{"id":4633,"date":"2015-05-04T09:45:04","date_gmt":"2015-05-04T07:45:04","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=4633"},"modified":"2025-06-06T10:52:03","modified_gmt":"2025-06-06T08:52:03","slug":"entrevista-alvin-roth-premi-nobel-economia-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/05\/04\/entrevista-alvin-roth-premi-nobel-economia-2012\/","title":{"rendered":"Entrevista a Alvin E. Roth<\/span>, Premi Nobel d\u2019Economia 2012"},"content":{"rendered":"

Provinent del m\u00f3n de l\u2019enginyeria, Alvin E. Roth (Nova York, NY, EUA, 1951) ha treballat al llarg dels anys en l\u2019estudi del disseny de mercats i les seves aplicacions pr\u00e0ctiques amb l\u2019objectiu de solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor. De moment, tant el mercat laboral de metges nord-americ\u00e0 com el sistema d\u2019escoles p\u00fabliques de Nova York o Boston o el Programa de Donaci\u00f3 de Ronyons de Nova Anglaterra s\u2019han beneficiat de les seves teories que, a m\u00e9s, van ser premiades amb el Nobel d\u2019Economia l\u2019any 2012. Hi parlem.<\/h4>\n

Text: Emma Bouisset<\/a><\/h4>\n
\n
\n

“\u00c9s b\u00f3 que els economistes puguem ajudar a la gent a obtenir les coses que necessiten i volen”<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\"Alvin
Foto: Ulla Montan
Roth reconeix que els seus dos grans referents han estat dos altres Premis Nobel d\u2019Economia: els estatunidencs
Lloyd Shapley, amb qui va compartir
guard\u00f3, i David Gale. \u201cS\u00f3n, sens dubte, dos dels meus gegants\u201d, subratlla.<\/figcaption><\/figure>\n

Hem llegit en diverses entrevistes que vost\u00e8 no es defineix com un economista. Malgrat aix\u00f2, \u00e9s el Nobel d\u2019Economia de 2012 (juntament amb Lloyd S. Shapley), ha estat professor d\u2019Economia a la Universitat de Pittsburg, Harvard (del 1998 al 2013) i a Stanford, i els seus camps de recerca s\u00f3n, fonamentalment, la teoria dels jocs, les econ\u00f2miques experimentals i el disseny de mercats. Ens ho pot aclarir?<\/b>
\nEncara que, efectivament, tots els meus t\u00edtols s\u00f3n en el camp de l\u2019enginyeria, he treballat en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019economia durant tant de temps que ara ja em sento 100% economista \u2013el disseny de mercats \u00e9s la part enginyera<\/i> de la teoria dels jocs, i la teoria dels jocs s’ha convertit en una part central de l’economia-. Per\u00f2 fou el meu company de premi, el professor Shapley, qui va dir que ell s\u2019identifica m\u00e9s com a matem\u00e0tic, que no pas com a economista.<\/p>\n

Parlem del Nobel. La Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies el va premiar \u201cper la seva teoria de les assignacions estables i la pr\u00e0ctica del disseny de mercats\u201d. En qu\u00e8 consisteixen aquests conceptes? Me\u2019ls podria resumir de forma planera perqu\u00e8 els entengui tothom?<\/b>
\nEl disseny de mercats \u00e9s la comprensi\u00f3 de com funcionen els mercats. Una comprensi\u00f3 que ha de ser prou bona i amb suficient detall com per poder arreglar-los quan estan trencats. El disseny<\/i> d’un mercat \u00e9s el conjunt de normes i institucions que fan que els mercats funcionin b\u00e9, i una gran quantitat de mercats s\u00f3n mercats de cerca i aparellament, on realment t\u00e9 import\u00e0ncia amb qui est\u00e0s tractant. “Assignacions estables” \u00e9s un terme que fem servir en relaci\u00f3 amb els mercats de cerca i aparellament. Els mercats de treball, per exemple, s\u00f3n molt diferents dels mercats de valors, perqu\u00e8 quan ens dirigim a un mercat de valors per comprar-hi accions d’una empresa, no ens importa a qui li comprem les accions. Per\u00f2 en un mercat de treball s\u00ed que ens importa per a qui treballem o a qui contractem. Aix\u00ed, els mercats de cerca i aparellament no es defineixen nom\u00e9s pel preu; s\u00f3n mercats on no pots triar simplement all\u00f2 que vols (encara que ho puguis pagar) perqu\u00e8 tu tamb\u00e9 has de ser triat. Per tant, el mercat ha d\u2019aparellar-hi els participants.<\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
EL PERFIL<\/span><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\"Alvin
Foto: Mohammad Kheirkhah<\/figcaption><\/figure>Alvin E. Roth \u00e9s un dels fundadors de la (nova) disciplina econ\u00f2mica del disseny de mercats \u2013el seu assaig, \u201cThe Economist as Enginee<\/em>\u201d (l\u2019Economista com a Enginyer) \u00e9s un dels manifestos del moviment\u2013, i tamb\u00e9 \u00e9s un dels pioners en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019economia experimental i un veter\u00e0 de la teoria dels jocs.
\nDoctorat en Investigaci\u00f3 d\u2019Operacions per la Universitat d\u2019Stanford als 22 anys, Roth va aconseguir una pla\u00e7a com a docent titular a la Universitat d\u2019Illinois tres anys despr\u00e9s. El Nobel ha impartit classes a la Universitat de Pittsburg i actualment \u00e9s professor d\u2019Economia a Standord i professor em\u00e8rit d\u2019Economia i Administraci\u00f3 d\u2019Empreses a la Universitat de Harvard.
\nCom els passa a la majoria de llorejats nord-americans, Roth va rebre la trucada que havia estat guardonat per la Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies un dia feiner (el 15 d\u2019octubre de 2012 era un dijous) a les tres i mitja de la matinada. L\u2019economista confessa que estava \u201cprofundament adormit\u201d i que, malgrat haver estat nominat en diverses ocasions, no s\u2019ho esperava i nom\u00e9s va tenir 25 minuts per preparar la confer\u00e8ncia de premsa.
\nL\u2019any 2013, Roth va col\u2022laborar amb l\u2019Athletic Club per escollir el m\u00e8tode d\u2019assignaci\u00f3 de localitats als socis en el nou camp de San Mam\u00e9s. <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

Aplicar la teoria econ\u00f2mica per solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor ha estat el motor de la seva carrera. Per aix\u00f2 ha treballat amb el National Resident Matching Program (el mercat laboral dels metges nord-americans), amb el sistema d\u2019escoles p\u00fabliques de Nova York o Boston i \u00e9s el fundador del Programa de Donaci\u00f3 de Ronyons de Nova Anglaterra, que permet incrementar el nombre de transplantaments, ja que millora el sistema que combina pacients i donants. Com valora aquestes experi\u00e8ncies? <\/b>
\nHe apr\u00e8s molt sobre els mercats de cerca i aparellament, i sobre el disseny de mercats, mitjan\u00e7ant l’estudi \u2013primer\u2013 i, despr\u00e9s, ajudant a dissenyar i posar en pr\u00e0ctica els mercats que s\u00f3n utilitzats per molta gent. I \u00e9s bo que els economistes puguem ajudar la gent a obtenir les coses que necessiten i volen, fent que els mercats funcionin millor. (Recordi que moltes de les maneres com les persones ens coordinem i cooperem i competim s\u00f3n mercats, no nom\u00e9s aquells en qu\u00e8 els preus fan tota la feina…).<\/p>\n

Com a especialista en el disseny de mercats, el sorpr\u00e8n que a Espanya el mercat laboral tingui un atur superior al 25%? Qu\u00e8 estem fent malament i qu\u00e8 haur\u00edem de fer per corregir-ho? <\/b>
\nCom que no s\u00f3c un expert en l’economia espanyola, no provar\u00e9 de dir-li com han d\u2019arreglar les coses a Espanya.<\/p>\n

\n

\u201cEls mercats de cerca i aparellament no es defineixen nom\u00e9s pel preu; s\u00f3n mercats on no pots triar simplement all\u00f2 que vols (encara que ho puguis pagar), perqu\u00e8 tu tamb\u00e9 has de ser triat. Per tant, el mercat ha d\u2019aparellar-hi els participants.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I com a professor universitari, creu que ens hauria de preocupar la fuga de cervells? <\/b>
\nEn una greu recessi\u00f3 econ\u00f2mica sempre hi ha motius per estar preocupats per la fuga de cervells, per\u00f2, en general, Espanya ho ha fet b\u00e9 en aquest sentit, perqu\u00e8 ha constru\u00eft universitats fortes. En economia, per exemple, Barcelona s’ha fet famosa com a centre de la teoria dels jocs i l’economia experimental i \u00e0rees relacionades.<\/p>\n

No fa gaire, l\u2019educaci\u00f3 superior era vista com una eina de mobilitat social. El somni de la universitat com a ascensor social, per\u00f2, sembla que s\u2019esfuma: tenim un 50% d\u2019atur juvenil i el 45% dels titulats espanyols treballa per sota de la seva qualificaci\u00f3, alhora que creixen les desigualtats entre rics i pobres. Com creu que ens en sortirem? <\/b>
\nBona pregunta. Als EUA tamb\u00e9 ens agrada pensar en les nostres universitats com a instruments de mobilitat social, i tamb\u00e9 ens preocupa el fet que no estiguin acomplint aquesta tasca tan b\u00e9 com abans, o tan b\u00e9 com pens\u00e0vem que ho feien.<\/p>\n

\"Roth,Parlem ara del seu \u00faltim llibre, Who gets what \u2013and why<\/i>, que es publicar\u00e0 el proper mes de juny. A les seves p\u00e0gines hi podrem trobar les sorprenents normes que condicionen i \/ o dirigeixen un gran nombre d\u2019activitats quotidianes en les quals els diners hi juguen un paper molt petit, o cap, directament. Com \u00e9s possible un llibre d\u2019economia que no parli de diners? <\/b>
\nMolts dels mercats de qu\u00e8 parlo s\u00f3n mercats de cerca i aparellament on els diners no fan tota la feina. Abans he esmentat els mercats de treball. M\u00f3n Empresarial<\/em>, per exemple, de segur que no contracta periodistes mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 dels salaris fins a aconseguir suficients sol\u2022licitants d’ocupaci\u00f3 que combreguin amb el preu -\u00e9s a dir, quan el preu de l’oferta iguala el de la demanda-. Apostaria que treballar-hi \u00e9s una bona opci\u00f3 laboral, i que, per tant, deuen rebre moltes sol\u2022licituds de feina, per\u00f2 nom\u00e9s alguns candidats s\u00f3n escollits. Per tant, els diners no s\u00f3n l’\u00fanic element decisiu en aquest cas. De la mateixa manera, la Universitat de Stanford, on imparteixo classes, no regeix el seu criteri d\u2019admissi\u00f3 basant-se en el preu de la matr\u00edcula \u2013no l\u2019eleva fins que nom\u00e9s poden sol\u2022licitar-hi la pla\u00e7a un nombre d\u2019estudiants que es correspon amb els que el centre vol admetre\u2013. Molts estudiants hi sol\u2022liciten una pla\u00e7a, i nom\u00e9s se n\u2019admeten alguns. A les escoles p\u00fabliques, d\u2019altra banda, els preus no hi juguen cap paper en absolut; l’educaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s gratu\u00efta. I \u00e9s il\u2022legal comprar un \u00f2rgan per fer-se un trasplantament; l\u2019aparellament es fa sense tenir en compte criteris econ\u00f2mics. Per tant, en una gran quantitat de mercats, fins i tot en aquells en qu\u00e8 els diners s\u00f3n, per descomptat, molt importants, no s\u00f3n ni l\u2019\u00fanica cosa important ni, de vegades, la m\u00e9s important.<\/p>\n

\n

Em faria molt feli\u00e7 ser recordat com un bon mestre que ha apr\u00e8s molt dels seus alumnes.<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\"Alvin
Foto: Alexander Mahmoud<\/figcaption><\/figure>\n

En el seu discurs durant el banquet de celebraci\u00f3 dels Premis Nobel de 2012, va declarar \u2013fent servir la popular frase d\u2019Isaac Newton: \u201cSi he pogut veure m\u00e9s lluny que els altres, nom\u00e9s \u00e9s perqu\u00e8 em trobo sobre les espatlles de gegants\u201d\u2013 que la seva contribuci\u00f3 a l\u2019economia va ser possible gr\u00e0cies a la feina feta pels seus predecessors, en especial Lloyd Shapley \u2013amb qui va compartir premi\u2013 i David Gale. Fins a quin punt el van influenciar? <\/b>
\nEl meu treball es basa en una gran quantitat de literatura sobre la teoria dels jocs i l’economia. Gale i Shapley s\u00f3n, sens dubte, dos dels meus gegants<\/em>.<\/p>\n

En aquell mateix discurs tamb\u00e9 va voler anar m\u00e9s enll\u00e0, proposant la idea que la ci\u00e8ncia \u00e9s com una reacci\u00f3 nuclear en cadena en la qual gent i idees salten entre elles, i que si s\u2019arriba a \u201ctocar\u201d a la massa cr\u00edtica, s\u2019aconsegueix obrir un nou camp de recerca. Qu\u00e8 creu que aportar\u00e0 la seva investigaci\u00f3 a les futures generacions? <\/b>
\nEls mercats i el disseny de mercats s\u00f3n activitats humanes ancestrals. Els mercats s\u00f3n com les lleng\u00fces: v\u00e9nen en una gran quantitat de varietats. El meu treball \u00e9s una petita part que permet ajudar a comprendre i fer un \u00fas m\u00e9s intel\u2022ligent dels mercats, que s\u00f3n un invent hum\u00e0 fonamental, m\u00e9s vell que l’agricultura.<\/p>\n

Per acabar, a banda de per haver guanyat el Nobel, per qu\u00e8 voldria ser recordat Alvin E. Roth? <\/b>
\nEm faria molt feli\u00e7 ser recordat com un bon mestre que ha apr\u00e8s molt dels seus alumnes.<\/p>\n

\n

\u201cEn una greu recessi\u00f3 econ\u00f2mica sempre hi ha motius per estar preocupats per la fuga de cervells, per\u00f2, en general, Espanya ho ha fet b\u00e9 perqu\u00e8 ha constru\u00eft universitats fortes. En economia, per exemple, Barcelona s’ha fet famosa com a centre de la teoria dels jocs i l’economia experimental i \u00e0rees relacionades.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n\n\n\n\n\t\n\n\t\n\t
LA CONTRIBUCI\u00d3 DE ROTH<\/span> A LES CI\u00c8NCIES ECON\u00d2MIQUES<\/span>
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
La Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies va premiar Alvin E. Roth (juntament amb Lloyd S. Shapley) amb el Nobel d\u2019Economia del 2012 \u201cper la seva teoria de les assignacions estables i la pr\u00e0ctica del disseny de mercats\u201d. \u201cCom aparellar diferents jugadors de la millor manera possible \u00e9s un problema econ\u00f2mic clau\u201d, justifiquen des de l\u2019Acad\u00e8mia. I afegeixen: \u201cExemples de situacions en qu\u00e8 es planteja aquest problema s\u00f3n les assignacions dels alumnes a les diferents escoles i dels ronyons (o altres \u00f2rgans) amb els pacients que requereixen trasplantaments. Des de la d\u00e8cada de 1960, Lloyd Shapley va utilitzar el que es coneix com a teoria de jocs cooperatius per estudiar diferents m\u00e8todes de correspond\u00e8ncia. En el marc d'aquesta teoria, \u00e9s especialment important que s\u2019aconsegueixi una correspond\u00e8ncia estable. Una correspond\u00e8ncia estable implica que no hi ha dos agents que prefereixen l'un a l'altre sobre els seus hom\u00f2legs actuals. En col\u2022laboraci\u00f3 amb altres investigadors, Shapley va aconseguir identificar m\u00e8todes que permeten assolir aquesta estabilitat.\u201d
\n<\/td>		\"mon-empresarial-002-info-ciencies\"<\/td>\n<\/tr>\n
Per la seva banda, Roth, \u201ca partir de la d\u00e8cada de 1980, va utilitzar els resultats te\u00f2rics de Shapley per explicar com funcionen els mercats en la pr\u00e0ctica. A trav\u00e9s d'estudis emp\u00edrics i d\u2019experiments de laboratori, ell i els seus col\u2022legues van demostrar que l'estabilitat era fonamental per aconseguir m\u00e8todes de correspond\u00e8ncia reeixits. Des d\u2019aleshores, Roth tamb\u00e9 ha desenvolupat sistemes per assignar metges amb hospitals, escolars amb escoles i donants d'\u00f2rgans amb pacients que necessiten un trasplantament,\u201d conclouen des d\u2019aquesta prestigiosa instituci\u00f3.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Provinent del m\u00f3n de l\u2019enginyeria, Alvin E. Roth (Nova York, NY, EUA, 1951) ha treballat al llarg dels anys en l\u2019estudi del disseny de mercats i les seves aplicacions pr\u00e0ctiques amb l\u2019objectiu de solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor.
\nDe moment, tant el mercat laboral de metges nord-americ\u00e0 com el sistema d\u2019escoles p\u00fabliques de Nova York o Boston o el Programa de Donaci\u00f3 de Ronyons de Nova Anglaterra s\u2019han beneficiat de les seves teories que, a m\u00e9s, van ser premiades amb el Nobel d\u2019Economia l\u2019any 2012. Hi parlem.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4697,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4633"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4633"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4633\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46312,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4633\/revisions\/46312"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}