{"id":44783,"date":"2024-10-27T09:00:23","date_gmt":"2024-10-27T08:00:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=44783"},"modified":"2024-11-15T17:06:59","modified_gmt":"2024-11-15T16:06:59","slug":"celsa-de-lider-de-la-siderurgia-europea-a-quedar-a-mans-dels-creditors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2024\/10\/27\/celsa-de-lider-de-la-siderurgia-europea-a-quedar-a-mans-dels-creditors\/","title":{"rendered":"CELSA. De l\u00edder de la sider\u00fargia europea a quedar a mans dels creditors"},"content":{"rendered":"

CELSA Group, amb seu a Castellbisbal (Barcelona), \u00e9s la primera companyia de producci\u00f3 d\u2019acer circular de baixes emissions d\u2019Europa i \u00e9s un referent mundial en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/strong><\/p>\n

Oriol Amat.\u00a0<\/span><\/span>Catedr\u00e0tic de la Universitat Pompeu Fabra i economista<\/strong><\/h4>\n
\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\n

Et rendir\u00e0s o no et rendir\u00e0s? Oi que no? <\/span>Doncs a dormir i dem\u00e0 ser\u00e0 un altre dia, em diu la meva esposa<\/span><\/h4>\n

Francesc Rubiralta Rubi\u00f3, <\/span>CEO de CELSA fins a setembre de 2023 (frase pronunciada l\u2019abril de 2023)<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Celsa en els darrers anys ha patit turbul\u00e8ncies financeres que l\u2019han portat a passar a mans dels creditors. Aquest canvi es va concretar el 4 de setembre de 2023, quan el jutge va homologar el pla de reestructuraci\u00f3 presentat pels creditors. La hist\u00f2ria de CELSA, amb els seus \u00e8xits i problemes, \u00e9s un testimoni de les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019exc\u00e9s de deutes i de la gesti\u00f3 d\u2019una empresa familiar global en una ind\u00fastria c\u00edclica i altament competitiva.<\/p>\n

ELS OR\u00cdGENS<\/span><\/strong>
\nLa hist\u00f2ria de CELSA comen\u00e7a en 1967, quan els germans Francesc i Josep Maria Rubiralta Vilaseca, que havien heretat dels seus pares un magatzem de ferros a Manresa, van decidir fer un pas m\u00e9s i crear una ind\u00fastria. Es varen especialitzar en la producci\u00f3 d\u2019acer, aliatge de ferro i carboni, que t\u00e9 una alta resist\u00e8ncia i durabilitat. Aix\u00f2 el fa ideal per a la construcci\u00f3 i per a la producci\u00f3 d\u2019eines i maquin\u00e0ria. El grup CELSA est\u00e0 integrat per sis divisions: Barna Steel (CELSA Barcelona), CELSA Steel UK, CELSA Steel Wire, CELSA Nordic, Huta Ostroviec i CELSA France. Opera en vuit pa\u00efsos: Dinamarca, Espanya, Fran\u00e7a, Irlanda, Noruega, Pol\u00f2nia, Su\u00e8cia i Regne Unit i en tot el m\u00f3n t\u00e9 m\u00e9s de 120 punts de treball. En 1966, els dos germans tamb\u00e9 varen fundar CH Werfen, empresa dedicada al material cl\u00ednic. El 1974, CELSA va inaugurar la seva primera planta de producci\u00f3 d\u2019acer a Castellbisbal, un esdeveniment que va marcar l\u2019inici del r\u00e0pid creixement sota la direcci\u00f3 de Francesc Rubiralta Vilaseca.<\/p>\n

EXPANSI\u00d3 I INTERNACIONALITZACI\u00d3<\/span><\/strong>
\nDurant les d\u00e8cades dels vuitanta i noranta CELSA va fer nombroses adquisicions: empreses de producci\u00f3 d\u2019acer com Torras Herrer\u00eda y Construcciones, Altos Hornos de Catalu\u00f1a, Industrias del Bes\u00f3s, Nervacero i Nueva Monta\u00f1a Quijano. Tamb\u00e9 va fer adquisicions en el segment de fabricaci\u00f3 de filferro amb la compra de Tycsa, Trefiler\u00edas Moreda i Riviere.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, CELSA es va expandir per Europa, amb noves adquisicions a Fran\u00e7a, Pol\u00f2nia, Su\u00e8cia, Noruega, Dinamarca i altres pa\u00efsos europeus.<\/span><\/strong> L\u2019estrat\u00e8gia d\u2019expansi\u00f3 va permetre diversificar els seus mercats i product<\/span><\/strong>es, per\u00f2 tamb\u00e9 va comportar un important augment de l\u2019endeutament<\/strong><\/span>, un factor que acabaria tenint conseq\u00fc\u00e8ncies greus en els anys posteriors.<\/p>\n

CONFLICTE FAMILIAR I DIVISI\u00d3 DELS NEGOCIS<\/strong><\/span>
\nEl 2006, en anys de bombolla immobili\u00e0ria i financera, la fam\u00edlia Rubiralta va viure un moment crucial. Els germans Francesc i Josep Maria tenien visions diferents sobre els negocis. El conflicte va esclatar quan Francesc fill va liderar l\u2019adquisici\u00f3 del grup finland\u00e8s Fundia, una operaci\u00f3 que va dur a terme sense el consentiment de Josep Maria. Aix\u00f2 va ser l\u2019inici de la separaci\u00f3 entre els germans. Francesc es va quedar amb CELSA i Josep Maria, amb CH Werfen. La divisi\u00f3 va tenir un impacte significatiu en la traject\u00f2ria de CELSA: Francesc va haver de compensar econ\u00f2micament Josep Maria ja que, en aquell moment, el valor de CELSA era molt superior al de CH Werfen. CELSA generava uns ingressos d\u2019uns 2.800 milions d\u2019euros (amb uns beneficis de 135 milions), mentre que CH Werfen facturava uns 620 milions d\u2019euros (amb uns beneficis de 32 milions).<\/p>\n

APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT<\/strong><\/span>
\nDes de fa anys, CELSA ha apostat per la diferenciaci\u00f3<\/span><\/strong> d\u2019altres competidors, i un dels elements d\u2019aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s la sostenibilitat. Per aix\u00f2, t\u00e9 dos objectius estrat\u00e8gics molt rellevants: reduir les emissions<\/span> <\/em>de CO2<\/span> en un 50% i assolir un 98% de circularitat per a l\u2019any 2030. Gr\u00e0cies als seus forns de fusi\u00f3 el\u00e8ctrica, l\u2019empresa emet sis vegades menys CO2<\/span> que els processos tradicionals de producci\u00f3 d\u2019acer. A m\u00e9s, la companyia es proposa completar la seva circularitat, ja que la seva mat\u00e8ria primera \u00e9s essencialment material reciclat, i convertir-se en una empresa Net Positive i residu 0 per al 2050. I el 100% dels seus productes s\u00f3n reciclables. Aquest comprom\u00eds reflecteix la decidida aposta per la sostenibilitat i la innovaci\u00f3 en la ind\u00fastria sider\u00fargica. Amb aquesta pol\u00edtica, CELSA s\u2019ha consolidat com un l\u00edder en la descarbonitzaci\u00f3 i la sostenibilitat industrial.<\/p>\n

\n

L\u2019objectiu \u00e9s que el 2030 el 100% de l\u2019acer es produeixi de manera circular, \u00e9s a dir, a partir de material reciclat<\/span><\/h4>\n

Francesc Rubiralta Rubi\u00f3, CEO de CELSA de 2010 a 2023<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

CRISI FINANCERA GLOBAL I PROBLEMES FINANCERS<\/strong><\/span>
\nLa crisi del 2008 va ser un punt d\u2019inflexi\u00f3 per a CELSA. Abans d\u2019aquesta crisi, l\u2019empresa havia experimentat un creixement sostingut, impulsat per les seves inversions en expansi\u00f3 i modernitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, l\u2019esclat de la crisi va tenir un impacte devastador en la ind\u00fastria sider\u00fargica a nivell mundia<\/strong><\/span>l. La demanda d\u2019acer va caure dr\u00e0sticament, fet que va deixar CELSA amb un exc\u00e9s de capacitat productiva<\/span><\/strong> i una caiguda significativa dels ingressos<\/span><\/strong>. A m\u00e9s, CELSA havia acumulat un endeutament considerable. Aquest endeutament, que semblava assumible durant els anys de bonan\u00e7a econ\u00f2mica, es va convertir en un problema en un context de crisi econ\u00f2mica global.<\/p>\n

L\u2019any 2010, CELSA tenia un endeutament que pujava a 2.700 milions d\u2019euros i un nivell de capitalitzaci\u00f3 baix. Per fer front a aquestes dificultats, CELSA va posar en marxa diversos plans de refinan\u00e7ament i reestructuraci\u00f3 de deutes. El 2013, va implementar un pla que, malgrat els seus esfor\u00e7os, no va aconseguir revertir la situaci\u00f3 financera. El 2017, l\u2019empresa es trobava amb deutes ven\u00e7uts que no podia atendre, i va acordar un nou pla de refinan\u00e7ament amb diversos creditors, incloent-hi la renovaci\u00f3 del Contracte Jumbo, un deute a llarg termini de 700 milions d\u2019euros, i de l\u2019Instrument Convertible, un deute de 1.400 milions d\u2019euros que es podia convertir en capital de l\u2019empresa sota certes condicions. Els creditors inicials (CaixaBank, Banc Sabadell, Banc Santander i BBVA) varen vendre el deute amb un fort descompte a fons especialitzats (Deutsche Bank, Sculptor, Golden Tree, Cross Ocean, SVP, Golden Street Asset i London Branch). D\u2019aquesta manera, l\u2019empresa perdia el control d\u2019un deute que era convertible en accions en cas d\u2019impagament.<\/p>\n

La pand\u00e8mia de la covid-19<\/span> <\/strong>en 2020 va complicar encara m\u00e9s les coses. La demanda d\u2019acer va tornar a caure, la volatilitat dels preus de l\u2019acer i la mat\u00e8ria primera<\/span> <\/strong>va afectar negativament els marges de benefici, i la manca de liquiditat<\/strong><\/span> era un problema per a l\u2019empresa. La invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna<\/span><\/strong> tamb\u00e9 va ser molt negativa per l\u2019increment dels preus de l\u2019energia. Malgrat els esfor\u00e7os per renegociar els deutes, CELSA no va poder arribar a un acord viable amb els seus creditors. Tot i aix\u00ed, Francesc Rubiralta era optimista sobre les perspectives de futur: \u201cPorto 14 refinan\u00e7aments de tot tipus i sempre hem sabut arribar a un acord\u201d, mantenint l\u2019esperan\u00e7a que es podria negociar amb els creditors per trobar una soluci\u00f3 viable. Quan la situaci\u00f3 ja era cr\u00edtica, la Generalitat, a trav\u00e9s del conseller d\u2019Economia, Jaume Gir\u00f3, va sol\u00b7licitar a la vicepresidenta del govern central, Nadia Calvi\u00f1o, que activ\u00e9s ajudes urgents per a Celsa. Aix\u00f2 va portar a la concessi\u00f3 d\u2019una injecci\u00f3 de 550 milions d\u2019euros de la SEP<\/span><\/strong>I, condicionada a la reestructuraci\u00f3 del deute i a la ren\u00fancia dels fons a part dels pagaments. Tot i que l\u2019ajuda estava aprovada, mai es va materialitzar. Es va iniciar una negociaci\u00f3 en qu\u00e8 els fons van oferir la ren\u00fancia a 500 milions de deute a canvi del 49% de les accions, per\u00f2 Rubiralta no va acceptar, exigint que renunciessin a 1.200 milions dels 2.200 milions de deute.<\/p>\n

\n

Una primera regla important \u00e9s ser conscient que, en general, quan arribes a un projecte, les coses sempre s\u00f3n pitjors del que t\u2019havies imaginat. Ja sigui per la il\u00b7lusi\u00f3 o perqu\u00e8 tota la informaci\u00f3 no estava disponible o no era prou transparent, aix\u00f2 sol succeir. Per aix\u00f2, a m\u00e9s de procurar que el projecte t\u2019agradi (tenint en compte el grau de satisfacci\u00f3 personal que et produeix, a banda de les recompenses materials i immaterials), tamb\u00e9 \u00e9s necessari analitzar on et fiques i com ho fas<\/span><\/h4>\n

Rafael Villaseca, <\/span>CEO de CELSA (frase en una entrevista de 2013)<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

\"\"REESTRUCTURACI\u00d3 I DECISI\u00d3 FINAL DEL JUTGE<\/span><\/strong>
\nDespr\u00e9s de diverses negociacions fallides i tensions creixents entre CELSA i els seus creditors, la situaci\u00f3 financera de l\u2019empresa es va tornar insostenible. Davant la falta d\u2019un acord viable amb els creditors, CELSA es va veure obligada a presentar un preconcurs de creditors<\/span><\/strong>. Aquest pas va obrir la porta a un per\u00edode de temps limitat per intentar arribar a un acord que evit\u00e9s la liquidaci\u00f3 de l\u2019empresa. Tot i els esfor\u00e7os de la fam\u00edlia Rubiralta per salvar el control de l\u2019empresa mitjan\u00e7ant la venda d\u2019actius no estrat\u00e8gics i la reestructuraci\u00f3 del deute, els creditors van preparar el seu propi pla de reestructuraci\u00f3. Aquest pla va ser aprovat pel jutge el 4 de setembre de 2023, i inclo\u00efa la conversi\u00f3 d\u2019una part significativa del deute en capita<\/span><\/strong>l, cosa que els donava el control total de l\u2019empresa. El control de l\u2019empresa passava a estar a mans dels fons creditors.<\/p>\n

El jutge va decidir a favor dels creditors basant-se en diversos factors. Primer, la incapacitat de CELSA per complir amb els compromisos del seu pla de viabilitat presentat anteriorment, i les projeccions posteriors, considerades massa optimistes. Segon, el jutge va considerar que les valoracions presentades pels creditors eren m\u00e9s coherents amb la realitat del mercat i, segons aquestes valoracions, el deute (3.300 milions d\u2019euros) era superior al valor de la companyia.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un punt en qu\u00e8 hi havia posicions molt diferents per part dels assessors de cada banda, ja que segons els creditors l\u2019empresa tenia un valor aproximat de 2.800 milions d\u2019euros i, en canvi, segons van indicar els accionistes, el valor rondava els 6.000 milions d\u2019euros.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"En gaireb\u00e9 totes les empreses, he comptat amb la gent que ja hi era, perqu\u00e8 a tot arreu hi ha directius excel\u00b7lents; i he fet algunes noves incorporacions en determinades posicions que, per alguna ra\u00f3, no estaven ben cobertes. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019explicar de seguida. No \u00e9s necessari fer grans mem\u00f2ries ni estudis, sin\u00f3 exposar les coses clarament perqu\u00e8 s\u2019entenguin<\/span><\/h4>\n

Rafael Villaseca, <\/span>CEO de CELSA (frase en una entrevista de 2013)<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

La nova direcci\u00f3 va comen\u00e7ar a implementar els canvis necessaris per estabilitzar les finances de l\u2019empresa i assegurar la seva continu\u00eftat a llarg termini. Es va nomenar Rafael Villaseca com a nou CEO<\/strong><\/span>. Villaseca havia estat conseller delegat de Gas Natural Fenosa i director general de Panrico, entre d\u2019altres c\u00e0rrecs. Aquest nomenament suposa per als creditors, com a nous responsables de CELSA: \u201cEl reconeixement del car\u00e0cter estrat\u00e8gic de la sider\u00fargica i de la seva import\u00e0ncia per a l\u2019economia del pa\u00eds, aix\u00ed com el seu comprom\u00eds amb l\u2019objectiu de garantir estabilitat financera de l\u2019empresa, el manteniment de l\u2019ocupaci\u00f3 i de les operacions a Espanya, aix\u00ed com la seva projecci\u00f3 internacional\u201d.<\/p>\n

REPTES ACTUALS I DE FUTUR<\/span><\/strong>
\nActualment, CELSA, s\u2019enfronta a una s\u00e8rie de reptes per assegurar la seva viabilitat i sostenibilitat a llarg termini:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En resum, CELSA, empresa amb un important volum de facturaci\u00f3 i una gran capacitat per generar beneficis, ha patit les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019exc\u00e9s d\u2019endeutament per finan\u00e7ar el creixement. Ara, amb el canvi de propietat, s\u2019enfronta a una etapa de grans desafiaments que requeriran una direcci\u00f3 estrat\u00e8gica per assegurar la continu\u00eftat i prosperitat d\u2019una empresa que \u00e9s una de les m\u00e9s grans de Catalunya i l\u00edder internacional .<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CELSA Group, amb seu a Castellbisbal (Barcelona), \u00e9s la primera companyia de producci\u00f3 d\u2019acer circular de baixes emissions d\u2019Europa i \u00e9s un referent mundial en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":44802,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10819","hide":""}},"categories":[10820,10819,10829],"tags":[180,582,11444],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44783"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44817,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783\/revisions\/44817"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/44802"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}