb qu\u00e8 Kallas va dir a Saragossa al 2010 que la travessia central dels Pirineus no podia passar per davant dels enlla\u00e7os catal\u00e0 i basc es va mantenir fins al final. Un exemple que posa de manifest aquesta resoluci\u00f3 fou la visita del ministre Blanco al comissari Kallas l\u2019octubre de 2011 en un pas per Brussel\u2022les que romandr\u00e0 en el record: Blanco va ser rebut nom\u00e9s uns minuts per Kallas, que es va negar a fer la roda de premsa amb ell. El comissari estoni\u00e0 no volia ser c\u00f2mplice del missatge del ministre espanyol: \u201cHe venido a defender cinco corredores de mercanc\u00edas.\u201d<\/em> Tot un altre \u201ccaf\u00e9 para todos\u201d. <\/em><\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
L'atractiu de<\/span> la Mediterr\u00e0nia<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\"mon-empresarial-002-barco-mediterrani\"Els nous mapes log\u00edstics mundials<\/span> situen la Mediterr\u00e0nia com la mar amb m\u00e9s import\u00e0ncia en volum de comer\u00e7 i forcen les grans empreses europees amb dimensi\u00f3 global i els governs europeus a treballar perqu\u00e8 els ports mediterranis no siguin nom\u00e9s ports locals, sin\u00f3 tamb\u00e9 porta europea de comer\u00e7 intercontinental: aquest darrer tipus de comer\u00e7 explica fins a 3\/4 parts dels moviments i de la riquesa creada als ports dels pa\u00efsos n\u00f2rdics (Rotterdam, Hamburg o Anvers, per exemple). Fins ara, per\u00f2, sense connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria amb els mercats europeus, els ports mediterranis nom\u00e9s serveixen la seva ind\u00fastria local i no poden fer cap funci\u00f3 de porta europea de comer\u00e7 exterior. El corredor mediterrani permetr\u00e0 de corregir aquesta tend\u00e8ncia.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

Locomotora de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica<\/span>
\nEn definitiva, la Comissi\u00f3 Europea ha estat dient durant els darrers cinc anys que ha arribat l\u2019hora que Europa recuperi el creixement econ\u00f2mic. I aix\u00f2 passa perqu\u00e8 el carb\u00f3 europeu<\/em> (els recursos) sigui invertit primerament i principalment a les regions que poden fer de locomotora.<\/p>\n

En aquest sentit, el corredor mediterrani ser\u00e0 el tren que permetr\u00e0 trencar el corralito<\/em> radial ferroviari madrileny. Amb el corredor mediterrani Catalunya passar\u00e0 del segle XIX al segle XXI ferrovi\u00e0riament parlant: i \u00e9s que en l\u2019Espanya radial Catalunya \u00e9s perif\u00e8rica i marginal, mentre que en l\u2019Europa dels corredors ferroviaris Catalunya pot esdevenir central: la millor porta sud de la Mediterr\u00e0nia en tr\u00e0fics d\u2019alt valor afegit. <\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
PRINCIPALS D\u00c8FICITS D'AQUEST EIX<\/th>COSTOS DEL TRANSPORT<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
La capacitat de la infraestructura.
\n
\nLa capacitat operacional i de mercat.
\n
\nLa interoperabilitat, en especial la transfronterera.
\n
\nLa intermodalitat entre els diferents mitjans de transport.
\n<\/td>		(\u20ac\/1.000 tones per km - mitjana any 2000. Ferrmed)
\n\"mon-empresarial-002-costos-transport\"
\n
\n*Els costos depenen de diversos factors (dist\u00e0ncia, oferta i demanda, \u00e8poca de l'any, tipus d'env\u00e0s, producte, ports i escala, freq\u00fc\u00e8ncies, tiups de vaixell, de caixa, etc.).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

\"mon-empresarial-002-dibuix-ferrocarril\"<\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
Els fluxos del transport a Catalunya i a Espanya<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
L\u2019any 2013, el sistema de transport i log\u00edstic de Catalunya va moure:
\n
\n\u2022\t137 M Tn de tr\u00e0fic intern.
\n\u2022\t89 M Tn de tr\u00e0fic exterior (27,6 M Tn cap al centre d\u2019Europa).
\n\u2022\t22,5 M Tn de tr\u00e0fic de pas entre el centre i l\u2019est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica cap a Europa.
\n\u2022\t70,4 M Tn a trav\u00e9s dels seus ports.
\n\u2022\t0,1 M Tn a trav\u00e9s dels seus aeroports.
\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

16 milions de persones (el 40% de la poblaci\u00f3 espanyola) viuen en alguna de les principals \u00e0rees urbanes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica per on passa el corredor mediterrani, un eix cabdal per a la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds, ja que al llarg del seu recorregut hi circula prop del 50% del tr\u00e0nsit total de mercaderies […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4385,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,13],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4337"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4337"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47182,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4337\/revisions\/47182"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4385"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}