{"id":44182,"date":"2024-06-14T09:00:19","date_gmt":"2024-06-14T07:00:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=44182"},"modified":"2024-06-12T17:15:34","modified_gmt":"2024-06-12T15:15:34","slug":"el-somni-del-taliba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2024\/06\/14\/el-somni-del-taliba\/","title":{"rendered":"El somni del talib\u00e0"},"content":{"rendered":"

Permeti\u2019m, estimat lector, que comparteixi amb vost\u00e8 una breu hist\u00f2ria personal. <\/strong><\/p>\n

Dr. Marcos Eguiguren<\/b>. <\/span>Director associat de projectes estrat\u00e8gics de la UPF-Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting <\/strong><\/h4>\n
\n

Despr\u00e9s d\u2019una carrera professional com a emprenedor i banquer, vaig comen\u00e7ar a introduir-me en el camp del desenvolupament sostenible en el sector financer fa m\u00e9s de vint-i-cinc anys, quan gaireb\u00e9 ning\u00fa parlava d\u2019aquestes coses. Vaig contribuir a impulsar empreses de crowdlending, quan aquest terme no s\u2019havia encunyat encara per a finan\u00e7ament de projectes socials i mediambientals. Vaig col\u00b7laborar en el disseny de models d\u2019an\u00e0lisis de risc de cr\u00e8dit basat en el que avui anomenem criteris ESG a finals dels noranta del segle passat. Vaig participar en el consell d\u2019administraci\u00f3 de fons d\u2019inversi\u00f3 verds i de bancs \u00e8tics i sostenibles, i fins i tot vaig dirigir la principal associaci\u00f3 mundial de banca basada en valors. Avui dia, segueixo actiu en el sector i dirigeixo una c\u00e0tedra internacional sobre finances sostenibles en una prestigiosa escola de negocis. Vaja, que se suposa que soc un expert internacional en aquesta especialitat\u2026 Doncs no cregui vost\u00e8 que ho tinc tan clar. De fet, comen\u00e7o a dubtar de mi mateix i a recordar la coneguda frase de S\u00f2crates: \u201cNom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res.\u201d<\/p>\n

Li asseguro que, per estar al dia de les novetats, nom\u00e9s en el meu particular n\u00ednxol de coneixement, necessitaria tenir dies de 48 hores i estar estudiant constantment.<\/strong><\/span> A m\u00e9s, cada vegada que m\u2019ajunto amb col\u00b7legues de tota mena a parlar d\u2019aquests temes, especialment si \u00e9s gent que est\u00e0 molt ficada en l\u2019especialitat dins del sector, a vegades em sento estrany. Indefectiblement, la conversa gira al voltant de compliance, est\u00e0ndards, acr\u00f2nims indesxifrables, regulacions, directives europees, decrets, articles de lleis, etc. Pocs, o ning\u00fa, es refereixen a models de negoci, a l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019entitat financera, al seu ADN, a la reconfiguraci\u00f3 del seu balan\u00e7, als seus valors i a com aquests impacten en les decisions de negoci. Algun es refereix a l\u2019impacte o al reporting, per\u00f2 sempre en el context d\u2019alguna nova directiva o norma d\u2019obligat compliment, rarament com una innovaci\u00f3 destacable de la seva entitat. No s\u00e9. Em sembla estar parlant amb robots que creuen que un sector financer que defensa la sostenibilitat es mesura pel nombre de p\u00e0gines dedicades al tema al diari oficial de la Uni\u00f3 Europea, encara que, tal vegada, el problema el tinc jo, que m\u2019estic convertint en un vell dinosaure.<\/p>\n

\n

La inflaci\u00f3 de normes, creient que encara ets influent en el m\u00f3n, crea un greu problema geopol\u00edtic del qual tu mateix ets l\u2019\u00fanica v\u00edctima<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

L\u2019ERA DE LES REGULACIONS
\n<\/strong><\/span>Deixant aquesta hist\u00f2ria personal a part, la veritat \u00e9s que tenim el que ens mereixem. Molt especialment a la vella Europa, hem creat un monstre i tots en som una mica culpables. En l\u2019\u00e0mbit de la sostenibilitat, com en tants altres, fa ja m\u00e9s de trenta anys que la benintencionada societat europea va demanant prohibicions, regulacions, intervenci\u00f3 p\u00fablica: \u201cCal prohibir aix\u00f2, i all\u00f2! Obliguem les empreses o els ciutadans que facin A o B! Defensem aix\u00f2 i all\u00f2 altre!\u201d, etc\u00e8tera. I totes aquestes peticions, a ple pulm\u00f3, emparades per una perillosa superioritat moral, es converteixen per a la classe pol\u00edtica i per a la ingent armadura del p\u00fablic, desitj\u00f3s sempre de justificar la seva exist\u00e8ncia i de fer-se imprescindibles, en alguna cosa semblant al somni humit d\u2019un talib\u00e0. \u201cEmpaperem-los a normes, ho estan demanant!\u201d, deuen pensar els pol\u00edtics i els bur\u00f2crates. I igual que es diu dels somnis: vigila amb el que demanes, podria convertir-se en realitat.<\/strong><\/span> Jo mateix he caigut en aquest error en algunes ocasions, hi ha coses que mai hauria d\u2019haver demanat.
\nI aix\u00ed ens va. Aquesta escola talibana del p\u00fablic a Europa que prioritza la imposici\u00f3 i la regulaci\u00f3 estricta al davant de la influ\u00e8ncia i l\u2019incentiu posa el focus en la labor dels tecn\u00f2crates abans que a potenciar la dels l\u00edders empresarials, i aix\u00ed, aquests, cansats de normes, traves, taxes i impostos en qualsevol \u00e0mbit del negoci, deleguen en els primers l\u2019adequaci\u00f3 de les seves empreses als paradigmes d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s sostenible; m\u00e9s ben dit, a les exig\u00e8ncies de la regulaci\u00f3 en aquest camp, en lloc de liderar ells mateixos una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda i m\u00e9s centrada en el prop\u00f2sit de les seves companyies, i maten aix\u00ed la veritable innovaci\u00f3 i el comprom\u00eds social.<\/p>\n

EL CORRECTE VS. L\u2019OBLIGAT<\/span><\/strong>
\nL\u2019exc\u00e9s de regulaci\u00f3 causa relativisme moral, ja que, en el cas que ens ocupa, el ciutad\u00e0 corporatiu podria deixar de fer les coses perqu\u00e8 eren \u201cel correcte\u201d i passar a fer-les perqu\u00e8 s\u00f3n \u201cl\u2019obligat\u201d.<\/span><\/strong><\/p>\n

La gr\u00e0fica adjunta ens permet veure quins nivells de regulaci\u00f3 s\u00f3n acceptables i potencien la innovaci\u00f3 privada i el prop\u00f2sit empresarial cap a l\u2019objectiu teleol\u00f2gic de cada tema objecte de regulaci\u00f3, quins comencen a ser excessius per\u00f2 tolerables i quins es converteixen en una c\u00e0rrega inassumible que for\u00e7a les empreses a buscar altres sortides o negocis alternatius.<\/p>\n

Per\u00f2, si nom\u00e9s fos aix\u00f2! En un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s multipolar, encara que globalitzat, i en el qual Europa porta d\u00e8cades perdent pes, la imposici\u00f3 de nivells de regulaci\u00f3 absurds emparats en la t\u00edpica superioritat moral europea,<\/span><\/strong> que entren en massa casos en l\u2019anomenada \u201czona de rebuig i inefic\u00e0cia\u201d de la gr\u00e0fica adjunta, posa les nostres empreses en perill i els dificulta competir d\u2019igual a igual amb grans conglomerats d\u2019altres latituds,<\/span><\/strong> la visi\u00f3 dels quals sobre la necessitat del desenvolupament sostenible existeix, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s laxa i pragm\u00e0tica. La inflaci\u00f3 de normes, creient que encara ets influent en el m\u00f3n, crea un greu problema geopol\u00edtic del qual tu mateix ets l\u2019\u00fanica v\u00edctima. El teu pes en el m\u00f3n \u00e9s ja menys rellevant, no contribuir\u00e0s significativament al gir necessari davant dels reptes de la sostenibilitat mentre altres zones de la Terra no accelerin els seus passos (\u00e9s un repte planetari, no europeu) i perjudicar\u00e0s i afeblir\u00e0s m\u00e9s la teva economia amb regulacions excessives, per sobre de les \u00f2ptimes, i construir\u00e0s una Europa feble de la qual el b\u00e9 m\u00e9s preuat, la llibertat, pot estar en perill.<\/p>\n

Continuo sent un ferm defensor del desenvolupament sostenible i de l\u2019adequaci\u00f3 de l\u2019economia i de l\u2019activitat empresarial pel que fa als valors humans i a l\u2019obvietat d\u2019un planeta finit per\u00f2 l\u2019exc\u00e9s regulador pot tenir efectes indesitjables i nom\u00e9s satisf\u00e0 el somni del talib\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Permeti\u2019m, estimat lector, que comparteixi amb vost\u00e8 una breu hist\u00f2ria personal. <\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":44188,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10846","hide":""}},"categories":[10846,10816],"tags":[113,6269,7527],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44182"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44182"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44182\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44193,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44182\/revisions\/44193"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/44188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44182"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44182"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}