JUAN TUGORES QUES.<\/span> Catedr\u00e0tic em\u00e8rit d\u2019Economia de la UB<\/strong><\/h4>\n
\n1.<\/span><\/strong> Despr\u00e9s de molts anys en qu\u00e8 s\u2019estaven esgotant els qualificatius per resumir la seq\u00fc\u00e8ncia de xocs que han afectat les din\u00e0miques internacionals \u2014des d\u2019apel\u00b7lacions a l\u2019slowbalization o \u201ccorrosi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3\u201d\u2014 i la varietat de facetes en qu\u00e8 apareixien complicacions
\n\u2014com la \u201ccascada de reptes i riscos\u201d (G20) o fins i tot \u201cuna nova guerra freda\u201d (Gopinath, FMI)\u2014, el mes d\u2019abril d\u2019aquest 2025 l\u2019economista en cap de l\u2019FMI P. Gourinchas es refereix ja a \u201cuna nova era\u201d. A escala macroecon\u00f2mica, els informes dels organismes internacionals coincideixen, dins del ventall d\u2019escenaris associats a les grans incerteses, en revisions a la baixa de l\u2019activitat econ\u00f2mica i eventuals repunts d\u2019una inflaci\u00f3 que semblava controlada: al cap i a la fi, els aranzels s\u00f3n impostos, cosa que t\u00e9 impactes sobre els preus<\/span>.<\/p>\n2<\/span><\/strong>. Les tensions es focalitzen inicialment en el sistema comercial, amb plantejaments des dels Estats Units allunyats de qualsevol respecte al te\u00f2ric \u201cmarc multilateral de regles\u201d que se suposa que est\u00e0 pactat i supervisat per l\u2019OMC. Cal recordar que l\u2019assumpci\u00f3 de regles supranacionals en mat\u00e8ria comercial sempre ha estat dif\u00edcil:<\/span> al final de la Segona Guerra Mundial va ser inviable complementar l\u2019FMI i el que avui \u00e9s el Banc Mundial amb un tercer organisme sobre temes comercials: la projectada International Trade Organization. Aquesta instituci\u00f3 mai va ser ratificada pel Congr\u00e9s dels Estats Units, poc procliu a cedir \u201csobirania\u201d en aquests temes, i, encara que es va posar en marxa un \u201csuccedani\u201d de menor nivell jur\u00eddic i institucional, el GATT, nom\u00e9s el 1995 va comen\u00e7ar a funcionar una OMC\u2026 de controvertida efectivitat. En qualsevol cas, la manera d\u2019adoptar decisions comercials el 2025 evidencia amb cruesa com salten per l\u2019aire les pretensions de regles multilaterals.<\/p>\n\n ![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/icono-300x266.jpg\")
En qualsevol cas, la manera d\u2019adoptar decisions comercials el 2025 evidencia amb cruesa com salten per l\u2019aire les pretensions de regles multilaterals <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n3.<\/span> <\/strong>Per tractar de justificar els plantejaments comercials, els Estats Units apel\u00b7la a una asimetria entre les facilitats per entrar al mercat dels EUA dels productes procedents de la resta del m\u00f3n i les dificultats de tota mena que afrontarien les exportacions: mesures aranzel\u00e0ries, barreres no-aranzel\u00e0ries, regulacions percebudes com a excessives, subsidis de governs estrangers que distorsionen la compet\u00e8ncia, etc. D\u2019aqu\u00ed la insist\u00e8ncia en la noci\u00f3 d\u2019\u201caranzels rec\u00edprocs\u201d presentats com la manera de restablir un presumpte equilibri en el tractament dels productes importats pels EUA i els exportats per aquest pa\u00eds a cada destinaci\u00f3. Encara que aviat s\u2019ha evidenciat que l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a \u201creciprocitat\u201d era una coartada per tractar de reduir els saldos comercials bilaterals deficitaris que presenta els Estats Units amb cadascun dels pa\u00efsos.<\/p>\n4.<\/span> <\/strong>El tema de fons que aflora en el punt anterior \u00e9s la magnitud dels d\u00e8ficits comercials acumulats pels Estats Units des de fa diverses d\u00e8cades, que es converteixen en els de m\u00e9s magnitud a escala mundial. Cal recordar que en les negociacions sobre l\u2019\u201cordre mundial\u201d despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, en la confer\u00e8ncia de Bretton Woods, va haver-hi propostes com la presentada per John M. Keynes, des de la delegaci\u00f3 brit\u00e0nica, que instava a establir mecanismes d\u2019ajustaments m\u00e9s equilibrats entre pa\u00efsos superavitaris i els deficitaris en els seus saldos exteriors. En aquella \u00e8poca, els Estats Units tenia super\u00e0vit, i creia que el tindria sempre, per la qual cosa no va atendre aquestes peticions, fet que ha obligat des de llavors que siguin els pa\u00efsos amb d\u00e8ficit exterior els que assumeixin els costos dels ajustos, com vam aprendre al Sud d\u2019Europa, inclosa Espanya, despr\u00e9s del 2008. Els Estats Units, malgrat inc\u00f3rrer en d\u00e8ficits importants, ha pogut esquivar aquests ajustos gr\u00e0cies a poder finan\u00e7ar-los imprimint uns d\u00f2lars que continuen sent generalment acceptats internacionalment<\/span>\u2026 de moment.<\/p>\n5.<\/span> <\/strong>Aquest paper del d\u00f2lar com a moneda de refer\u00e8ncia internacional ha estat considerat un \u201cprivilegi exorbitant\u201d, que ha perm\u00e8s als Estats Units finan\u00e7ar amb m\u00e9s facilitat \u2014en quanties i en costos\u2014 els d\u00e8ficits, tant l\u2019exterior com el p\u00fablic (els denominats \u201cd\u00e8ficits bessons\u201d). Per\u00f2 alguns dels assessors de Trump, incl\u00f2s l\u2019actual president del CEA, Stephen Miran, al\u00b7ludeixen ara al fet que aquest paper del d\u00f2lar genera una demanda d\u2019actius en aquesta moneda<\/span>, cosa que estaria induint una certa apreciaci\u00f3 de la divisa dels EUA que aquests analistes vinculen a una deterioraci\u00f3 de competitivitat dels productes estatunidencs, a una \u201cdesindustrialitzaci\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica\u201d. Aquesta expressi\u00f3 ja s\u2019utilitzava a principis dels 80 i ara \u00e9s recuperada com a font de \u201cgreuges\u201d per als Estats Units, que es queixa que la provisi\u00f3 de serveis de \u201cliquiditat internacional\u201d li suposaria costos, i no (nom\u00e9s) privilegis.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/icono-2-288x300.jpg\")
El d\u00f2lar com a moneda de refer\u00e8ncia internacional ha estat considerat un \u201cprivilegi exorbitant\u201d, que ha perm\u00e8s als Estats Units finan\u00e7ar amb m\u00e9s facilitat <\/span>\u2014en quanties i en costos\u2014 els d\u00e8ficits, tant l\u2019exterior com el p\u00fablic (els denominats \u201cd\u00e8ficits bessons\u201d)<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n6.<\/span> <\/strong>Amb aix\u00f2, passa a ocupar la primera posici\u00f3 el tema del cost de finan\u00e7ament dels d\u00e8ficits dels Estats Units, especialment pel que fa als tipus d\u2019inter\u00e8s a pagar per les emissions de deute federal del pa\u00eds. Les necessitats de finan\u00e7ament exterior d\u2019aquest pa\u00eds continuen sent elevades, aix\u00ed com les del d\u00e8ficit p\u00fablic (malgrat que les declaracions ret\u00f2riques, les propostes d\u2019augment de despesa i reduccions d\u2019impostos van en la l\u00ednia d\u2019agreujar-ho). Per aix\u00f2 la Casa Blanca pressiona la Reserva Federal perqu\u00e8 redueixi els tipus d\u2019inter\u00e8s<\/span>, a la qual cosa es resisteix, almenys fins a garantir que els impactes dels aranzels no empitjorin la inflaci\u00f3. Aquestes pressions recorden la situaci\u00f3 entre el 1942 i el 1951, quan la Reserva Federal (Fed) va acceptar mantenir artificialment baixos els tipus d\u2019inter\u00e8s per facilitar el finan\u00e7ament de les urg\u00e8ncies de despesa (militar i altres) aleshores, i que va acabar amb un Acord en qu\u00e8 la Fed \u201cva recuperar\u201d la llibertat per gestionar la pol\u00edtica monet\u00e0ria sense estar supeditada a altres urg\u00e8ncies.<\/p>\n7.<\/span> <\/strong>Les respostes dels altres pa\u00efsos davant l\u2019ofensiva aranzel\u00e0ria dels Estats Units han estat les que s\u2019esperaven: buscar alternatives. S\u2019han plantejat reorientacions dels fluxos comercials, \u201cdesviacions\u201d que redu\u00efssin la depend\u00e8ncia d\u2019un mercat estatunidenc que aplica criteris restrictius i incerts. Aix\u00f2 t\u00e9 costos, per descomptat, per\u00f2 els exportadors de la resta del m\u00f3n \u201ces busquen la vida\u201d. Es recorda el precedent de la retirada dels Estats Units de l\u2019Acord Transpac\u00edfic, ja signat el 2016 entre 6 pa\u00efsos del continent americ\u00e0 i 6 m\u00e9s d\u2019\u00c0sia-Oceania, per\u00f2 pendent de ratificaci\u00f3 quan va arribar Trump per primera vegada a la Casa Blanca el 2017. La retirada dels Estats Units no va conduir a l\u2019enfonsament de l\u2019Acord, sin\u00f3 a la renegociaci\u00f3 entre els altres 11 socis,<\/span><\/span> fet que va donar lloc a una nova versi\u00f3 aprovada i operativa des del 2018. Fins i tot l\u2019economista en cap de l\u2019OMC, Ralph Ossa, recordava fa poc que el comer\u00e7 internacional en qu\u00e8 no participa els Estats Units \u00e9s el 87% del comer\u00e7 mundial, per la qual cosa hi ha marge ampli per buscar aquestes reorientacions de fluxos comercials.<\/p>\n8.<\/span> <\/strong>I, mentrestant, qu\u00e8 fa la Xina? Alguns recorden la frase atribu\u00efda a Napole\u00f3: \u201cSi el teu enemic s\u2019equivoca, no l\u2019interrompis\u201d. La Xina s\u2019ofereix a ocupar tots els buits que deixa l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s unilateral i a\u00efllacionista dels Estats Units, i alguns membres del govern dels EUA m\u00e9s pragm\u00e0tics tracten de bastir ponts. El secretari del Tresor, Scott Bessent, recorda que \u201cAmerica first\u201d no vol dir \u201cAmerica alone\u201d, i ressalta les complementarietats entre una economia xinesa amb exc\u00e9s de capacitat de producci\u00f3 i l\u2019economia dels Estats Units, amb gran demanda de consum. Ja el 2019-2020, l\u2019anterior episodi de guerra comercial entre la Xina i els Estats Units va conduir a un discret acord per estabilitzar els aranzels<\/span> i introduir compromisos de compres. Certament, ha comen\u00e7at la carrera entre una Xina que busca destinacions per a les seves mercaderies alternatives als Estats Units i aquest pa\u00eds en cerca de fonts alternatives de prove\u00efdors, i aix\u00f2 \u00e9s compatible amb no reduir a zero el comer\u00e7 bilateral com s\u2019ha plantejat en alguns moments amb aranzels prohibitius.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Sin-titulo-2-300x216.jpg\")
Ja el 2019-2020, l\u2019anterior episodi de guerra comercial entre la Xina i els Estats Units va conduir a un discret acord per estabilitzar els aranzels i introduir compromisos de compres <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n9.<\/span> <\/strong>Des de la perspectiva europea, les opcions \u2014complement\u00e0ries\u2014 s\u00f3n diverses. D\u2019una banda, la via de negociaci\u00f3 ja en marxa: cal recordar que durant la primera meitat de la d\u00e8cada passada, els Estats Units i la UE van estar negociant un ambici\u00f3s Acord Transatl\u00e0ntic (TTIP) que, certament, suscitava retic\u00e8ncies per\u00f2 que va ser abandonat amb l\u2019arribada a la Casa Blanca per primera vegada de Trump. Ara hi ha temes nous sobre la taula, inclosos els de la IA i altres serveis sofisticats en qu\u00e8 els Estats Units es queixa de regulacions europees excessives, per\u00f2 hi ha experi\u00e8ncia negociadora. Addicionalment, la UE ha d\u2019activar la diversificaci\u00f3 de les relacions comercials, donant m\u00e9s pes a pa\u00efsos i regions a l\u2019al\u00e7a en l\u2019economia mundial. I no hem d\u2019oblidar l\u2019encertat recordatori de Mario Draghi sobre que els europeus no hem completat realment el te\u00f2ric \u201cmercat \u00fanic\u201d interior de la UE<\/span>, ja que es mantenen regulacions, burocr\u00e0cies, etc. que el limiten i que el mateix Draghi ha quantificat en traves equivalents del 45% en mercaderies i al 110% en serveis: les queixes respecte als aranzels dels EUA \u2014i les peticions d\u2019eliminaci\u00f3\u2014 han de conduir, en aquest sentit, a eliminar aquestes traves f\u00e0ctiques al comer\u00e7 intraeuropeu que impedeixen obtenir-ne la plena efectivitat.<\/p>\n10.<\/span> <\/strong>Un aspecte geoestrat\u00e8gic que sobrevola tots aquests debats \u00e9s la pugna per l\u2019hegemonia geoestrat\u00e8gica entre la Xina i els Estats Units. Cal recordar el denominat \u201cparany de Kindleberger\u201d sobre les inefici\u00e8ncies que es generen quan la tradicional pot\u00e8ncia l\u00edder comen\u00e7a a comportar-se de manera irresponsable amb el conjunt del sistema, mentre que la pot\u00e8ncia en ascens encara no assumeix les funcions de lideratge. En la transici\u00f3 entre la Gran Bretanya i els Estats Units en les primeres d\u00e8cades del segle XX, els brit\u00e0nics van cometre aquest tipus d\u2019errors, amb manipulacions del tipus de canvi de la lliura esterlina el 1925 i el 1931, mentre que els EUA va aplicar un irresponsable proteccionisme el 1930 i es va negar a liderar un pla coordinat de sortida de la Gran Depressi\u00f3 el 1933. Ara l\u2019elecci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sicament la mateixa: deixar que les tensions geopol\u00edtiques i la pugna pel lideratge enfosqueixin solucions cooperatives\/coordinades<\/span> o recon\u00e8ixer que existeixen avui (molt m\u00e9s que fa un segle) interconnexions i interdepend\u00e8ncies que fan m\u00e9s que aconsellable \u201climitar l\u2019abast dels desacords\u201d i buscar espais de raonables acords.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les complexitats, incerteses i vaivens de les pol\u00edtiques estatunidenques estan marcant aquest 2025 i obren el que per a molts \u00e9s una nova era; plantegem un dec\u00e0leg que, en aquest sentit, apel\u00b7la a lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria per tractar de sistematitzar els reptes oberts.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":46463,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10840,10815,10834],"tags":[1012,113,125],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46469"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46472,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469\/revisions\/46472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\u2014com la \u201ccascada de reptes i riscos\u201d (G20) o fins i tot \u201cuna nova guerra freda\u201d (Gopinath, FMI)\u2014, el mes d\u2019abril d\u2019aquest 2025 l\u2019economista en cap de l\u2019FMI P. Gourinchas es refereix ja a \u201cuna nova era\u201d. A escala macroecon\u00f2mica, els informes dels organismes internacionals coincideixen, dins del ventall d\u2019escenaris associats a les grans incerteses, en revisions a la baixa de l\u2019activitat econ\u00f2mica i eventuals repunts d\u2019una inflaci\u00f3 que semblava controlada: al cap i a la fi, els aranzels s\u00f3n impostos, cosa que t\u00e9 impactes sobre els preus<\/span>.<\/p>\n
2<\/span><\/strong>. Les tensions es focalitzen inicialment en el sistema comercial, amb plantejaments des dels Estats Units allunyats de qualsevol respecte al te\u00f2ric \u201cmarc multilateral de regles\u201d que se suposa que est\u00e0 pactat i supervisat per l\u2019OMC. Cal recordar que l\u2019assumpci\u00f3 de regles supranacionals en mat\u00e8ria comercial sempre ha estat dif\u00edcil:<\/span> al final de la Segona Guerra Mundial va ser inviable complementar l\u2019FMI i el que avui \u00e9s el Banc Mundial amb un tercer organisme sobre temes comercials: la projectada International Trade Organization. Aquesta instituci\u00f3 mai va ser ratificada pel Congr\u00e9s dels Estats Units, poc procliu a cedir \u201csobirania\u201d en aquests temes, i, encara que es va posar en marxa un \u201csuccedani\u201d de menor nivell jur\u00eddic i institucional, el GATT, nom\u00e9s el 1995 va comen\u00e7ar a funcionar una OMC\u2026 de controvertida efectivitat. En qualsevol cas, la manera d\u2019adoptar decisions comercials el 2025 evidencia amb cruesa com salten per l\u2019aire les pretensions de regles multilaterals.<\/p>\n 3.<\/span> <\/strong>Per tractar de justificar els plantejaments comercials, els Estats Units apel\u00b7la a una asimetria entre les facilitats per entrar al mercat dels EUA dels productes procedents de la resta del m\u00f3n i les dificultats de tota mena que afrontarien les exportacions: mesures aranzel\u00e0ries, barreres no-aranzel\u00e0ries, regulacions percebudes com a excessives, subsidis de governs estrangers que distorsionen la compet\u00e8ncia, etc. D\u2019aqu\u00ed la insist\u00e8ncia en la noci\u00f3 d\u2019\u201caranzels rec\u00edprocs\u201d presentats com la manera de restablir un presumpte equilibri en el tractament dels productes importats pels EUA i els exportats per aquest pa\u00eds a cada destinaci\u00f3. Encara que aviat s\u2019ha evidenciat que l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a \u201creciprocitat\u201d era una coartada per tractar de reduir els saldos comercials bilaterals deficitaris que presenta els Estats Units amb cadascun dels pa\u00efsos.<\/p>\n 4.<\/span> <\/strong>El tema de fons que aflora en el punt anterior \u00e9s la magnitud dels d\u00e8ficits comercials acumulats pels Estats Units des de fa diverses d\u00e8cades, que es converteixen en els de m\u00e9s magnitud a escala mundial. Cal recordar que en les negociacions sobre l\u2019\u201cordre mundial\u201d despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, en la confer\u00e8ncia de Bretton Woods, va haver-hi propostes com la presentada per John M. Keynes, des de la delegaci\u00f3 brit\u00e0nica, que instava a establir mecanismes d\u2019ajustaments m\u00e9s equilibrats entre pa\u00efsos superavitaris i els deficitaris en els seus saldos exteriors. En aquella \u00e8poca, els Estats Units tenia super\u00e0vit, i creia que el tindria sempre, per la qual cosa no va atendre aquestes peticions, fet que ha obligat des de llavors que siguin els pa\u00efsos amb d\u00e8ficit exterior els que assumeixin els costos dels ajustos, com vam aprendre al Sud d\u2019Europa, inclosa Espanya, despr\u00e9s del 2008. Els Estats Units, malgrat inc\u00f3rrer en d\u00e8ficits importants, ha pogut esquivar aquests ajustos gr\u00e0cies a poder finan\u00e7ar-los imprimint uns d\u00f2lars que continuen sent generalment acceptats internacionalment<\/span>\u2026 de moment.<\/p>\n 5.<\/span> <\/strong>Aquest paper del d\u00f2lar com a moneda de refer\u00e8ncia internacional ha estat considerat un \u201cprivilegi exorbitant\u201d, que ha perm\u00e8s als Estats Units finan\u00e7ar amb m\u00e9s facilitat \u2014en quanties i en costos\u2014 els d\u00e8ficits, tant l\u2019exterior com el p\u00fablic (els denominats \u201cd\u00e8ficits bessons\u201d). Per\u00f2 alguns dels assessors de Trump, incl\u00f2s l\u2019actual president del CEA, Stephen Miran, al\u00b7ludeixen ara al fet que aquest paper del d\u00f2lar genera una demanda d\u2019actius en aquesta moneda<\/span>, cosa que estaria induint una certa apreciaci\u00f3 de la divisa dels EUA que aquests analistes vinculen a una deterioraci\u00f3 de competitivitat dels productes estatunidencs, a una \u201cdesindustrialitzaci\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica\u201d. Aquesta expressi\u00f3 ja s\u2019utilitzava a principis dels 80 i ara \u00e9s recuperada com a font de \u201cgreuges\u201d per als Estats Units, que es queixa que la provisi\u00f3 de serveis de \u201cliquiditat internacional\u201d li suposaria costos, i no (nom\u00e9s) privilegis.<\/p>\n 6.<\/span> <\/strong>Amb aix\u00f2, passa a ocupar la primera posici\u00f3 el tema del cost de finan\u00e7ament dels d\u00e8ficits dels Estats Units, especialment pel que fa als tipus d\u2019inter\u00e8s a pagar per les emissions de deute federal del pa\u00eds. Les necessitats de finan\u00e7ament exterior d\u2019aquest pa\u00eds continuen sent elevades, aix\u00ed com les del d\u00e8ficit p\u00fablic (malgrat que les declaracions ret\u00f2riques, les propostes d\u2019augment de despesa i reduccions d\u2019impostos van en la l\u00ednia d\u2019agreujar-ho). Per aix\u00f2 la Casa Blanca pressiona la Reserva Federal perqu\u00e8 redueixi els tipus d\u2019inter\u00e8s<\/span>, a la qual cosa es resisteix, almenys fins a garantir que els impactes dels aranzels no empitjorin la inflaci\u00f3. Aquestes pressions recorden la situaci\u00f3 entre el 1942 i el 1951, quan la Reserva Federal (Fed) va acceptar mantenir artificialment baixos els tipus d\u2019inter\u00e8s per facilitar el finan\u00e7ament de les urg\u00e8ncies de despesa (militar i altres) aleshores, i que va acabar amb un Acord en qu\u00e8 la Fed \u201cva recuperar\u201d la llibertat per gestionar la pol\u00edtica monet\u00e0ria sense estar supeditada a altres urg\u00e8ncies.<\/p>\n 7.<\/span> <\/strong>Les respostes dels altres pa\u00efsos davant l\u2019ofensiva aranzel\u00e0ria dels Estats Units han estat les que s\u2019esperaven: buscar alternatives. S\u2019han plantejat reorientacions dels fluxos comercials, \u201cdesviacions\u201d que redu\u00efssin la depend\u00e8ncia d\u2019un mercat estatunidenc que aplica criteris restrictius i incerts. Aix\u00f2 t\u00e9 costos, per descomptat, per\u00f2 els exportadors de la resta del m\u00f3n \u201ces busquen la vida\u201d. Es recorda el precedent de la retirada dels Estats Units de l\u2019Acord Transpac\u00edfic, ja signat el 2016 entre 6 pa\u00efsos del continent americ\u00e0 i 6 m\u00e9s d\u2019\u00c0sia-Oceania, per\u00f2 pendent de ratificaci\u00f3 quan va arribar Trump per primera vegada a la Casa Blanca el 2017. La retirada dels Estats Units no va conduir a l\u2019enfonsament de l\u2019Acord, sin\u00f3 a la renegociaci\u00f3 entre els altres 11 socis,<\/span><\/span> fet que va donar lloc a una nova versi\u00f3 aprovada i operativa des del 2018. Fins i tot l\u2019economista en cap de l\u2019OMC, Ralph Ossa, recordava fa poc que el comer\u00e7 internacional en qu\u00e8 no participa els Estats Units \u00e9s el 87% del comer\u00e7 mundial, per la qual cosa hi ha marge ampli per buscar aquestes reorientacions de fluxos comercials.<\/p>\n 8.<\/span> <\/strong>I, mentrestant, qu\u00e8 fa la Xina? Alguns recorden la frase atribu\u00efda a Napole\u00f3: \u201cSi el teu enemic s\u2019equivoca, no l\u2019interrompis\u201d. La Xina s\u2019ofereix a ocupar tots els buits que deixa l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s unilateral i a\u00efllacionista dels Estats Units, i alguns membres del govern dels EUA m\u00e9s pragm\u00e0tics tracten de bastir ponts. El secretari del Tresor, Scott Bessent, recorda que \u201cAmerica first\u201d no vol dir \u201cAmerica alone\u201d, i ressalta les complementarietats entre una economia xinesa amb exc\u00e9s de capacitat de producci\u00f3 i l\u2019economia dels Estats Units, amb gran demanda de consum. Ja el 2019-2020, l\u2019anterior episodi de guerra comercial entre la Xina i els Estats Units va conduir a un discret acord per estabilitzar els aranzels<\/span> i introduir compromisos de compres. Certament, ha comen\u00e7at la carrera entre una Xina que busca destinacions per a les seves mercaderies alternatives als Estats Units i aquest pa\u00eds en cerca de fonts alternatives de prove\u00efdors, i aix\u00f2 \u00e9s compatible amb no reduir a zero el comer\u00e7 bilateral com s\u2019ha plantejat en alguns moments amb aranzels prohibitius.<\/p>\n 9.<\/span> <\/strong>Des de la perspectiva europea, les opcions \u2014complement\u00e0ries\u2014 s\u00f3n diverses. D\u2019una banda, la via de negociaci\u00f3 ja en marxa: cal recordar que durant la primera meitat de la d\u00e8cada passada, els Estats Units i la UE van estar negociant un ambici\u00f3s Acord Transatl\u00e0ntic (TTIP) que, certament, suscitava retic\u00e8ncies per\u00f2 que va ser abandonat amb l\u2019arribada a la Casa Blanca per primera vegada de Trump. Ara hi ha temes nous sobre la taula, inclosos els de la IA i altres serveis sofisticats en qu\u00e8 els Estats Units es queixa de regulacions europees excessives, per\u00f2 hi ha experi\u00e8ncia negociadora. Addicionalment, la UE ha d\u2019activar la diversificaci\u00f3 de les relacions comercials, donant m\u00e9s pes a pa\u00efsos i regions a l\u2019al\u00e7a en l\u2019economia mundial. I no hem d\u2019oblidar l\u2019encertat recordatori de Mario Draghi sobre que els europeus no hem completat realment el te\u00f2ric \u201cmercat \u00fanic\u201d interior de la UE<\/span>, ja que es mantenen regulacions, burocr\u00e0cies, etc. que el limiten i que el mateix Draghi ha quantificat en traves equivalents del 45% en mercaderies i al 110% en serveis: les queixes respecte als aranzels dels EUA \u2014i les peticions d\u2019eliminaci\u00f3\u2014 han de conduir, en aquest sentit, a eliminar aquestes traves f\u00e0ctiques al comer\u00e7 intraeuropeu que impedeixen obtenir-ne la plena efectivitat.<\/p>\n 10.<\/span> <\/strong>Un aspecte geoestrat\u00e8gic que sobrevola tots aquests debats \u00e9s la pugna per l\u2019hegemonia geoestrat\u00e8gica entre la Xina i els Estats Units. Cal recordar el denominat \u201cparany de Kindleberger\u201d sobre les inefici\u00e8ncies que es generen quan la tradicional pot\u00e8ncia l\u00edder comen\u00e7a a comportar-se de manera irresponsable amb el conjunt del sistema, mentre que la pot\u00e8ncia en ascens encara no assumeix les funcions de lideratge. En la transici\u00f3 entre la Gran Bretanya i els Estats Units en les primeres d\u00e8cades del segle XX, els brit\u00e0nics van cometre aquest tipus d\u2019errors, amb manipulacions del tipus de canvi de la lliura esterlina el 1925 i el 1931, mentre que els EUA va aplicar un irresponsable proteccionisme el 1930 i es va negar a liderar un pla coordinat de sortida de la Gran Depressi\u00f3 el 1933. Ara l\u2019elecci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sicament la mateixa: deixar que les tensions geopol\u00edtiques i la pugna pel lideratge enfosqueixin solucions cooperatives\/coordinades<\/span> o recon\u00e8ixer que existeixen avui (molt m\u00e9s que fa un segle) interconnexions i interdepend\u00e8ncies que fan m\u00e9s que aconsellable \u201climitar l\u2019abast dels desacords\u201d i buscar espais de raonables acords.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les complexitats, incerteses i vaivens de les pol\u00edtiques estatunidenques estan marcant aquest 2025 i obren el que per a molts \u00e9s una nova era; plantegem un dec\u00e0leg que, en aquest sentit, apel\u00b7la a lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria per tractar de sistematitzar els reptes oberts.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":46463,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10840,10815,10834],"tags":[1012,113,125],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46469"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46472,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46469\/revisions\/46472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
En qualsevol cas, la manera d\u2019adoptar decisions comercials el 2025 evidencia amb cruesa com salten per l\u2019aire les pretensions de regles multilaterals <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n
El d\u00f2lar com a moneda de refer\u00e8ncia internacional ha estat considerat un \u201cprivilegi exorbitant\u201d, que ha perm\u00e8s als Estats Units finan\u00e7ar amb m\u00e9s facilitat <\/span>\u2014en quanties i en costos\u2014 els d\u00e8ficits, tant l\u2019exterior com el p\u00fablic (els denominats \u201cd\u00e8ficits bessons\u201d)<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n
Ja el 2019-2020, l\u2019anterior episodi de guerra comercial entre la Xina i els Estats Units va conduir a un discret acord per estabilitzar els aranzels i introduir compromisos de compres <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n